A propòsit de
Bellvitge 2065
, i arran que Adolfo Allue ens enviés aquestes imatges que podeu veure a dalt, ens vam posar a pensar en els futurs passats, és a dir, en com s’imaginava i es projectava —en el passat— la ciutat del futur que nosaltres habitem ja avui, en el present.
La imatge correspon a un manual d’urbanisme publicat per CEAC el 1963, escrit per l’urbanista i crític d’art Josep Boix i Gené, en el qual parla del futur polígon de Bellvitge en aquests termes: «Magnífica unitat veïnal, on es conjuguen la tècnica i el gust artístic».
La imatge que acompanya la frase correspon al projecte de ‘Pla parcial d’ordenació d’un polígon urbà a l’Hospitalet de Llobregat‘ ideat pels tècnics de la Gerència del Pla Comarcal, Antonio Perpiñà Sebrià (arquitecte), Aurelio González Isla (enginyer de camins) i José María Puchades Benito (enginyer industrial). Els Plans parcials d’ordenació van ser redactats i aprovats per la Comissió d’Urbanisme creada arran de la Llei d’Ordenació Urbana de Barcelona de 3 de desembre de 1953, que tenia com a objectiu realitzar el Pla Nacional d’Habitatges franquista.
El 31 d’octubre de 1959 Ciudad Condal SA sol·licita redactar de nou el Pla parcial, sol·licitud que és acceptada per la Comissió d’Urbanisme de Barcelona poques setmanes després. A l’
És important recordar que el juliol de 1960 es va promulgar la Llei de propietat horitzontal, que afavoria l’accés a l’habitatge en propietat, desplaçant el sistema de lloguer imperant en èpoques anteriors. D’aquesta manera es va impulsar el creixement i la densificació de les perifèries urbanes, paral·lelament a la creació i manteniment d’un fort sector de la construcció. Aquestes operacions sobre el sòl i els béns immobiliaris van venir acompanyades de la producció d’una nova subjectivitat de les classes treballadores en la qual la propietat formava part d’un relat i un imaginari d’èxit —n’hi ha prou amb recordar l’eslògan ‘Vivim a Bellvitge, en pis de propietat‘ de la campanya publicitària—.
Bellvitge és un exemple, com tants d’altres, de com els interessos econòmics de les oligarquies i el paper subsidiari de l’estat en el sistema capitalista van pervertir el projecte de ciutat de l’arquitectura moderna. Només l’acció dels moviments veïnals, en col·laboració amb alguns tècnics progressistes, va poder més tard servir com una forma de contra-urbanisme que va compensar alguns dels disbarats comesos. En aquest vídeo Paco Pareja parla sobre les accions de protesta contra el Pla parcial de Ciudad Condal SA, accions que també reconstruïm en una de les escenes de Bellvitge rol en viu.