El proper dissabte, 23 de novembre, a partir de les 11h juguem la primera partida de la primera escena de
Bellvitge rol en viu
, oh, yeah!
Crear un joc de rol d’aquestes característiques està resultant ser tremendament complicat alhora que molt il·lusionant. Després de diversos mesos de treball en col·laboració amb el
Club de Rol Necronomicon’s
de L’Hospitalet, jugarem al
Poble Espanyol
de Barcelona la primera escena d’aquest joc ambientat en els 50 anys d’història del barri de Bellvitge. La partida està oberta a totes aquelles persones que vulgueu jugar: per apuntar-vos només heu d’enviar-nos un email a l’adreça hola@lafundicio.net i pagar 3€ d’entrada al Poble Espanyol (el que suposa 8€ de descompte sobre el seu preu normal). Si veniu caracteritzats dels anys 60-70, molt millor!
Per desenvolupar aquesta primera escena hem comptat, a més de amb els amics de Necronomicon’s, amb la col·laboració d’un grup d’estudiants de l’
Institut Bellvitge
i del Grup de Teatre Imaginari de Bellvitge i Altres Fantasmes, així com amb la participació de la
Banda de Música Amics de la Música de Bellvitge
.
Aquesta primera escena, que hem titulat
Els Ambaixadors de Bellvitge
, està basada en un episodi no gaire conegut de la història del barri: el 1969 l’empresa constructora CIDESA va sortejar entre els veïns i veïnes de Bellvitge 40 viatges «turístico-socials» per diverses ciutats d’Espanya que visitarien en qualitat d'”ambaixadors” del barri. Aquesta ambaixada va ser rebuda per les autoritats i habitants d’aquestes ciutats amb qui van estrènyer llaços i a qui explicarien les bondats de viure a Bellvitge.
El diari La Vanguardia Española (actualment La Vanguardia) es va fer ressò a les seves pàgines, en el que semblen complets publireportatges, de la “innovadora” campanya de màrqueting de CIDESA, coincidint amb la commemoració del «cinquè aniversari de la seva activitat constructora [a Bellvitge]», tal com s’explica al peu de foto de la imatge que acompanya aquesta entrada. En
Vam començar a idear Bellvitge rol en viu a principis d’aquest any, i des d’un inici vam presentar el projecte al grup de treball
Bellvitge50
, un grup impulsat per l’
Associació de Veïns i Veïnes de Bellvitge
i el
Centre d’Estudis de L’Hospitalet
, obert a la col·laboració de totes aquelles persones que vulguin contribuir a la commemoració del mig segle de vida del barri i en el qual ja veníem participant des de la seva constitució el 2011.
En un inici,
Els Ambaixadors de Bellvitge
havia d’estar ambientada en la cerimònia de constitució de l’ambaixada, quan es van sortejar els viatges, però finalment s’ambientarà en la visita dels «expedicionaris» a diverses ciutats. Aquest canvi resulta d’haver “engranant” Bellvitge rol en viu amb la programació de l’
Espai 14-15
.
Com explicàvem aquí, Espai 14-15 proposa desplaçar les activitats de mediació amb públics vinculades al cicle d’exposicions
Arqueologia preventiva
de l’
Espai 13
de la
Fundació Joan Miró
al barri de Bellvitge, on des de principis d’any venim desenvolupant diversos processos de treball cultural des de
l’espai físic de LaFundició
. Amb l’Espai 14-15 proposem desdoblar o dislocar les lògiques institucionals del camp de l’art explorant quines vinculacions i diàlegs podem establir entre les pràctiques artístiques contemporànies i processos culturals que es donen en un context social específic que no és el de la pròpia institució artística.
La primera exposició del cicle -comissariat per Oriol Fontdevila– va a càrrec d’
Oriol Vilanova
, qui proposa amb la seva obra reflexionar sobre certes connotacions històriques i ideològiques del
Pavelló Mies van der Rohe
i el Poble Espanyol, dues arquitectures construïdes amb motiu de l’
Exposició Internacional de Barcelona
el 1929.
El Poble Espanyol, un conjunt arquitectònic que reuneix rèpliques de nombrosos edificis i espais públics de tot Espanya, resulta un escenari ideal per jugar l’escena dels ambaixadors de Bellvitge; precisament el treball d’Oriol Vilanova assenyala el caràcter escenogràfic i espectacular tant del Poble Espanyol com del Pavelló Mies van der Rohe, una característica que, d’alguna manera, volem revertir activant aquests espais com a espais de joc.
Existeixen diversos exemples d’institucions artístiques que han obert espais i programes fora de les seves seus; habitualment aquests espais i programes reprodueixen les maneres de fer pròpies de la institució artística en contextos socials diversos, sense tenir en compte que en aquests contextos es donen pràctiques culturals que podem considerar tan valuoses i rellevants com la de l’art contemporani. Així doncs, amb l’Espai 14-15 no pretenem “apropar l’art” als nostres veïns i veïnes de Bellvitge seguint una lògica colonialista i il·lustradora, sinó trobar espais de diàleg entre les seves pràctiques socials i culturals i les del camp de l’art contemporani. Alhora això també implica, és clar, abordar des de la pràctica cultural i l’art contemporani les maneres en què es construeixen els relats històrics i la memòria del lloc en el context de Bellvitge (però sobre això parlarem en una altra ocasió).
Resulta significatiu, ens sembla, que el treball d’Oriol Vilanova hagi donat peu a aquesta escena en què veïns i veïnes de Bellvitge visitaran el Poble Espanyol, replicant el paper d’aquells ambaixadors de 1969, alhora que reverteixen i transformen, encara que només sigui de forma transitòria, la lògica espectacular del recinte, una lògica a la qual també està subjecta la pròpia Fundació Joan Miró. Aquests ‘ambaixadors de Bellvitge’ contemporanis nostres, no es presenten a la institució artística com a espectadors objecte d’una acció educativa, sinó com a subjectes que han construït col·lectivament un coneixement i una pràctica i que, d’alguna manera, encara que només sigui transitòriament, potser desplacen i disloquen els llocs i les maneres en què es legitimen i valoritzen els discursos i les maneres de fer en cultura.