Llegint videojocs

23.6.08

A principis d’aquest mes es presentava a Barcelona i Madrid
Mondo Pixel Vol. 1
, un ambiciós projecte editorial que es defineix oficialment com “una col·lecció de llibres de teoria i estudi sobre videojocs dirigida per
John Tones
i publicada per
Editorial
Tébar. Cada volum tindrà unes 260 pàgines més un suplement de programació independent anomenat
HardCode
, i la seva periodicitat serà semestral” i oficiosament com “una publicació amb preu de revista de culte importada“. El projecte té molt bona pinta, entre altres coses perquè les persones que hi ha al darrere, especialment el mateix John Tones, no procedeixen de l’àmbit acadèmic sinó de la crítica de videojocs (John Tones escriu a
Superjuegos Xtreme
tot i que això no implica cap vinculació oficial entre un i altre projecte editorial) i alhora demostren interès, sensibilitat i coneixements per analitzar i entendre els videojocs com a productes culturals rellevants. Per últim dir que la publicació neix a partir d’un blog (un procés aquest que comença a donar-se sovint…), de manera que Mondo Pixel (el blog) és anterior a Mondo Pixel (la publicació).

El llançament de Mondo Pixel és doblement notícia ja que la literatura sobre videojocs a Espanya no abunda (més enllà de les revistes comercials especialitzades) i aquest any sembla que la cosa va millorant ja que ja va aparèixer un altre monogràfic, aquest en línia, publicat per la UOC a la revista
ArtNodes
i titulat “

Jugabilitat: art, videojocs i cultura

“, que se suma als catàlegs de les exposicions “

De-game

” al
MEIAC
i “

Gameworld

” a
Laboral
, a més del monogràfic “
Game as critic as art
” publicat per la revista
a:minima
.