El divendres 7 de novembre de 2014 vam participar, en col·laboració amb l’Associació Lachó Bají Calí, en la segona edició de la
NIT
del
MACBA
, que va tenir per títol
El sol quan és de nit
i va ser comissariada per l’artista
Pedro G. Romero
.
Lachó bají (La bona sort)
va ser la nostra proposta per a aquest esdeveniment que vam idear en col·laboració amb l’Associació Lachó Bají Calí (La bona sort gitana) després de diverses trobades, reunions, entrevistes a veïns i veïnes, etc. i va consistir en un passeig pel territori que va habitar la comunitat gitana del barri El Gornal (L’Hospitalet) des de principis dels anys 60 fins a principis dels 90, vivint en barraques autoconstruïdes primer i en cases prefabricades més tard, en l’assentament informal conegut com La Cadena o Polígon Pedrosa, ubicat entre els barris de Can Pi i La Bomba. Un territori pel qual actualment s’estén el Districte econòmic-Gran Via de L’Hospitalet: un conjunt d’edificis d’oficines, centres comercials i hotels de luxe aglomerats al voltant de l’activitat del recinte firal Gran Via de la Fira Barcelona.
En el nostre passeig ens va acompanyar el grup Los Barraconeros —format per Juan Luís Fernández Gómez El Piki, Manuel Gómez Cortés El Sepo i Lázaro Márquez Cortés El Negro, membres tots tres de Lachó Bají Calí—, que van interpretar en els llocs vinculats a aquell passat que proposàvem rememorar, cançons i cants que evocaven aquell temps. Així mateix, durant el passeig vam repartir entre els qui ens acompanyaven, diversos textos i imatges que recullen testimonis dels antics habitants de La Cadena, fan referència al desenvolupament de l’actual Districte Econòmic o a l’escola Lachó Bají, que va ser la primera institució oficial assentada al lloc —pots veure les targetes al final de l’entrada—.
Gairebé res no queda d’aquell temps, la memòria de la comunitat gitana que va habitar llavors aquest territori no té referències materials, han estat esborrades per un model de ciutat supeditat a la lògica dels fluxos econòmics. Tot i així vam visitar les restes mínimes, les traces gairebé invisibles d’aquella memòria: una masia reconvertida en les oficines del Consorci per a la reforma de la Gran Via a L’Hospitalet; un solar buit que en altre temps va ser lloc de pas cap als llocs on es seleccionaven els residus de la ciutat i de tornada cap als barracons, dels quals ara només queden unes poques rajoles ocultes per la vegetació descontrolada, al costat d’un hotel de quatre estrelles; erms tancats, propietat de grans grups inversors que no van arribar a construir a temps, abans que esclatés la bombolla immobiliària; i el lloc on es trobava l’Escola Pont a la qual van assistir diverses generacions d’habitants dels barracons —l’escola Lachó Bají— que va estar situada en el que ara és la porta principal d’entrada al recinte firal. el nom de l’associació: Lachó Bají Calí, aquestes paraules, encara que incorpòries, són també un lloc de memòria, potser l’únic que uneix explícitament el present de la comunitat gitana del Gornal amb el seu passat.
El nom de l’associació: Lachó Bají Calí, aquestes paraules, tot i que incorpòries, són també un lloc de memòria, potser l’únic que uneix explícitament el present de la comunitat gitana del Gornal amb el seu passat.