Enguany continuarem pensant col·lectivament sobre els processos econòmics, culturals i ecològics que es donen a l’ àrea agropolitana del delta del Llobregat , i quines pràctiques socialment justes podem imaginar més enllà o als marges de les lògiques capitalistes.
Se celebrarà en quatre jornades , els dies 24/10, 26/10, 11/11 i 16/11 amb Yayo Herrero, Adrián Almazán, Fernando García-Dory (INLAND, Camp Adentro), Tornen les esquelles, Jaume Grau de SOS Baix Llobregat i l’Hospitalet, Asunción Molinos i Carlos Monleón.
Organitza LaFundició
Inscripcions: hola@lafundicio.net
Amb Adrián Almazán i Fernando García-Dory (INLAND – Campo Adentro)
Dijous 24 d’octubre de 18 a 20 h a Llorer31 (c. LLorer, 31-33, La Florida, l’Hospitalet de Llobregat)
La transició cap a modes de vida més justos i compatibles amb els límits físics del planeta requereix, entre altres, de canvis estructurals en el metabolisme urbà o en els models de producció. Més enllà d’aquestes transformacions, que afecten allò material, també seran necessaris canvis d’ordre simbòlic.
Cultura i naturalesa no són dues esferes separades, sinó que totes dues s’afecten i condicionen recíprocament. Com a conseqüència, les naturaleses són històricament produïdes, de la mateixa manera que les històries transcorren en i a través de la naturalesa.
Amb l’Adrián Almazán i Fernando García-Dory ens preguntarem per quins imaginaris, quins usos i costums, quines formes de coneixement o quins llenguatges es requereixen per transformar la manera en com els éssers humans es relacionen entre si i amb una naturalesa de la qual, a més, en formen part.
ADRIÁN ALMAZÁN
Adrián Almazán (Madrid, 1990) és doctor en Filosofia (2018) i llicenciat en Física (2014). Té un Màster en Crítica i Argumentació Filosòfica (UAM, 2015) i un altre en Física de la Matèria Condensada i Nanotecnologia (UAM, 2014). És professor de filosofia al Departament d’Humanitats: Filosofia, Llenguatge i Literatura de la Universitat Carlos III de Madrid, on coordina el grup de recerca en Tècnica i Humanitats Ecològiques (THECO). És membre del Grup de recerca en Humanitats Ecològiques (GHECO) de la UAM. Entre les seves publicacions destaquen «Tècnica i tecnologia. Com conversar amb un tecnolòfil» (Taugenit, 2020) i «Decreixement. Del què al com», amb Luis González Reyes (Icaria, 2023). Els seus camps d’especialització són: Ecologia Política, Humanitats Ecològiques, Decreixement, Filosofia de la Tècnica, Teories del Comú i Estudis de Noves Ruralitats.
FERNANDO GARCÍA-DORY
(INLAND – Campo Adentro)
Fernando García-Dory, artista i agroecòleg, fundador de Campo Adentro. El seu treball se centra en la relació entre cultura i naturalesa, tal como es manifesta en múltiples contextos, des del paisatge i allò rural. Interessat en la complexitat harmònica de les formes i processos biològics, el seu treball aborda les connexions i la cooperació, des dels microorganismes fins els sistemes socials, i des dels llenguatges artístics tradicionals com el dibuix fins projectes, accions i cooperatives agroecològiques col·laboratives.
INLAND — Campo Adentro va sorgir al 2009 com una plataforma col·laborativa que treballa sobre art, territori i canvi social. Durant la seva primera etapa (2010-2013) i prenent a Espanya com a cas d’estudi inicial, INLAND va dedicar-se a la producció artística en vint-i-dos pobles del país, a exposicions i presentacions a nivell nacional i a una conferència internacional. Seguit d’un període de reflexió i evaluació, amb grups d’estudi sobre art i ecologia i una sèrie de publicacions.
Avui en dia, INLAND se centra en la idea de comunitats de pràctica com a sustrat per a les formes artístiques i culturals post-contemporànees, vinculades a la terra. INLAND té una emissora de ràdio, una acadèmia, realitza exposicions i produeix formatge. Fa pastoreig urbà, alhora tenen una editorial i imprimeixen llibres. És consultora de la Comisió de la Unió Europea sobre la utilització de l’art per a les polítiques de desenvolupament rural, alhora que promou una Xarxa de Pastors Europeus, un moviment social per a qüestionar les mateixes polítiques agràries a vegades anti-campesines. INLAND coordina actualment la xarxa “Confederacy of Villages” i és part de Lumbung Land Group. I ha exposat i treballat amb institucions com la Biennal d’Estambul; l’Institut d’Art Casco (Països Baixos); el Museo de Maebashi (Japó); Serpentine Gallery (Londres); Casa do Povo (São Paulo), el Centro Pompidou (París), SAVVY Contemporary (Berlín) i la Documenta fifteen (Kassel).
IG: @inland_campoadentro X: @inland_ca
Amb Tornen les esquelles
Dissabte 26 d’octubre a Les Cabasses (Ferran Puig s/n, Sant Boi https://goo.gl/maps/KJkehbhj7zQC9Dqg7 )
La llana és actualment un material residual. En aquest taller recuperarem llana de rajades que pasturen al delta del Llobregat i aprendrem a processar-la per utilitzar-la com a matèria primera per a la producció artística i artesana.
De manera pràctica, aprendrem a rentar la llana mitjançant la tècnica del rentat per fermentació i a crepar-la. Amb la transformació de la fibra crua del velló en llana tindrem un material llest per feltrar o filar. No cal experiència prèvia.
Coneixerem la cerca situada que es desenvolupa en el marc del projecte Tornen les esquelles, sobre com la llana de les rajades que pasturen a Collserola poden modelar futurs alternatius amb les seves implicacions mediambientals, artístiques, materials i ètiques.
TORNEN ELS ESQUELLES
Col·lectiu d’art tèxtil creat el 2022 amb la missió de fomentar comportaments proambientals al Parc Natural de Collserola. Creen tapissos i escultures de feltre utilitzant llana procedent de Collserola i mitjançant processos col·laboratius en què participen artistes, pastors i la comunitat local. Aquesta col·laboració inclou activitats que van des de l’esquilada i la selecció de la llana fins a propostes artístiques dirigides a preservar l’ecosistema local i les formes tradicionals de pasturatge. Tornen les Esquelles actua com un centre creatiu on s’entrellacen l’art i la protecció mediambiental per impulsar un vincle sostenible entre la comunitat i la regió de Collserola.
IG: @tornenlesesquelles
Amb Yayo Herrero i Jaume Grau
Dilluns 11 de novembre de 10.30 ha 13 ha Espai Pomezia (c. Pins, 10, La Florida, l’Hospitalet de Llobregat)
Sembla que estiguem abocades a una gran crisi civilitzatòria resultant de diverses crisis mediambientals, socials i humanes. Evitar-ho exigiria reorientar urgentment l’economia cap a un funcionament compatible amb els límits físics del planeta i amb la vida, la qual cosa requerirà alhora transformar la manera com s’administren els recursos, així com la classe de necessitats i desitjos que s’hauran de satisfer . Aquestes transformacions no seran possibles sense nous relats, representacions, rituals i imaginaris que s’entrellaçen i es barregen amb la pròpia producció material i amb la tasca de cuidar i reproduir la vida.
Canviar el curs dels esdeveniments exigeix formular les preguntes i els debats adients. En aquesta jornada, acompanyades per Yayo Herrero i Jaume Grau, ens proposem aprofundir precisament en aquests debats, des de la reflexió i també des de l’acció concreta i situada.
YAYO HERRERO
Fotografia Cristina Crespo Garay
Antropòloga, enginyera, professora i activista ecofeminista. És una de les investigadores més influents a l’àmbit ecofeminista i ecosocialista a nivell europeu. Doctora per la UPV a Societat, Política i Cultura, llicenciada en Antropologia Social i Cultural, Enginyera Tècnica Agrícola i diplomada en Educació social i DEA en Ciències de l’Educació.
Actualment és sòcia de la cooperativa Garúa i docent a diverses universitats espanyoles. Portaveu del Fòrum de Transicions. És autora i coautora de més d’una trentena de llibres i col·labora habitualment amb diversos mitjans de comunicació.
Compagina des de fa dècades la seva activitat professional amb participació activa en moviments socials, especialment el moviment ecologista. Forma part d’Ecologistes en Acció, organització de la qual va ser Co-coordinadora Confederal entre el 2005 i el 2014. Va ser coordinadora del Centre Complutense d’Estudis i Informació Mediambiental de la Fundació General Universitat Complutense de Madrid i directora general de FUHEM. Col·labora habitualment amb diversos mitjans de comunicació com a CTXT.
IG: @yayoherrerol X: @yayo_herrero
JAUME GRAU
ECOLOGISTES A ACCIÓ i SOS BAIX LLOBREGAT I L’HOSPITALET
Llicenciat en Biologia (UB) i màster en Ecologia Política, Justícia Ambiental i Decreixement (UAB). Ha treballat al Departament de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya, al Servei de Parcs Naturals. Responsable de l’àrea de Conservació de la Natura d’Ecologistes a Acció confederal del 2012 al 2015. Expert en polítiques internacionals, ha participat en diverses conferències de les Parts de la Convenció de la Diversitat Biològica de les Nacions Unides.
X: @JaumeGrauLopez IG: @sosbaixilh
Amb Asunción Molinos i Carlos Monleón
Dissabte 16 de novembre de 10 a 16 h a Les Cabasses (Ferran Puig s/n, Sant Boi https://goo.gl/maps/KJkehbhj7zQC9Dqg7 )
Elaborarem un prototip de plantació d’aigua per emplenar i mantenir els aqüífers que abasteixen el Parc Agrari del Baix de Llobregat.
Les plantacions d’aigua són sistemes de captació daigua de pluja i de reconducció de les mateixes cap al subsòl. Consisteixen en canals de poca profunditat, excavats directament sobre la terra, molt semblants als treballs de preparació de l’horta, que es fan quan es prepara per al reg “a manta”.
El taller es dividirà en dues fases, una de teòrica i de recerca col·lectiva i una altra de pràctica per dur a terme l’execució de la plantació en si. A la primera fase, es farà una presentació teòrica sobre les plantacions d’aigua, l’origen, el funcionament, el manteniment, etc. i es desenvoluparà un estudi preliminar per localitzar i triar la zona o zones on es vol dur a terme les plantacions daigua.
L’objectiu principal del taller és generar un espai d’aprenentatge col·lectiu on poder conèixer millor el sistema d’aigües pluvials, subterrànies i la importància que tenen en el futur de les poblacions i l’agricultura.
ASSUMPCIÓ MOLINOS
Fotografia: Nina Mikusk
Investigadora i artista visual influenciada per mètodes de disciplines com ara l’antropologia, la sociologia i els estudis culturals. El principal focus de la seva obra és la pagesia contemporània. La seva entesa de la figura de l’agricultor petit o mitjà no se cenyeix només a la de productor alimentari sinó també a la d’agent cultural, responsable tant de perpetuar el saber tradicional com de generar una nova perícia per enfrontar-se als reptes actuals. El seu treball forma part de col·leccions públiques i ha estat exposat a nombrosos espais i institucions artístiques internacionals i de l’estat espanyol.
IG: @asuncionmolinosgordo
CARLES MONLEÓN
Carlos Monleón treballa entre diversos nivells de sensació i percepció corporal, des del (micro)biològic al performatiu i social. La seva línia de treball principal segueix els mecanismes evolutius que s’originen en la digestió i la cognició i resulten en la distribució de processos corporals en xarxes, multiespècie i metabolismes cibernètics. Aquesta investigació es materialitza a través d’un diàleg entre camps i contextos, ciutat/ruralitat, ciència/artesania. De forma predominantment col·laborativa, ha desenvolupat projectes en diferents espais i institucions artístiques internacionals i de l’estat espanyol.
IG: @carlos.monleon
Com reflexionàvem en edicions anteriors, la urbanització d’aquest territori i les seves naturaleses no ha estat possible únicament mitjançant la violència aclaparadora del capital —industrial, immobiliari, financer, global…—, també ha requerit la producció d’un desig de progrés que ha modelat cos i la subjectivitat dels qui han arribat a habitar-lo.
El ‘progrés’, entès com l’avenç creixent cap a un estat millor i més desenvolupat, és comú a les històries de les perifèries urbanes. Les grans infraestructures, els centres comercials, els polígons comercials o de vivendes construits sobre zones agrícoles i naturals han arribat a percebre’s com a expressions tangibles del progrés esmentat. Les històries de les persones que han emigrat -i encara emigren- des de zones rurals a la ciutat també se solen explicar com a històries de progrés.
No obstant això, ni la història, ni la naturalesa, ni les vides de les persones funcionen així, de manera lineal. Els processos que trobem als ecosistemes ia les societats no estan subjectes a un impuls unidireccional. Més aviat són el resultat d’infinitat de trobades inesperades i assemblatges diversos, que es despleguen en innombrables direccions, entre conjunts heterogenis formats per objectes —materials i immaterials— i éssers vius.
Si acceptem que la idea de progrés és una fantasmagoria, haurem d’assumir que tampoc serà possible tornar el delta al seu estat original, entre altres motius, perquè no existiria un edèn, un origen on tornar, des del qual començar a explicar les coses que han passat. Què ens queda si no podem progressar ni tornar a un lloc millor? Potser podem aspirar a establir aquí i ara noves i diverses relacions simbiòtiques i de cooperació que, en comptes d’estar orientades a l’acumulació de riquesa —en mans d’uns quants— tinguin com a objectiu la cura i el sosteniment de la vida.
Organitza: LaFundició
Més informació i inscripcions: hola@lafundicio.net