

[CAT]
En castellà a sota
DELTA (ECOLOGIA — CULTURA — ECONOMIA)
Cultures i economies rururbanes per la transició ecosocial
9 i 10 de juny de 2022
Lloc:
Espai Pomezia (c. Pins, 10, l’Hospitalet. <M> L1 La Florida)
Les Cabasses (camí Ferran Puig s/n, Sant Boi https://goo.gl/maps/KJkehbhj7zQC9Dqg7)
Inscripció: hola@lafundicio.net
PROGRAMA:
DIJOUS 9 JUNY — ESPAI POMEZIA
18 a 20.30 h
CULTURA, ECONOMIA I ECOLOGIA AL MEDI RURAL
XERRADA I DEBAT AMB:

Luis Martínez: Músic, artista i educador. Produeix, realitza i col·labora en projectes artístics i educatius en què aborda allò sonor des d’una visió expandida i transdisciplinar, cobrant especial importància els processos creatius col·laboratius. Actualment és responsable de l’àrea de so i escolta a la Fundación Cerezales Antonino y Cinia.
La Fundación Cerezales Antonino y Cinia és una institució de caràcter privat, situada a Cerezales del Condado (León), orientada al desenvolupament del territori i a la transferència de coneixement a la societat mitjançant dues vies d’acció: la producció cultural i l’etnoeducació. Aquestes vies d’acció s’articulen al voltant de l’art, els registres del present, la música, el medi ambient, la sociologia i l’economia, entre altres disciplines transversals.
IG: @antoninoycinia
TW: @antoninoycinia

María Montesino: Llicenciada en Sociologia per la Universitat del País Basc on actualment es troba fent la seva tesi doctoral sobre noves ruralitats, cultura i sobirania alimentària. Forma part de La Ortiga Colectiva on codirigeix la revista d’art, literatura i pensament La Ortiga. Desenvolupa la seva activitat al medi rural des de l’any 2005 coordinant tallers itinerants sobre antropologia, feminismes i agroecologia, així com edicions i trobades. Col·labora amb diverses institucions culturals als àmbits de la formació en ciències socials, la cultura i l’agroecologia. És productora agroecològica a Dehesa La Lejuca, una ramaderia d’alta muntanya a la vall de Campoo a Cantàbria.
TW: @mar_montesino
TW: @ortigacolectiva
DIVENDRES 10 JUNY
11 a 14 h — LES CABASSES
*Sortida en grup a les 10 h en bicicleta des de Prado 11 – Espai LaFundició (c. Prat, 11, Bellvitge, l’Hospitalet) a les 10 h
VISITA
A la finca de Les Cabasses (Parc Agrari del Baix Llobregat) amb Jonas Abreu (L’Hort de l’Eriçó).
TALLER “El HURMIENTO: PAS 1. FANG MARE” AMB

Julieta Dentone:Artista i ceramista argentina. Combina el seu treball amb la docència, la investigació en projectes d’educació artística i l’ensenyament de l’ofici. El seu treball es centra en la investigació, experimentació i creació a partir de la recuperació i reinterpretació de les tècniques i maneres de fer tradicionals.
Aquest serà el primer pas per, en successius tallers, fer un recipient ceràmic per contenir hurmiento. Fins a l’aparició dels forns industrials, a moltes zones rurals era habitual pastar el pa a les cases i coure’l a forns comunals. El hurmiento era la massa fermentada del dia anterior (el que avui coneixem com a massa mare) que passava de casa a casa en un recipient de fang. Continent i contingut eren coneguts com el hurmiento a diferents comarques de Castella-Lleó. Aquest sistema podria ser un exemple de pràctica cultural i gestió comunal dels recursos per satisfer una necessitat: el pa.
A partir de l’exploració de l’entorn més pròxim, el Delta del Llobregat, i en diàleg amb les possibilitats que aquest paisatge ens ofereix, aprendrem els primers passos per a identificar, obtenir, i preparar el fang mare per a la nostra futura peça ceràmica.
TW: @ju_dentone
DINAR
Pizzes cuites al forn de fang de Les Cabasses.
Amb dinar: 6 €
18 a 20 h — ESPAI POMEZIA
ECONOMIES COMUNITÀRIES PER SOSTENIR LA VIDA
TAULA RODONA AMB

Pastora Filigrana: És advocada especialista en Dret laboral i sindical i en Dret d’estrangeria. Forma part del Sindicato Andaluz de Trabajadores y Trabajadoras (SAT) i també de la Red Antidiscriminatoria Gitana (RAG). Ha escrit El pueblo gitano contra el sistema-mundo. Reflexiones desde una militancia feminista y anticapitalista (Akal, 2020), on reflexiona sobre les alternatives al sistema capitalista partint de les aportacions del poble gitano, del feminisme i del sindicalisme.
Amb la participació de l’associació gitana de l’Hospitalet Lacho Baji Cali, CoopHalal i ACAF (Associació de Comunitats Autofinançades).
Organitzada en col·laboració amb la comunalitat urbana La Florida s’aveïna i La Col·lectiva Ateneu Cooperatiu de l’Hospitalet .
TW: @PastoriFiligran, @Lachobajicali1, @HalalCoop, @Laflori_saveina, @La_Collectiva
IG: @pastorifiligrana, @lachobajicali, @coophalal, @lafloridasaveina, @la_collectiva
PRESENTACIÓ:
Les jornades DELTA tenen per objectiu imaginar pràctiques, relacions i processos culturals i metabòlics que contribueixin a construir sociecosistemes per a la cura i el sosteniment de la vida (humana i extrahumana) a l’àrea agropolitana del delta del Llobregat.
Als anys del desarrollismo, una ingent quantitat de població rural i camperola es va desplaçar als grans nuclis urbans per treballar a la indústria. A causa d’aquest èxode, municipis de la perifèria de Barcelona com l’Hospitalet van experimentar un creixement sense precedents. Aquest creixement va ser possible, en bona mesura, gràcies a la urbanització de grans extensions de terrenys agrícoles propers o directament situats a l’àrea deltaica del Llobregat.
Aquests nous habitants es van incorporar massivament al sector industrial i a l’esfera del consum associats als valors de modernitat i desenvolupament. Per això va ser necessari proletaritzar primer tota aquesta massa de població, i classemitjanitzar-la després per tal d’alimentar els cicles de l’acumulació capitalista. Aquests processos d’assimilació es van fonamentar en la promoció del model patriarcal de família nuclear o l’estigmatització de la cultura i les formes de vida rurals, entre altres coses. No obstant això, atès que els processos d’aculturació mai no són perfectament complets, encara avui perduren a les perifèries urbanes formes de relació i pràctiques culturals que remeten a l’origen rural d’una part significativa dels seus habitants. Dècades més tard, aquest corrent entroncaria amb els fluxos migratoris globals del camp a les ciutats imposats per la completa mundialització neoliberal de l’economia, en què s’inclou, particularment, la producció d’aliments.

D’altra banda, a mesura que Barcelona i la seva àrea metropolitana s’incorporaven progressivament als fluxos econòmics i les cadenes globals de mercaderies —i a les cadenes internacionals de cures, cal destacar-ho—, es van realitzar els arranjaments espacials que aquests requerien, com ara les ampliacions del port i l’aeroport o la construcció de vies ràpides i de centres logístics. La progressiva ampliació del port de Barcelona és paradigmàtica: després d’engolir les platges de llevant del delta i les zones agrícoles de Sants i l’Hospitalet, va exigir desviar cap al sud la desembocadura del riu Llobregat, encarrilant-lo amb murs de formigó. L’impacte d’aquestes actuacions sobre els sociecosistemes del delta és incommensurable.
Tots aquests processos són simultàniament d’ordre econòmic, cultural i ecològic, ja que les pràctiques culturals i els intercanvis econòmics no es donen sobre el rerefons d’una naturalesa preexistent i inerme sinó a través seu, entreteixint-se amb la trama de la vida.
En aquesta segona edició, les jornades segueixen estant estretament vinculades a la posada en marxa de Les Cabasses, una finca de dues hectàrees situada al Parc Agrari del Baix Llobregat dedicada, d’una banda, a la producció agroecològica i de l’altra, de forma interrelacionada, a la producció simbòlica i de sabers rururbans. Així volem situar els debats i el pensament generat durant les jornades en el context específic del delta del Llobregat, un territori característicament agropolità.
En última instància, les jornades volen ser també un instrument per sumar als moviments de defensa del territori, que serveixi per construir noves aliances i incorporar el paper de la cultura tant a la seva comprensió com a la construcció d’alternatives socials i ambientals.
Inscripció enviant un correu a: hola@lafundicio.net
Organitza: LaFundició i associació Keras Buti

—————————————
[CAST]
DELTA (ECOLOGIA — CULTURA — ECONOMIA)
Cultures i economies rururbanes per a la transició ecosocial
9 i 10 de juny de 2022
Lloc:
Espai Pomezia (Pins, 10, l’Hospitalet. <M> L1 La Florida)
Les Cabasses (Ferran Puig s/n, Sant Boi https://goo.gl/maps/KJkehbhj7zQC9Dqg7)
Inscripció: hola@lafundicio.net
PROGRAMA:
DIJOUS 9 JUNY — ESPAI POMEZIA
18 a 20.30 h
CULTURA, ECONOMIA I ECOLOGIA AL MEDI RURAL
XERRADA I DEBAT AMB

Luis Martínez: Músic, artista i educador. Produeix, realitza i col·labora en projectes artístics i educatius en els quals aborda allò sonor des d’una visió expandida i transdisciplinar, cobrant especial importància els processos creatius col·laboratius. Actualment és responsable de l’àrea de so i escolta a la Fundación Cerezales Antonino y Cinia.
La Fundación Cerezales Antonino y Cinia és una institució de caràcter privat, situada a Cerezales del Condado (León), orientada al desenvolupament del territori i a la transferència de coneixement a la societat mitjançant dues vies d’acció: la producció cultural i l’etnoeducació. Aquestes vies d’acció s’articulen al voltant de l’art, en els seus registres del present, la música, el medi ambient, la sociologia i l’economia, entre altres disciplines transversals.
IG: @antoninoycinia
TW: @antoninoycinia

María Montesino: Llicenciada en Sociologia per la Universitat del País Basc on actualment està realitzant la seva tesi doctoral sobre noves ruralitats, cultura i sobirania alimentària. Forma part de La Ortiga Colectiva on codirigeix la revista d’art, literatura i pensament La Ortiga. Desenvolupa la seva activitat al medi rural des de l’any 2005 coordinant tallers itinerants sobre antropologia, feminismes i agroecologia, així com edicions i trobades. Col·labora amb diverses institucions culturals en els àmbits de la formació en ciències socials, la cultura i l’agroecologia. És productora agroecològica a Dehesa La Lejuca, una ramaderia d’alta muntanya a la vall de Campoo a Cantàbria.
TW: @mar_montesino
TW: @ortigacolectiva
DIVENDRES 10 JUNY
11 a 14 h — LES CABASSES
*Sortida en grup a les 10 h en bicicleta des de Prado 11 – Espai LaFundició (c. Prat, 11, Bellvitge, l’Hospitalet) a les 10 h
VISITA
A la finca de Les Cabasses (Parc Agrari del Baix Llobregat) amb Jonas Abreu (L’Hort de l’Eriçó).
TALLER “El HURMIENTO: PAS 1. FANG SITUAT” AMB

Julieta Dentone:Artista i ceramista argentina. Combina el seu treball amb la docència, la investigació en projectes d’educació artística i l’ensenyament de l’ofici. El seu treball es centra en la investigació, experimentació i creació a partir de la recuperació i reinterpretació de les tècniques i maneres de fer tradicionals.
Aquest serà el primer pas per, en successius tallers, fer un recipient ceràmic per contenir hurmiento. Fins a l’aparició dels forns industrials, a moltes zones rurals era habitual pastar el pa a les cases i coure’l en forns comunals. El hurmiento era la massa fermentada del dia anterior (el que avui coneixem com a massa mare) que passava de casa en casa en un recipient de fang. Continent i contingut eren coneguts com el hurmiento a diferents comarques de Castella-Lleó. Aquest sistema podria ser un exemple de pràctica cultural i gestió comunal dels recursos per satisfer una necessitat: el pa.
A partir de l’exploració de l’entorn més proper, el delta del Llobregat, i en diàleg amb les possibilitats que aquest paisatge ens ofereix, aprendrem els primers passos per identificar, obtenir i preparar el fang mare per a la nostra futura peça ceràmica.
TW: @ju_dentone
DINAR
Pizzes cuites al forn de fang de Les Cabasses.
Amb dinar: 6 €
18 a 20 h — ESPAI POMEZIA
ECONOMIES COMUNITÀRIES PER SOSTENIR LA VIDA
TAULA RODONA AMB

Pastora Filigrana: És advocada especialista en Dret laboral i sindical i en Dret d’estrangeria. Forma part del Sindicato Andaluz de Trabajadores y Trabajadoras (SAT) i també de la Red Antidiscriminatoria Gitana (RAG). Ha escrit El pueblo gitano contra el sistema-mundo. Reflexiones desde una militancia feminista y anticapitalista (Akal, 2020), on reflexiona sobre les alternatives al sistema capitalista partint de les aportacions del poble gitano, del feminisme i del sindicalisme.
Amb la participació de l’associació gitana de l’Hospitalet Lacho Baji Cali, CoopHalal i ACAF (Associació de Comunitats Autofinançades).
Organitzada en col·laboració amb la comunalitat urbana La Florida s’aveïna i La Col·lectiva Ateneu Cooperatiu de l’Hospitalet .
TW: @PastoriFiligran, @Lachobajicali1, @HalalCoop, @Laflori_saveina, @La_Collectiva
IG: @pastorifiligrana, @lachobajicali, @coophalal, @lafloridasaveina, @la_collectiva
PRESENTACIÓ:
Les jornades DELTA tenen per objectiu imaginar pràctiques, relacions i processos culturals i metabòlics que contribueixin a construir sociecosistemes per a la cura i sosteniment la vida (humana i extrahumana) a l’àrea agropolitana del delta del Llobregat.
Als anys del desarrollismo, una ingent quantitat de població rural i camperola es va desplaçar als grans nuclis urbans per treballar a la indústria. A causa d’aquest èxode, municipis de la perifèria de Barcelona com l’Hospitalet van experimentar un creixement sense precedents. Aquest creixement va ser possible, en bona mesura, gràcies a la urbanització de grans extensions de terrenys agrícoles propers o directament situats a l’àrea deltaica del Llobregat.
Aquests nous habitants es van incorporar de manera massiva al sector industrial i a l’esfera del consum associats als valors de modernitat i desenvolupament. Per això va ser necessari proletaritzar primer tota aquesta massa de població, i classemitjanitzar-la després per tal d’alimentar els cicles de l’acumulació capitalista. Aquests processos d’assimilació es van fonamentar en la promoció del model patriarcal de família nuclear o l’estigmatització de la cultura i les formes de vida rurals, entre altres coses. No obstant això, atès que els processos d’aculturació mai no són perfectament complets, encara avui perduren a les perifèries urbanes formes de relació i pràctiques culturals que remeten a l’origen rural d’una part significativa dels seus habitants. Dècades més tard, aquest corrent entroncaria amb els fluxos migratoris globals del camp a les ciutats imposats per la completa mundialització neoliberal de l’economia, en la qual s’inclou, particularment, la producció d’aliments.

D’altra banda, a mesura que Barcelona i la seva àrea metropolitana s’incorporaven progressivament als fluxos econòmics i les cadenes globals de mercaderies —i a les cadenes internacionals de cures, cal destacar-ho—, es van realitzar els arranjaments espacials que aquests requerien, com ara les ampliacions del port i l’aeroport o la construcció de vies ràpides i centres logístics. La progressiva ampliació del port de Barcelona és paradigmàtica: després d’empassar-se les platges de llevant del delta i les zones agrícoles de Sants i l’Hospitalet, va exigir desviar cap al sud la desembocadura del riu Llobregat, encarrilant-lo amb murs de formigó. L’impacte d’aquestes actuacions sobre els sociecosistemes del delta és incommensurable.
Tots aquests processos són simultàniament d’ordre econòmic, cultural i ecològic, ja que les pràctiques culturals i els intercanvis econòmics no es donen sobre el rerefons d’una naturalesa preexistent i inerme, sinó a través seu, entreteixint-se amb la trama de la vida.
En última instància, les jornades volen ser també un instrument per sumar als moviments de defensa del territori, que serveixi per construir noves aliances i incorporar el paper de la cultura tant a la seva comprensió com a la construcció d’alternatives socials i ambientals.
Inscripció enviant un correu a: hola@lafundicio.net
Organitza: LaFundició i associació Keras Buti
