Un moment durant la ‘visita autoguiada’ d’alumnes de primària a la sala Muncunill de Terrassa
Ha arribat a la seva fi Intensities. Inconformisme, incorrecció i rebel·lió entre l’art i l’escena musical ; Sant Boi ha estat l’última parada d’aquesta exposició itinerant organitzada per la
Oficina de Difusió Artística
de la
Diputació de Barcelona
,
comissariada per David G. Torres i en la qual hem participat com a responsables del ‘servei educatiu’, el projecte del qual podeu consultar, en versió resumida, aquí al nostre lloc web.
L’element més visible del servei educatiu que proposàvem ha estat, possiblement, el MySpace de la discogràfica
Intensities Records
que vam obrir tan bon punt es va iniciar la itinerància de l’exposició i que tenia com a objectiu, no només fer públics els resultats dels tallers, sinó també establir un canal de comunicació a través del qual compartir coneixements amb els visitants, els seus professors, els centres educatius i també amb l’escena musical, usuària habitual de la xarxa MySpace. Podem dir que, d’entre tots aquests agents, han estat els músics qui han establert un contacte més ‘intens’; especialment arran de l’edició que vam fer, juntament amb el netlabel
tecnonucleo.org
, del disc
intensities ((re)re)visitada
, que es va presentar a
Can Xalant
(Mataró) el juny de 2008 i que podeu descarregar des del web de
LaFundició
o de tecnonucleo.org. El disc va comptar amb la col·laboració d’autors nacionals i internacionals de música electrònica ‘experimental’, que per produir els seus temes van utilitzar i manipular el material sonor generat pels alumnes durant la seva participació al taller d’Intensities.
La veritat és que, com en altres serveis i programes similars, ens trobem amb un hàndicap que sembla insalvable: l’activitat pedagògica al museu/centre d’art com a article de consum ràpid. Els temps de la visita i el taller no permeten aprofundir en processos que amb prou feines dóna temps d’iniciar, especialment quan aquests volen passar pel diàleg i la construcció col·laborativa i crítica dels discursos sobre la cultura.
Potser just per això que acabem de dir, un dels recursos del projecte pedagògic que ens sembla més interessant ha estat el de la ‘visita autoorganitzada’ amb què els grups escolars iniciaven el seu pas per l’exposició. Pensem que l’autoorganització dels processos d’aprenentatge —a més d’estar en consonància amb l’esperit inconformista d’algunes de les obres exposades— és necessària i valorem positivament l’acollida que aquesta manera de visitar l’exposició ha tingut entre els grups escolars i també entre els seus professors. A vegades, especialment amb els grups de primària, l’exposició es convertia durant la visita també en un espai sorollós i lúdic, una mica fora del control dels educadors (de nosaltres mateixos i dels mestres); però durant la visita autoorganitzada i la posterior posada en comú s’apreciava que els alumnes feien una lectura de l’exposició, que havien fixat punts d’interès, ritmes de lectura, interpretacions de les peces exposades… Tots aquests elements configuren la narració que els alumnes construeixen sobre l’exposició i l’ús que fan de l’espai expositiu. Parlàvem al dossier d’aquest projecte de “desjerarquitzar la veu” (i també la mirada, hauríem d’afegir ara); aquest objectiu s’ha assolit en primer lloc en tant que el guia de l’exposició s’ha inhibït com a tal: ja no ha dirigit o guiat la mirada dels visitants cap a certes obres i no ha determinat més els recorreguts, els temps i l’atenció que aquelles mereixerien.
Els visitants, sols, en parella o en petits grups, han recorregut lliurement les sales d’exposició, prestant atenció a allò que l’hi ha reclamat; més tard, durant la posada en comú, s’ha intentat reconstruir, mitjançant el diàleg, les narracions que aquesta “deriva” per l’exposició construeixen sobre la mateixa exposició, contrastant-les amb la “versió oficial”; no per intentar nivellar-les, sinó per elaborar una nova lectura que prengui elements del discurs curatorial (per exemple) i del dels alumnes per posar-los en relació, de vegades conflictiva.