Última notícia que publiquem amb retard, ho juro. A principis d’aquest mes es va celebrar a Madrid el primer Congrés Innovació Educativa que va reunir representants dels centres i entitats que formen part del portal/xarxa Innova, impulsat per Mariano Fernández Enguita des del Departament de Sociologia de la Universitat de Salamanca. Llegint l’article que publica El País trobem afinitat amb algunes de les crítiques i les propostes que s’esmenten; per exemple la idea que innovar a l’escola implica batre’s “contra estructures organitzatives i inèrcies que daten del segle XIX” o la impossibilitat de mobilitzar un professorat i uns equips directius que es conformen a mantenir un status quo relativament confortable. Tanmateix, i sense voler prejutjar, caldria examinar amb lupa què entenen per “creativitat” i “innovació” les organitzacions que formen part d’Innova. D’entrada trobem que bona part dels projectes publicats al portal s’inclouen en l’àmbit de l’educació en valors, educació per a la ciutadania, educació per a la democràcia… Un exemple representatiu i no volem ser dolents ni res per l’estil: Educreación. Passem del mural per la pau amb mans blanques estampades en paper d’embalar al videoclip d’una cançó per la pau realitzat amb el mòbil, això és innovació realment? Clar que, no podem oblidar que ens desenvolupem en un camp en què el fet que els alumnes “s’asseguin en cercle al voltant del professor” és encara una cosa destacable…