Foto: Sitesize
El passat dilluns el Periódico de Catalunya publicava aquesta entrevista de Patricia Castán a Itziar González, qui ha estat recentment nomenada regidora del districte de Ciutat Vella. L’interès, una mica morbós, cal dir-ho, de la història és veure com surta d’aquest embolic com resol la papereta aquesta arquitecta coneguda pel seu treball de mediació en conflictes urbans entre els usuaris de l’espai públic, no representats exclusivament per les associacions veïnals, que també, i l’administració pública, que no són la mateixa cosa, és clar. També ens fa especial gràcia la història perquè fa uns mesos vam poder assistir a la xerrada que Itziar González va oferir en el marc de les jornades
REpensar Barcelona – REcuperar la ciutat
organitzades pel col·lectiu Sitesize; la xerrada va tenir lloc als soterranis del bar Nostromo, en un ambient de reunió proto-cristiana propi de les catacumbes… cal veure les voltes que dóna la vida!. Per descomptat caldrà veure quin marge de maniobra tindrà la nova regidora, però d’entrada no acabem de trobar la coherència en el seu raonament quan diu: “Ets veïna, ets tècnica i et donen la possibilitat d’exercir una responsabilitat política. Per coherència havia de dir que sí”, podria portar-nos a equívoc i entendre que Itziar González només considera possible l’exercici de la responsabilitat política, com a veïna i com a tècnica, des d’un càrrec en l’administració pública, just el contrari del que sol ser habitual…
Però si el districte de Ciutat Vella és tot ell un marronàs, caldrà veure com maneja Itziar González la patata calenta de la Barceloneta, un barri que, de manera inimaginable, havia estat fins fa ben poc fora del punt de mira de la maquinària gentrificadora, de les campanyes promocionals de la marca Barcelona i de la omnipotent indústria turística de la ciutat; d’això també en parla a l’entrevista, ja veurem.
