El 9 de juliol ens trobem al
Museu del Carmen Alto
amb el seu mediador comunitari: Andrés Rueda comparteix amb nosaltres la feina que porta realitzant en una institució museística peculiar, ja que el seu espai d’exhibició conviu amb la residència de la congregació de les Carmelites; això les ha convertit en co-curadores de les mostres, activitats i continguts pedagògics del museu com a condició perquè aquest s’inaugurés fa 4 anys al convent.
Tots els continguts del museu han estat treballats amb elles i com a resultat la mostra permanent es divideix en tres blocs, un sobre la vida de Mariana de Jesús, beata consagrada a la vida de contemplació, un altre dedicat a la vida quotidiana de les Germanes del Carmen Alto i un tercer dedicat a l’art religiós amb produccions anònimes del segle XVIII i obres d’autors propers a l’ordre.
En aquest marc peculiar el treball de mediació ha pivotat sobre l’espai públic, centrant-se en un procés amb comerciants de la zona i en l’activació de la plaça de Santa Clara ubicada al barri de San Marcos, al centre històric de Quito; aquest procés d’activació es va desenvolupar entre gener i abril de 2014 en col·laboració amb el col·lectiu de
La Karakola
, casa d’experimentació i convivència artística, en un context de remodelació del centre històric de la ciutat que sembla apuntar als coneguts processos de gentrificació, homogeneïtzació i especulació immobiliària.
Fruit d’un treball en xarxa amb la resta de museus de la
Fundació Museus de la Ciutat
sorgeix la proposta del Yarikcillo, impulsada per un grup de joves que després de realitzar uns tallers d’estiu oferts pel museu, es van organitzar i van proposar recuperar un sender alternatiu per arribar a l’estàtua de la Verge de Quito sobre el turó del
Panecillo
, icona de la ciutat i el nom del qual en kichua és Shungoloma, o també Yavirak (precisament, Yarikcillo fusiona la denominació original del lloc ‘Yavirak’ amb l’actual ‘El Panecillo’).
En aquest procés porten treballant prop d’un any amb el suport en els esdeveniments puntuals dels líders veïnals de la Comunitat 5 de juliol, interessats a involucrar els més joves en la vida social del barri, i amb l’acompanyament dels educadors del museu.
La recuperació del sender es fonamenta en l’exploració del seu medi natural i social, en la investigació i el reconeixement dels seus ecosistemes, així com de la cosmovisió i la memòria inscrita en aquest territori tan singular i carregat de significats. Un treball de recerca que es tradueix en l’organització de recorreguts en grup pel sender.
El dijous 17 de juliol ens trobem de nou amb dos membres del grup de joves i amb els mediadors del museu, i els vam proposar que ens dibuixessin un mapa-diagrama-cronograma per entendre quina havia estat l’evolució del col·lectiu i el projecte durant el seu primer any d’existència. Durant la conversa va sorgir la idea d’utilitzar el creixement d’una planta durant tot el cicle de les estacions com a metàfora del col·lectiu i la seva trajectòria, així com la possibilitat d’utilitzar aquesta imatge en el cartell de la festa d’aniversari que celebraran el proper diumenge 26 de juliol i a la qual esperem poder assistir.