Aquest dissabte vam anar al MACBA per assistir al seminari La Nouvelle Vague Porno organitzat per Beatriz Preciado; deixant de banda l’interès personal que per a cadascú pogués tenir el tema, ens atreia la possibilitat de descobrir un apropament pràctic i teòric a un gènere cinematogràfic que solem trobar entre els interessos destacats dels, i no tant, les adolescents. Això potser pot semblar escandalós per a alguns, tot i que no tinguem cap intenció d’escandalitzar. La pornografia forma part de la cultura visual de molts joves i ofereix una sèrie de construccions culturals sobre el gènere i la sexualitat més o menys influents en el seu imaginari. A més, constitueix d’alguna manera, informal, no reglada, un tipus d’educació sexual. Evidentment, la pornografia potser no és, ni de lluny, el millor accés a la sexualitat, entre moltes altres coses, perquè no és la finalitat del gènere; només per això se’ns fa necessari prendre una mica de distància i (re)pensar la pornografia, encara que no sigui l’objectiu principal d’aquesta entrada.
Technorati Tags: cinema, culture, macba, pornography, projecte3
D’altra banda, en aquests moments, els i les participants en projecte3* estan proposant i estructurant els seus projectes de recerca que, a la llarga, es convertiran en el “currículum” d’un nou espai a l’institut Joanot Martorell, autogestionat per elles mateixes. Entre les propostes, que van des de fenòmens concrets de la cultura juvenil fins a qüestions polítiques globals, va aparèixer, com no, la pornografia, entre la jocositat generalitzada i l’avergonyiment de qui va llançar la proposta. La nostra no és una política jipi de respecte acrític a la llibertat d’expressió, d’altra manera, es tracta de pensar en quina mesura és important la pornografia per als i les estudiants i quines qüestions d’interès entren en joc en la seva difusió i consum.
Dit i aclarit tot això, tornem al seminari organitzat pel MACBA: el cert és que el programa s’iniciava tan aviat com a les 6 de la tarda, vam arribar una mica tard i a causa de la gran afluència de públic vam haver d’esperar fins al descans de les 10 per poder entrar, de manera que pot ser que la nostra crònica no sigui del tot fonamentada…
El quid de la vetllada es concentra en la pregunta d’una noia del públic que, en realitat, era gairebé una resposta a la introducció que Beatriz Preciado va fer dels ponents de la sessió nocturna: Coraline Trinh-Thi, HPG i Lidia Lunch. En aquesta introducció Beatriz Preciado ens va parlar d’una escena emergent a França de directors pornogràfics que, units a una part de la intel·lectualitat francesa (va citar tan sols a Michel Huellebecq) estava subvertint els codis establerts del gènere en introduir elements provinents de l’estètica i la cultura gòtica, del manga (imagino que en realitat es referia al hentai) i altres, on a més es subvertien les representacions normativitzades de la sexualitat heterosexual i que feia pensar en un moviment renovador que, de forma provocativa, Beatriz Preciado anomenava la Nouvelle Vague Porno per analogia amb la nova onada del cinema francès de mitjans del segle passat.
El cas és que, després de visionar uns quants fragments de pel·lícules, comentades in situ per Coraline Trinh-Thi (ex-actriu porno) cap dels presents va observar cap tipus de subversió, contaminació o experimentació amb el gènere, sinó més aviat una sèrie de pel·lícules porno típiques dels anys 80 i 90. I això és el que va observar l’espavilada assistent que va interpel·lar la taula. La resposta de Beatriz Preciado va ser una mena d’escaqueig/transubstanciació per la qual el fet d’estar allà, a les entranyes de la institució (per a qui no ho conegui, l’auditori del MACBA es troba als soterranis del museu) parlant sobre cinema porno era, en si, una realització de la nouvelle vague porno ¡voilà!.
Després d’això i algunes coses més, el rotllo he-estat-al-costat-salvatge-de-la-vida de Lidia Lunch va acabar per avorrir-nos i vam anar a prendre unes copes.