Molt s’ha parlat últimament del “preocupant” fracàs de l’Educació Secundària a la llum de les dades que aporta l’informe sobre l’estat de l’educació a Catalunya 2006-2007, elaborat per la Fundació Jaume Bofill i degudament publicitat pels mitjans de comunicació que, intencionadament o no, alimenten les proclames a favor de la disciplina i el que els anglosaxons van anomenar “tornada al bàsic”.
Ahir apareixia publicat aquest article de Nora Catelli que escapa de la falsa disyuntiva a la qual aquesta situació sembla abocar-nos: o tornem a la disciplina i a un currículum tradicional fonamentat en les “competències bàsiques” de la lectoescriptura, les matemàtiques i poc més o fugim cap endavant en una perpètua renovació pedagògica liderada per pedagogs i tecnòcrates armats amb les més variades receptes per a la “millora” de l’educació.
En realitat, com fa Catelli, la situació ha de ser examinada des d’una perspectiva molt més complexa i que tingui en compte factors estructurals que romanen interessadament velats, així com el paper de l’educació en els actuals sistemes de producció: l’abandonament de l’educació no obligatòria per part del 30% de l’alumnat permet cobrir una enorme bossa de treballs “no qualificats” alhora que deixa el terreny lliure perquè les elits accedeixin a la gestió de l’espai públic.
Val la pena llegir l’article sencer.