I finalitzem (per ara) aquesta microsecció dedicada a la(s) revista(s) publicada(s) per Documenta 12 ressenyant la contribució del col·lectiu vienès malmoe, que, avançant a tot el personal per la dreta, han publicat aquest article en què disseccionen les condicions econòmiques en què han treballat totes les publicacions convidades per la mostra a participar en aquest experiment editorial. L’article no té pèrdua i millor serà que el llegiu íntegrament vosaltres mateixos i jutgeu, però un dels passatges que més ens ha cridat l’atenció és quan es diu que els guies del servei pedagògic de la Documenta han aconseguit, mitjançant la mobilització col·lectiva, millorar les seves condicions salarials. Es veu aquí com un col·lectiu el treball del qual és considerat de menor vàlua intel·lectual dins de la producció cultural (una consideració que no hauria de ser així, ni molt menys, encara que per a que canviés seria necessari reestructurar de dalt a baix la manera en què s’entenen els ‘serveis pedagògics’ d’una exposició) és capaç de reivindicar i aconseguir millores laborals, mentre que els editors i redactors de les publicacions que col·laboren amb Documenta, és a dir que realitzen un treball intel·lectual en sentit estricte, renuncien a qualsevol reivindicació pel prestigi i el capital social i simbòlic que els pugui reportar la seva col·laboració.
Insisteixo que és millor llegir l’article complet. Una cosa que també ens va sorprendre és trobar l’article ressenyat per Martí Manen al blog d’A-Desk. Fa uns dies Martí es queixava (aquí) amargament de la situació d’abandonament en què es trobaven els productors culturals en moments de “redefinició del panorama polític”, cosa que ens fa preguntar-nos… Què li està passant a Martí? S’estarà radicalitzant…?