L’any passat vam impulsar El Conuco, un hort transfronterer a la finca de Les Cabasses, al Parc Agrari del Baix Llobregat, on sembrem llavors d’arreu del món de manera ecològica. Una manera de compartir coneixements, costums, gastronomia i afectes, a part de llavors, entre les veïnes de la ciutat. Aleshores, ens vam preguntar: Què passa amb les llavors que migren? Quins sabers i relats porten dins seu? Si fem una biblioteca de llavors, de quina manera arxivem aquests coneixements?
Aquestes són les preguntes que ens vam fer durant uns quants dies amb la Paloma Sttaford i l’Antonio Monroy, que ens van ajudar a pensar en una futura llavorteca que guardi llavors migrants i els sabers de les persones que han decidit guardar-les. A més, a partir de la tècnica Nendo Dango de Fukuoka, vam aprendre a fer boles de llavors per a conservar-les.
Primer vam anar al camp de Les Cabasses a recollir terra i, amb diferents filtres —fins i tot, una coixinera- vam intentar fer argila i obtenir una terra molt fineta. Una setmana després, amb l’argila i una mica d’aigua, o amb aigua i compost, vam fer boles de llavors. Amb la humitat que es genera es poden conservar en bon estat durant força temps i, a més, la barreja de components ajuda a que creixin millor.
Per últim, vam imaginar quina forma hauria de tenir la llavorteca. Seria una motxilla, per què pugui moure’s i desplaçar-se tal com fan les llavors? Com les classificaríem? De quina manera deixaríem constància dels sabers i coneixements que volem transmetre? Com mantenim el vincle si ens sentim desarrelades? Com fer créixer de nou les nostres arrels?
A la tardor continuarem pensant com dissenyar-la. Us hi esperem!
