Ahir es va presentar en societat
Cultura de Base
, una plataforma “generada per diferents agents culturals i socials de Barcelona que funciona com a punt de trobada per a l’anàlisi i la reflexió sobre les polítiques culturals i les repercussions que aquestes han tingut durant els últims anys. El principal punt en comú entre les persones, col·lectius i agents que actualment formem part d’aquesta plataforma se centra en la posada en crisi del model de política cultural de Barcelona que des de fa ja uns quants anys castiga aquest context.”
Podeu llegir la carta de presentació completa després del salt o a la mateixa web de la plataforma. Tot el poder per a les bases!
Technorati Tags: Barcelona, cultural_policies, culture
Durant els últims anys, hem patit una falsa política de la consulta i la participació que amaga una falta total de complicitat entre les i els agents socials i culturals amb les administracions públiques i els centres de presa de decisió politico-cultural i, en conseqüència, amb el devenir de la nostra ciutat. Aquesta desconnexió ha tingut terribles conseqüències com poden ser: la desaparició progressiva d’espais independents; el tancament de centenars d’espais de creació (estudis, tallers, locals d’assaig, etc.) especialment al Poblenou (22@); l’obscur procés de canvi d’orientació del Centre d’Art Santa Mònica; l’ús amb finalitats polítiques dels programes de gran part de les institucions culturals; el programa “fabriques per la creació” posat en marxa sense comprendre la realitat cultural de la ciutat; la criminalització de certes pràctiques culturals relacionades amb l’espai públic i molts altres conflictes encara oberts.
La falta de transparència en l’orquestració política i la presa de decisions a esquena dels agents culturals, associacions de veïns i col·lectius independents respon a un model basat en la instrumentalització de la cultura per a finalitats polítiques i econòmiques que tan sols simula el diàleg amb el gruix social partint de negociacions llastrades per polítiques de fets consumats. Tot això ha conduït a una situació d’extrema frustració i enuig per part dels agents culturals i socials que hem estat relegats del nostre paper com a interlocutors i patim les conseqüències d’un model que sembla no existir, que és fruit de la contingència i que es dissenya per la suma de decisions curt-placistes i que, en conseqüència, està mancat d’un projecte real i visible.
Pensem també que aquesta situació és en part conseqüència de la nostra incapacitat com a productors culturals per generar formes de comunicació i reflexió que escapin de les disciplines de treball més immediates i que ha dividit les reivindicacions que resultarien més efectives i beneficioses per a la ciutat vinculessin entre elles en comptes de mantenir-se en un aïllament estèril sectorial. Cal ser conscients que no hem sabut comunicar a la ciutadania la importància dels fets esdevinguts i com aquests afecten no només a la gent que treballem en cultura o als/les afectades de forma directa en cada conflicte sinó a tot el gruix de la societat civil.
Per totes aquestes raons creiem necessari establir Cultura de Base per mostrar de forma col·lectiva la posició a tots aquests fets i treballar conjuntament per plantar cara als excessos de la classe politico-cultural de la ciutat. Aquesta plataforma buscarà en tot moment sumar i incloure les reivindicacions ja existents i les formes de resistència ja establertes per part dels agents, col·lectius i espais independents de la ciutat. D’aquesta manera treballarà de forma activa per entendre totes les seves necessitats amb l’objectiu de construir un front de denúncia comú a la situació que patim i que marca el nostre present cultural.
Creiem que centrant-nos en aquests punts en comú i prenent la col·lectivitat i el diàleg permanent com a eines principals, podem generar reflexions i estratègies que impulsin accions concretes que puguin ajudar a generar un panorama cultural més saludable i d’acord amb les necessitats reals del nostre context.
[CdB]
Barcelona setembre 2008