CuatroPerras és, essencialment, un blog on trobarem informació detallada, actualitzada i personalitzada sobre convocatòries de concursos, beques i altres recursos i vies de promoció per a joves artistes i curadors/es i que es presenta com “una possible solució a algunes de les dificultats que implica el desenvolupament professional com a artista”, que no són poques. La notícia és que ha començat a funcionar recentment, com ens expliquen a Comentarte.
Hi ha alguna cosa en els concursos que resulta molt molesta, en la idea de concurs; per tant, beques i concursos vénen a suplir la falta d’un altre tipus d’iniciatives potser més… propositives i una mica menys… endogàmiques. Això és una cosa de la qual semblen ser conscients els responsables de CuatroPerras, cosa que podria portar-nos a preguntar-nos com assumir la contradicció aparent entre un discurs crític contra aquest tipus d’estructures de producció i el funcionament de CuatroPerras? Sembla clar que és imprescindible construir (de forma col·laborativa) eines que millorin en algun sentit les condicions en què es realitza/realitzem el nostre treball dins del camp cultural, però també ens sembla necessari calibrar el grau de connivència amb els mecanismes de precarització per no caure en la reproducció de les estructures que precisament requereixen i encoratgen la precarietat. CuatroPerras ens planteja aquest dilema.
