La setmana passada vam iniciar una nova “encarnació” de la iniciativa
Cosir i Xerrar
que vam posar en marxa fa més d’un any com una de les accions que desenvolupem al voltant del projecte
Open-roulotte
. En aquesta ocasió seguim proposant un espai al Centre Cívic Can Mas on qui vulgui pot venir a compartir els seus coneixements sobre costura i aprendre d’allò que sàpiguen els altres, mentre xerrem sobre aspectes de la vida pública a la ciutat; aquestes converses són enregistrades per formar part, en un futur, dels podcasts d’
Open-roulotte Ràdio
.
Aquest any ens hem ajuntat amb el col·lectiu
Costureres Salvatges
per proposar un taller que parteix de la recuperació de les històries de vida de les persones que hi participen. El dia de presentació del taller van acudir un bon nombre de dones (significativament només dones) de procedències i bagatges molt diversos; algunes d’elles amb experiència laboral en la indústria tèxtil. A partir d’aquests records la
Srta. Jess
, de les Costureres Salvatges, proposa aïllar aquells motius que cadascuna trobi més rellevants per convertir-los en serigrafies que després podran incorporar als seus dissenys de vestuari com a estampat.
El taller té la voluntat de compartir i revisar críticament l’experiència d’aquestes dones amb la costura: l’economia domèstica, la precarització del treball femení… i posar en valor aquesta pràctica creativa quotidiana.
Es dona la circumstància que el Centre Cívic de Can Mas és gestionat per l’Associació de Veïns i Veïnes de Can Mas; és prou conegut que moltes d’aquestes associacions, molt actives en les lluites socials i polítiques de la dècada dels 70, van decaure amb la “normalització” de les polítiques socials oficials i la delegació en l’estat per part de la ciutadania de la gestió de la vida cultural i social de les comunitats. Tot i que moltes d’aquelles lluites van ser protagonitzades per dones, seguien sent els homes els qui majoritàriament ocupaven els càrrecs públics al si de les associacions, de manera que un cop passats els anys d’arravatament les dones es van veure de nou desplaçades a l’esfera domèstica per complet. És el cas de l’Associació de Veïns i Veïnes de Can Mas, cosa que es tradueix en què el Centre Cívic és utilitzat la major part del temps i gestionat en exclusiva per un mateix grup d’homes, jubilats ja -ja que, com en moltes altres, tampoc s’ha produït un relleu generacional a l’associació-.
Cosir i xerrar
és també un pretext perquè persones que s’han vist excloses de l’activitat pública per una qüestió de gènere puguin apropiar-se d’aquest equipament, públic també, i disposar d’una plataforma que els possibiliti prendre veu, representar la seva experiència i a si mateixes.