Cohabitar entre- s’acaba oficialment el 26 d’abril. Fins aleshores, i des del proper dijous 6 d’abril, mostrarem a la planta 0 del centre d’art diversos processos de treball que s’han anat desenvolupant al llarg d’aquests mesos, en col·laboració amb persones, col·lectius i institucions diverses. Teniu tota la informació sobre els projectes presentats aquí: http://ajuntament.barcelona.cat/centredart/ca/content/exposició-i-presentació-dels-resultats-dels-processos-de-treball-de-cohabitar-entre
Potser ara mateix no comptem amb la distància necessària per valorar com cal què ha suposat Cohabitar entre-, fins a quin punt hem estat capaços d’articular un centre d’art amb els diversos territoris que el travessen. Amb tot, sí que podem afirmar que Cohabitar entre- ha estat per a nosaltres —recorrent a una expressió tan gastada com certa— una experiència intensa.
Amb els seus encerts i errors, Cohabitar entre- ha intentat posar en joc determinats modes de fer en la producció i distribució d’allò sensible que divergirien en algun grau de les lògiques hegemòniques en el camp de l’art contemporani. Modes de fer que, en darrer terme, pretenen aprofundir en formes de democràcia cultural.
Hi insistim, amb els seus encerts i errors: potser un d’aquests, d’entrada, ha estat no mesurar adequadament el temps necessari per consolidar estils, maneres de fer o formes d’organització que arrelin i imbrinquin les pràctiques artístiques contemporànies en altres esferes del social més enllà del mateix camp de l’art, amb l’objectiu de redistribuir de manera efectiva recursos materials i capitals socials i simbòlics.
Potser ens trobem en una època en què és pertinent preguntar-se fins a quin punt poden arribar a ser rellevants les pràctiques artístiques contemporànies, per més crítiques i radicals que en siguin les formes, si no se’n democratitzen radicalment els modes de producció i circulació. És per això que a LaFundició —i consti que aquestes opinions són collita pròpia i no de tot l’equip de #Cohabitarentre format per
Idensitat
,
Sinapsis
i
Transductores
, a més de nosaltres mateixes—, no ens interessa la mediació com a tasca de traducció i acostament de les pràctiques artístiques realitzada per un departament d’una institució cultural que romandria intacta. De fet, aquesta mateixa idea de mediació, que no s’allunya tant de les polítiques d’accés, no ens convenç gaire, i per això preferim pensar i actuar en termes d’institucionalitat i formes de relació. Però, en fi, ja hi haurà temps de continuar reflexionant sobre totes aquestes coses. Mentrestant, us animem a acompanyar-nos el proper dijous a partir de les 18:30 h, així com a assistir a la resta d’activitats que, d’aquí al 26 d’abril, encara han de venir.