Ciutats ràpides 2007

12.7.07

Estàtues humanes a les Rambles

Llegeixo a el blog d’en Juan Freire que la revista Fast Company publica en el seu número de juliol el rànquing 2007 de les ciutats més creatives, innovadores i guais del planeta, el que ells anomenen “Fast Cities”. El rànquing ha estat elaborat basant-se en els estudis del think tank de Richard Florida, el Creative Class Group. Per a qui no sàpiga de què va tot el sarau, en Juan Freire ho explica per sobre però de manera força il·lustrativa i fins i tot esmenta algunes de les crítiques que habitualment es fan a la teoria de les ‘ciutats creatives’; entre elles destaquem la manca d’atenció mostrada pels gestors/estrategues urbans cap als contextos locals perquè la població “autòctona” desenvolupi el seu potencial creatiu, en pro de mecanismes que busquen atraure la classe creativa nòmada i globalitzada. I no només això, cal parar atenció a les maneres en què aquestes polítiques de ciutat afecten la població en general, incloses aquelles persones el treball de les quals dista molt de ser creatiu.

Doncs bé, la gràcia de tot l’assumpte és que el rànquing està dividit en diversos apartats: ‘meques de la classe creativa’, ‘aldees globals’, ‘clústers R+D’, ‘high tech hot spots’… i entre altres quantes categories més, hi ha la de ‘centre cultural’, dins de la qual es compten Dakar, Miami i… Barcelona! Sí, senyor, aquí és on anàvem a parar… una ciutat en què “cap al 2010 hi haurà una estàtua a menys de 200 metres de cada resident”.