Cinefòrum: ‘Gitanos sense romancer’

22.4.14

Fotograma del film ‘Gitanos sense romancer’

Arribem al final del nostre microcicle de cinema documental

La ciutat guanyada, la ciutat perduda

amb la projecció de

Gitanos sense romancer

, pel·lícula rodada per Llorenç Soler el 1976 que mostra el projecte de construcció d’un grup d’habitatges socials per a una comunitat gitana als voltants de Pontevedra.

Serà el proper dijous 24 d’abril a les 19h a l’
Institut Bellvitge
, i ens acompanyaran en el debat posterior a la projecció Juana Fernández i Mercedes Gómez, representants de
Lachó Bají Calí
(associació cultural romaní del Gornal) i
Santiago Cirugeda
(arquitecte).

Gitanos sense romancer sigui potser un dels pocs documents audiovisuals que ofereixi una representació dels modes de vida i la situació dels gitanos a les perifèries urbanes dels anys 70; precisament quan molts dels assentaments informals que habitaven van ser enderrocats i substituïts per polígons d’habitatge en els quals van ser reubicats. La manca de serveis i les greus deficiències urbanístiques d’aquests barris es van solucionar gràcies a la mobilització veïnal; aquest és, molt esquemàticament, el relat sobre molts barris de la perifèria urbana com Bellvitge. Quin paper van jugar grups ‘minoritaris’ com els gitanos en aquest període històric? Va tenir alguna particularitat? Va ser rellevant? Com van influir les formes de discriminació social a les quals tradicionalment s’han vist sotmeses les persones gitanes? El que sembla clar és que ens falten representacions i narracions que ens ajudin a respondre a aquestes preguntes.

D’altra banda, podem preguntar-nos quin va ser el paper dels arquitectes en tot aquest assumpte i de quina manera els preceptes del racionalisme per a l’habitatge social, bastant estesos en aquell moment entre la professió, es van veure alterats per processos socials i econòmics que els van sobrepassar. L’experiència de Santiago Cirugeda al poblat de
As Rañas
, a la perifèria de A Coruña, guarda moltes similituds amb la de
Pascuala Campos
i
César Portela
al Poio de Pontevedra que mostra Gitanos sense romancer, tot i que trobem una diferència substancial en tant que Cirugeda va treballar directament amb els veïns i veïnes en la seva rehabilitació en lloc de planificar-la des de la seva posició d”expert’. En realitat, aquesta manera de procedir pot trobar un precedent també en molts barris com Bellvitge, on alguns planejaments van ser dissenyats pels veïns i veïnes amb la col·laboració d’arquitectes que “van baixar” als barris per aportar el seu saber tècnic, tal com expliquen els protagonistes de
La ciutat és nostra
, pel·lícula que vam poder veure en la segona sessió del cicle.

El cicle de cinefòrum La ciutat guanyada, la ciutat perduda, forma part dels processos de treball del projecte 
Espai 14-15
, es vincula a l’exposició Doble autorització de Lola Lasurt a l’ 
Espai 13
de la
Fundació Joan Miró
en el marc del cicle Arqueologia preventiva comissariat per Oriol Fontdevila.