
Cartografies en moviment (Cartografies en moviment) proposa a un grup de 35 alumnes de 1r de Batxillerat Artístic del 
  IES Bellvitge
 i la seva tutora, Ana Recio, crear de manera col·lectiva una cartografia de les institucions, les pràctiques i les experiències culturals al barri de Bellvitge (L’Hospitalet). Aquesta cartografia es realitzarà basant-se en un treball de recerca col·lectiva i per grups de treball. 
La proposta s’emmarca en una sèrie d’accions i col·laboracions que desenvoluparem a Bellvitge durant el 2013 i de cara a l’any 2015, data en què se celebrarà el 50è aniversari del barri. Amb motiu d’aquesta celebració diverses entitats del barri estan preparant diverses accions en el marc d’un programa de memòria històrica al qual volem sumar iniciatives com Cartografies en moviment. El procés i el resultat de  Cartografies en moviment també entrarà en diàleg amb el projecte 
  Catalunya acaba aquí! Aquí comença Múrcia! 
del col·lectiu 
  Sitesize
, així com amb les experiències i col·lectius que configuren la plataforma 
  Aula a la deriva 2012
. Al març del 2013 s’utilitzarà la sala d’exposicions de  
  L’Harmonia
 com a lloc des d’on posar en comú el treball realitzat i facilitar noves connexions amb la ciutadania.
PLANTEJAMENT I CONTEXT DE LA PROPOSTA
Els barris de Bellvitge i Gornal de L’Hospitalet -com d’altres de l’àrea metropolitana de Barcelona- són zones que durant molt temps han estat estigmatitzades; sovint per arrossegar un imaginari vinculat a les condicions en què van ser construïts, fruit de processos migratoris massius que van portar al barraquisme i a difícils condicions de vida.
Aquesta situació d’empobriment dels anys 40 es va traduir als 60 i 70 en la percepció d’aquests barris com a perillosos i marginals, fet al qual van contribuir els mitjans de masses com el cinema, la premsa o la televisió (el 1977 es va estrenar Perros Callejeros, per exemple).
 Actualment s’acostuma a reconèixer la lluita de veïns i veïnes en la demanda d’equipaments com a clau per aconseguir que aquests territoris no esdevinguessin guetos. Al gener d’aquest any (2012) el diari El Periódico publicava un article titulat
Actualment s’acostuma a reconèixer la lluita de veïns i veïnes en la demanda d’equipaments com a clau per aconseguir que aquests territoris no esdevinguessin guetos. Al gener d’aquest any (2012) el diari El Periódico publicava un article titulat 
  
    El miracle de Bellvitge
  
 en el qual es podia llegir: «La metamorfosi del barri de L’Hospitalet és un exemple sobre com combatre la marginalitat» i en el qual es raonava aquest fet remarcant la importància del teixit associatiu.
La situació actual d’espoliació sistèmica torna a posar en perill aquestes comunitats: les polítiques d’austeritat condueixen a la cancel·lació de programes culturals i al tancament d’equipaments o mantenir-los sota mínims. Ens sembla necessari que la ciutadania s’organitzi i sensibilitzi davant d’aquesta situació, i posi en pràctica noves formes de gestió dels equipaments culturals, que integri la cultura a les pràctiques socials ia la quotidianitat dels barris i que, alhora, reivindique que es destinen els recursos públics necessaris per a la seva sostenibilitat. Aquest enfocament requereix que el teixit social i les entitats dels barris desenvolupin i posin en pràctica nous coneixements, formes dorganització i relació; i que cal revisar-ne el paper en la construcció de la ciutat des d’una perspectiva generacional, transcultural i de gènere.
A això podem sumar el paper que els centres educatius podrien tenir als barris com a productors de cultura i la necessitat de generar diàlegs i intercanvis entre aquestes institucions i el context en què es troben.
Les escoles i els instituts són uns dels espais des dels quals es pot fomentar un paper més actiu dels joves en la construcció de la ciutat, a partir d’una educació crítica i propositiva en relació amb les seves realitats més immediates.
La cartografia
En línia amb això, la cartografia esdevé una eina per representar, traduir i codificar tot tipus de territoris físics, mentals i emocionals.
PROCÉS DE TREBALL
Com en processos de treball anteriors fomentarem la creació d’espais de debat i creació col·lectiva, fonamentats en el diàleg, i en l’aprenentatge entre parells, amb i dels companys i companyes, on cada alumne pugui aportar els seus coneixements i interessos.
El que ens interessa
A finals de novembre vam tenir una primera trobada amb els estudiants durant la qual vam presentar el projecte i vam compartir algunes reflexions sobre els mapes i les formes de representació que articulen. Anirem relatant al blog de LaFundició els processos de treball, que esperem els estudiants puguin també narrar en una plataforma creada per ells mateixos.