
En paraules del mateix Oriol, Art Lovers “
Mireia C. Saladrigues
i Sala Miró d’
I aquí és on, en principi, entrem nosaltres en acció a propòsit del paper subordinat de l’educació artística dins dels engranatges del món de l’art. El cert és que, cada vegada més, es promouen iniciatives que posin en relació directa el context de l’art amb el de l’educació, especialment mitjançant la presència i la col·laboració d’artistes en centres educatius (un model citat recurrentment pels tècnics de cultura és el dels
Creative Partnerships
anglesos). Un tema per al debat serà, sens dubte, la validesa d’aquest model i les alternatives que poden plantejar-se.
Dit sigui de passada, el debat es presenta sota una qüestió ben simple: “en què s’assemblen una sala d’exposicions i un centre educatiu?“. Una possible resposta, així a plom, és que ambdós són llocs disciplinaris i de control dels sabers, institucions encarregades de la producció i reproducció del coneixement vàlid. A partir d’aquí podem estirar tot el que es vulgui del fil, i qüestionar-nos si determinades estratègies artístiques actuals (dels propis artistes i de la institució art) són capaces o no de subvertir aquest tipus de processos.
Tan sols afegir que, encara que de manera tangencial, la xerrada d’avui té com a excusa la proposta d’Aníbal Parada per al projecte Art Lovers, que consisteix a enderrocar un dels murs de la sala d’exposicions de la facultat de Belles Arts de la
Universitat de Barcelona
. No entrarem aquí a valorar aquesta acció, ens reservem per a aquesta tarda -si s’escau- però cal assenyalar que al blog de L’Espai d’Arts de Roca Umbert s’ha muntat un animat debat entre i amb l+s propi+s alumn+s de l’IES Celestí Ballera sobre la proposta després de la visita del mateix Aníbal a l’institut.