El passat cap de setmana no, l’altre, vam assistir a les jornades
Espai públic i desenvolupament cultural comunitari
coordinades per Artibarri en el marc d’
Interferència07
que llavors ja vam anunciar en aquest blog. D’entre totes les ponències em va cridar l’atenció la d’Aida Sánchez de Serdio (membre ella mateixa d’Artibarri) precisament perquè problematitzava la pròpia noció de ‘comunitat’, assenyalant entre altres coses com les comunitats poden ser instrumentalitzades mitjançant les tan publicitades polítiques de proximitat per construir un fals consens que desactivi determinats antagonismes i lluites socials, alhora que atomitzen les reivindicacions socials centrant-les en el context més proper, el barri i fins i tot el carrer, deixant de banda qüestions polítiques de caràcter estructural o més general. A propòsit d’això recordo la intervenció de Jaron Rowan durant les jornades Indisciplinars. L’educació de l’Art avui al Centre Cívic Sant Andreu quan assenyalava precisament això respecte a les polítiques socials del govern Blair, fa ja alguns anys.
No disposem del text exacte de la ponència d’Aida Sánchez de Serdio, però sí d’un enllaç a aquest altre text, presentat durant un simposi organitzat per CityArts en el qual, a manera de decàleg, ressenya els fonaments del treball artístic-comunitari d’Artibarri i assenyala aquests i altres perills que comporten algunes pràctiques i enfocaments dins del treball en desenvolupament comunitari.
