Demà passat, dilluns 19 de juliol, començarà la
Trobada Arquitectures Col·lectives 2010
, que se celebra a Pasaia (Guipúscoa). L’esdeveniment, organitzat per
Lur Paisajistak
,
M-etxea
i
Jaizkibia
, es descriu com “
una oportunitat per experimentar prototips d’habitatge i equipaments a l’espai públic, així com el reciclatge d’espais en desús, en aquest cas
Ziriza
, lloc central de la trobada“, així com d'”intercanviar pràctiques i compartir reflexions i coneixements amb ciutadans/es interessats/des en les temàtiques i activitats proposades“. D’altra banda,
Arquitectures Col·lectives
es defineix com “una xarxa de persones i col·lectius interessats en la construcció participativa de l’entorn urbà” que “proporciona un marc instrumental per a la col·laboració en diferents tipus de projectes i iniciatives“.
Es pot dir que Arquitectures Col·lectives és una xarxa extremadament informal i precària que apareix i desapareix en funció de necessitats contingents, i de les trobades i afinitats que es donen entre alguns dels seus nodes; potser sigui aquest caràcter contingent i informal una de les seves potencialitats. De fet, la xarxa (o la idea de la xarxa) té un “origen” igualment eventual com ja vam explicar en aquesta entrada, que vam publicar amb motiu de la segona edició de la trobada.
Si alguna cosa ha canviat en aquesta tercera edició és, d’una banda, l’escala -cosa que es tradueix en un nombre gairebé inabastable de tallers, presentacions i activitats- i d’altra banda, ens sembla, la decisió amb què es promou la idea i la necessitat d’aquesta xarxa. S’entén que aquesta necessitat és una qüestió d’operativitat i que la xarxa pot potenciar formes més eficaces de mutualisme i col·laboració. Veurem si això és així.
Nosaltres explicarem molt breument el nostre treball el dimarts al matí dins del programa atapeïdíssim de presentacions, i encara que no ens hem apuntat a cap dels tallers (simplement per desídia) segur que assistirem a algun dels que ens interessen especialment.