El 26 i 27 d’octubre de 2006 es va celebrar a Oslo una conferència titulada: Educació emprenedora a Europa. La conferència es va celebrar arran i com a prolongació del comunicat de la Comissió Europea sobre
La conferència es va fer ressò de polítiques i pràctiques que fomentessin mentalitats emprenedores dels joves al llarg de tots els nivells educatius, “des de l’escola primària fins a la universitat”. També es va donar cobertura als instruments financers que la UE ha posat en marxa per donar suport a projectes d’educació emprenedora.
Es va defensar “una millor integració dels programes i activitats en els currículums establerts” però també mantenir “la flexibilitat en la participació i els continguts”. És a dir, que els projectes d’educació emprenedora tinguin validesa curricular però que els continguts siguin decidits pels agents que els duen a terme i que cursar-los o no sigui decisió dels estudiants. Igualment se suggereix que l’emprenedoria s’integri com a element transversal en totes les àrees d’estudi (especialment a primària i secundària) i com a disciplina de ple dret (especialment en l’educació superior). L’informe assenyala que, “en qualsevol cas han de ser introduïdes pedagogies innovadores en tots els cursos com a base necessària per a la construcció d’un esperit emprenedor”.
Es diu igualment que “la tutoria o el coaching de persones amb experiència en el món dels negocis hauria de ser un element bàsic en tot entrenament emprenedor”. Així doncs “cal incrementar l’associació entre el sector públic i el privat. De tota manera, “no n’hi ha prou amb només portar emprenedors a les classes: els estudiants hauran d’estar directament involucrats en projectes d’empresa”.
L’informe, de 94 pàgines, recull experiències i iniciatives en educació emprenedora repartides per tota Europa. D’aquesta manera ens hem assabentat que el Principat d’Astúries és pioner a l’estat espanyol en temes d’educació emprenedora gràcies als programes Empresa Joven Europea (EJE) i Una Empresa en Mi Escuela (EME). Els programes sorgeixen com a part integral de la transformació de Valnalón en una “Ciutat Tecnològica” i es recolzen en la creació d’una empresa pública per a la gestió del projecte integral de regeneració, promoció i dinamització industrial que inclou les polítiques i els programes educatius.
Fa temps que venim pensant (i dient) que el principal problema de l’escola és el desfasament entre les seves pràctiques, sorgides de les necessitats formatives als inicis de l’era industrial, i la realitat dels sistemes de producció actuals. Sembla que algú a la Comissió Europea ha decidit prendre cartes en l’assumpte. El que sorprèn és que aquesta intervenció es produeixi, principalment, en els continguts curriculars i no en el “currículum ocult”, com ha estat habitual des de fa dècades. És evident que, tard o d’hora, l’escola necessitarà reajustar els seus hàbits i rutines perquè siguin útils al sistema productiu informacional; d’altra banda, sembla que cada vegada cal menys gent per produir riquesa (informació, coneixement i creativitat), de manera que l’escola produeix un excés de persones formades que, mentrestant, haurà de garbellar estimulant la competitivitat (aquí sí que trobem una acció inscrita en el currículum ocult que s’adapta a les necessitats del sistema).
El cert és que l’informe assenyala pràctiques i polítiques educatives i innovacions pedagògiques que subscriuríem plenament, com l’associació de l’escola amb agents i col·lectius externs, la posada en marxa de projectes transversals que travessin les diferents àrees de coneixement o la permeabilització, en general, de dins a fora i de fora a dins, de la institució escolar, per dir-ne algunes així, al vol. El que no subscrivim és el plec del sistema educatiu a les necessitats del sistema de producció, més quan ve donat d’una manera incontestable i camuflat de reforma educativa amb coartada social.
Potser cal afegir que l’emprenedoria està deixant de ser una opció escollida lliurement per ser un imperatiu estructural derivat en part del desmantellament de l’estat del benestar, la inclusió dels béns immaterials en el sistema de mercat o la subsumpció de les polítiques públiques en les dinàmiques del mercat global (és un cas paradigmàtic el de les indústries culturals, d’això en sabem alguna cosa). És a dir, que per força serem emprenedors o no serem ningú.
Via Firgoa.
