El quítxua és la llengua pròpia de diversos pobles originaris dels Andes i l’Amazònia occidental. Una llengua que estructura una forma d’entendre i d’estar en el món molt diferent a l’occidental i que ha sobreviscut durant segles a la colonització. Una llengua que molts dels nostres veïns i veïnes peruanes, equatorianes o bolivianes lluiten per conservar també aquí.
Aquest divendres, i després de fer-se esperar uns minuts, Carlos de Mujeres Palante ens va ensenyar a cuinar papalisa a Bolívia (o Olluco al Perú). Al temps, mentre els ingredients s’anaven preparant, anàvem compartint curiositats, sabers, i informació com a ingredients per aquesta recepta conjunta o xerrada.
Carlos ens va contar que la seva mare ja treballava en el mercat, venent moderi (de fet, la recepta la va aprendre d’ella); ja quan era petit ell i les seves germanes l’ajudaven fregant plats.
El cas és que el quítxua es preserva més als pobles que a les ciutats, i en aquestes, especialment en el mercat. La venda de menjar i el vincle amb el camp manté aquest idioma i els sabers vinculats a ell <3
Un dels moments més especials va ser quan la companya va cantar una cançó en el quítxua del Perú (lleument diferent); una nana que diu “dolça nena”.
En aquest vídeo, veuràs un petit resum de la tarda.
Per a les quals li ho van perdre, que no es preocupin! D’aquí a una mica més “Noma munani nikunata!”= “Vull menjar!” 😉
