Ens hem estrenat en el mercat de Torrent Gornal amb una jornada “la mar de rica”!
Després de mesos generant aliances, negociant amb diferents agents del territori, i posant molta il·lusió, ahir “Vam cuinar el Trajín” acompanyades per projectes que tenien molt per compartir.
La sessió va donar començament amb la Laia i la Achoura, de Mujeres Pa’lante, qui pacientment van ensenyar a les que allí estàvem a cuinar dos tipus de dolços típics del Marroc. Encara que el dia d’abans ja havíem comprat tots els ingredients en el mercat, generant així una primera presa de contacte amb les paradistas (l’àudio de les converses el pots escoltar pròximament “aquí”), se’ns van oblidar algunes eines, com a plats, gots, un ganivet… que els paradistas del bar amablement ens van prestar.
Entre farina, ous, aigua de flor del taronger i dàtils, vam anar donant forma a la conversa al temps que donàvem forma als nostres dolços. Entremesclades amb l’àrab, ja que la majoria de dones eren d’allí, les xerrades recorrien derives que anaven des de la posada en comú dels nostres llocs de procedència -trobades entre paisanes-, trajectòries vitals, fins quin era la textura i grandària ideal del dolç mentre algunes prenien anotació de la recepta.
Després de fer les delicades decoracions, es ficaven al forn i a esperar mentre els paradistas s’acostaven a l’olor de les riques postres.
Podreu trobar les receptes d’aquests dolços en la nostra secció “Receptari“.
Una vegada en plat (estaven deliciosos!), ens asseiem entorn de la taula per a gaudir dels dolços al mateix temps que Susana, de “Cuinar Madrid. Poètiques del gust” compartia els processos en què elles estan ficades. El seu diagnòstic ens donava motiu a enllaçar amb la situació en què es troba el mercat de Torrent Gornal: un lloc que va començar amb molta vida i que veu com a poc a poc les parades van baixant la persiana. Enmig d’un dels barris amb major densitat d’Europa, quin és el potencial que encara no s’ha explorat perquè aquest espai torni a ser habitat?
Aquestes preguntes animen que algunes paradistas ens expliquin la seva fèrria aposta per un model d’alimentació en què se sàpiga el que es menja i la qualitat de l’aliment no decaigui. Així és com s’entra en sintonia amb “aquest cuinar” que acabàvem d’experimentar de la mà de les nostres companyes marroquines: cuidant el producte i compartint el resultat amb la comunitat que allí ens envoltava.
Aquí la xerrada. Esperem que us agradi!
