{"id":3407,"date":"2023-01-19T20:13:43","date_gmt":"2023-01-19T20:13:43","guid":{"rendered":"http:\/\/lafundicio.net\/projecte\/espai-14-15\/"},"modified":"2025-10-16T07:59:02","modified_gmt":"2025-10-16T07:59:02","slug":"espai-14-15","status":"publish","type":"projecte","link":"https:\/\/lafundicio.net\/ca\/projecte\/espai-14-15\/","title":{"rendered":"Espai 14-15"},"content":{"rendered":"
\n
Llisca per veure m\u00e9s<\/div>\n
\n \n
\"photo\"
Acci\u00f3 performativa i coreogr\u00e0fica a un descampat de Bellvitge amb nens i nenes ve\u00efnes de l’Espai 14-15. En col\u00b7laboraci\u00f3 amb Jordi Mas<\/div><\/div>
\"photo\"
Partida del joc “Bellvitge rol en viu”, relacionada amb els continguts de l’exposici\u00f3 d’Oriol Vilanova a l’Espai 13 de la Fundaci\u00f3 Mir\u00f3<\/div><\/div> \n <\/div>\n
<\/div>\n<\/div><\/div>\n\n\n

En realitat, aquestes idees podrien reduir-se a una \u00fanica idea-vector que consistiria a descentrar i dislocar els espais, els discursos i els rols establerts al camp de l’art, amb l’objectiu de -en la mesura del possible- instituir processos i relacions m\u00e9s horitzontals i justes entre els diversos agents que intervenen en la producci\u00f3 de sentit, dins i mitjan\u00e7ant aquest camp.<\/p>\n\n\n\n

Una de les operacions fonamentals del projecte era la de despla\u00e7ar aquests processos de construcci\u00f3 de coneixement i relaci\u00f3 fora de l’espai de la Fundaci\u00f3 Joan Mir\u00f3, i situar-los en un nou espai, dins un context geogr\u00e0fic, social i cultural espec\u00edfic1<\/sup> com \u00e9s el barri de Bellvitge.<\/p>\n\n\n

\n
Llisca per veure m\u00e9s<\/div>\n
\n \n
\"photo\"
Intervenci\u00f3 de L\u00faa Coderch a l’espai p\u00fablic, davant de l’Espai 14-15<\/div><\/div>
\"photo\"
Taller de dibuix no lineal a c\u00e0rrec d’Antonio Gagliano durant la Festa Major de Bellvitge<\/div><\/div>
\"photo\"
Alma flamenca Recreaci\u00f3n de las escenas protagonizadas por Ginesa Ortega y Pedro Sierra el documental Bellvitge, Bellvitge (1979), de Juli\u00e1n \u00c1lvarez y el Taller INB-3. Recreaci\u00f3n a cargo de Carolina Torres (cante) y Jos\u00e9 Andr\u00e9s (guitarra). Con la colaboraci\u00f3n de la Federaci\u00f3 d\u2019Entitats Andaluses de L\u2019Hospitalet.<\/div><\/div>
\"photo\"
Paseo desde la Fundaci\u00f3 Mir\u00f3 a Bellvitge durante la inauguraci\u00f3n del Espai 14-15<\/div><\/div> \n <\/div>\n
<\/div>\n<\/div><\/div>\n\n\n

Aquesta elecci\u00f3 no va ser aleat\u00f2ria: des del febrer d’aquell any, LaFundici\u00f3 disposava d’un petit local al n\u00famero 11 del carrer Prat en aquest barri de L\u2019Hospitalet. All\u00ed hav\u00edem comen\u00e7at a intentar obrir espais i temps en qu\u00e8 individus i grups diversos poguessin arribar a trobar a la cultura una esfera de di\u00e0leg i negociaci\u00f3 (no exempta de conflicte). Aix\u00ed mateix, hav\u00edem anat tramant xarxes de col\u00b7laboraci\u00f3 potencialment perdurables.<\/p>\n\n\n\n

Del setembre del 2013 al setembre del 2014, aquest espai es va desdoblar com l’Espai 14-15 de la Fundaci\u00f3 Mir\u00f3, un espai que posia considerar-se, alhora, com un doble del mateix Espai 13. I en diem un doble perqu\u00e8 l’Espai 14 -15 no pretenia ser una c\u00f2pia o una extensi\u00f3 a Bellvitge de l?espai institucional de la Fundaci\u00f3 Joan Mir\u00f3. D’altra manera, preten\u00edem situar els diferents actors que intervenien en el cicle Arqueologia preventiva<\/em>, en una trama de relacions diferent de l’habitual a la instituci\u00f3 art\u00edstica. No ens referim tan sols als artistes que van participar en el cicle \u2013Oriol Vilanova, L\u00faa Coderch, Lola Lasurt i Antonio Gagliano\u2013 i al seu comissari, Oriol Fontdevila, sin\u00f3 tamb\u00e9 a les pr\u00f2pies obres i els seus processos de creaci\u00f3, al personal de la Fundaci\u00f3 Joan Mir\u00f3 i aquest ens amorf i massa abstracte que s\u00f3n els seus p\u00fablics<\/em>.<\/p>\n\n\n\n

En aquest sentit, l’Espai 14-15 no volia tenir un programa d’activitats, sin\u00f3 una s\u00e8rie de moments en qu\u00e8 es feien visibles processos de treball ja actius al territori i que es relacionaren amb la programaci\u00f3 de l’Espai 13 de la Fundaci\u00f3 Joan Mir\u00f3.<\/p>\n\n\n

\n
Llisca per veure m\u00e9s<\/div>\n
\n \n
\"photo\"
Taller de televisi\u00f3 experimental amb Neokinok.tv<\/div><\/div>
\"photo\"
Taller de dibuix no lineal amb Antonio Gagliano durant la Festa Major de Bellvitge. \u00a9Antonio Gagliano<\/div><\/div>
\"photo\"
Resid\u00e8ncia de Lola Lasurt a l’Espai 14-15 que va utilitzar com a taller durant la preparaci\u00f3 de la seva exposici\u00f3 a l’Espai 13 de la Fundaci\u00f3 Mir\u00f3<\/div><\/div>
\"photo\"
Taller de televisi\u00f3 experimental amb Neokinok.tv<\/div><\/div> \n <\/div>\n
<\/div>\n<\/div><\/div>\n\n\n

No es tractava tampoc de produir una lectura en clau local dels continguts<\/em> del cicle o, encara pitjor, oferir una lectura adaptada<\/em> al context social i cultural de Bellvitge. D’una manera molt diferent, la nostra intenci\u00f3 era assajar nous agenciaments per tal de generar maneres de fer i sabers h\u00edbrids \u2014monstruosos\u2014 que facilitessin a cadascun dels involucrats (entre els que ens compt\u00e0vem) repensar la seva posici\u00f3 en el camp cultural i el rang de possibilitats que aquesta posici\u00f3 implica.<\/p>\n\n\n

\n
Llisca per veure m\u00e9s<\/div>\n
\n \n
\"photo\"
Visita lliure, joc i moviment amb nens i nenes de Bellvitge al Pavell\u00f3 Mies Van der Rohe. En col\u00b7laboraci\u00f3 amb el core\u00f2graf Jordi Mas i en relaci\u00f3 amb l’exposici\u00f3 d’Oriol Vilanova a l’Espai 13 de la Fundaci\u00f3 Mir\u00f3<\/div><\/div>
\"photo\"
Inauguraci\u00f3 de l’exposici\u00f3 “Una ciutat en desenvolupament constant” d’Oriol Vilanova a l’Espai 14-15<\/div><\/div>
\"photo\"
Cinef\u00f2rum sobre el documental “Gitanos sin romancero” (Lloren\u00e7 Soler, 1976), activitat vinculada a l’exposici\u00f3 “Doble autoritzaci\u00f3” de Lola Lasurt. Amb la participaci\u00f3 de Juana Fern\u00e1ndez, Mercedes Fern\u00e1ndez i Paqui Fern\u00e1ndez, membres de l’Associaci\u00f3 Lach\u00f3 Baj\u00ed Cal\u00ed del Gornal (l’Hospitalet) i l’arquitecte Santiago Cirugeda<\/div><\/div>
\"photo\"
Cinef\u00f2rum sobre el documental “Gitanos sin romancero” (Lloren\u00e7 Soler, 1976), activitat vinculada a l’exposici\u00f3 “Doble autoritzaci\u00f3” de Lola Lasurt. Amb la participaci\u00f3 de Juana Fern\u00e1ndez, Mercedes Fern\u00e1ndez i Paqui Fern\u00e1ndez, membres de l’Associaci\u00f3 Lach\u00f3 Baj\u00ed Cal\u00ed del Gornal (l’Hospitalet) i l’arquitecte Santiago Cirugeda<\/div><\/div>
\"photo\"
Cinef\u00f2rum sobre el documental “La ciutat \u00e9s nostra (l’est\u00e8tica urbana)” (Tino Calabuig i Miguel \u00c1ngel C\u00f3ndor, 1974. En el marc del cicle de cinema documental “La ciutat guanyada, la ciutat perduda” organitzat en col\u00b7laboraci\u00f3 amb Lola Lasurt ia relaci\u00f3 a la seva exposici\u00f3 “Doble exposici\u00f3” a l’Espai 13 de la Fundaci\u00f3 Mir\u00f3 Debat amb Anna Royo, activista, i els membres de l’Observatori Metropolit\u00e0 de Barcelona \u00c1ngela Garc\u00eda Bernardos i Rub\u00e9n Mart\u00ednez<\/div><\/div>
\"photo\"
“Expectatives i ficcions” debat televisiu entorn el paper de la hist\u00f2ria i el turisme en la construcci\u00f3 dels imaginaris i les narratives del present, dues tem\u00e0tiques tractades per L\u00faa Coderch com a part d’una reflexi\u00f3 m\u00e9s \u00e0mplia sobre la construcci\u00f3 del present hist\u00f2ric a la seva exposici\u00f3 “La muntanya m\u00e0gica” a l’Espai 13 de la Fundaci\u00f3 Joan Mir\u00f3. Biblioteca de Bellvitge. Amb l’assist\u00e8ncia t\u00e8cnica de Neokinok.tv<\/div><\/div> \n <\/div>\n
<\/div>\n<\/div><\/div>\n\n\n

De qu\u00e8 va Espai 14-15<\/h2>\n\n\n\n

El cicle d’exposicions Arqueologia preventiva<\/em> es va presentar com una s\u00e8rie de recorreguts per algunes maneres de fer associats a l’escriptura de la hist\u00f2ria (entenent ‘escriptura’ en un sentit ampli) i al que podr\u00edem anomenar ‘producci\u00f3 de mem\u00f2ria’ (i tamb\u00e9 a la producci\u00f3 del seu revers: l’oblit).<\/p>\n\n\n\n

Cada un dels i les artistes que van participar va prendre com a pretext alguna d’aquestes maneres de fer o algun dels dispositius que operen en aquestes maneres de fer; les obres resultants van donar peu a pensar els r\u00e8gims de deb\u00f2 que aquells institueixen.<\/p>\n\n\n\n

Entenem que el nostre paper no era afegir al treball dels artistes una nova capa de sentit o una lectura cr\u00edtica; altrament, enten\u00edem que podia ser el de disposar una s\u00e8rie de temps i espais que facilitessin processos col\u00b7lectius de producci\u00f3 de sentit. Entenem tamb\u00e9 que, amb l’objectiu de desjerarquitzar els sabers, aquests processos no havien de tenir com a centre el treball i el discurs dels artistes i el comissari del cicle, sin\u00f3 que havien de posar aquests en relaci\u00f3 amb processos socials i culturals ja existents que tamb\u00e9 tenen a veure amb la producci\u00f3 historiogr\u00e0fica i de mem\u00f2ria col\u00b7lectiva. Processos que es donaven ja de manera aut\u00f2noma, en un context social i cultural diferent del de la Fundaci\u00f3 Mir\u00f3, com \u00e9s el barri de Bellvitge. Processos en qu\u00e8 LaFundici\u00f3, com a ‘habitants’ d’aquest territori, ja est\u00e0vem involucrats d’entrada \u2014i continuem estant involucrats molt despr\u00e9s que finalitz\u00e9s Arqueologia preventiva<\/em>\u2014.<\/p>\n\n\n\n

Entenem que posar en relaci\u00f3 amb els agents, el treball, els sabers i els discursos provinents del camp de l’art contemporani amb els presents en el context de Bellvitge, passa per crear \u201czones de contacte\u201d2<\/sup>; \u00e9s a dir, temps i espais en qu\u00e8 poder abordar col\u00b7lectivament els punts en com\u00fa i les controv\u00e8rsies que hi poguessin haver entre les dues esferes. No tract\u00e0vem doncs, amb l’Espai 14-15, crear un espai dial\u00f2gic neutral3<\/sup> ni tampoc, per descomptat, coadjuvar en un proc\u00e9s de colonitzaci\u00f3 cultural. Per contra, aspir\u00e0vem a generar, en col\u00b7laboraci\u00f3 amb tots els implicats, un espai on es pogu\u00e9s demarcar la posici\u00f3 des de la qual parlava cada un, les seves estructures de refer\u00e8ncia i els h\u00e0bits que cada un encarnava; amb l’objectiu de construir col\u00b7lectivament un coneixement com\u00fa sobre la producci\u00f3 de mem\u00f2ria.<\/p>\n\n\n\n

Podem dir que la mem\u00f2ria es construeix (i destrueix) cont\u00ednuament: en una conversa casual pel carrer, als mitjans de comunicaci\u00f3, en llegir un llibre de text, en fer una foto, en erigir o enderrocar un monument\u2026 infinitat d’actes amb molt diferents escales que produeixen mem\u00f2ria i oblit. A Bellvitge, molts d’aquests actes es relacionaven llavors amb la commemoraci\u00f3 el 2015 del 50\u00e8 aniversari de la construcci\u00f3 del barri, i la commemoraci\u00f3 el 2014 del 300\u00e8 aniversari del setge de Barcelona.<\/p>\n\n\n\n

Les commemoracions respectives d’aquests dos fets aparentment tan dispars compartien, en realitat, maneres de fer molt similars. Els fets s\u00f3n els fets i aix\u00f2 \u00e9s inq\u00fcestionable, ens diuen \u2014alguns historiadors, entre d’altres persones\u2014; tanmateix, el que s\u00ed que \u00e9s q\u00fcestionable \u00e9s la manera com els fets s’ordenen, categoritzen i relaten, aix\u00ed com el context en qu\u00e8 se situen els relats i l’ordre del discurs en qu\u00e8 s’insereixen. I una mica d’aix\u00f2 anaven Arqueologia preventiva<\/em> i l’Espai 14-15<\/em>.<\/p>\n\n\n\n

\n\n\n\n

1<\/sup> Evidentment l’Espai 13 de la Fundaci\u00f3 Joan Mir\u00f3 tamb\u00e9 es troba situat en un context geogr\u00e0fic, social i cultural espec\u00edfic, per\u00f2 aix\u00f2 \u00e9s una cosa que les institucions art\u00edstiques intenten eludir presentant les seves maneres de fer com a est\u00e0ndards culturals, pol\u00edticament neutrals i assimilables als de qualsevol altre museu d’art contemporani del m\u00f3n.<\/p>\n\n\n\n

2<\/sup> ‘Zones de contacte’ \u00e9s el terme encunyat per Mary Louise Pratt amb qu\u00e8 es refereix als espais intermedis de negociaci\u00f3 entre dues cultures. El coneixement d’aquest terme li devem al projecte aix\u00ed titulat que A\u00edda S\u00e1nchez de Serdio, Daniel Garc\u00eda i Javier Rodrigo van posar en marxa el 2010 des de La Virreina, Centre de la Imatge.<\/p>\n\n\n\n

3<\/sup> Entre altres motius perqu\u00e8 aix\u00f2 \u00e9s impossible ja que tota conversa, per innocent que sembli, est\u00e0 travessada per relacions de poder.<\/p>\n\n\n\n

Web<\/h4>\n\n\n
\n https:\/\/www.fmirobcn.org\/es\/exposiciones\/5134\/arqueologia-preventiva<\/a><\/section><\/div>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

En realitat, aquestes idees podrien reduir-se a una \u00fanica idea-vector que consistiria a descentrar i dislocar els espais, els discursos i els rols establerts al camp de l’art, amb l’objectiu de -en la mesura del possible- instituir processos i relacions m\u00e9s horitzontals i justes entre els diversos agents que intervenen en la producci\u00f3 de sentit, … Espai 14-15<\/span><\/a><\/p>\n","protected":false},"featured_media":0,"template":"","categories":[39],"class_list":["post-3407","projecte","type-projecte","status-publish","hentry","category-processos"],"acf":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/lafundicio.net\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/projecte\/3407","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/lafundicio.net\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/projecte"}],"about":[{"href":"https:\/\/lafundicio.net\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/projecte"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/lafundicio.net\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=3407"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/lafundicio.net\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=3407"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}