{"id":3068,"date":"2023-01-13T00:16:16","date_gmt":"2023-01-13T00:16:16","guid":{"rendered":"http:\/\/lafundicio.net\/projecte\/twitter-com-museuabello\/"},"modified":"2023-01-13T00:21:13","modified_gmt":"2023-01-13T00:21:13","slug":"twitter-com-museuabello","status":"publish","type":"projecte","link":"https:\/\/lafundicio.net\/ca\/projecte\/twitter-com-museuabello\/","title":{"rendered":"twitter.com\/museuabello"},"content":{"rendered":"\n

Twitter la coneguda xarxa social i servei de microblogging que permet als usuaris enviar i llegir entrades de text d’una longitud m\u00e0xima de 140 car\u00e0cters anomenats ‘tweets’, ha estat adoptat per un gran nombre d’institucions muse\u00edstiques com un canal m\u00e9s de comunicaci\u00f3 amb les seves usuaris (ie publicitat). En lloc de donar-li aquest \u00fas, des de LaFundici\u00f3 proposem emprar aquest canal com a lloc de producci\u00f3 de discurs i debat p\u00fablic (una ‘sorra’) durant el temps que duri l’exposici\u00f3. Concretament proporcionem a diversos estudiants d’educaci\u00f3 secund\u00e0ria un dispositiu m\u00f2bil des del qual poder publicar tweets al Twitter del Museu Abell\u00f3. La proposta llan\u00e7ada als estudiants \u00e9s la de realitzar, a trav\u00e9s d’aquest canal i en temps real, una cr\u00f2nica de la seva experi\u00e8ncia quotidiana al centre educatiu. El car\u00e0cter obert de la xarxa Twitter permet que aquesta cr\u00f2nica pugui ser debatuda (igualment en temps real) tant per l’equip de LaFundici\u00f3 com per qualsevol altre usuari de Twitter. La col\u00b7laboraci\u00f3 amb els estudiants s’establir\u00e0 sense la mediaci\u00f3 del centre educatiu a qu\u00e8 assisteixin.<\/p>\n\n\n\n

\"\"<\/figure>\n\n\n\n

Fonamentaci\u00f3<\/h2>\n\n\n\n

L’activitat de LaFundici\u00f3 s’ha centrat en el treball amb l’esfera educativa i en l’esfera educativa i especialment amb i en el context de l’educaci\u00f3 formal. Aix\u00f2 \u00e9s aix\u00ed perqu\u00e8 entenem l’educaci\u00f3 i les seves institucions com a elements essencials en la construcci\u00f3 i la reproducci\u00f3 de les formacions culturals i socials. Aix\u00ed, doncs, entenem l’educaci\u00f3 com una esfera eminentment pol\u00edtica, un camp en qu\u00e8 s’estableix la lluita per valorar i legitimar uns determinats discursos i estructures de refer\u00e8ncia, alhora que s’eludeixen i n’invisibilitzen d’altres. L’elecci\u00f3 de quins seran els sabers que formaran les consci\u00e8ncies i els h\u00e0bits dels estudiants no \u00e9s innocent, i tendeix a reproduir les relacions de poder dominants, alhora que s’estableix com un mecanisme de control sobre all\u00f2 que es pot dir, fer-se o ser pensat.<\/p>\n\n\n\n

Aquest proc\u00e9s de reproducci\u00f3 social no es fa de manera expl\u00edcita, sin\u00f3 que s’articula mitjan\u00e7ant la imposici\u00f3 de determinats principis i valors de classificaci\u00f3 i selecci\u00f3, regles de reconeixement i pautes de comportament. Perqu\u00e8 els estudiants assumeixin i interioritzin aquesta s\u00e8rie de principis, valors, regles i pautes, s’utilitzen subtils formes de coerci\u00f3: els horaris i rutines, la divisi\u00f3 dels grups per edats, la distribuci\u00f3 dels espais i de la paraula, el mobiliari , els ex\u00e0mens, informes i notes\u2026 El que ens interessa \u00e9s la cr\u00f2nica que els estudiants puguin fer d’aquests petits dispositius quotidians, gaireb\u00e9 perceptibles, a trav\u00e9s del canal del Museu Abell\u00f3 a Twitter, i el debat que pugui suscitar. \u00c9s important per a nosaltres que aquest treball dels estudiants no s’inclogui al curr\u00edculum oficial dels instituts, i per tant que la seva cr\u00f2nica no es no sigui supervisada ni avaluada pels docents; per aix\u00f2 es contactar\u00e0 directament amb els estudiants, fora de l’horari i els espais escolars. Volem evitar aix\u00ed que els mateixos estudiants s’autocensurin i ofereixin aquella cr\u00f2nica que entenen, s’ajusta al discurs v\u00e0lid dins del context educatiu i que esperen, sigui aprovada pels seus professors (en aquest cas ens trobar\u00edem amb un exemple perfecte del funcionament habitual d’una aula ).<\/p>\n\n\n\n

Aquest escenari posa en relleu (metaf\u00f2ricament i literal) algunes de les tensions que viu avui la instituci\u00f3 educativa: en primer lloc el seu habitual desencontre amb les Tecnologies de la Informaci\u00f3 i la Comunicaci\u00f3 (TIC) i en especial amb els usos socials i culturals que els joves en fan (l’\u00fas de tel\u00e8fons m\u00f2bils est\u00e0 prohibit a la majoria de centres); i en segon lloc apunta a la manera com la instituci\u00f3 educativa talla els fluxos d’informaci\u00f3 i el transvasament de coneixement entre l’interior i l’exterior \u2013l’institut es defineix com un lloc regit per uns codis diferents i a\u00efllats dels del seu context i dins del qual queden desactivades qualsevol controv\u00e8rsies p\u00fabliques sobre com s’hauria de produir l’aprenentatge al seu interior-.<\/p>\n\n\n\n

Escola i Museu<\/h4>\n\n\n\n

L’Aparador del Museu Abell\u00f3, encara que sui generis, \u00e9s un espai expositiu; el projecte pret\u00e9n ometre tant la l\u00f2gica expositiva de la producci\u00f3 i la recepci\u00f3 de l’objecte art\u00edstic pr\u00f2pia del museu, com la de la reproducci\u00f3 d’h\u00e0bits i discursos pr\u00f2pia de la instituci\u00f3 educativa, i afectar en algun grau i encara que de manera temporal, les estructures i els procediments que les institucions esmentades s’encarreguen de perpetuar, amb l’esperan\u00e7a d’establir un altre tipus de processos (comunicatius, de producci\u00f3 i circulaci\u00f3 del coneixement) m\u00e9s justos. Pensem que el projecte respon a aquestes intencions en alguna mesura, generant i apropiant-se d’una banda, d’un dels canals de comunicaci\u00f3 possibles d’un museu, i d’altra banda, connectant-lo amb els sabers i l’experi\u00e8ncia d’un grup d’estudiants; ens sembla que aquest dispositiu pot possibilitar un desbordament dels l\u00edmits que imposen les diferents institucions entre el seu interior i el seu exterior, en permetre que els sabers i la veu dels estudiants circulin per canals que no els han estat designats per endavant (ni pel ni per l’escola). El que ens sembla clar, en qualsevol cas, \u00e9s que el paper dels i les estudiants que col\u00b7laboren a http:\/\/twitter.com\/museuabello difereix del que habitualment estableixen des de l’escola amb el museu, que els relega a la funci\u00f3 de mers dipositaris del coneixement conservat pel propi museu.<\/p>\n\n\n\n

Twitter<\/h4>\n\n\n
\n https:\/\/twitter.com\/museuabello<\/a><\/section><\/div>\n\n\n

Publicaci\u00f3<\/h4>\n\n\n
\n https:\/\/twitter.com\/museuabello<\/a><\/section><\/div>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Twitter la coneguda xarxa social i servei de microblogging que permet als usuaris enviar i llegir entrades de text d’una longitud m\u00e0xima de 140 car\u00e0cters anomenats ‘tweets’, ha estat adoptat per un gran nombre d’institucions muse\u00edstiques com un canal m\u00e9s de comunicaci\u00f3 amb les seves usuaris (ie publicitat). En lloc de donar-li aquest \u00fas, des … twitter.com\/museuabello<\/span><\/a><\/p>\n","protected":false},"featured_media":3066,"template":"","categories":[39],"class_list":["post-3068","projecte","type-projecte","status-publish","has-post-thumbnail","hentry","category-processos"],"acf":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/lafundicio.net\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/projecte\/3068","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/lafundicio.net\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/projecte"}],"about":[{"href":"https:\/\/lafundicio.net\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/projecte"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/lafundicio.net\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/3066"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/lafundicio.net\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=3068"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/lafundicio.net\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=3068"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}