{"id":2549,"date":"2022-11-09T19:04:32","date_gmt":"2022-11-09T19:04:32","guid":{"rendered":"http:\/\/lafundicio.net\/projecte\/projecte3\/"},"modified":"2022-11-28T11:20:19","modified_gmt":"2022-11-28T11:20:19","slug":"projecte3","status":"publish","type":"projecte","link":"https:\/\/lafundicio.net\/ca\/projecte\/projecte3\/","title":{"rendered":"projecte3*"},"content":{"rendered":"\n

 <\/p>\n\n\n\n

\"\"<\/figure>\n\n\n\n

projecte3* va ser abans que res la voluntat d’entendre l’educaci\u00f3 com un proc\u00e9s obert d’aprenentatge horitzontal entre tots els agents implicats.<\/p>\n\n\n\n

Dit aix\u00f2, projecte3* es va presentar com un projecte de col\u00b7laboraci\u00f3 entre institucions p\u00fabliques -el CEIP Prat de la Manta<\/a> i el IES Joanot Martorell<\/a>-, una entitat privada -LaFundici\u00f3- i un col\u00b7lectiu d’arquitectes –Catarqsis<\/a> + Santiago Cirugeda<\/a>-; i com una col\u00b7laboraci\u00f3 a llarg termini, que es pretenia dur\u00e9s com a m\u00ednim un curs escolar. \u00c9s important ressenyar aquests aspectes organitzatius ja que marcaven el tarann\u00e0 dels processos de treball que es volien establir i del seu \u201cproducte\u201d. Podem entendre com un dels objectius de projecte3*, iniciar una metodologia on cadascuna d’aquestes entitats o col\u00b7lectius aport\u00e9s els seus sabers en un proc\u00e9s conjunt de construcci\u00f3 de coneixement. Enten\u00edem aquesta aportaci\u00f3 no nom\u00e9s en termes de \u201cconeixement expert\u201d sin\u00f3 tamb\u00e9 com la possibilitat de revisar, des de perspectives diferents, els propis h\u00e0bits de pensament i acci\u00f3.<\/p>\n\n\n\n

\"\"<\/figure>\n\n\n\n

An\u00e0lisi<\/h2>\n\n\n\n

Amb projecte3* propos\u00e0vem als alumnes i mestres de l’escola Prat de la Manta i l’Institut Joanot Martorell una an\u00e0lisi de la instituci\u00f3 escola que es volia desenvolupar en tres nivells que, al seu torn, s’articulaven al voltant de tres preguntes concretes:<\/p>\n\n\n\n

1. Quins s\u00f3n els h\u00e0bits i els sabers que reprodueix l’escola?<\/p>\n\n\n\n

2. Per qu\u00e8 s\u00f3n aquests i no altres?<\/p>\n\n\n\n

3. Quines s\u00f3n les rutines i els usos del llenguatge que operen la reproducci\u00f3 daquests h\u00e0bits i sabers?<\/p>\n\n\n\n

Les preguntes 1 i 3 tenen un mat\u00eds cadascuna que tamb\u00e9 ens sembla essencial per analitzar:<\/p>\n\n\n\n

1.1. Quins s\u00f3n els h\u00e0bits i els sabers que hi ha fora de l’escola? I quins s\u00f3n els canals de transmissi\u00f3?<\/p>\n\n\n\n

3.1. Concretament, quines s\u00f3n les rutines, els usos i les disposicions de l’espai que contribueixen a la reproducci\u00f3 dels h\u00e0bits i sabers normativitzats per l’escola i mitjan\u00e7ant l’escola, com a instituci\u00f3?<\/p>\n\n\n\n

Usos<\/h2>\n\n\n\n

Durant tota aquesta fase, propos\u00e0vem entendre l’escola com a eina: si veiem l’escolaritzaci\u00f3 com a tecnologia de la subjectivitat, podem entendre l’escola, els seus horaris, assignatures, jerarquies, espais… com a eines amb un \u00fas determinat.<\/p>\n\n\n\n

Aquesta concepci\u00f3 de l’escola com a eina (i de l’educaci\u00f3 com a tecnologia) t\u00e9 diversos avantatges:<\/p>\n\n\n\n

1. Pensar l’escola com una eina permet pensar diferents usos que poden ser m\u00faltiples segons qui \u00e9s l’usuari i quines s\u00f3n les seves intencions.<\/p>\n\n\n\n

2. Podem pensar nous usuaris d’aquesta eina, l’escola. Si entenem que habitualment, en certa mesura, els alumnes s\u00f3n el \u201cmaterial\u201d que l’escola, com a m\u00e0quina o com a eina, processa, modela, manipula, etc. podem invertir aquesta concepci\u00f3 i veure els alumnes com a possibles usuaris de l’escola, com a subjectes agents i no com a objectes pacients. Anant m\u00e9s enll\u00e0, podem incentivar la invenci\u00f3 de nous usos per part d’aquests.<\/p>\n\n\n\n

Els actors<\/h2>\n\n\n\n

Escola Prat de la Manta<\/h3>\n\n\n\n

L’escola Prat de la Manta estava ubicada al barri de Santa Eul\u00e0lia (l’Hospitalet de Llobregat). Veient-se afectada pel pla urban\u00edstic que obre l’Hospitalet a la ciutat de Barcelona a trav\u00e9s de la Gran Via, ha estat enderrocada per sotmetre’s en un nou projecte arquitect\u00f2nic. Durant el per\u00edode d’edificaci\u00f3 de la nova escola es van habilitar per als xiquets i les xiquetes del Prat de la Manta uns m\u00f2duls provisionals.<\/p>\n\n\n\n

L’escola sempre ha tingut molt present la voluntat de construir una educaci\u00f3 comuna des del barri i treballant de manera estreta amb altres institucions de l’Hospitalet, entenent que l’escola no \u00e9s exclusivament qui ha de legitimar l’aprenentatge. La integraci\u00f3 del centre educatiu al teixit social: la fam\u00edlia, les entitats, les empreses, la ciutadania s\u00f3n claus en l’\u00e8xit del proc\u00e9s socioeducatiu.<\/p>\n\n\n\n

Finalment, la col\u00b7laboraci\u00f3 amb l’escola va haver de suspendre’s i el projecte es va desenvolupar \u00fanicament amb la participaci\u00f3 de l’Institut Joanot Martorell.<\/p>\n\n\n\n

Institut Joanot Martorell<\/h3>\n\n\n\n

L’institut Joanot Martorell es troba ubicat a Esplugues de Llobregat, molt proper al pla urban\u00edstic que obre la ciutat a Barcelona a trav\u00e9s de la Diagonal i, el 2006, a l’espectativa de com afectaria aix\u00f2 en el futur del centre. El centre, que va ser projectat com a edifici prefabricat per a l’ensenyament de prim\u00e0ria es va inaugurar l’any 1970-71 com a \u201cInstitut experimental pilot\u201d. Durant els anys 1983-1984, pateix una ampliaci\u00f3 necess\u00e0ria per complir les condicions de centre ordinari que el va portar a un proc\u00e9s d’obres durant els anys seg\u00fcents.<\/p>\n\n\n\n

Aquest, que va ser durant molts anys l’\u00fanic institut d’ensenyament secundari a Esplugues, llavors s’enfrontava a una situaci\u00f3 peculiar pel baix \u00edndex de matriculaci\u00f3, a causa del seu empla\u00e7ament allunyat de les zones residencials.<\/p>\n\n\n\n

Catarqsis + Santiago Cirugeda<\/h3>\n\n\n\n

Un dels punts en com\u00fa entre Catarqsis i LaFundici\u00f3 \u00e9s el fet que comprenen l’arquitectura en termes molt semblants als que nosaltres fem servir per descriure l’educaci\u00f3: Per a Catarqsis, col\u00b7lectiu ara ja dissolt, l’arquitectura tamb\u00e9 era una tecnologia, que consisteix en la conjunci\u00f3 d’espais i activitats d’una banda, i d’espais de l’altra, \u00e9s a dir: espais als edificis oa la ciutat. Per a Catarqsis, l’arquitectura pertany al mateix estrat que l’etologia, el conductisme o l’ergonomia, ci\u00e8ncies molt properes a la pedagogia. Tant Catarqsis com LaFundici\u00f3, enten\u00edem que totes aquestes ci\u00e8ncies s\u00f3n instruments, per\u00f2 que cap rendeix comptes dels seus objectius i finalitats socials, cap es planteja el tema del poder de forma expl\u00edcita.<\/p>\n\n\n\n

Santiago Cirugeda<\/a> \u00e9s un arquitecte i activista cultural que intenta modificar l’entorn urb\u00e0 mitjan\u00e7ant intervencions innovadores i econ\u00f2miques amb l’objectiu de generar canvis socials i millores en la qualitat de vida. Els seus projectes s’insereixen als buits legals que aprofita per poder actuar, q\u00fcestionant les ordenances urban\u00edstiques que tracten de preservar uns determinats criteris est\u00e8tics sense afavorir les condicions de vida de les comunitats.<\/p>\n\n\n\n

Als seus treballs s\u00f3n comuns els conceptes d’arquitectura ef\u00edmera, reciclatge, estrat\u00e8gies d’ocupaci\u00f3, pr\u00f2tesis i participaci\u00f3 ciutadana en la presa de decisions.<\/p>\n\n\n\n

El context<\/h2>\n\n\n\n

L’escola Prat de la Manta estava el 2007 marcada pel seu propi estat transitori, en construcci\u00f3, i per la radical transformaci\u00f3 que pujaria el context m\u00e9s proper: el barri de Santa Eul\u00e0lia de l’Hospitalet i el Districte Econ\u00f2mic Gran Via (DEGV) a l’epicentre del qual acabaria empla\u00e7ant-se. Com tot all\u00f2 que es troba en proc\u00e9s, aquestes circumst\u00e0ncies estaven carregades de pot\u00e8ncies. Aix\u00f2 no vol dir, de cap manera, que idealitz\u00e9ssim aquesta situaci\u00f3 prec\u00e0ria i reconeix\u00edem perfectament les incomoditats i els inconvenients, per\u00f2 ens sembla molt interessant afrontar la manera com aquestes pot\u00e8ncies es poden dur a terme o no.<\/p>\n\n\n\n

L’operaci\u00f3 urban\u00edstica del DEGV ve donada per la necessitat de connectar el port i l’aeroport de Barcelona, integrant alhora la Fira i garantint la intermodalitat dels transports. Aix\u00ed, ha esdevingut la tercera operaci\u00f3 m\u00e9s rellevant de Catalunya amb 1.500.000 m2 de sostre edificable. La pres\u00e8ncia d\u00b4estrelles internacionals de l\u00b4arquitectura com Toyo Ito, Jean Nouvel, David Chipperfield o Richard Rogers permetr\u00e0 identificar-la com a pe\u00e7a d\u00b4una de les capitals globals: Barcelona.<\/p>\n\n\n\n

Un dels objectius de projecte3* era pensar entre tots quina \u00e9s la relaci\u00f3 de lescola amb totes aquestes grans transformacions urban\u00edstiques i les seves possibles repercussions.<\/p>\n\n\n\n

Per part seva, la situaci\u00f3 geogr\u00e0fica de l’IES Joanot Martorell estava marcada el 2006 per l’abs\u00e8ncia d’un context pr\u00f2piament urb\u00e0. Se situava en una de les poques borses de s\u00f2l edificable encara no urbanitzat adjacent al terme municipal de Barcelona; amagat entre un nus d\u00b4entrades i sortides que comuniquen Esplugues amb l\u00b4Avinguda Diagonal i la Ronda de Dalt, envoltat per descampats i per la zona molt poc densament edificada del barri de Finestrelles. Justament en aquest barri es dur\u00e0 a terme el conegut popularment com a ‘Pla Caufec’.<\/p>\n\n\n\n

El futur pla tindr\u00e0 234.000 m 2<\/sup> de sostre edificable i preveia la construcci\u00f3 d’habitatges, un gran centre comercial i de lleure, un hotel i una extensa zona d’oficines i locals comercials entre els quals destacaven dues torres de 23 plantes dissenyades per l’arquitecte Ricardo Bofill. Tamb\u00e9 estava previst crear una gran zona verda que ha estat la reivindicaci\u00f3 principal dels ve\u00efns. Aix\u00ed doncs, l’IES Joanot Martorell passaria de trobar-se al mig d’un terrain vague<\/em> a veure’s envoltat d’una multiplicitat de programes m\u00e9s o menys solapats pr\u00f2pia de la metr\u00f2poli.<\/p>\n\n\n\n

Acci\u00f3<\/h2>\n\n\n\n

Aquest marc dan\u00e0lisi, en tots els seus apartats, podia patir canvis, retallades o ampliacions en funci\u00f3 de linter\u00e8s o el desig de tots aquells que intervindrien. Dit aix\u00f2, propos\u00e0vem aquest marc d’an\u00e0lisi com a punt de partida per recaptar tota una s\u00e8rie d’inputs que poguessin ser \u00fatils per dur a terme la fase pr\u00f2piament creativa del projecte.<\/p>\n\n\n\n

Propos\u00e0vem als alumnes, en col\u00b7laboraci\u00f3 amb els seus mestres, l’equip de LaFundici\u00f3 i el col\u00b7lectiu Catarqsis+Santiago Cirugeda elaborar un programa d’activitats, una relaci\u00f3 de continguts i una metodologia per ser emprats en un nou espai annex a l’escola, aix\u00ed com disseny arquitect\u00f2nic daquest nou espai on es duran a terme.<\/p>\n\n\n\n

Us suggerim que aquest programa tingu\u00e9s una durada d’un curs escolar sencer (2006-2007) i que fos considerada una \u00e0rea de coneixement afegida al temari escolar est\u00e0ndard.<\/p>\n\n\n\n

<\/a>Pla de treball<\/h2>\n\n\n\n

Fase anal\u00edtica<\/h3>\n\n\n\n

Vam plantejar un di\u00e0leg al voltant de la pr\u00f2pia educaci\u00f3 i la instituci\u00f3 escolar i propos\u00e0vem crear un arxiu audiovisual on es recollissin representacions de l’escola, tant als mitjans de comunicaci\u00f3 o les produccions culturals com a l’entorn quotidi\u00e0.<\/p>\n\n\n\n

\"\"<\/figure>\n\n\n\n

Fem servir l’horari escolar per veure com s’articulen les disciplines que componen el curr\u00edculum escolar, i preguntar-nos per qu\u00e8 estudiem aquestes i no altres, per qu\u00e8 la fragmentaci\u00f3 de les \u00e0rees de coneixement, per qu\u00e8 dediquem m\u00e9s hores a unes que a altres…<\/p>\n\n\n\n

Es convidaria els i les estudiants a exposar davant de la classe com gestionaven el seu temps de lleure i es plantejava la possibilitat de fer grups de treball segons l’afinitat dels interessos per fer p\u00fablics els aprenentatges extraescolars aix\u00ed com l’an\u00e0lisi de qu\u00e8 i com aprenem fora de lescola.<\/p>\n\n\n\n

Propos\u00e0vem fer un dossier sobre els edificis que ocup\u00e0vem i el seu entorn urb\u00e0, mitjan\u00e7ant la realitzaci\u00f3 de fotografies, dibuixos, prenent mides, etc. Aix\u00ed com els fluxos de persones, subministraments o informaci\u00f3 i la seva circulaci\u00f3 per lespai. Durant tota aquesta fase es van habilitar espais i mitjans per poder exposar de manera p\u00fablica la informaci\u00f3, els processos i les resolucions del treball.<\/p>\n\n\n\n

Fase propositiva<\/h3>\n\n\n\n

En col\u00b7laboraci\u00f3 amb Catarqsis, es volia proposar als alumnes dissenyar i produir una s\u00e8rie d’intervencions a l’espai arquitect\u00f2nic que amb un m\u00ednim de recursos t\u00e8cnics que suposessin una alteraci\u00f3 m\u00e0xima dels usos de l’espai. Finalment, es proposava iniciar el disseny del nou espai en funci\u00f3 de les necessitats i les caracter\u00edstiques que s’haurien requerit i amb l’estreta col\u00b7laboraci\u00f3 de Santiago Cirugeda i Catarqsis.<\/p>\n\n\n\n

Inauguraci\u00f3 i gesti\u00f3<\/h2>\n\n\n\n

Un cop l’espai estigu\u00e9s constru\u00eft seria el moment d’inaugurar-lo i obrir-lo al p\u00fablic i iniciar la tasca de gesti\u00f3.<\/p>\n\n\n\n

Web<\/h4>\n\n\n
\n http:\/\/projecte3.pbworks.com<\/a><\/section><\/div>","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Projecte d’intervenci\u00f3 a l’espai social i arquitect\u00f2nic de l’escola fonamentat en un proc\u00e9s col\u00b7laboratiu de construcci\u00f3 de coneixement on puguin participar estudiants i docents.<\/p>\n","protected":false},"featured_media":2538,"template":"","categories":[39],"class_list":["post-2549","projecte","type-projecte","status-publish","has-post-thumbnail","hentry","category-processos"],"acf":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/lafundicio.net\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/projecte\/2549","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/lafundicio.net\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/projecte"}],"about":[{"href":"https:\/\/lafundicio.net\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/projecte"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/lafundicio.net\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/2538"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/lafundicio.net\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=2549"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/lafundicio.net\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=2549"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}