{"id":6103,"date":"2015-05-26T00:00:00","date_gmt":"2015-05-26T00:00:00","guid":{"rendered":"https:\/\/lafundicio.net\/noticia\/trabajos-y-dias-nueva-partida-de-bellvitge-rol-en-vivo\/"},"modified":"2015-05-26T00:00:00","modified_gmt":"2015-05-26T00:00:00","slug":"trabajos-y-dias-nueva-partida-de-bellvitge-rol-en-vivo","status":"publish","type":"noticia","link":"https:\/\/lafundicio.net\/ca\/noticia\/trabajos-y-dias-nueva-partida-de-bellvitge-rol-en-vivo\/","title":{"rendered":"‘Treballs i dies’, nova partida de ‘Bellvitge rol en vivo’"},"content":{"rendered":"

\"Cartel-Trabajos-y-dias_web\"<\/a> La identitat de Bellvitge<\/strong> est\u00e0 ineludiblement lligada al treball d’una manera o altra. La pr\u00f2xima partida de
\n Bellvitge rol en vivo<\/em>
\n<\/strong>, que jugarem el pr\u00f2xim dissabte 13 de juny<\/strong>, tracta sobre aix\u00f2, sobre el treball i els dies. El mateix origen de Bellvitge \u2014i de tants altres pol\u00edgons d’habitatge de les perif\u00e8ries urbanes a tot l’estat espanyol\u2014 est\u00e0 vinculat als milers de persones que van emigrar als 60 i 70 cap als nuclis urbans per treballar a les f\u00e0briques. En aquell moment hist\u00f2ric, al cintur\u00f3 industrial de Barcelona, ressorgeix un moviment obrer ofegat durant d\u00e8cades pel franquisme. Tanmateix, existeix una altra esfera del treball, principalment feminitzat, que no figura a les cr\u00f2niques i que no es reconeix prou com un element essencial en la constituci\u00f3 hist\u00f2rica de Bellvitge: tota la ingent quantitat de feina que les dones van realitzar en l’\u00e0mbit dom\u00e8stic \u2014tant el treball reproductiu i de cures com el treball productiu submergit i externalitzat per les empreses\u2014. <\/p>\n

A
\n Trabajos y d\u00edas<\/em>
\n<\/strong> volem construir col\u00b7lectivament un relat sobre aquesta q\u00fcesti\u00f3 i us convidem a acompanyar-nos el dissabte 13 de juny a les 11:30h<\/strong> al
\n Mercado Viejo de Bellvitge<\/strong>
\n<\/a> i jugar amb nosaltres. De nou comptarem amb la col\u00b7laboraci\u00f3 del grup de dones de la Parr\u00f2quia Mare de D\u00e9u de Bellvitge<\/strong>, a les quals en aquesta ocasi\u00f3 s’unir\u00e0 el grup de teatre de l’Akelharre Jove<\/a><\/strong> i l’Associaci\u00f3 de Venedors del Mercat Municipal de Bellvitge<\/strong>. Com sempre, comptarem amb la col\u00b7laboraci\u00f3 del
\n Club de rol Necronomicon’s<\/strong>
\n<\/a> i a m\u00e9s, en aquesta ocasi\u00f3, la partida coincidir\u00e0 amb la ja tradicional
\n Festa del Sol <\/strong>
\n<\/a>organitzada per diverses entitats del barri:
\n AVV de Bellvitge<\/strong>
\n<\/a>,
\n Tallers Bellvitge<\/strong>
\n<\/a>, Comissi\u00f3 de Festes de Bellvitge – La Marina<\/strong>, Kampi ki pugui<\/strong> i
\n la Saboga<\/strong>
\n<\/a>. A continuaci\u00f3 us deixem una introducci\u00f3 m\u00e9s extensa de l’escena en qu\u00e8 desenvolupem alguns punts assenyalats m\u00e9s amunt: <\/p>\n

Avui \u00e9s 1 d’agost de 1979<\/strong>. Manuel L\u00f3pez Lozano<\/strong>, primer alcalde democr\u00e0tic d’Abrera<\/strong>, una petita poblaci\u00f3 del Baix Llobregat<\/strong>, es troba en aquests mateixos instants hospitalitzat. Pateix danys probablement irreparables a la medul\u00b7la espinal causats per un tret, diuen que accidental, efectuat per un agent de la Gu\u00e0rdia Civil<\/strong>. El desafortunat fet es va produir dos dies abans, quan Manuel intercedia entre els treballadors de l’empresa K-Mobel<\/strong> i la Gu\u00e0rdia Civil: En arribar a la f\u00e0brica troba les naus envoltades per uns 30 efectius del cos. A l’interior, els treballadors retenen dos administratius i el gerent de l’empresa com a mesura de pressi\u00f3 perqu\u00e8 els sigui abonat el sou de tres setmanes i la paga de juliol. Manuel aconsegueix que els treballadors alliberin els ostatges i que el gerent es quedi volunt\u00e0riament per solucionar el problema. Es comunica tamb\u00e9, per tel\u00e8fon, amb el Comandant de la Gu\u00e0rdia Civil, qui li assegura que ha donat ordre als seus efectius que abandonin el lloc. Mentre transcorre aquesta conversa telef\u00f2nica un agent dispara accidentalment el seu fusell mentre intenta for\u00e7ar una porta d’entrada i fereix greument l’alcalde. <\/p>\n

L’endem\u00e0 es van produir a tot el Baix Llobregat diverses accions de repulsa pels fets. La incertesa sobre l’estat de Manuel L\u00f3pez Lozano, membre del Partit Comunista<\/strong> i de CCOO<\/strong>, aix\u00ed com les informacions imprecises sobre els motius de l’aldarull han tensionat l’ambient a tot el cintur\u00f3 industrial de Barcelona. A Abrera hi va haver una aut\u00e8ntica vaga general i a tota la comarca es van produir aturades i assemblees. A la factoria de SEAT<\/strong>, amb 30.000 treballadors, molts d’ells ve\u00efns de Bellvitge, es va organitzar una assemblea informativa en la qual va participar un regidor d’Abrera. <\/p>\n

La massiva i contundent resposta social a l’incident d’Abrera constitueix una prova del comprom\u00eds pol\u00edtic i el paper rellevant dels moviments obrers, en solidaritat i simbiosi amb l’associacionisme ve\u00efnal, durant el per\u00edode de transici\u00f3 democr\u00e0tica. Aquest paper \u00e9s sovint relegat a un segon pla en els discursos preponderants sobre la transici\u00f3 democr\u00e0tica i potser encara no s’ha aprofundit prou en el seu estudi.
\n Barris, ve\u00efns i democr\u00e0cia<\/strong>
\n<\/a> (L\u2019Aven\u00e7<\/strong>, 2014), escrit pel periodista i historiador Marc Andreu<\/strong>, constitueix, per exemple, un dels esfor\u00e7os recents per recuperar aquesta mem\u00f2ria a la ciutat de Barcelona. <\/p>\n

El dia anterior, CCOO<\/strong>, UGT<\/strong> i CSUT<\/strong> han convocat per avui, a tota Catalunya, una aturada de quatre hores amb assemblea que en diversos casos acabar\u00e0 amb concentracions davant dels ajuntaments. Els treballadors de SEAT i altres importants empreses de la Zona Franca<\/strong> travessen Bellvitge cam\u00ed del d’Hospitalet<\/strong>. Un grup de treballadors, ve\u00efns de Bellvitge, comenta l’incident quan adverteixen, al seu pas pel mercat, que una dona discuteix acaloradament amb un jove. S’acosten per veure qu\u00e8 succeeix: pel que sembla el jove treballa per a una empresa t\u00e8xtil, cada setmana arriba al barri amb la seva furgoneta per lliurar peces de roba que la dona cosir\u00e0 a casa i recollir les peces ja acabades. El jove li ha comunicat una rebaixa en el preu que l’empresa pagar\u00e0 per cada pe\u00e7a cosida, cosa que ha suscitat les protestes de la dona. Com acabar\u00e0 la discussi\u00f3? <\/p>\n

Als 70, els baixos salaris van obligar molts treballadors a fer una gran quantitat d’hores extra, en molts casos per poder pagar les hipoteques dels pisos adquirits en barris i pol\u00edgons d’habitatge com Bellvitge. Les dones, majorit\u00e0riament dedicades al treball dom\u00e8stic, reproductiu i de cures, es van integrar tamb\u00e9 en la producci\u00f3 com a for\u00e7a de treball externalitzada, gaireb\u00e9 sempre en condicions d’extrema precarietat, sense garanties socials i sense possibilitat d’organitzar-se col\u00b7lectivament. Coser o rematar roba, pells o pedreria, ensobrar cromos, muntar sivelles de cinturons, bol\u00edgrafs, pintar Airgam Boys, soldar circuits electr\u00f2nics\u2026 les tasques m\u00e9s variades que podien realitzar-se a casa, fora de les f\u00e0briques i tallers. Podr\u00edem entendre aquesta fragmentaci\u00f3 del proc\u00e9s productiu, aix\u00ed com la precaritzaci\u00f3 i l’a\u00efllament de les treballadores, com una expressi\u00f3 post-fordista del sistema capitalista, que ja avan\u00e7ava als anys 70 un model i unes formes de subjectivitat \u00e0mpliament esteses en l’actualitat. No obstant aix\u00f2, aquestes formes de treball i explotaci\u00f3 van ser omeses pels corrents principals del moviment obrer i no es va fer cap esfor\u00e7 per analitzar el fenomen i lluitar per la millora de les condicions laborals d’aquestes dones. <\/p>\n

D’altra banda, s’ha estudiat extensament la hist\u00f2ria dels moviments obrers i el sindicalisme a Catalunya. El mateix moviment obrer, associat al treball fabril realitzat majorit\u00e0riament per homes, disposa d’instruments per preservar la seva mem\u00f2ria. Tanmateix, el treball necessari per a la pr\u00f2pia reproducci\u00f3 social realitzat per les dones, que inclou l’atenci\u00f3 i les cures, l’educaci\u00f3 i el suport afectiu, el manteniment dels espais i els b\u00e9ns dom\u00e8stics, no nom\u00e9s manca d’un reconeixement econ\u00f2mic, sin\u00f3 que tamb\u00e9 manca d’una mem\u00f2ria i un relat socialment compartit. En les ocasions en qu\u00e8 es visibilitza el paper de les dones al barri \u2014amb motiu del 8 de mar\u00e7, per exemple\u2014 es valora la seva abnegaci\u00f3 i sacrifici, sense entrar a denunciar els mecanismes de dominaci\u00f3 que van condicionar \u2014i condicionen\u2014 la vida de les dones i pels quals es van veure for\u00e7ades a \u2018sacrificar-se abnegadament\u2019 pels seus marits i fills. <\/p>\n

Al seu torn, la mem\u00f2ria del moviment obrer t\u00e9 les seves pr\u00f2pies llacunes: un dels fen\u00f2mens potser menys reconeguts d’aquella \u00e8poca a la qual fa refer\u00e8ncia l’escena Trabajos y d\u00edas<\/i>, en qu\u00e8 es van consolidar les formacions sindicals tal com les coneixem avui dia, \u00e9s el de l’autonomisme obrer. El Baix Llobregat va ser un dels punts de tot l’estat espanyol en qu\u00e8 m\u00e9s rellev\u00e0ncia va assolir aquest moviment a trav\u00e9s dels GOA<\/strong> (Grups Obrers Aut\u00f2noms). En el llibre
\n
\n Luchas aut\u00f3nomas en los a\u00f1os setenta <\/i>
\n <\/strong>
\n<\/a>publicat per l’editorial Traficantes de Sue\u00f1os<\/strong> el 2008, Felipe Pasajes<\/strong> signava un extens article titulat Arqueolog\u00eda de la autonom\u00eda obrera en Barcelona (1964-1973)<\/strong> <\/i>en el qual relata els or\u00edgens i l’evoluci\u00f3 del moviment. L’autonomisme seria definitivament liquidat el 1980 \u2014menys d’un any despr\u00e9s dels esdeveniments que es reconstrueixen a Trabajos y d\u00edas<\/i>\u2014 amb la signatura de l’Estatuto de los trabajadores<\/strong> per part dels sindicats majoritaris i que va ratificar la mort legal de les assemblees aut\u00f2nomes. <\/p>\n","protected":false},"featured_media":1207,"template":"","categories":[],"class_list":["post-6103","noticia","type-noticia","status-publish","has-post-thumbnail","hentry"],"acf":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/lafundicio.net\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/noticia\/6103","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/lafundicio.net\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/noticia"}],"about":[{"href":"https:\/\/lafundicio.net\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/noticia"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/lafundicio.net\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/1207"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/lafundicio.net\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=6103"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/lafundicio.net\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=6103"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}