{"id":6094,"date":"2015-07-23T00:00:00","date_gmt":"2015-07-23T00:00:00","guid":{"rendered":"https:\/\/lafundicio.net\/noticia\/la-quebrada-ortega\/"},"modified":"2015-07-23T00:00:00","modified_gmt":"2015-07-23T00:00:00","slug":"la-quebrada-ortega","status":"publish","type":"noticia","link":"https:\/\/lafundicio.net\/ca\/noticia\/la-quebrada-ortega\/","title":{"rendered":"La quebrada Ortega"},"content":{"rendered":"

\"Quebrada_Ortega1\"<\/a><\/p>\n

El passat 8 de juliol<\/strong> vam tenir la nostra primera trobada amb una de les comunitats amb les quals col\u00b7labora el departament de mediaci\u00f3 comunit\u00e0ria<\/strong> de la
\n Fundaci\u00f3 Museus de la Ciutat<\/strong>
\n<\/a> de Quito<\/strong> (FMC). Ens va acompanyar Carlos Hidalgo<\/g>, mediador i un dels principals responsables de l’exposici\u00f3
\n Quebradas<\/g>
\n<\/g>, que s’inaugurar\u00e0 al Parc Museu de l’Aigua
\n Yaku<\/g>
\n<\/g> a finals del proper mes d’agost<\/g>.<\/x> L’exposici\u00f3 \u00e9s fruit de la recerca col\u00b7lectiva realitzada durant l’\u00faltim any sobre les quebradas de la ciutat \u2014per quebrada es coneix, a les regions andines, les valls estretes i encaixonades entre muntanyes abruptes\u2014. Tant la recerca, que podeu seguir al blog
\n LabQuebradas<\/g>
\n<\/g>, com la conseg\u00fcent exposici\u00f3 al Yaku, suposen una primera aproximaci\u00f3 del departament de mediaci\u00f3 comunit\u00e0ria al comissariat de les exposicions permanents dels museus de la FMC. Aqu\u00ed un breu resum de la nostra experi\u00e8ncia: <\/p>\n

\u00abQui explica la hist\u00f2ria?\u00bb ens pregunta Sandra L\u00f3pez<\/strong>, membre de la cooperativa d’habitatge Alianza Solidaridad<\/strong> mentre visitem la Quebrada Ortega<\/strong>. Un projecte cooperatiu d’h\u00e0bitat, comunitat i habitatge impulsat per ve\u00efns i ve\u00efnes davant del pla urban\u00edstic municipal Quitumbe<\/strong> al sud de la ciutat de Quito. <\/p>\n

En estar situada als contraforts de la serralada dels Andes<\/strong>, Quito est\u00e0 travessada per les quebradas que condueixen les aig\u00fces des del mass\u00eds nevat del Pichincha<\/strong> fins a la vall. Fabi\u00e1n Melo<\/strong> ens comenta l’estigma que pesa sobre l’espai de les quebradas, llocs que des de la colonitzaci\u00f3 dels espanyols han estat relegats a aquells exclosos de la centralitat \u2014pol\u00edtica, social, cultural, econ\u00f2mica…\u2014 aix\u00ed, mentre a les plan\u00edcies els espanyols aixecaven els centres administratius de les seves ciutats, l’orografia de les quebradas funcionava com a defensa de la ciutat, dificultant l’acc\u00e9s a possibles atacs, i els ind\u00edgenes, mestissos, cholos i negres anaven sent despla\u00e7ats i relegats a habitar aquests espais que han arrossegat l’estigmatitzaci\u00f3 de la marginalitat fins avui. De les m\u00e9s de 100 quebradas que formen part de la ciutat de Quito moltes han estat cobertes, moltes altres, com va ser la quebrada Ortega, convertides en abocadors de la metr\u00f2polis. Fabi\u00e1n ens llan\u00e7a una altra pregunta: \u00abQu\u00e8 seria Ven\u00e8cia sense els seus canals? Llavors… Qu\u00e8 seria Quito sense les seves quebradas?\u00bb. <\/p>\n

\"Quebrada_Ortega3\"<\/a><\/p>\n

L’origen de la iniciativa ciutadana per recuperar les quebradas se situa als anys 90 amb la creaci\u00f3 de l’Associaci\u00f3 de Cooperatives Solidaritat<\/strong>, aix\u00ed es van comprar llavors terrenys al sud de Quito, es van parcel\u00b7lar i equipar amb aigua, llum… Es van crear les cooperatives Salvador Allende<\/strong>, Sim\u00f3n Bol\u00edvar<\/strong>, Monse\u00f1or \u00d3scar Arnulfo Romero<\/strong>, Uni\u00f3n y Fuerza Obrera<\/strong> entre moltes altres \u2014avui encara conserven aquests noms els territoris on m\u00e9s tard es van aixecar altres complexos habitacionals, inscrivint un marc ideol\u00f2gic sobre el territori\u2014; per\u00f2 el pas cap a la fase de construcci\u00f3 de l’habitatge no s’acabava de donar, i els cooperativistes van comen\u00e7ar a vendre les seves terres davant d’ofertes avantatjoses que anunciaven la revaloritzaci\u00f3 del s\u00f2l. En aquest context la Municipalitat (l’Ajuntament), interessada en el projecte, ofereix 6 hect\u00e0rees de s\u00f2l entre la Quebrada Ortega i la del Carmen (que juntes podien sumar 12 hect\u00e0rees addicionals de terreny), davant d’aix\u00f2 la idea inicial empenyia a reproduir el model colonitzador: cobrir la quebrada i guanyar terreny per a la construcci\u00f3. Per\u00f2 va apar\u00e8ixer una proposta dissident: \u00abI qu\u00e8 tal si recuperem la quebrada?\u00bb. <\/p>\n

\"Quebrada_Ortega2\"<\/a><\/p>\n

Amb el treball de 10 anys de mingas \u2014paraula kichua que designa les jornades de treball col\u00b7lectiu fet en favor de la comunitat\u2014 es van treure tones de brossa acumulada durant d\u00e8cades per l’\u00fas de l’espai com a abocador. Fruit de l’autogesti\u00f3 \u00e9s tamb\u00e9 el carril bici, un model pioner que ara es replica en molts llocs de l’Equador. <\/p>\n

L’empresa constructora Andino & Aso.<\/strong> va iniciar la construcci\u00f3 del primer projecte d’habitatge, com expliquen els ve\u00efns: \u00abEl primer conjunt habitacional va ser fruit de la imposici\u00f3 i aquest mai l’ensenyem\u00bb, el segon, tercer i quart ja recullen la veu de les persones que els havien d’habitar; en ells es van modificar els models arquitect\u00f2nics usuals en resposta a les demandes dels seus habitants: aix\u00ed, per exemple, la cuina va passar de ser un espai residual i amagat a ser part de l’\u00e0rea social de la casa; es va modificar la ubicaci\u00f3 del safareig, o es va trencar el concepte de conjunt habitacional tancat i a\u00efllat de la ciutat \u2014un model que ha propiciat la construcci\u00f3 d’aut\u00e8ntics b\u00fanquers a l’\u00e0rea urbana\u2014. Una altra de les peculiaritats del conjunt \u00e9s que les cases no donen l’esquena a la quebrada sin\u00f3 tot el contrari, aix\u00ed les seves fa\u00e7anes donen a un espai natural recuperat on es poden trobar m\u00e9s de 130 esp\u00e8cies diferents de plantes, 20 d’elles medicinals. Un petit oasi enmig de l’asfalt. <\/p>\n

L’habitatge i l’h\u00e0bitat en el qual s’insereix, formen part de les preocupacions d’aquesta comunitat, que s’expressen en la pregunta: \u00abCom volem viure?\u00bb. Aquesta pregunta obre paral\u00b7lelament un cam\u00ed de capacitaci\u00f3 cont\u00ednua dels ve\u00efns per treballar col\u00b7lectivament el reglament de conviv\u00e8ncia de la comunitat o per assumir nous reptes com el debat sobre els espais per al seu desenvolupament cultural o per transferir la seva experi\u00e8ncia i coneixements i capacitar noves comunitats dins dels par\u00e0metres d’una economia social i solid\u00e0ria. <\/p>\n

\"Quebrada_Ortega4\"<\/a><\/p>\n

Fabi\u00e1n coneix L’Hospitalet<\/strong>, va estar all\u00e0 per prendre contacte amb el treball i funcionament de la
\n Fundaci\u00f3 Catalana de l’Esplai<\/strong>
\n<\/a>. El seu objectiu era poder con\u00e8ixer experi\u00e8ncies que els ajudessin a imaginar un model d’equipament comunitari i cultural per a la zona: un centre de desenvolupament comunitari que es plantegen des de l’autogesti\u00f3 \u2014entre altres raons perqu\u00e8 els horaris d’oci de la comunitat no coincideixen amb els horaris de treball dels funcionaris\u2014. Els ve\u00efns van llan\u00e7ar una proposta inicial a la Municipalitat que aquesta, en opini\u00f3 dels ve\u00efns, \u00abva mal utilitzar\u00bb. La cooperativa Alianza Solidaridad encara treballa per construir els seus espais comuns, equipaments i places, que col\u00b7loquen la ciutadania com a sobirana en la construcci\u00f3 de ciutat, una experi\u00e8ncia impressionant d’autogesti\u00f3 amb la qual compartirem el proper dissabte 25 de juliol<\/strong> les preguntes que ens han sorgit durant el proc\u00e9s de
\n Bellvitge rol en viu<\/strong>
\n<\/em> i de la qual volem seguir aprenent. <\/p>\n

 <\/p>\n

*Fotos: Jos\u00e9 Manosalvas (departament de mediaci\u00f3 comunit\u00e0ria FMC)<\/p>\n","protected":false},"featured_media":1227,"template":"","categories":[],"class_list":["post-6094","noticia","type-noticia","status-publish","has-post-thumbnail","hentry"],"acf":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/lafundicio.net\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/noticia\/6094","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/lafundicio.net\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/noticia"}],"about":[{"href":"https:\/\/lafundicio.net\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/noticia"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/lafundicio.net\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/1227"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/lafundicio.net\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=6094"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/lafundicio.net\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=6094"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}