{"id":6078,"date":"2015-10-09T00:00:00","date_gmt":"2015-10-09T00:00:00","guid":{"rendered":"https:\/\/lafundicio.net\/noticia\/la-floresta\/"},"modified":"2015-10-09T00:00:00","modified_gmt":"2015-10-09T00:00:00","slug":"la-floresta","status":"publish","type":"noticia","link":"https:\/\/lafundicio.net\/ca\/noticia\/la-floresta\/","title":{"rendered":"La Floresta"},"content":{"rendered":"

Tres moments amb les l\u00edders ve\u00efnals del Barri de La Floresta: La Universitat, la Parr\u00f2quia, el Museu.<\/i><\/strong><\/p>\n

A la universitat: Assemblea ve\u00efnal de La Floresta. Arquitectes i ve\u00efns es reuneixen per propiciar el di\u00e0leg i l’intercanvi de sabers entre l’acad\u00e8mia i la comunitat. <\/i><\/strong><\/p>\n

La Floresta<\/strong> \u00e9s un barri tradicional de la ciutat de Quito<\/strong>, segons narren les seves ve\u00efnes; amb un patrimoni arquitect\u00f2nic peculiar, un car\u00e0cter comunitari i una poblaci\u00f3 heterog\u00e8nia de classe mitjana-alta, mitjana i popular.<\/p>\n

A la sala de la Universitat Andina<\/strong> on s’ha convocat l’acte hi ha un cartell on es pot llegir: \u00abDe la Floresta nom\u00e9s ens quedar\u00e0 el nom?\u00bb. <\/i>La preocupaci\u00f3 ve\u00efnal per la r\u00e0pida transformaci\u00f3 de la fesomia i la idiosincr\u00e0sia del barri, fruit d’una intervenci\u00f3 urban\u00edstica indiscriminada, ens remet a molts processos similars que s’han donat en diferents ciutats de la pen\u00ednsula. A Barcelona<\/strong>, sense anar m\u00e9s lluny, hi ha barris experimentats en l’esdevenir i les conseq\u00fc\u00e8ncies d’aquests processos de gentrificaci\u00f3. <\/p>\n

Les ve\u00efnes expliquen que no tenen una postura reaccion\u00e0ria de rebuig a tot all\u00f2 nou, que estan disposades a resignificar el patrimonial, a acollir els nous habitants, per\u00f2 no saben com respondre a les amenaces i assetjaments que estan patint.<\/p>\n

Aquesta trobada en la qual estem com a oients juntament amb Carlos Hidalgo<\/strong> i Valeria Galarza<\/strong>, membres del Departament de Mediaci\u00f3 Comunit\u00e0ria<\/strong> de la
\n Fundaci\u00f3 Museus de la Ciutat<\/strong>
\n<\/a>, \u00e9s una primera acci\u00f3 de la comunitat per organitzar-se juntament amb arquitectes, urbanistes, soci\u00f2legs, ge\u00f2grafs… que han pensat la ciutat des d’una perspectiva \u00e0mplia i poder construir un marc d’acci\u00f3 davant de certes transformacions que s’estan desenvolupant a Quito. Una de les ve\u00efnes afirma: \u00abLa nostra gesti\u00f3 ve\u00efnal \u00e9s estreta, podem denunciar, fer seguiment, per\u00f2 no ens permet interrogar la ciutat, necessitem del saber dels experts<\/i>.” <\/p>\n

El 27 d’octubre del 2011 es va aprovar l’Ordenan\u00e7a 135<\/strong> del Pla Especial de Sector La Floresta<\/strong> amb una vig\u00e8ncia de 10 anys i amb el comprom\u00eds d’una revisi\u00f3 al cinqu\u00e8 any, el 2016. Per a l’elaboraci\u00f3 d’aquesta ordenan\u00e7a el barri de La Floresta es va organitzar, es va llan\u00e7ar llavors un concurs d’idees per a la seva rehabilitaci\u00f3 integral al qual es van presentar 17 propostes. Hi va haver m\u00e9s de 120 reunions per a l’elaboraci\u00f3 del Pla Especial i es va debatre en assemblea general la demora en l’aplicaci\u00f3 de l’ordenan\u00e7a pressionant per a la seva aprovaci\u00f3 el 2011. Avui, en vista de la manca d’aplicaci\u00f3 i compliment de l’ordenan\u00e7a \u2014per exemple, amb la construcci\u00f3 d’edificis de 6 plantes, per sobre de les 4 estipulades\u2014 i propers a la seva primera fase de revisi\u00f3, el barri planteja la creaci\u00f3 d’un Comit\u00e8 de seguiment i avaluaci\u00f3 del pla. <\/p>\n

Com en molts d’aquests processos, les mirades sobre el territori dif\u00edcilment s\u00f3n clares i s’enterboleixen enmig de la vor\u00e0gine de la transformaci\u00f3; es reprodueixen llocs apresos, concepcions hegem\u00f2niques de l’urb\u00e0 que precisament beneficien aquells grups dominants que decideixen com han de ser les ciutats: la seguretat o la venda ambulant s\u00f3n dues de les preocupacions que se sumen sense distinci\u00f3 a l’enderrocament d’edificis patrimonials, a la instal\u00b7laci\u00f3 indiscriminada d’antenes de telefonia m\u00f2bil o a la nova arquitectura que viola l’ordenan\u00e7a en relaci\u00f3 amb l’al\u00e7ada de l’edificaci\u00f3.<\/p>\n

A la Parr\u00f2quia: preguntes i respostes<\/i><\/strong><\/p>\n

A la Parr\u00f2quia ens esperen tres ve\u00efnes de La Floresta, arribem juntament amb Carlos i Valeria, i sense adonar-nos-en configurem l’escenografia com si es tract\u00e9s d’un examen: a un costat de la sala les ve\u00efnes, a l’altre nosaltres.<\/p>\n

Valeria explica el paper que ocupa a la instituci\u00f3 dins del Departament de Mediaci\u00f3 Comunit\u00e0ria de la Fundaci\u00f3 Museus de la Ciutat.<\/p>\n

Roc\u00edo<\/strong>: \u2014Per\u00f2 qu\u00e8 \u00e9s? Un programa? \u2014la pregunta \u00e9s directa i dona la impressi\u00f3 de traslluir certa desconfian\u00e7a.<\/p>\n

Carlos: \u2014\u00c9s un pla transversal als cinc museus de la ciutat…<\/p>\n

Valeria continua explicant: \u2014Som un equip multidisciplinari de 14 persones… i el funcionament de mediaci\u00f3 comunit\u00e0ria. \u2014Roc\u00edo la interromp\u2014. Qu\u00e8 entenen all\u00e0 com a mediaci\u00f3 comunit\u00e0ria? Valeria intenta de nou respondre a la inquietud, compartint l’origen del projecte: \u2014Sorgeix al
\n Centre d’Art Contemporani de Quito<\/a>
\n<\/strong>, partint d’un deute amb les comunitats que habitaven l’espai i les pistes pr\u00e8vies a la instal\u00b7laci\u00f3 del Centre d’Art. El treball comen\u00e7a all\u00e0 amb una persona, Alejo [Alejandro Cevallos<\/strong>]; el que es buscava era obrir un espai de di\u00e0leg amb la comunitat. D’all\u00e0 es torna un projecte de la Fundaci\u00f3 i es busquen noves l\u00ednies de preguntes. L’oficina funciona a partir de tres programes, el d’agricultura urbana, el d’arquitectura i disseny participatiu i el d’educaci\u00f3. \u2014Roc\u00edo gaireb\u00e9 no deixa que Valeria acabi la seva explicaci\u00f3 i ja t\u00e9 preparada una nova pregunta\u2014 Com s’articulen amb la Secretaria [Regidoria] d’Empreses i tot el caos del municipi? <\/p>\n

Valeria: \u2014\u00c9s complex, per\u00f2 no som conciliadors.<\/p>\n

Roc\u00edo: \u2014Llavors \u00e9s una organitzaci\u00f3 pedag\u00f2gica.<\/p>\n

Valeria: \u2014M\u00e9s de preguntes.<\/p>\n

Roc\u00edo: \u2014Entre qui es pregunten?<\/p>\n

Valeria explica el proc\u00e9s al voltant del mercat de San Roque per intentar il\u00b7lustrar unes formes de fer fonamentades en la idea del dret a la ciutat i les l\u00ednies que comparteixen.<\/p>\n

\u2014Roc\u00edo: Comparteix amb els seus iguals, no comparteix amb l’autoritat.<\/p>\n

Valeria intenta aclarir els l\u00edmits amb els quals es troba l’equip en el seu treball, i qu\u00e8 poden aportar als processos, facilitant estrat\u00e8gies d’articulaci\u00f3 de la comunitat o eines de visibilitat de les problem\u00e0tiques des de la l\u00f2gica col\u00b7lectiva.<\/p>\n

Roc\u00edo: \u2014Per\u00f2 el l\u00edmit amb quina autoritat? El Municipi [Ajuntament] vol treure el mercat com sigui d’all\u00e0. <\/p>\n

Carlos intenta respondre amb alguns exemples de les eines pedag\u00f2giques amb les quals treballen per construir processos col\u00b7lectius d’an\u00e0lisi i comprensi\u00f3 de les situacions que travessen diferents contextos i territoris.<\/p>\n

Sembla que l’ambient es va distendint i un espai de possibilitat apareix amb la pregunta d’una altra de les ve\u00efnes, Mar\u00eda de los \u00c1ngeles<\/strong>: \u2014I qu\u00e8 han pensat per a la Floresta. \u2014Valeria insisteix que el punt de partida \u00e9s compartir experi\u00e8ncies i aprofitar la nostra visita perqu\u00e8 puguem fer una transfer\u00e8ncia de les eines que s’han utilitzat en el proc\u00e9s de construcci\u00f3 de la mem\u00f2ria hist\u00f2rica del barri de Bellvitge<\/strong> a trav\u00e9s del projecte
\n
\n Bellvitge rol en viu<\/i>
\n <\/strong>
\n<\/a>. <\/p>\n

La conversa deriva cap a la realitat de Barcelona, com s’han donat aquests processos vinculats al turisme i la venda de la ciutat per interessos econ\u00f2mics extractivistes i com entenem el moment actual, a m\u00e9s de la repercussi\u00f3 d’aquestes din\u00e0miques sobre les perif\u00e8ries.<\/p>\n

Roc\u00edo intenta tancar la reuni\u00f3 amb el comprom\u00eds de l’equip de mediaci\u00f3 d’organitzar una s\u00e8rie de tallers de capacitaci\u00f3 per als ve\u00efns de la Floresta. Acordem una data per a la visita al museu, han tancat l’esgl\u00e9sia i cal esperar que el capell\u00e0 ens obri la porta. <\/p>\n

Al museu: espai de di\u00e0leg entre LaFundici\u00f3, ve\u00efns de la Floresta, ve\u00efns de la Mariscal i l’equip de mediaci\u00f3 de la Fundaci\u00f3 Museus de la Ciutat.<\/i><\/strong><\/p>\n

 <\/p>\n

 <\/p>\n

\"la_floresta\"<\/a><\/p>\n

 <\/p>\n

Dies m\u00e9s tard ens retrobem al Centre d’Art Contemporani. La reuni\u00f3 t\u00e9 lloc a la mateixa sala on s’exposa Bellvitge rol en viu<\/i>. Despr\u00e9s d’una breu visita a l’exposici\u00f3 ens asseiem al voltant d’una taula sobre la qual estenem un paper on anirem prenent notes. Assisteixen a la trobada Roc\u00edo, Mar\u00eda de los \u00c1ngeles i Mar\u00eda Eugenia<\/strong> en representaci\u00f3 de l’associaci\u00f3 de ve\u00efns de La Floresta; i ens acompanyen dos ve\u00efns de La Mariscal<\/strong>, un barri adjacent a la Floresta que en els \u00faltims anys s’ha transformat en un gegant\u00ed centre d’oci nocturn i atracci\u00f3 tur\u00edstica. Per fer-vos una idea podeu consultar l’apartat dedicat a aquest barri a la p\u00e0gina web de promoci\u00f3 tur\u00edstica de la Municipalitat de Quito: http:\/\/www.quito.com.ec\/que-visitar\/la-mariscal <\/a> <\/p>\n

Una de les principals pors del grup de ve\u00efns era, precisament, la creixent mariscalitzaci\u00f3<\/em> de La Floresta. Una por que no \u00e9s ni de bon tros infundada quan veiem que a la mateixa p\u00e0gina web de promoci\u00f3 tur\u00edstica de Quito, La Floresta apareix ja com un dels atractius de la pr\u00f2pia Mariscal, descrit com \u00abla zona boh\u00e8mia contempor\u00e0nia de Quito\u00bb, un \u00abbarri de cases antigues\u00bb on habiten \u00abcineastes, pintors, actors i m\u00fasics\u00bb (sic) (http:\/\/www.quito.com.ec\/que-visitar\/la-mariscal\/la-floresta<\/a>). <\/p>\n

Encara amb les seves particularitats, la transformaci\u00f3 de La Floresta (i abans la de La Mariscal) es pot veure com un proc\u00e9s de gentrificaci\u00f3 bastant com\u00fa. A mesura que el grup relata les seves experi\u00e8ncies, anem ajuntant les peces d’un puzle el dibuix del qual apareix cada vegada m\u00e9s clar: Part de l’encant<\/em> de La Floresta resideix en les seves mansions<\/em>, grans cases constru\u00efdes per fam\u00edlies benestants als anys 40 que en algun moment van deixar de poder mantenir. Abandonades les cases, el s\u00f2l es devalua i comencen a arribar nous pobladors (entre ells joves amb professions liberals o creatives com els esmentats \u00abcineastes, pintors, actors i m\u00fasics\u00bb). D’altra banda, davant l’arribada d’aquests nous habitants, els inversors comencen a interessar-se pels immobles per tal d’obrir establiments comercials, d’oci o hotels. Simult\u00e0niament es produeix el que les ve\u00efnes denominen la tuguritzaci\u00f3<\/em> de determinades zones del barri, encara habitades per poblaci\u00f3 “aut\u00f2ctona”, l’abandonament de la qual denuncien: l’augment de la delinq\u00fc\u00e8ncia, la pres\u00e8ncia de prost\u00edbuls, la venda ambulant, la insalubritat… L’ordenan\u00e7a 135 es crea, precisament, per regular alguns d’aquests fen\u00f2mens, aix\u00ed com les q\u00fcestions relatives a l’edificaci\u00f3 i usos. <\/p>\n

Les den\u00fancies dels ve\u00efns no poden ser en absolut menyspreades, per\u00f2 cal analitzar aquests fen\u00f2mens des d’un marc ampli que ens permeti entendre el seu funcionament en l’entramat social, cultural i econ\u00f2mic de la ciutat: d’una banda cal preguntar-se en quina mesura la tuguritzaci\u00f3<\/em> funciona com a palanca per al despla\u00e7ament de poblacions i resulta convenient als interessos de grups inversors i immobili\u00e0ries en moments determinats; de l’altra, podem preguntar-nos en quina mesura l’higienisme esdev\u00e9 en alguns casos una eina de control social: Carlos Hidalgo argumenta que la venda ambulant de menjar constitueix un tret idiosincr\u00e0tic del barri, per\u00f2 no nom\u00e9s aix\u00f2: la venda ambulant fomenta l’\u00fas dels espais p\u00fablics i \u00e9s precisament l’\u00fas ciutad\u00e0 de l’espai p\u00fablic el que redueix el grau d’inseguretat i no l’augment de la pres\u00e8ncia policial. Certament existeix un greu problema de salut p\u00fablica pels residus que generen els llocs de menjar ambulant, per\u00f2 en aquest cas, afirma Carlos, vegem de quina manera podem solucionar-ho gestionant de forma adequada els residus en lloc de criminalitzar la pr\u00f2pia venda ambulant. <\/p>\n

La conversa deriva per camins una mica ca\u00f2tics, resulta dif\u00edcil focalitzar-la i es reiteren algunes percepcions. Una d’aquestes \u00e9s el car\u00e0cter combatiu del barri, del qual les seves l\u00edders ve\u00efnals es mostren totalment conven\u00e7udes. Intentem assenyalar alguns dels grups, organitzacions i agents que podrien sumar-se a un proc\u00e9s d’organitzaci\u00f3 per abordar la situaci\u00f3 del barri. Davant la dificultat per assolir un dibuix clar de la situaci\u00f3 del barri, des del Departament de Mediaci\u00f3 Comunit\u00e0ria es proposa organitzar un taller de mapeig col\u00b7lectiu a l’espai p\u00fablic, que alhora serveixi com a f\u00f2rum per al debat. Es proposa fer-ho en un lloc fronterer del barri: el Mirador de Gu\u00e1pulo<\/strong>, del qual arrenca una mena de passeig esc\u00e8nic<\/em> que enlla\u00e7a La Floresta amb el barri de Gu\u00e1pulo<\/strong> travessant la quebrada. El mirador \u00e9s un dels punts del barri considerats insegurs<\/em> per les ve\u00efnes, de manera que el taller es planteja com un acte l\u00fadic que pugui ocupar-lo durant unes hores i servir alhora com a crida a recuperar, mitjan\u00e7ant el seu \u00fas, aquest tipus d’espais. <\/p>\n

Aix\u00ed quedem. Per\u00f2 nosaltres ja no ho veurem. En qualsevol cas ens sembla interessant assenyalar que la participaci\u00f3 del Departament de Mediaci\u00f3 Comunit\u00e0ria en el context de La Floresta posa de relleu algunes controv\u00e8rsies i l\u00edmits entorn de la pr\u00f2pia idea de mediaci\u00f3 des<\/em> de les institucions culturals: Implicar-se en qualsevol proc\u00e9s dins d’un context social comporta inevitablement prendre una posici\u00f3 en un camp tensat pels interessos divergents de diferents grups d’acci\u00f3 i institucions. Aquest acte de prendre posici\u00f3<\/em>, ja sigui de forma conscient i volunt\u00e0ria o no, \u00e9s sempre profundament pol\u00edtic en tant que redefineix la correlaci\u00f3 de forces entre els diferents actors. Aix\u00f2 pot semblar obvi, per\u00f2 ens sembla que xoca de front amb la il\u00b7lusi\u00f3, alimentada de vegades de forma interessada per les pr\u00f2pies institucions, que la cultura i els seus agents poden i han d’actuar sota par\u00e0metres estrictament t\u00e8cnics<\/g>, com si la t\u00e8cnica fos una mena de protocol neutral. Per\u00f2 sobre aix\u00f2 reflexionarem amb una mica m\u00e9s de profunditat en la nostra “cr\u00f2nica quitenyana diferida” a prop\u00f2sit de la jornada de treball que vam tenir amb el propi Departament de Mediaci\u00f3 Comunit\u00e0ria de la Fundaci\u00f3 Museus de la Ciutat. <\/p>\n","protected":false},"featured_media":1262,"template":"","categories":[],"class_list":["post-6078","noticia","type-noticia","status-publish","has-post-thumbnail","hentry"],"acf":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/lafundicio.net\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/noticia\/6078","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/lafundicio.net\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/noticia"}],"about":[{"href":"https:\/\/lafundicio.net\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/noticia"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/lafundicio.net\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/1262"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/lafundicio.net\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=6078"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/lafundicio.net\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=6078"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}