{"id":6073,"date":"2015-10-13T00:00:00","date_gmt":"2015-10-13T00:00:00","guid":{"rendered":"https:\/\/lafundicio.net\/noticia\/memoria-barrial-y-cultura-comunitaria-en-la-quebrada-ortega\/"},"modified":"2015-10-13T00:00:00","modified_gmt":"2015-10-13T00:00:00","slug":"memoria-barrial-y-cultura-comunitaria-en-la-quebrada-ortega","status":"publish","type":"noticia","link":"https:\/\/lafundicio.net\/ca\/noticia\/memoria-barrial-y-cultura-comunitaria-en-la-quebrada-ortega\/","title":{"rendered":"Mem\u00f2ria del barri i cultura comunit\u00e0ria a la quebrada Ortega"},"content":{"rendered":"

\"quebrada_Ortega_2\"<\/a><\/p>\n

25 de juliol<\/strong>. Ens movem lentament per l’Avinguda Mariscal Sucre pujats a l’enorme Volvo 850 familiar d’Anapau. El tr\u00e0nsit \u00e9s especialment dens a aquesta hora al sud de la ciutat. Arribarem amb m\u00e9s de mitja hora de retard. A la quebrada Ortega<\/strong> ens espera un nodrit grup de representants ve\u00efnals de Quitumbe<\/strong>. En arribar demanem mil disculpes pel retard. Molt amablement no ens ho tindran en compte. <\/p>\n

La trobada l’hem coordinat pr\u00e8viament amb Fabi\u00e1n Melo<\/strong> i Sandra L\u00f3pez<\/strong> i t\u00e9 com a prop\u00f2sit compartir els processos de treball del projecte
\n
\n Bellvitge rol en viu<\/i>
\n <\/strong>
\n<\/a> <\/i>per la nostra part <\/i>i que ens expliquessin quines iniciatives volien impulsar al barri de Quitumbe, per tal de pensar juntxs com podrien desenvolupar-se.<\/p>\n

Parlar de Bellvitge rol en viu<\/i> en aquest context era pertinent ja que una de les preocupacions del grup era precisament la mem\u00f2ria del barri<\/em>. Aix\u00ed doncs, despr\u00e9s d’explicar en qu\u00e8 consisteix Bellvitge rol en viu <\/i>i de quina manera hav\u00edem abordat la q\u00fcesti\u00f3 de la mem\u00f2ria en aquest projecte, es va produir un interessant debat en qu\u00e8 vam analitzar i discutir algunes de les problem\u00e0tiques que travessarien qualsevol desenvolupament futur d’un treball sobre la mem\u00f2ria a Quitumbe i la quebrada Ortega. <\/p>\n

Tot i que el prop\u00f2sit de la trobada no era, \u00e9s clar, entrar a construir un relat historiogr\u00e0fic del barri, inevitablement van apar\u00e8ixer algunes dades que calia tenir en compte: sobretot cal destacar que el barri \u00e9s molt jove, amb tan sols 23 anys d’hist\u00f2ria.<\/p>\n

Aviat va apar\u00e8ixer una q\u00fcesti\u00f3 que des del col\u00b7lectiu es va considerar necessari contemplar: la manera com es relaciona la mem\u00f2ria individual amb la mem\u00f2ria col\u00b7lectiva. Es va assenyalar que les hist\u00f2ries de vida dels ve\u00efns coincidien en un moment hist\u00f2ric: quan compren el lot de terreny i entren a formar part de la cooperativa Alian\u00e7a Solidaritat<\/g>. L’experi\u00e8ncia individual i col\u00b7lectiva de construir l’h\u00e0bitat, en gran mesura de forma literal mitjan\u00e7ant nombroses minges al llarg dels anys, ha forjat d’alguna manera l’ethos <\/i>dels ve\u00efns \u2014el que alg\u00fa va denominar com una certa forma d’espiritualitat<\/em>\u2014. El cooperativisme emergeix en el relat com una eina que va permetre als ve\u00efns ser agents de la seva pr\u00f2pia realitat des d’una posici\u00f3 cr\u00edtica i fins i tot contestat\u00e0ria davant determinats factors “externs”. <\/p>\n

Com d\u00e8iem a la cr\u00f2nica anterior, un d’aquests factors que van enfrontar els ve\u00efns va ser precisament la tend\u00e8ncia majorit\u00e0ria a cobrir les quebrades. La decisi\u00f3 de recuperar la quebrada com a espai natural anava en contra del que dictaven el sentit com\u00fa i els usos d’aquell moment i va suposar un genu\u00ed exercici de pensament divergent que va fer possible construir un h\u00e0bitat que es relaciona de manera harm\u00f2nica amb el territori en lloc d’imposar-se sobre aquest. <\/p>\n

Alguna cosa que ens va semblar especialment destacable \u00e9s que tots aquests processos es poden entendre en clau pedag\u00f2gica, en tant que van comportar un gran nombre d’aprenentatges significatius per a la comunitat. De tots ells potser el m\u00e9s important sorgeix de la pregunta per com volem viure<\/em>. Aquesta pregunta \u00e9s la que va impulsar l’\u00fas d’eines d’autogesti\u00f3 i la creaci\u00f3 d’espais de producci\u00f3 de coneixement com poden ser les pr\u00f2pies minges. <\/p>\n

Tot aquest bagatge \u00e9s part del patrimoni de la quebrada, de la seva mem\u00f2ria i la seva cultura, i d’alguna manera va acabar vinculant-se durant la conversa al projecte d’un Centre de Desenvolupament Comunitari. En la posada en marxa d’aquest centre \u2014que de moment no \u00e9s m\u00e9s que una idea\u2014 es volia atorgar un paper protagonista als joves, com a relleu generacional dels moviments ve\u00efnals a la quebrada. En aquesta direcci\u00f3 el col\u00b7lectiu Danzarte<\/g>, format per joves del barri que practiquen balls tradicionals, era assenyalat com un agent protagonista. En aquest punt vam voler assenyalar que no podem limitar la nostra noci\u00f3 de cultura \u00fanicament al conjunt de les disciplines art\u00edstiques m\u00e9s o menys reconegudes com a tals, i que les pr\u00e0ctiques quotidianes i les maneres de relaci\u00f3 tamb\u00e9 constitueixen l’acervo cultural d’una comunitat. En aquest sentit tamb\u00e9 es va alertar de com les tecnologies de la informaci\u00f3 i la comunicaci\u00f3, usades massivament pels joves, estaven posant en risc el teixit social i les pr\u00e0ctiques culturals de la quebrada. Davant aquesta observaci\u00f3 vam compartir els nostres dubtes: d’una banda ens semblava inoperant negar una s\u00e8rie de tecnologies i pr\u00e0ctiques que formen una part ja inseparable dels estils de vida dels joves, i d’altra banda ens semblava arriscat ometre el potencial d’aquestes tecnologies com a eines de comunicaci\u00f3 i organitzaci\u00f3. <\/p>\n

\"Joves<\/a>
Joves del col\u00b7lectiu Danzarte en uns moments previs a la seva actuaci\u00f3.<\/figcaption><\/figure>\n

La creaci\u00f3 d’un Centre de Desenvolupament Comunitari va donar peu, d’altra banda, a pensar en les pol\u00edtiques p\u00fabliques: La tradici\u00f3 autogestion\u00e0ria de la quebrada semblava entrar en conflicte amb les pol\u00edtiques estatals, que es veien com una forma de control sobre les comunitats; entre altres motius perqu\u00e8 l’estat s’arrogava la producci\u00f3 del Bon Viure: \u00e9s l’estat qui d\u00f3na<\/em> el Bon Viure i qui defineix qu\u00e8 \u00e9s o no el Bon Viure.<\/p>\n

El Centre de Desenvolupament Comunitari era vist com una necessitat en el proc\u00e9s de desenvolupament de l’h\u00e0bitat i de construcci\u00f3 i aprenentatge de la cooperativa, en qu\u00e8 es podrien obrir nous espais de di\u00e0leg i conviv\u00e8ncia, educaci\u00f3 popular i projectes de comunicaci\u00f3 situats com per exemple un diari digital.<\/p>\n

En un moment de la conversa Fabi\u00e1n Melo va parlar de la necessitat d’un \u00abcanvi civilitzatori\u00bb que supos\u00e9s una ruptura amb les formes establertes de relaci\u00f3 amb l’h\u00e0bitat. Aqu\u00ed ens va semblar rellevant assenyalar com la tradici\u00f3 cooperativista de la quebrada es podia aplicar a formes d’economia solid\u00e0ria i consum responsable m\u00e9s enll\u00e0 de l’habitatge. <\/p>\n

Finalment es va parlar de la manera com havia de donar-se la possible implicaci\u00f3 d’experts i professionals en qualsevol projecte de creaci\u00f3 col\u00b7lectiva. Aqu\u00ed, el record del paper dels arquitectes en el disseny dels habitatges de la quebrada va servir d’exemple per abordar la q\u00fcesti\u00f3. Aquest punt va resultar especialment rellevant donada la implicaci\u00f3 de l’equip de mediaci\u00f3 comunit\u00e0ria de la
\n Fundaci\u00f3 Museus de la Ciutat<\/strong>
\n<\/a> (FMC), i m\u00e9s concretament de Carlos Hidalgo<\/strong>, responsable de l’\u00e0rea d’urbanisme participatiu, en aquesta iniciativa ve\u00efnal. <\/p>\n

\u00c9s clar que tamb\u00e9 hi va haver moments per a l’esbarjo amb l’actuaci\u00f3 del col\u00b7lectiu Danzarte i per recuperar forces amb una contundent colada morada cortesia dels ve\u00efns de Quitumbe.<\/p>\n

Esperem mantenir el contacte amb els companys de Quito per seguir al corrent de l’evoluci\u00f3 de la quebrada Ortega. De moment sabem que el proper 21 d’octubre<\/strong> s’inaugura l’exposici\u00f3  
\n Ruta quebradas<\/a> <\/strong>
\n<\/em>al Yaku Parque – museu de l’aigua <\/strong>de Quito<\/strong>, que recull la recerca impulsada des del Departament de Mediaci\u00f3 de la FMC i que podeu consultar al blog del projecte: http:\/\/labquebradas.blogspot.com.es<\/a>.<\/p>\n","protected":false},"featured_media":1266,"template":"","categories":[],"class_list":["post-6073","noticia","type-noticia","status-publish","has-post-thumbnail","hentry"],"acf":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/lafundicio.net\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/noticia\/6073","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/lafundicio.net\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/noticia"}],"about":[{"href":"https:\/\/lafundicio.net\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/noticia"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/lafundicio.net\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/1266"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/lafundicio.net\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=6073"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/lafundicio.net\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=6073"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}