{"id":6069,"date":"2015-10-16T00:00:00","date_gmt":"2015-10-16T00:00:00","guid":{"rendered":"https:\/\/lafundicio.net\/noticia\/los-futuros-pasados-de-bellvitge-1\/"},"modified":"2015-10-16T00:00:00","modified_gmt":"2015-10-16T00:00:00","slug":"los-futuros-pasados-de-bellvitge-1","status":"publish","type":"noticia","link":"https:\/\/lafundicio.net\/ca\/noticia\/los-futuros-pasados-de-bellvitge-1\/","title":{"rendered":"Els futurs passats de Bellvitge (1)"},"content":{"rendered":"

\"Urbanismo_Josep-Boix-i-Gene_portada_web\"<\/a><\/p>\n

\"Urbanismo_J-Boix-i-Gene_web\"<\/a><\/p>\n

A prop\u00f2sit de
\n
\n Bellvitge 2065<\/strong>
\n <\/em>
\n<\/a>, i arran que Adolfo Allue<\/strong> ens envi\u00e9s aquestes imatges que podeu veure a dalt, ens vam posar a pensar en els futurs passats, \u00e9s a dir, en com s’imaginava i es projectava \u2014en el passat\u2014 la ciutat del futur que nosaltres habitem ja avui, en el present.<\/p>\n

La imatge correspon a un manual d’urbanisme publicat per CEAC<\/strong> el 1963<\/strong>, escrit per l’urbanista i cr\u00edtic d’art Josep Boix i Gen\u00e9<\/strong>, en el qual parla del futur pol\u00edgon de Bellvitge<\/strong> en aquests termes: \u00abMagn\u00edfica unitat ve\u00efnal, on es conjuguen la t\u00e8cnica i el gust art\u00edstic<\/em>\u00bb.<\/p>\n

La imatge que acompanya la frase correspon al projecte de ‘Pla parcial d’ordenaci\u00f3 d’un pol\u00edgon urb\u00e0 a l’Hospitalet de Llobregat<\/a>‘ ideat pels t\u00e8cnics de la Ger\u00e8ncia del <\/strong>Pla Comarcal<\/strong>, Antonio Perpi\u00f1\u00e0 Sebri\u00e0<\/strong> (arquitecte), Aurelio Gonz\u00e1lez Isla<\/strong> (enginyer de camins) i Jos\u00e9 Mar\u00eda Puchades Benito<\/strong> (enginyer industrial). Els Plans parcials d’ordenaci\u00f3 van ser redactats i aprovats per la Comissi\u00f3 d’Urbanisme<\/strong> creada arran de la Llei d’Ordenaci\u00f3 Urbana de Barcelona de 3 de desembre de 1953<\/strong>, que tenia com a objectiu realitzar el Pla Nacional d’Habitatges<\/strong> franquista. <\/span><\/p>\n

\n

El 31 d’octubre de 1959<\/strong> Ciudad Condal SA<\/strong> sol\u00b7licita redactar de nou el Pla parcial, sol\u00b7licitud que \u00e9s acceptada per la Comissi\u00f3 d’Urbanisme de Barcelona poques setmanes despr\u00e9s. A l’estiu de 1964<\/g> la immobili\u00e0ria inicia la construcci\u00f3 dels primers blocs del pol\u00edgon. L’urbanisme de Bellvitge passar\u00e0 llavors d’estar marcat per ‘la t\u00e8cnica i el gust art\u00edstic’ a estar-ho per l’especulaci\u00f3 immobili\u00e0ria. <\/p>\n

\u00c9s important recordar que el juliol de 1960<\/strong> es va promulgar la Llei de propietat horitzontal<\/strong>, que afavoria l’acc\u00e9s a l’habitatge en propietat, despla\u00e7ant el sistema de lloguer imperant en \u00e8poques anteriors. D’aquesta manera es va impulsar el creixement i la densificaci\u00f3 de les perif\u00e8ries urbanes, paral\u00b7lelament a la creaci\u00f3 i manteniment d’un fort sector de la construcci\u00f3. Aquestes operacions sobre el s\u00f2l i els b\u00e9ns immobiliaris van venir acompanyades de la producci\u00f3 d’una nova subjectivitat de les classes treballadores en la qual la propietat formava part d’un relat i un imaginari d’\u00e8xit \u2014n’hi ha prou amb recordar l’esl\u00f2gan ‘Vivim a Bellvitge, en pis de propietat<\/em>‘ de la campanya publicit\u00e0ria\u2014. <\/p>\n

\"Vivim-a-Bellvitge\"<\/a><\/p>\n

Bellvitge \u00e9s un exemple, com tants d’altres, de com els interessos econ\u00f2mics de les oligarquies i el paper subsidiari de l’estat en el sistema capitalista van pervertir el projecte de ciutat de l’arquitectura moderna. Nom\u00e9s l’acci\u00f3 dels moviments ve\u00efnals, en col\u00b7laboraci\u00f3 amb alguns t\u00e8cnics progressistes, va poder m\u00e9s tard servir com una forma de contra-urbanisme que va compensar alguns dels disbarats comesos. En aquest v\u00eddeo Paco Pareja <\/strong>parla sobre les accions de protesta contra el Pla parcial de Ciudad Condal SA, accions que tamb\u00e9 reconstru\u00efm en una de les escenes de Bellvitge rol en viu.<\/em> <\/p>\n