{"id":6064,"date":"2015-11-13T00:00:00","date_gmt":"2015-11-13T00:00:00","guid":{"rendered":"https:\/\/lafundicio.net\/noticia\/jornada-de-trabajo-con-el-equipo-del-departamento-de-mediacion-comunitaria-de-la-fmc\/"},"modified":"2015-11-13T00:00:00","modified_gmt":"2015-11-13T00:00:00","slug":"jornada-de-trabajo-con-el-equipo-del-departamento-de-mediacion-comunitaria-de-la-fmc","status":"publish","type":"noticia","link":"https:\/\/lafundicio.net\/ca\/noticia\/jornada-de-trabajo-con-el-equipo-del-departamento-de-mediacion-comunitaria-de-la-fmc\/","title":{"rendered":"Jornada de treball amb l’equip del Departament de Mediaci\u00f3 Comunit\u00e0ria de la FMC"},"content":{"rendered":"

Despr\u00e9s de diverses setmanes de conviv\u00e8ncia i visites als diferents centres de la
\n Fundaci\u00f3 Museus de la Ciutat<\/g>
\n<\/g><\/x>de Quito<\/strong> (FMC) durant les quals vam poder con\u00e8ixer de prop i de primera m\u00e0 la tasca dels i les mediadores del
\n Departament de Mediaci\u00f3 Comunit\u00e0ria<\/strong>
\n<\/a>, el 17 de juliol<\/strong> ens vam reunir amb l’equip complet, format per Andr\u00e9s Basantes<\/g>, Alejandro Cevallos<\/strong>, Valeria Galarza<\/strong>, Daniel Geerken<\/strong>, Carlos Hidalgo<\/g>, Jos\u00e9 Manosalvas<\/g>, Pablo Ortiz<\/strong>, Juan Francisco Segovia<\/strong>, Andr\u00e9s Rueda<\/strong>, Ti\u00e1n S\u00e1nchez<\/strong> i Pau Vega<\/strong>, amb la intenci\u00f3 de compartir una jornada de treball i reflexi\u00f3 que, finalment i despr\u00e9s de donar-li algunes voltes, vam decidir conjuntament dedicar-la a pensar sobre els l\u00edmits de la mediaci\u00f3 comunit\u00e0ria des de les institucions culturals.<\/p>\n

\"mediacio_comunitaria3\"<\/a><\/p>\n

Recordem que Mediaci\u00f3 Comunit\u00e0ria \u00e9s un departament que treballa de manera transversal en els cinc museus que componen la Fundaci\u00f3, en els quals desenvolupa tres l\u00ednies d’acci\u00f3 principals: arquitectura i disseny participatius<\/strong>, educaci\u00f3 i investigaci\u00f3<\/strong> i el programa d’agricultura urbana \u00a1A la huerta!<\/i><\/strong> A prop\u00f2sit de la visita d’Alejandro Cevallos i Valeria Galarza a Tabakalera<\/a> a Donostia, els amics de Transductores<\/a> van publicar fa uns mesos aquest article<\/a> sobre el projecte del Departament de Mediaci\u00f3 Comunit\u00e0ria que b\u00e9 podria servir com a introducci\u00f3 a aquesta cr\u00f2nica.<\/p>\n

Tot i que les comparacions sempre resulten odioses, ens sembla necessari destacar \u2014i \u00e9s una cosa que no ens cansem de repetir a Quito\u2014 que a l’estat espanyol hi ha molt pocs projectes de mediaci\u00f3 comunit\u00e0ria en museus amb la solidesa institucional, l’amplitud de mires i els recursos \u2014materials i humans\u2014 de qu\u00e8 disposa el Departament de Mediaci\u00f3 Comunit\u00e0ria de la FMC. De fet, potser la llista es pugui reduir al projecte de
\n Mediaci\u00f3 Comunit\u00e0ria-Hezkuntza de Tabakalera<\/strong>
\n<\/a>. Ens sembla important destacar a m\u00e9s la v\u00e0lua professional de l’equip de mediadors, no nom\u00e9s pels seus coneixements \u2014que tamb\u00e9\u2014 sin\u00f3 per la seva pr\u00e0ctica fonamentada en una concepci\u00f3 complexa, cr\u00edtica i emancipadora de la cultura i els seus vincles amb el social. Aquesta consideraci\u00f3 ens porta a subratllar all\u00f2 que tantes vegades recalquen Javier Rodrigo<\/strong> i altres: i \u00e9s que el predomini institucional, acad\u00e8mic i econ\u00f2mic anglosax\u00f3 sumat a una mirada euroc\u00e8ntrica de la qual costa molt desprendre’ns, fa invisibles pr\u00e0ctiques i discursos que es produeixen a les \u201cperif\u00e8ries\u201d i que molt b\u00e9 ens vindrien per transformar i renovar la nostra pr\u00f2pia esfera cultural i les seves institucions. Tanmateix, no tot \u00e9s perfecte, ni molt menys: com assenyalen els propis membres de l’equip, l’experi\u00e8ncia de Mediaci\u00f3 Comunit\u00e0ria de la FMC no deixa de ser un projecte excepcional en el context equatori\u00e0 i encara que aparentment les institucions que formen la FMC disposen m\u00e9s recursos per invertir en comunitat i educaci\u00f3 que altres, i malgrat que laboralment els companys de Quito estiguin menys precaritzats que a Espanya, es mant\u00e9 la difer\u00e8ncia inequitativa entre els recursos destinats a curadoria enfront dels destinats a educaci\u00f3-comunitat. Aquests recursos segueixen estant supeditats a la voluntat del coordinador de museu de torn i a la capacitat de conv\u00e8ncer i seduir que el Departament de Mediaci\u00f3 Comunit\u00e0ria sigui capa\u00e7 de desplegar en cada moment, per la qual cosa segueix sense haver-hi una pol\u00edtica ni una instituci\u00f3 estable que suporti la seva tasca. <\/p>\n

Podem entendre la tasca del Departament de Mediaci\u00f3 Comunit\u00e0ria com una s\u00e8rie de pr\u00e0ctiques de creaci\u00f3, producci\u00f3 col\u00b7lectiva de coneixement i organitzaci\u00f3 estretament lligades al territori i a les comunitats que l’habiten. La instituci\u00f3 cultural s’inscriu aqu\u00ed com un node m\u00e9s en la xarxa de relacions que articulen aquestes pr\u00e0ctiques, no des d’una horitzontalitat il\u00b7lus\u00f2ria, sin\u00f3 d’una manera que problematitza les relacions de poder que s’estableixen en el territori entre els diferents agents socials i els seus sabers. Un exemple d’aix\u00f2 b\u00e9 podria ser la participaci\u00f3 de Mediaci\u00f3 Comunit\u00e0ria en el context del Mercat de San Roque<\/strong> i la seva col\u00b7laboraci\u00f3 amb l’Escola Intercultural<\/strong> vinculada al propi mercat. <\/p>\n

\"hort_escola_intercultural\"<\/a><\/p>\n

Com d\u00e8iem en una altra part, el mercat de San Roque \u00e9s un espai travessat per grans tensions pol\u00edtiques, culturals i econ\u00f2miques i friccions entre diversos grups d’inter\u00e8s (si teniu curiositat per saber m\u00e9s sobre el tema podeu veure el breu documental<\/a> publicat recentment pel propi equip de Mediaci\u00f3 Comunit\u00e0ria). En un context com aquest podem preguntar-nos: Com funcionen aqu\u00ed les pr\u00e0ctiques culturals? De quina manera es relacionen amb les pr\u00e0ctiques, les formes d’organitzaci\u00f3, les representacions i els interessos, de vegades contraposats, de grups diversos?<\/p>\n

Per\u00f2 anant al concret, quina \u00e9s la tasca de Mediaci\u00f3 Comunit\u00e0ria en aquest context? Podr\u00edem dir que consisteix a construir coneixement al voltant del mercat de San Roque i el seu context \u2014que va de l’escala barrial a la global\u2014 en col\u00b7laboraci\u00f3 amb els propis agents del mercat i tenint en compte i incorporant els seus sabers. Una mostra d’aix\u00f2 podria ser el projecte d’investigaci\u00f3 i tallers participatius<\/a> desenvolupat el 2013, el propi documental que enlla\u00e7\u00e0vem anteriorment o el treball amb l’Escola Intercultural del mercat per a la creaci\u00f3 d’un calendari agrofestiu basat en sabers ancestrals andins i vinculat al cultiu de l’hort. <\/p>\n

\"calendari_agrofestiu\"<\/a><\/p>\n

Des d’una perspectiva pol\u00edtica, la tasca del Departament de Mediaci\u00f3 Comunit\u00e0ria no pot ser considerada neutral ja que, d’una manera o altra, contribueix a un proc\u00e9s de construcci\u00f3 col\u00b7lectiva d’eines i dispositius conceptuals i sensibles (relats, narratives, cartografies, representacions, discursos, modes de relaci\u00f3, pr\u00e0ctiques i rituals…) que, en \u00faltima inst\u00e0ncia, comporta una presa de poder per part d’aquells col\u00b7lectius i comunitats amb els quals col\u00b7labora.<\/p>\n

Davant d’aquesta noci\u00f3 de construir col\u00b7lectivament la cultura<\/i>, trobem el prop\u00f2sit, \u00e0mpliament est\u00e8s en l’esfera institucional, de acostar la cultura<\/i> a<\/i> contextos com el del Mercat de San Roque \u2014a barris empobrits, grups subalterns, persones en risc d’exclusi\u00f3 social<\/i>, etc.\u2014; podem entendre que aquesta idea \u00e9s profundament inhabilitant en tant que nega els coneixements i la pr\u00f2pia cultura<\/i> de qui habiten aquests territoris i al mateix temps pot ser utilitzada com una estrat\u00e8gia pacificadora en escenaris de conflicte social. El Departament de Mediaci\u00f3 Comunit\u00e0ria estableix entre els seus objectius \u00abPosar en di\u00e0leg, de manera cr\u00edtica, els continguts, agendes i programes dels museus amb territoris i contextos socials espec\u00edfics<\/g>\u00bb; per\u00f2 no nom\u00e9s aix\u00f2, ja que al mateix temps es proposa \u00abImplementar procediments i canals de participaci\u00f3 i incid\u00e8ncia social sobre els models i espais de gesti\u00f3 dels museus<\/g>\u00bb. Si el di\u00e0leg entre les institucions culturals i els contextos socials ha de ser transformador, ha de ser-ho en les dues direccions, altrament tornar\u00edem a caure en una mena d’assistencialisme que mantindria intacte i sense m\u00e0cula el funcionament de les pr\u00f2pies institucions culturals \u2014una cosa que, cal dir-ho, queda impl\u00edcit en aquells programes organitzats sobre la idea de acostar la cultura a<\/i>\u2014. <\/p>\n

En aquest punt trobem un dels nusos de l’entramat social, institucional i pol\u00edtic<\/i> en qu\u00e8 se situa el Departament de Mediaci\u00f3 Comunit\u00e0ria perqu\u00e8, alhora que s’inscriu en les estructures i el funcionament de la instituci\u00f3 museu, treballa a favor de la seva radical transformaci\u00f3. La tasca del departament i els seus treballadors ha de respondre, en un o altre sentit, a les demandes de la instituci\u00f3 per un costat i a les dels col\u00b7lectius i comunitats amb les quals col\u00b7labora, per l’altre. Salta a la vista que aquesta posici\u00f3 no \u00e9s en absolut c\u00f2moda, ja que qui l’ocupen es veuen sotmesos sovint a les friccions, forces de pressi\u00f3 i tensions que exerceixen els diferents agents que, de forma directa o indirecta, operen en aquest camp. Es tracta a m\u00e9s d’una posici\u00f3 molt prec\u00e0ria i vulnerable, ja que el poder del departament \u2014i d’aquest tipus d’iniciatives, en general\u2014 sol ser molt limitat dins de l’arquitectura institucional. Tot aix\u00f2 condiciona, \u00e9s clar, la pr\u00f2pia presa de posicions de l’equip de mediaci\u00f3 comunit\u00e0ria en casos i situacions concretes de treball: fins a on s’est\u00e0 disposat a emp\u00e8nyer els l\u00edmits de la instituci\u00f3? quines conseq\u00fc\u00e8ncies s’est\u00e0 disposat a assumir quan es tensen o es trenquen els l\u00edmits de la instituci\u00f3? s\u00f3n viables estrat\u00e8gies que permetin ampliar o traspassar aquests l\u00edmits de manera que passin desapercebuts a la pr\u00f2pia instituci\u00f3? quin marge de di\u00e0leg i negociaci\u00f3 existeix entre els mediadors i la instituci\u00f3? <\/p>\n

En algun moment durant la conversa, un dels membres de l’equip va advertir que, en realitat, el projecte de Mediaci\u00f3 Cultural gaudia d’un alt grau d’autonomia respecte al funcionament de la FMC i que, als ulls d’altres persones funcionava en certa manera com \u00abuna instituci\u00f3 dins de la instituci\u00f3<\/em>\u00bb. Aquesta imatge gaireb\u00e9 accidental ens sembla, d’una banda, for\u00e7a suggerent: podem generar pr\u00e0ctiques instituyents dins de les pr\u00f2pies institucions culturals hegem\u00f2niques i que al mateix temps conservin un grau suficient d’autonomia? En quina mesura poden transformar aquestes pr\u00e0ctiques la pr\u00f2pia instituci\u00f3? Podem ser el vuit\u00e8 passatger? (Nah! aquesta \u00faltima pregunta no va de deb\u00f2). Tanmateix, per altra banda resulta una mica trist com ens apuntava el propi equip de mediadors, ja que podem entendre que les grans institucions culturals concedeixen espais i permeten l’exist\u00e8ncia de departaments cr\u00edtics <\/i>que treballen amb les comunitats i amb projectes d’educaci\u00f3 cr\u00edtica, etc. i els permeten existir perqu\u00e8 aix\u00ed es proveeixen d’un maquillatge cool-radical<\/i>, mentre els seus programes i equips m\u00e9s conservadors avancen en una altra direcci\u00f3 sense permeabilitzar-se. Parlar d’una instituci\u00f3 dins d’una altra instituci\u00f3 equivaldria a recon\u00e8ixer el frac\u00e0s en el projecte de transformar la instituci\u00f3 cultural i la impot\u00e8ncia davant de la flexibilitat i el doble discurs que algunes institucions culturals han apr\u00e8s per poder sobreviure. <\/p>\n

Precisament en relaci\u00f3 amb aquest \u00faltim punt, el Departament de Mediaci\u00f3 Comunit\u00e0ria ha passat per un moment de \u2018crisi existencial\u2019, en qu\u00e8 nom\u00e9s el reconeixement de les aliances amb altres departaments dels museus, la solidaritat i la simpatia dels seus equips, li ha retornat l’energia que li permet imaginar una major obertura de les fissures dins de la instituci\u00f3, o si m\u00e9s no, el deixar empremtes que facin dif\u00edcil un retroc\u00e9s. El desafiament \u00e9s doncs, instituir pr\u00e0ctiques davant de les voluntats pol\u00edtiques de torn. <\/p>\n

Encara que nosaltres no treballem dins d’una instituci\u00f3 \u2014formant part de la mateixa, com \u00e9s el cas del Departament de Mediaci\u00f3 Comunit\u00e0ria de la FMC\u2014 s\u00ed que hem treballat en i amb institucions en diversos projectes. Salvant les dist\u00e0ncies, moltes de les circumst\u00e0ncies, dificultats i satisfaccions que els companys de Quito descrivien ens resultaven d’alguna manera \u201cfamiliars\u201d. La sessi\u00f3 de treball va continuar amb alegria, esfor\u00e7ant-nos a evitar la queixa i el lament est\u00e8rils, assenyalant les dificultats i oportunitats, escletxes i possibles vies d’acci\u00f3. <\/p>\n

Ens emportem de Quito un munt d’aprenentatges i una experi\u00e8ncia personal molt gratificant. Aprofitem aquest text per agrair p\u00fablicament a l’equip de Mediaci\u00f3 Comunit\u00e0ria la seva enorme generositat. Esperem poder seguir al corrent de les seves tasques i que, precisament les institucions, no frustrin un projecte que per a molts ja \u00e9s una refer\u00e8ncia. <\/p>\n","protected":false},"featured_media":1286,"template":"","categories":[],"class_list":["post-6064","noticia","type-noticia","status-publish","has-post-thumbnail","hentry"],"acf":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/lafundicio.net\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/noticia\/6064","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/lafundicio.net\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/noticia"}],"about":[{"href":"https:\/\/lafundicio.net\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/noticia"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/lafundicio.net\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/1286"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/lafundicio.net\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=6064"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/lafundicio.net\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=6064"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}