{"id":6054,"date":"2015-12-15T00:00:00","date_gmt":"2015-12-15T00:00:00","guid":{"rendered":"https:\/\/lafundicio.net\/noticia\/oficina-itinerante-red-delta-del-parana-ala-plastica\/"},"modified":"2015-12-15T00:00:00","modified_gmt":"2015-12-15T00:00:00","slug":"oficina-itinerante-red-delta-del-parana-ala-plastica","status":"publish","type":"noticia","link":"https:\/\/lafundicio.net\/ca\/noticia\/oficina-itinerante-red-delta-del-parana-ala-plastica\/","title":{"rendered":"Oficina Itinerant. Xarxa Delta del Paran\u00e1. Ala Pl\u00e1stica"},"content":{"rendered":"
\"Assemblea<\/a>
Assemblea de productors a la Cooperativa Illa Esperan\u00e7a<\/figcaption><\/figure>\n

Inaugurem un espai de consulta\/exposici\u00f3 sobre el projecte Oficina Itinerant. Xarxa Delta del Paran\u00e1 <\/strong><\/em> del col\u00b7lectiu argent\u00ed
\n Ala Pl\u00e1stica<\/strong>
\n<\/a> el proper dijous 17 de desembre<\/strong> a les 19h<\/strong> a l’
\n espai f\u00edsic de LaFundici\u00f3<\/strong>
\n<\/a>.<\/p>\n

Aquest \u00e9s el primer d’una s\u00e8rie d’espais de difusi\u00f3 de treballs desenvolupats per diferents agents \u2014en aquesta ocasi\u00f3 un col\u00b7lectiu d’artistes en col\u00b7laboraci\u00f3 amb els habitants del Delta del Paran\u00e1<\/strong> (prov\u00edncia de Buenos Aires<\/strong>, Argentina<\/strong>), organitzacions socials, cient\u00edfics i treballadors p\u00fablics\u2014. Es tracta de processos i contextos que d’alguna manera podem vincular amb el context proper a l’espai f\u00edsic de LaFundici\u00f3 i a processos que es donen en aquest territori; aix\u00ed doncs, les mostres tenen l’objectiu de contribuir als debats i a la construcci\u00f3 col\u00b7lectiva de coneixement situant-los en el seu entorn. <\/p>\n

En aquesta ocasi\u00f3, les estrat\u00e8gies impulsades pel col\u00b7lectiu Ala Pl\u00e1stica en col\u00b7laboraci\u00f3 amb tota una xarxa d’agents diversos en defensa dels ecosistemes i els habitants del Delta del Paran\u00e1, poden propiciar el debat entorn de la relaci\u00f3 de Barcelona<\/strong> i la seva \u00e0rea metropolitana amb l’ecosistema del Llobregat<\/strong> i sobre les estrat\u00e8gies col\u00b7lectives per a la seva defensa.<\/p>\n

La desembocadura del Llobregat est\u00e0 solcada per nombroses infraestructures que abasteixen de serveis a la ciutat de Barcelona, constru\u00efdes sobre un dels s\u00f2ls agraris m\u00e9s f\u00e8rtils de Catalunya<\/strong> i punt estrat\u00e8gic en la ruta dels ocells pel Mediterrani<\/strong> occidental. El Baix Llobregat \u00e9s un territori sotm\u00e8s constantment a la pressi\u00f3 immobili\u00e0ria i especulativa sobre una terra que produeix el 15% dels aliments que es consumeixen a la ciutat de Barcelona<\/strong>: requalificacions, modificacions territorials i constants plans de desenvolupament com l’outlet<\/i> de Viladecans<\/strong>, el golf d’AENA<\/strong>, Eurovegas<\/strong> o el
\n PDU Gran Via-Llobregat<\/strong>
\n<\/a> que amena\u00e7a l’\u00faltima zona agr\u00edcola de L’Hospitalet<\/strong> coneguda com Cal Trabal<\/strong>. <\/p>\n

Qui dissenya els territoris? Per a qui els dissenya? Avan\u00e7 Immobiliari – El Cas Colony Park <\/b><\/p>\n

El desenvolupament de plans immobiliaris i els accelerats i vora\u00e7os ritmes de la pol\u00edtica, en moltes ocasions, acaben atropellant la cultura i l’arrelament regional en funci\u00f3 d’establir determinats projectes cap als quals de manera inconsulta ha de dirigir-se la poblaci\u00f3.<\/p>\n

A la zona d’illes a la 1a Secci\u00f3 del Baix Delta<\/strong> Argent\u00ed<\/strong>, partit de Tigre<\/strong>, Prov\u00edncia de Buenos Aires<\/strong>, estaven radicades diverses fam\u00edlies dedicades a activitats extractives, com la recol\u00b7lecci\u00f3 de jonc i formi, la pesca i ca\u00e7a; i productives, com forestaci\u00f3 de salze i \u00e0lber i cultiu de v\u00edmet, en petites porcions dels seus predis (finques), juntament amb la cria d’animals de granja per a consum dom\u00e8stic a tan sols mil metres dels barris n\u00e0utics m\u00e9s exclusius de la zona Nord del conurb\u00e0 bonaerense. A difer\u00e8ncia del r\u00e8gim usual de propietat de la terra, els pobladors no posse\u00efen els t\u00edtols de les terres en qu\u00e8 han viscut i treballat durant anys. <\/p>\n

A mitjans de 2008, l’empresa constructora Colony Park S.A.<\/strong> inicia les seves obres d’infraestructura en aquestes illes, (en una finca d’al voltant de 300 hect\u00e0rees), amb la finalitat de condicionar les terres per al posterior empla\u00e7ament d’una mega-promoci\u00f3 immobili\u00e0ria d’urbanitzaci\u00f3 tancada destinada a sectors d’alt poder adquisitiu. Es tractava d’un projecte presentat per l’empresa com \u00abel primer desenvolupament d’habitatge permanent en una veritable illa del Delta Argent\u00ed<\/em>\u00bb. <\/p>\n

Les obres van consistir en l’elevaci\u00f3 de les terres, el desviament, dragatge i eixamplament del curs original de rierols, produint modificacions en els ecosistemes d’aiguamoll amb els seus conseq\u00fcents impactes a la biodiversitat i l’expulsi\u00f3 de les fam\u00edlies illenques, assentades all\u00e0 des de diverses d\u00e8cades enrere, envaint els seus predis i enderrocant els seus habitatges i altres instal\u00b7lacions i trastocant, a m\u00e9s del paisatge, la disponibilitat dels recursos en qu\u00e8 basaven la seva economia familiar.<\/p>\n

Cap de les persones desposse\u00efdes de les seves llars comptava llavors amb t\u00edtol de propietat, per\u00f2, eren posse\u00efdors per a la llei argentina perqu\u00e8 van dur a terme la possessi\u00f3 per m\u00e9s de 20 anys del lloc de forma p\u00fablica, pac\u00edfica i ininterrompuda.<\/p>\n

No aix\u00ed Colony Park, que va pagar 25 mil d\u00f2lars per 360 hect\u00e0rees de l’illa a la companyia Better S.A.<\/strong>, al setembre de 1999. R\u00e0pidament els valors de cada parcel\u00b7la del barri privat, de mitja hect\u00e0rea, era ofert per l’empresa a 200 mil d\u00f2lars. <\/p>\n

En el transcurs d’aquests esdeveniments, les fam\u00edlies van denunciar penalment davant la just\u00edcia la usurpaci\u00f3 de terres fiscals i aig\u00fces, dany ambiental col\u00b7lectiu i crim de lesa humanitat i aconsegueixen romandre en una petita porci\u00f3 dels seus predis originals. No obstant aix\u00f2, en considerar que aquestes accions no eren suficients, i que continuar amb els seus treballs illencs \u00e9s el que els possibilitaria romandre a les illes, van dur a terme un proc\u00e9s de conformaci\u00f3 d’una cooperativa de jonquers a la qual van denominar Illa Esperan\u00e7a i van instal\u00b7lar un taller per a la fabricaci\u00f3 d’articles amb joncs i altres materials (cortines, cistelleria, etc.). Resistint amb una forma de treball pr\u00f2pia del lloc. <\/p>\n

La situaci\u00f3 que es va presentar, podria descriure’s de la seg\u00fcent manera:\n<\/p>\n