{"id":6000,"date":"2016-08-04T00:00:00","date_gmt":"2016-08-04T00:00:00","guid":{"rendered":"https:\/\/lafundicio.net\/noticia\/segunda-cronica-desde-cluj-napoca-malas-hierbas\/"},"modified":"2016-08-04T00:00:00","modified_gmt":"2016-08-04T00:00:00","slug":"segunda-cronica-desde-cluj-napoca-malas-hierbas","status":"publish","type":"noticia","link":"https:\/\/lafundicio.net\/ca\/noticia\/segunda-cronica-desde-cluj-napoca-malas-hierbas\/","title":{"rendered":"Segona cr\u00f2nica des de Cluj-Napoca: Males herbes"},"content":{"rendered":"
\n

\"feroviarilor-tudor\"<\/a><\/p>\n

Les mirades sobre els espais urbans en des\u00fas solen dividir-se en dues classes: una mirada, habitualment nost\u00e0lgica, cap a un passat m\u00e9s o menys esplendor\u00f3s, i una mirada que tan sols es fixa en les potencialitats futures del lloc. Feroviarilor<\/strong> no \u00e9s una excepci\u00f3: atrapat entre aquestes dues l\u00ednies de fuga oposades, el parc, en el seu estat actual, s’ha tornat invisible i sembla haver estat oblidat per la ciutat; all\u00f2 que all\u00e0 succeeix es torna menyspreable, mancat de valor. Per\u00f2 a Feroviarilor succeeixen coses, ara. S\u00f3n aquestes coses les que ens interessen. <\/p>\n

En primer lloc cal assenyalar que el parc ha esdevingut, a causa del seu abandonament per part de les institucions, un lloc desnormativitzat<\/em>, un espai que ja no respon a les disposicions i als usos regulats de l’urb\u00e0. D’una banda, la natura ha pres a l’assalt el parc, desdibuixant el seu tra\u00e7at original fins a fer-lo desapar\u00e8ixer \u2014tan sols l’avinguda principal, la seva font i els seus fanals i la pista de patinatge romanen encara recognoscibles\u2014 de manera que els senders improvisats es desparramen pel parc seguint les traject\u00f2ries definides pels seus caminants. La vegetaci\u00f3, alliberada de les formes imposades pel paisatgista, impedeix el control i la vigil\u00e0ncia de grans porcions del parc que \u00e9s habitat per algunes persones sense sostre; s’hi donen trobades sexuals furtives; potser la venda al detall de drogues; \u00e9s transitat per joves gitanos amb actitud desafiant; alguns adolescents semblen utilitzar el parc com a camp de jocs o m\u00e9s aviat d’aventures, que inclouen de ben segur les primeres activitats no autoritzades pels adults; altres persones, per regla general gent gran, simplement passegen en solitari; altres m\u00e9s ho fan en companyia dels seus gossos; les escombraries abunden en algunes zones del parc i plantes i arbustos silvestres, males herbes, proliferen per tot arreu. <\/p>\n

Una pregunta ens assalta: de quina manera prestar atenci\u00f3 a tot aix\u00f2 que succeeix? Amb el temps de qu\u00e8 disposem, seria pretensi\u00f3s intentar fer una an\u00e0lisi en profunditat, m\u00e9s o menys etnogr\u00e0fica, dels diferents usos del parc. No obstant aix\u00f2, alguna cosa desperta la nostra curiositat: algunes persones recol\u00b7lecten fruites i fulles de diversos arbustos i plantes. Aix\u00ed ens interessem per all\u00f2 que, tal vegada en ser el m\u00e9s evident, passa inadvertit, all\u00f2 que, com la famosa carta, no veiem perqu\u00e8 \u00e9s all\u00e0, davant nostre: la vegetaci\u00f3, les males herbes que es disseminen al voltant, que constitueixen un fons indistint sobre el qual es desplega l’activitat del parc. <\/p>\n

\"quinoa\"<\/a><\/p>\n

Preguntem a Ruth Borgfjord<\/strong>, de
\n AltArt<\/strong>
\n<\/a>, si pot posar-nos en contacte amb alg\u00fa que s\u00e0piga de plantes, preferiblement no un cient\u00edfic, sin\u00f3 alg\u00fa que tingui coneixement dels seus usos pr\u00e0ctics com a medicina o aliment \u2014no nom\u00e9s dels seus noms i classificacions\u2014un coneixement popular, com el de les persones que acudeixen al parc a recollir les fruites de l’ar\u00e7ot o les fulles de l’avellaner. Tenim sort, la Ruth ens presenta al seu amic Tudor Gomoiescu<\/strong> i amb ell visitem Feroviarilor el diumenge al migdia. El Tudor va comen\u00e7ar a interessar-se per les plantes i les seves propietats gr\u00e0cies als seus avis, els quals li van ensenyar de nen a recon\u00e8ixer unes poques esp\u00e8cies. En la seva companyia, el parc comen\u00e7a a revelar-se com un entorn diferent, deixa d’aparentar ser un terreny erm quan comencem a diferenciar nombroses plantes d’entre la massa de vegetaci\u00f3 aparentment homog\u00e8nia: roseres silvestres, xicoies, absents, diversos tipus de plantatge, centin\u00f2dia, milfulles, s\u00e0lvia, xirivia, quinoa, herba de Sant Benet\u2026 Gaireb\u00e9 totes elles tenen alguna propietat beneficiosa per a les persones: les seves fulles, arrels, flors o fruits s\u00f3n comestibles o amb ells es poden fer infusions o cataplasmes que curen o alleugen algun tipus de dol\u00e8ncia. <\/p>\n

Deleuze<\/strong> citava Henry Miller<\/strong>: \u00abL’herba nom\u00e9s es d\u00f3na enmig dels grans espais no conreats. Omple els buits, creix entre – enmig de les altres coses. La flor \u00e9s bonica, la col \u00fatil, la cascall torna boig. Per\u00f2 l’herba, l’herba \u00e9s el desbordament, tota una lli\u00e7\u00f3 de moral. <\/em>\u00bb Seguint Deleuze podem dir que, a difer\u00e8ncia dels arbres, amb les seves copes i arrels i els seus punts d’arboresc\u00e8ncia, la mala herba destrueix les dualitats, les desborda, \u00e9s herba i cam\u00ed al mateix temps, creix entre – enmig de les altres coses<\/em>. A Feroviarilor, l’herba creix per tot arreu, desborda qualsevol espai planificat, segregat i especialitzat, fent indistinguibles els llocs de passeig i de descans, de contemplaci\u00f3 i d’esplai. Aix\u00ed mateix, com l’herba, les persones i grups que avui dia freq\u00fcenten el parc desborden aquests mateixos usos planificats. Alguns d’ells s\u00f3n socialment considerats com a subjectes abjectes, es tracta en veritat de persones en condicions de gran vulnerabilitat en molts casos; gaireb\u00e9 amb seguretat no constitueixen un subjecte pol\u00edtic revolucionari, per\u00f2 tal vegada s\u00ed que ens ofereixin una petita lli\u00e7\u00f3 moral<\/em>. <\/p>\n<\/div>\n","protected":false},"featured_media":1370,"template":"","categories":[],"class_list":["post-6000","noticia","type-noticia","status-publish","has-post-thumbnail","hentry"],"acf":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/lafundicio.net\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/noticia\/6000","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/lafundicio.net\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/noticia"}],"about":[{"href":"https:\/\/lafundicio.net\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/noticia"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/lafundicio.net\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/1370"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/lafundicio.net\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=6000"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/lafundicio.net\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=6000"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}