{"id":5995,"date":"2016-08-06T00:00:00","date_gmt":"2016-08-06T00:00:00","guid":{"rendered":"https:\/\/lafundicio.net\/noticia\/tercera-cronica-desde-cluj-napoca-que-hacer\/"},"modified":"2016-08-06T00:00:00","modified_gmt":"2016-08-06T00:00:00","slug":"tercera-cronica-desde-cluj-napoca-que-hacer","status":"publish","type":"noticia","link":"https:\/\/lafundicio.net\/ca\/noticia\/tercera-cronica-desde-cluj-napoca-que-hacer\/","title":{"rendered":"Tercera cr\u00f2nica des de Cluj-Napoca: Qu\u00e8 fer?"},"content":{"rendered":"

\"drawingday1\"<\/a><\/p>\n

Qu\u00e8 fer? <\/em>Aquesta pregunta ens confronta amb la possibilitat i la pertin\u00e8ncia de no fer, ens obliga a pensar en all\u00f2 que no desitjar\u00edem o no haur\u00edem de fer. Com solem dir, el nostre treball es fonamenta en impulsar i sostenir a llarg termini espais i processos de creaci\u00f3 col\u00b7lectiva amb organitzacions, grups i individus amb la intenci\u00f3 d’imbricar les pr\u00e0ctiques culturals i les representacions del territori en processos socials m\u00e9s amplis i amb una incid\u00e8ncia en les formes de relaci\u00f3 i organitzaci\u00f3 col\u00b7lectiva. D’entrada, la nostra participaci\u00f3 a Artizen s’articula com una resid\u00e8ncia d’unes poques setmanes en la qual se’ns proposa realitzar una intervenci\u00f3 art\u00edstica al parc Feroviarilor durant els dies 12, 13 i 14 d’agost<\/strong>. Aquest esdeveniment s’inscriu en un moviment molt m\u00e9s ampli impulsat per diversos col\u00b7lectius socials i culturals de la ciutat de Cluj-Napoca amb l’objectiu de recuperar el parc. En aquest sentit, ser\u00e0 a ells a qui tocar\u00e0 sostenir la seva pres\u00e8ncia al parc, cuidar el proc\u00e9s i implicar-hi els ve\u00efns i ve\u00efnes. Pensem que intentar implicar en el nostre projecte les persones que habiten (literal o figuradament) el parc o altres grups d’acci\u00f3, podia no ser m\u00e9s que un simulacre i una forma d’instrumentalitzaci\u00f3 gens desitjable. D’altra banda ens va semblar apropiat que all\u00f2 que f\u00e9ssim tingu\u00e9s algun tipus de circulaci\u00f3 m\u00e9s enll\u00e0 dels tres dies de l’esdeveniment; quelcom que potser pogu\u00e9s contribuir en alguna mesura al debat entorn de l’espai p\u00fablic i la construcci\u00f3 de ciutat, en general, i al parc Feroviarilor, en particular. <\/p>\n

\u00c9s aix\u00ed com va sorgir la idea de fer un herbari. Una petita publicaci\u00f3 inspirada en els llibres il\u00b7lustrats de bot\u00e0nica que, des de finals del segle XVII, van construir el discurs cient\u00edfic modern sobre les plantes. El sorgiment i auge de les ci\u00e8ncies naturals \u00e9s paral\u00b7lel al d’altres disciplines com l’urbanisme, disciplines que s\u00f3n constitu\u00efdes per i alhora constitueixen en aquest per\u00edode hist\u00f2ric les condicions subjacents de veritat que delimiten el que pot ser pensat o no i all\u00f2 que \u00e9s acceptable o no. <\/p>\n

Aix\u00ed doncs,
\n Males herbes<\/strong>
\n<\/em>, que \u00e9s com hem titulat aquest petit projecte-herbari, no tracta nom\u00e9s<\/em> de plantes, sin\u00f3 de les maneres en qu\u00e8 categoritzem les coses; dit d’una altra manera, de les maneres en qu\u00e8 identifiquem alguna cosa com el mateix<\/em> o com l’altre<\/em> i normalitzem o no una s\u00e8rie d’objectes, discursos, llocs, pr\u00e0ctiques, subjectes… En \u00faltima inst\u00e0ncia el que est\u00e0 en joc a Feroviarilor \u00e9s la producci\u00f3 de cossos i espais normalitzats, de bones<\/g><\/x>i males<\/g><\/x>herbes \u2014igual que en qualsevol altre espai urb\u00e0, encara que potser en aquest de forma m\u00e9s evident per la seva condici\u00f3 agresta i pels usos informals i no regulats que s’hi donen ja de fet\u2014. Una mostra patent d’aix\u00f2 s\u00f3n els grups de joves gitanos que s\u00f3n ocasionalment al parc: \u00e9s ben sabuda la segregaci\u00f3 espacial de la poblaci\u00f3 gitana en moltes ciutats europees \u2014i Cluj no sembla ser una excepci\u00f3\u2014 i com la seva mera pres\u00e8ncia als espais p\u00fablics, especialment la dels joves, \u00e9s percebuda com un indicador d’inseguretat per moltes persones; un altre tant succeeix si pensem en les persones sense llar que acampen al parc i la manera en qu\u00e8 normatives higienistes<\/em> com la llei del civisme a Barcelona perseguien veladament expulsar-les de determinats espais de la ciutat. <\/p>\n

D’altra banda Males herbes<\/em> remet al coneixement sobre els noms vulgars<\/em> de les plantes i les seves propietats \u2014com el del nostre guia local, Tudor Gomoiescu\u2014 un saber popular i vernacle, encara avui en alguns casos transm\u00e8s oralment entre generacions. Es tracta d’un saber propi de les cultures rurals de subsist\u00e8ncia<\/em> \u2014dedicades a la mera reproducci\u00f3 de la vida\u2014 anteriors a les cultures de progr\u00e9s<\/em> \u2014consagrades a la producci\u00f3 i l’acumulaci\u00f3\u2014. \u00c9s precisament la necessitat capitalista d’optimitzar la producci\u00f3 agr\u00edcola el que intensifica els processos de selecci\u00f3 d’aquelles esp\u00e8cies vegetals m\u00e9s rendibles en termes de producci\u00f3 de plusv\u00e0lues \u2014fins a arribar en l’actualitat a la manipulaci\u00f3 de la pr\u00f2pia vida amb les plantes transg\u00e8niques\u2014 i la introducci\u00f3 d’herbicides per acabar amb aquelles plantes considerades improductives. La ind\u00fastria agroaliment\u00e0ria destrueix els vincles ecosist\u00e8mics que mantenien les comunitats rurals basades en formes d’agricultura no intensiva i en una utilitzaci\u00f3 sostenible dels recursos naturals. D’altra banda, el descr\u00e8dit dels sabers populars \u2014per exemple el coneixement de les propietats medicinals de les plantes, en moltes ocasions conservat i utilitzat per les dones\u2014 \u00e9s part integral dels processos de proletaritzaci\u00f3 del camperolat. Institucions com la Universitat apareixen a l’Edat Mitjana amb l’objectiu fonamental de monopolitzar el control sobre l’acreditaci\u00f3 dels coneixements i la facultaci\u00f3 per a l’exercici d’oficis com la medicina. <\/p>\n

Des del Renaixement \u2014i fins i tot abans si pensem en els herbaris medievals\u2014 els llibres de plantes uneixen el coneixement instrumental i el gaudi est\u00e8tic: la descripci\u00f3 de les plantes \u2014que nom\u00e9s pot considerar-se cient\u00edfica a partir d’un determinat moment hist\u00f2ric\u2014 s’acompanya de belles i delicades il\u00b7lustracions. Jan Kops<\/strong>, qui fora director d’agricultura dels Pa\u00efsos Baixos, va publicar el 1800 el primer n\u00famero de la revista bot\u00e0nica
\n Flora Batava<\/strong>
\n<\/em>, que s’editaria fins al 1934. Kops va escollir aquest nom en refer\u00e8ncia al jard\u00ed d’Agnes Block<\/g> \u2014col\u00b7leccionista d’art i horticultora\u2014 del qual nombrosos artistes van pintar les seves plantes i flors sense cap altra pretensi\u00f3 m\u00e9s enll\u00e0 del plaer del quotidi\u00e0. El nostre petit herbari de plantes que es poden trobar al parc Feroviarilor inclou alguna de les il\u00b7lustracions corresponents publicades a la revista Flora Batava<\/g><\/x>\u2014que s\u00f3n de domini p\u00fablic\u2014 juntament amb altres realitzades per persones locals que ens han acompanyat a dibuixar al parc Feroviarilor \u2014tamb\u00e9 disposar\u00e0 de diverses p\u00e0gines en blanc en les quals els lectors i lectores podran fer les seves pr\u00f2pies il\u00b7lustracions i prendre les seves notes\u2014. Durant dues jornades hem acudit al parc, no nom\u00e9s per dibuixar-les en grup i a plein air<\/em>, sin\u00f3 per romandre al parc i, com diu el col\u00b7lectiu argent\u00ed Barrilete C\u00f3smico<\/strong>, sostenir una pres\u00e8ncia, una manera de prendre’s seriosament l’estar all\u00e0. <\/p>\n

\"Drawingday2\"<\/a><\/p>\n

 <\/p>\n

 <\/p>\n

\"Arctium_lappa_\u2014_Flora_Batava_\u2014_burdock\"<\/a><\/p>\n

El proper cap de setmana presentarem la publicaci\u00f3, si arribem a temps per acabar d’escriure els textos, traduir-los al roman\u00e8s, a l’hongar\u00e8s, al catal\u00e0 i a l’angl\u00e8s i maquetar-la tota. Esperem sobreviure per explicar-ho per aqu\u00ed.<\/p>\n","protected":false},"featured_media":1374,"template":"","categories":[],"class_list":["post-5995","noticia","type-noticia","status-publish","has-post-thumbnail","hentry"],"acf":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/lafundicio.net\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/noticia\/5995","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/lafundicio.net\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/noticia"}],"about":[{"href":"https:\/\/lafundicio.net\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/noticia"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/lafundicio.net\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/1374"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/lafundicio.net\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=5995"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/lafundicio.net\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=5995"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}