Places limitades<\/strong><\/p>\n <\/p>\n
3. PRESENTACI\u00d3<\/h2>\n
Les perif\u00e8ries urbanes i la classe treballadora tornen a estar de moda. Els mitjans de comunicaci\u00f3 els atribueixen els grans \u201cshocks\u201d de l’\u00faltim any: des del Brexit fins al triomf de Donald Trump, passant pel creixement de l’\u201camena\u00e7a\u201d Le Pen a Fran\u00e7a. Aqu\u00ed no som aliens a les sacsejades: la Catalunya que un dia va ser roja, avui passa del taronja de Ciutadans al morat de Podem sense parpellejar. Per\u00f2 quines realitats s’amaguen m\u00e9s enll\u00e0 del vot? Encara que periodistes, \u201cexperts\u201d i pol\u00edtics de diferent pelatge parlen de desigualtat i malestar, indignaci\u00f3 i r\u00e0bia, la veritat \u00e9s que gaireb\u00e9 ning\u00fa es pren la mol\u00e8stia d’escoltar qu\u00e8 diu i fa la gent dels barris. A la Catalunya urbana, tot el que va m\u00e9s enll\u00e0 del centre barcelon\u00ed \u00e9s pr\u00e0cticament invisible: no existeix. <\/p>\n
No hi ha major s\u00edmptoma d’aquest silenci eixordador que L\u2019Hospitalet. Com \u00e9s possible que se s\u00e0piga tan poc sobre la segona ciutat de Catalunya? Es desconeix gaireb\u00e9 completament de qu\u00e8 viu, quins s\u00f3n els trets culturals dels seus habitants, els seus problemes econ\u00f2mics i pol\u00edtics. Semblaria que viure sota l’ombra de Barcelona, que tot ho absorbeix, pr\u00e0cticament serveix de pretext per evitar enfrontar-se a les pr\u00f2pies contradiccions. <\/p>\n
Aquest curs neix del desig compartit de posar fi a tan curiosa llei del silenci. Partim d’una premissa senzilla per\u00f2 rotunda: les perif\u00e8ries catalanes s\u00f3n el terreny privilegiat sobre el qual s’ha vingut cimentant el model econ\u00f2mic i cultural que regula les nostres vides. En elles s’expressen totes les seves contradiccions, tant el div\u00ed com el prof\u00e0. En elles pren cos la desigualtat per\u00f2 tamb\u00e9 la possibilitat de donar-li la volta. I pocs llocs m\u00e9s idonis per acostar-se a aquesta realitat que L\u2019Hospitalet. Al cap i a la fi, hi ha un fil conductor que uneix les ciutats invisibles del Baix Llobregat amb les seves germanes del Bes\u00f2s i el Vall\u00e8s, amb les seves cosines-germanes de Vallecas i M\u00f3stoles, i amb molts altres parents m\u00e9s enll\u00e0. <\/p>\n
Al llarg de cinc sessions trenades per convidades de luxe i col\u00b7lectius organitzats, ens enfrontarem a una varietat d’assumptes crucials: quina \u00e9s l’economia pol\u00edtica que s’ha anat configurant al territori metropolit\u00e0 i al voltant de quins discursos; quina relaci\u00f3 han tingut les diverses generacions de migrants amb la societat dominant i quin tipus d’hegemonia cultural s’ha vertebrat; quin paper t\u00e9 l’escola en la reproducci\u00f3 de les desigualtats; a quins reptes s’enfronta la societat organitzada en moviments ve\u00efnals i iniciatives comunit\u00e0ries. Es tracta, doncs, de prendre-li el pols a la famosa internacional dels blocs. D’afinar l’an\u00e0lisi col\u00b7lectivament per poder pensar, en definitiva, sobre el \u201cqu\u00e8 fer\u201d. <\/p>\n
<\/p>\n
4. PROGRAMA DEL CURS<\/h2>\n1a SESSI\u00d3 | Una crisi d’arrel metropolitana<\/b><\/h3>\n
Data: <\/b>Dijous 19 de gener (19h-21h)<\/p>\n
Lloc: <\/b>Ateneu La P\u00faa<\/p>\n
Condueixen:<\/b><\/p>\n\n- Jaime Palomera<\/b> (Membre de la Hidra Cooperativa, Fundaci\u00f3 dels Comuns. Doctor en antropologia i investigador a la Universitat de Barcelona)<\/li>\n
- Montse Abolafia<\/b> i Anabel Gonz\u00e1lez<\/b> (Membres de l’Assemblea No M\u00e9s Blocs)<\/li>\n<\/ul>\n
Presentaci\u00f3:<\/b><\/p>\n
Es sol pensar en L\u2019Hospitalet i altres llocs similars com a mer extraradi. Com a \u201cciutats dormitori\u201d i poc m\u00e9s. No obstant aix\u00f2, aquest tipus de lectura f\u00e0cil sovint impedeix que ens fem preguntes fonamentals: Quin \u00e9s el model productiu que est\u00e0 reconfigurant el territori? De quina manera influeix en com la gent es guanya la vida? En aquesta sessi\u00f3 abordarem algunes de les transformacions que s’han anat donant al llarg i ample de la Regi\u00f3 Metropolitana des de fa d\u00e8cades. Veurem que aquests canvis han estat marcats per la transici\u00f3 d’un model industrial (en llarga crisi des dels anys 80) a un de serveis fortament basat en la construcci\u00f3, la log\u00edstica i les estrat\u00e8gies immobiliari-financeres. Un llarg cicle de canvi en qu\u00e8 la precaritzaci\u00f3 del m\u00f3n del treball ha anat acompanyada de l’expansi\u00f3 del cr\u00e8dit i d’una revoluci\u00f3 residencial sense precedents. <\/span><\/p>\nAl mateix temps, ens preguntarem: tant ha canviat el treball per a les de baix? Encara que moltes f\u00e0briques van tancar, el segle XXI va portar amb si les seves pr\u00f2pies cadenes de muntatge. Una part majorit\u00e0ria de la poblaci\u00f3 (m\u00e9s de la meitat) segueix depenent de treballs repetitius i mec\u00e0nics: en hotels i restaurants de menjar r\u00e0pid, en franqu\u00edcies Inditex i magatzems log\u00edstics, empreses teleoperadores i hipermercats. La proporci\u00f3 de qui treballa en aquests camps coincideix amb el percentatge de persones que no prossegueixen els seus estudis m\u00e9s enll\u00e0 de l’ensenyament obligatori. D’altra banda, la producci\u00f3 segueix recolzant-se en una quantitat incommensurable de treball reproductiu, no remunerat, realitzat per dones. I s\u00f3n tamb\u00e9 les dones qui duen a terme, habitualment en condicions irregulars o prec\u00e0ries, els serveis de cures que sostenen la vida a la metr\u00f2poli. <\/span><\/p>\nSi la crisi ha estat particularment intensa i duradora a les perif\u00e8ries es deu precisament a la seva posici\u00f3 dins d’aquesta economia urbana. No obstant aix\u00f2, i probablement no hauria de sorprendre’ns, l’actual cam\u00ed de \u201crecuperaci\u00f3\u201d es planteja m\u00e9s o menys en els mateixos termes: ja sigui mitjan\u00e7ant noves operacions urban\u00edstiques basades en les rendes immobili\u00e0ries i el turisme (com la transformaci\u00f3 de l’eix Gran Via), amb la construcci\u00f3 de noves plantes log\u00edstiques al llarg i ample del territori (vegeu el cas d’Amazon) o fins i tot amb nous macro-esdeveniments (vegeu Barcelona World). Com podem organitzar-nos davant d’un model econ\u00f2mic i pol\u00edtic que vam donar per mort, per\u00f2 segueix funcionant a ple gas? <\/span><\/b><\/p>\n<\/h3>\n2a SESSI\u00d3 | Xarnegos, immigrants i l’hegemonia cultural<\/b><\/h3>\n
Data: <\/b>Dijous 26 de gener (19h-21h)<\/p>\n
Lloc: <\/b>Ateneu La P\u00faa<\/p>\n
Condueixen:<\/b><\/p>\n\n- Maril\u00f3 Fern\u00e1ndez (Investigador i membre de LaFundici\u00f3)<\/li>\n<\/ul>\n
Presentaci\u00f3: <\/b>Deia Gramsci que l’hegemonia no es constru\u00efa a trav\u00e9s de la for\u00e7a sin\u00f3 de ressorts culturals. L’esgl\u00e9sia, l’escola, els mitjans de comunicaci\u00f3. Com s’han governat culturalment les perif\u00e8ries metropolitanes en els \u00faltims 60 anys? Parlar dels barris perif\u00e8rics \u00e9s parlar de la hist\u00f2ria de generacions d’emigrants arribats de llocs molt diferents, gaireb\u00e9 sempre estigmatitzats pels sectors m\u00e9s assentats com a poblacions \u201csense cultura\u201d o \u201cmoral\u201d. En altres paraules, com una amena\u00e7a de primer ordre per a la cultura dominant. Al cap i a la fi, el que s’amaga darrere d’aquests discursos que es repeteixen al llarg de la hist\u00f2ria, ahir i avui, \u00e9s la por a les anomenades \u201cclasses perilloses\u201d: el fantasma de les masses incivilitzades que et robaran el benestar. <\/p>\n
No sense motiu: l’\u00e0rea metropolitana i en particular el Baix Llobregat van ser en la d\u00e8cada dels 70 el bressol d’un dels moviments obrers m\u00e9s potents que es recorden. Anys en qu\u00e8 l’estigma d’immigrant analfabet va ser substitu\u00eft per l’honor de pert\u00e0nyer a la cultura obrera i de barri. No obstant aix\u00f2, aquella va ser una \u00e8poca plena de contradiccions, on tamb\u00e9 vam assistir a l’ascens d’una ideologia de \u201cclasse mitjana\u201d, vertebrada al voltant de la fam\u00edlia, la propietat privada i el consumisme, que s’ha anat imposant amb el pas del temps. \u00c9s tal la import\u00e0ncia d’aquest fenomen que es pot dir que els barris i ciutats invisibles han tingut un paper central en la construcci\u00f3 de l’hegemonia neoliberal a Catalunya. No obstant aix\u00f2, la crisi ha suposat per a molts una ruptura d’aquest horitz\u00f3 de \u201cclasse mitjana\u201d. En un moment de creixent desigualtat, sembla que oscil\u00b7lem entre dos possibles camins: Anem cap a la formaci\u00f3 d’una nova cultura de \u201cles de baix\u201d contra els de dalt, com promou la PAH o les Marees? O ens encaminem cap a un tancament identitari i etno-nacionalista? <\/p>\n
<\/p>\n
3a SESSI\u00d3 | L’escola, ascensor social o motor de la desigualtat?<\/b><\/h3>\n
Data: <\/b>Dijous 2 de febrer (19h-21h)<\/p>\n
Lloc: <\/b>Ateneu La P\u00faa<\/p>\n
Condueixen:<\/b><\/p>\n\n- Aina Tarabini<\/b> (Doctora en Sociologia i Investigadora a la Universitat Aut\u00f2noma de Barcelona)<\/li>\n
- Emma Nu\u00f1ez<\/b> (Membre de Xarxa Groga de L\u2019Hospitalet)<\/li>\n<\/ul>\n
Presentaci\u00f3: <\/b>En les societats modernes, l’escola \u00e9s el lloc per excel\u00b7l\u00e8ncia en qu\u00e8 es reprodueixen les estructures socials. Com han demostrat un sens fi d’estudis, hi ha una relaci\u00f3 estreta entre l’origen social dels alumnes i els seus resultats acad\u00e8mics: les possibilitats d’\u00e8xit escolar d’un noi de barri s\u00f3n infinitament menors que les dels fills de les elits. Encara que el sistema escolar va arribar a gaudir de cert prestigi en d\u00e8cades recents, la veritat \u00e9s que el nombre de persones procedents de barris perif\u00e8rics que accedeixen a l’educaci\u00f3 superior va en retroc\u00e9s. I els que passen per la universitat, no accedeixen a llocs de treball d’acord amb la seva formaci\u00f3. La pregunta \u00e9s improrrogable: quin paper juga avui l’escola per als habitants dels barris? creuen en ella com a via de millora social? \u00c9s cert, com tot sembla indicar, que la instituci\u00f3 educativa pateix una forta crisi de legitimitat? En aquesta sessi\u00f3 ens endinsarem en la xarxa educativa per abordar dos dels seus problemes m\u00e9s greus. D’una banda, una onada de retallades pressupost\u00e0ries que han debilitat la p\u00fablica. D’altra banda, l’avan\u00e7 i naturalitzaci\u00f3 d’un sistema dual: un que concentra les desigualtats a l’escola p\u00fablica (particularment a les noves minories), i que fa apar\u00e8ixer l’escola concertada o privada com una taula de salvaci\u00f3 per a aquells que creuen que els seus fills (majorit\u00e0riament blancs) podran aix\u00ed tenir m\u00e9s oportunitats a la vida. Davant l’avan\u00e7 de la desigualtat i la segregaci\u00f3, sembla que una de les lluites per la just\u00edcia social passa per l’escola.<\/p>\n
<\/p>\n
4a SESSI\u00d3 | L\u2019H no \u00e9s un pati del darrere en venda<\/b><\/h3>\n
Data: <\/b>Dijous 9 de febrer (19h-21h)<\/p>\n
Lloc: <\/b>Ateneu La P\u00faa<\/p>\n
Condueixen:<\/b><\/p>\n\n- Francisco Rubio<\/b> (Investigador i membre de LaFundici\u00f3)<\/li>\n
- Manel Dom\u00ednguez <\/b>(Historiador i president del Centre d\u2019Estudis de L\u2019Hospitalet)<\/li>\n<\/ul>\n
Presentaci\u00f3: <\/b>En els \u00faltims anys assistim a constants esfor\u00e7os de les administracions locals per construir una marca de ciutat, des de \u201cL\u2019H\u201d fins als projectes de \u201cSmart city\u201d i de \u201cDistricte Cultural\u201d. Com ve succeint en altres llocs, aquest tipus de campanyes est\u00e0 molt vinculat a l’atracci\u00f3 d’inversions immobili\u00e0ries: es tracta de convertir la ciutat en un espai atractiu per a empreses diverses, des d’hotels fins a recintes firals, en un proc\u00e9s molt ancorat a les rendes urban\u00edstiques que genera la ciutat de Barcelona. L’objectiu, al cap i a la fi, \u00e9s mercantilitzar els espais de vida i ve\u00efnals per potenciar la circulaci\u00f3 de capital. <\/p>\n
Per\u00f2 quin grau d’\u00e8xit tenen aquests programes de branding<\/i> de la ciutat? Reverteix positivament en els ve\u00efns? I anant una mica m\u00e9s enll\u00e0, les opcions d’una ciutat perif\u00e8rica passen nom\u00e9s per ser hub <\/i>immobiliari o pati del darrere de la capital? En aquesta sessi\u00f3 abordarem quin tipus d’economies locals s’estan generant i les lluites simb\u00f2liques que hi ha de fons, que tenen a veure amb construir el relat sobre L\u2019Hospitalet pret\u00e8rit i del futur. Davant la invisibilitzaci\u00f3 del passat, posarem en valor tradicions culturals diverses, com el patrimoni agr\u00edcola i l’anarquisme. Davant la ciutat marca que certs agents tracten de promoure, posarem en valor pr\u00e0ctiques que proposen un altre tipus d’innovaci\u00f3 cultural. Iniciatives populars que tracten de fer efectiu el dret a la ciutat. <\/p>\n5a SESSI\u00d3 | Un nou subjecte pol\u00edtic. Els reptes del moviment ve\u00efnal <\/b><\/h3>\n
Data: <\/b>Divendres 17 de febrer (19h-21h)<\/p>\n
Lloc: <\/b>Centre Municipal Ana D\u00edaz Rico<\/p>\n
Taula Rodona condu\u00efda per: <\/b>Montse Santolino<\/p>\n
Presentaci\u00f3: <\/b>Els barris del Baix Llobregat i de l’\u00c0rea Metropolitana van ser, en el seu dia, el bressol d’un dels moviments populars m\u00e9s exitosos que es recorden. Una xarxa d’associacions, sindicats i entitats capa\u00e7 de posar en escac a moltes administracions i de conquerir un sens fi de drets socials. Per\u00f2 fa ja molt de temps que tots aquests ressorts de solidaritat col\u00b7lectiva estan a la unitat de cures intensives. Encara que en moltes barriades encara perviuen associacions amb molta hist\u00f2ria, la veritat \u00e9s que el triomf de la ideologia individualista de \u201cclasse mitjana\u201d, entre altres factors, ha aguditzat la seva crisi. <\/p>\n
No obstant aix\u00f2, els barris s\u00f3n encara avui un espai de sociabilitat i d’articulaci\u00f3 pol\u00edtica estretament vinculada a la seva realitat particular. Quins tipus d’expressi\u00f3 cultural estan emergint i quina relaci\u00f3 tenen amb el propi territori? D’una banda, parlarem de la \u201ccultura de barri\u201d o el \u201csentit de pertinen\u00e7a\u201d, que encara avui segueix operant en les barriades amb m\u00e9s for\u00e7a de la que ho fa en un centre urb\u00e0 com el barcelon\u00ed. D’altra banda, prestarem atenci\u00f3 a les formes incipients d’organitzaci\u00f3 ve\u00efnal, que no passen necess\u00e0riament per \u201cproduir barri\u201d i que tenen altres referents, des del dret a l’habitatge (la PAH i altres moviments) al de la fe religiosa (des de les comunitats evangelistes fins a les cat\u00f2liques) passant per la m\u00fasica i determinats estils de vida (com les cultures juvenils al voltant del reggaeton, el hip hop o el trap). Es tractar\u00e0 no tant de fer un inventari com de pensar quins tipus d’associacionisme promouen els diversos grups i qu\u00e8 podem fer per sumar esfor\u00e7os i organitzar-nos col\u00b7lectivament, m\u00e9s enll\u00e0 de les difer\u00e8ncies. <\/p>\n
<\/p>\n","protected":false},"featured_media":1418,"template":"","categories":[],"class_list":["post-5981","noticia","type-noticia","status-publish","has-post-thumbnail","hentry"],"acf":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/lafundicio.net\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/noticia\/5981","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/lafundicio.net\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/noticia"}],"about":[{"href":"https:\/\/lafundicio.net\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/noticia"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/lafundicio.net\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/1418"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/lafundicio.net\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=5981"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/lafundicio.net\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=5981"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}
![\"cartell-nocions-comunes_cast\"](\"..\/wp-content\/uploads\/_imported\/41_1656614383.jpg\" "\\"La")
<\/h2>\n