{"id":5897,"date":"2019-03-29T00:00:00","date_gmt":"2019-03-29T00:00:00","guid":{"rendered":"https:\/\/lafundicio.net\/noticia\/memoria-del-rromano-kidipen-en-la-virreina\/"},"modified":"2019-03-29T00:00:00","modified_gmt":"2019-03-29T00:00:00","slug":"memoria-del-rromano-kidipen-en-la-virreina","status":"publish","type":"noticia","link":"https:\/\/lafundicio.net\/ca\/noticia\/memoria-del-rromano-kidipen-en-la-virreina\/","title":{"rendered":"Mem\u00f2ria del Rromano kidipen a La Virreina"},"content":{"rendered":"

Fa cosa d\u2019un any i mig vam organitzar a
\n La Virreina Centre de la Imatge<\/strong>
\n<\/a>, juntament amb l\u2019associaci\u00f3 Lacho Baji Cali<\/strong> del Gornal<\/strong>, el tercer dels
\n Rromano kidipen<\/strong>
\n<\/em> (que podr\u00edem traduir del roman\u00ed com a Trobada cultural gitana<\/em>), una s\u00e8rie d\u2019actes p\u00fablics on convid\u00e0vem participants i col\u00b7laboradors a aprendre la pr\u00e0ctica de la cistelleria (molt lligada a la cultura gitana) alhora que socialitz\u00e0vem i ampli\u00e0vem els relats sobre la comunitat gitana del Gornal i del ja desaparegut barri de la Cadena<\/strong>, al sud de la Gran Via<\/strong>.\n<\/p>\n

Compartim aqu\u00ed p\u00fablicament la mem\u00f2ria completa d\u2019aquella acci\u00f3, que vam elaborar per a La Virreina Centre de la Imatge, per a qui hi estigui interessat:<\/p>\n

[ngg_images source=”galleries” container_ids=”5″ display_type=”photocrati-nextgen_basic_thumbnails” override_thumbnail_settings=”0″ thumbnail_width=”100″ thumbnail_height=”75″ thumbnail_crop=”1″ images_per_page=”20″ number_of_columns=”0″ ajax_pagination=”0″ show_all_in_lightbox=”0″ use_imagebrowser_effect=”0″ show_slideshow_link=”1″ slideshow_link_text=”[Show as slideshow]” order_by=”sortorder” order_direction=”ASC” returns=”included” maximum_entity_count=”500″]<\/p>\n

<\/p>\n

D\u2019on venim<\/strong><\/p>\n

Fa quatre anys vam decidir assentar-nos i vam obrir un espai f\u00edsic al semisoterrani d\u2019un dels edificis de Bellvitge<\/strong>. L\u2019edifici en concret estava gestionat pels serveis de Benestar Social de l\u2019Ajuntament de l\u2019Hospitalet i anteriorment havia estat habitatge de la Gu\u00e0rdia Civil. <\/p>\n

Habitar un espai f\u00edsic ens ha obligat a repensar les nostres maneres de fer, posant-les en relaci\u00f3 amb un ecosistema situat en un territori espec\u00edfic; un ecosistema al qual ens sumem establint vincles que desborden la l\u00f2gica productivista del \u201cprojecte\u201d pr\u00f2pia de la instituci\u00f3. Romaner al territori ens permet sostenir temps i obre possibilitats que resulten inviables des d\u2019aquesta l\u00f2gica. <\/p>\n

L\u2019espai f\u00edsic de LaFundici\u00f3 ens ha ajudat a obrir i explorar altres imaginaris del camp de l\u2019art pensant les pr\u00e0ctiques art\u00edstiques contempor\u00e0nies des i als barris de la perif\u00e8ria de Barcelona.[1]<\/sup><\/p>\n

Els n\u00fameros 11 i 13 del carrer Prado estan travessats per una forta viol\u00e8ncia sist\u00e8mica, una viol\u00e8ncia que \u00e9s present a gaireb\u00e9 tota la perif\u00e8ria urbana, una viol\u00e8ncia que ens \u00e9s pr\u00f2xima i que en alguns llocs de la ciutat, en determinats moments, pren cos amb una cruesa m\u00e9s gran.<\/p>\n

Entre els nostres ve\u00efns i ve\u00efnes del Prado hi ha comunitat gitana. Habitar Prado 11 ens ha fet trobar-nos i desencontrar-nos, recon\u00e8ixer-nos i estranyar-nos, transitar codis i maneres que constantment estan en crisi. Els nens i nenes van ser els primers a traspassar el llindar de l\u2019espai i interpel\u00b7lar-nos. <\/p>\n

Una de les primeres pr\u00e0ctiques que vam compartir amb ells va ser caminar: ens convidaven a rec\u00f3rrer la dist\u00e0ncia entre el nostre bloc i la seva escola, l\u2019Escola Gornal, a l\u2019altra banda de les vies del tren. Aix\u00ed vam comen\u00e7ar a travessar plegades aquesta cicatriu urbana que separa els dos barris del Districte VI de l\u2019Hospitalet, Bellvitge i el Gornal <\/p>\n

Els nens i nenes de Prado 11 fan resist\u00e8ncia al sistema d\u2019alfabetitzaci\u00f3 i a la lectura i escriptura, fan resist\u00e8ncia a les formes de saber que associen amb la cultura paya i reprodueixen estereotips en qu\u00e8 moment\u00e0niament guanyen un espai de poder. Juguen a fer por per guanyar respecte, accentuen les seves maneres de parlar per construir una distinci\u00f3 amb all\u00f2 payo, reverteixen l\u2019estigmatitzaci\u00f3 demonitzant l\u2019altre tal com ells i elles s\u00f3n demonitzats per ell. [3]<\/sup><\/p>\n

Davant d\u2019aquest paisatge hem intentat generar espais amb la comunitat on rastrejar i entendre com hem constru\u00eft aquesta realitat, com l\u2019hem naturalitzada i com la volem performar i encarnar.[4]<\/sup><\/p>\n

 <\/p>\n

Implicacions i aliances, estrat\u00e8gies i dispositius<\/strong><\/p>\n

Lacho Baji Cali \u00e9s l\u2019associaci\u00f3 gitana del Gornal, va ser creada als 90 per dones gitanes del barri; Lacho baji cali<\/em> vol dir en cal\u00f3 \u201cbona sort gitana\u201d. Aquest nom \u00e9s l\u2019\u00fanica tra\u00e7a dels assentaments gitanos al sud de la Gran Via ja que Lacho Baji va ser el nom de l\u2019escola que es va autoconstruir al barri de la Cadena, als terrenys on avui s\u2019aixeca el Districte econ\u00f2mic de l\u2019Hospitalet.<\/strong> Vam comen\u00e7ar a preguntar-nos per aquella escola, per aquells assentaments i per les formes de vida que representaven. <\/p>\n

El
\n CICdB<\/strong>
\n<\/a> (Centre d\u2019Interpretaci\u00f3 de la Ciutat des de la Barraca<\/strong>) ha estat l\u2019instrument que hem impulsat per posar en joc una mirada sobre la ciutat informal que no es limiti a la restituci\u00f3 i reconeixement de l\u2019exist\u00e8ncia del \u201cbarraquisme\u201d a la ciutat. Una mirada que entengui i posi de relleu que en aquesta desaparici\u00f3 hi ha la voluntat d\u2019esborrar les l\u00f2giques i les pr\u00e0ctiques de les barriades de barraques, uns models i pr\u00e0ctiques que posen en crisi els de la ciutat formal. <\/p>\n

La restituci\u00f3 no passa per un reconeixement celebratori i nost\u00e0lgic d\u2019un passat, sin\u00f3 per problematitzar l\u2019amn\u00e8sia i la desaparici\u00f3, amb una mirada que interpel\u00b7li el present des del conflicte.<\/p>\n

 <\/p>\n

El taller d\u2019hist\u00f2ria<\/em><\/p>\n

El 2016 s\u2019inicia el Taller d\u2019hist\u00f2ria. El taller intenta construir un espai i un temps als barris de Bellvitge i el Gornal per pensar sobre la seva hist\u00f2ria, per poder q\u00fcestionar alguns dels relats que sobre aquests barris es reprodueixen i circulen i que, en definitiva, responen a un objectiu pacificador. [5]<\/sup><\/p>\n

Ja en les pr\u00f2pies formes de fer hist\u00f2ria<\/em> hem naturalitzat pr\u00e0ctiques extractivistes: davant la figura de l\u2019expert, les classes populars ens creiem incapaces de construir els nostres propis relats, de desafiar el llenguatge i les normes que usurpen la nostra autonomia; incapaces de restituir la capacitat de construir imaginaris que desafien els discursos dominants.<\/p>\n

\"\"<\/a><\/p>\n

\"\"<\/a><\/p>\n

L\u2019arxiu informal del CICdB<\/em><\/p>\n

Al llarg d\u2019aquest cam\u00ed ens hem proposat pensar un arxiu de la ciutat informal,[6]<\/sup> una empresa a la qual s\u2019hi ha afegit
\n Jorge Blasco<\/strong>
\n<\/a> aportant la seva mirada de l\u2019arxiu amateur. La idea d\u2019un arxiu de la ciutat informal se\u2019ns apareix sovint com l\u2019ox\u00edmoron del \u201ccaf\u00e8 descafe\u00efnat\u201d, en tant que l\u2019arxiu \u00e9s un dispositiu intr\u00ednsecament formal, una part estructural de la ciutat formal. Aix\u00ed doncs ens preguntem: Quins s\u00f3n els modes informals de preservar i custodiar? Per a qu\u00e8 necessitem un quadre de classificacions, fitxes o categories que limiten l\u2019acc\u00e9s de la comunitat a les fonts de coneixement? Quina \u00e9s la forma de l\u2019informal? <\/p>\n

Amb el Taller d\u2019hist\u00f2ria es desenvolupa un proc\u00e9s lent de deconstrucci\u00f3 i exploraci\u00f3; algunes persones s\u2019acostaven al taller per entregar-nos materials o hist\u00f2ries, col\u00b7locant-nos en la posici\u00f3 de custodis; es tracta, en general, d\u2019hist\u00f2ries convencionals que es repeteixen invariablement: \u201cVam arribar d\u2019aqu\u00ed o d\u2019all\u00e0, vam passar moltes pen\u00faries per\u00f2 tamb\u00e9 vam ser molt feli\u00e7os, vam lluitar i vam aconseguir els nostres pisos<\/em>\u201d, per\u00f2 que amaguen desitjos i dubtes que no trobaven el seu lloc en aquell relat \u201coficial\u201d. Les sessions del Taller d\u2019hist\u00f2ria s\u2019organitzen setmanalment, cada dijous, al centre cultural del barri. Amb el transcurs de les sessions aquestes hist\u00f2ries estereotipades s\u2019han anat deformant setmana a setmana, i s\u2019han anat desbrossant altres senders, altres relats, que romanien ocults sota el lloc com\u00fa.   El Taller d\u2019hist\u00f2ria s\u2019ha anat configurant com un lloc al barri on pensar sobre tot aix\u00f2 i posar en joc altres bastides amb qu\u00e8 sostenir un altre tipus de relats.<\/p>\n

 <\/p>\n

Rutes i passejos<\/em><\/p>\n

Una d\u2019aquestes formes han estat els passejos a la recerca de rastres, restes sedimentades i estratificades al territori, traces que permeten diferents lectures del paisatge. Hem caminat ass\u00edduament pel paisatge que configura avui el Districte econ\u00f2mic, en ocasions aquests passejos adquireixen una dimensi\u00f3 m\u00e9s p\u00fablica i convidem persones perqu\u00e8 ens acompanyin i afegeixin noves capes de lectura, com a la Ruta de bombolles i comissions amb
\n Rafa Burgos<\/strong>
\n<\/a>[7]<\/sup>. Aquest passeig s\u2019ha realitzat el 2016 i 2017 cap al gener\/febrer, convertint-se a poc a poc, a partir d\u2019aquesta periodicitat, en una mena de ritual. <\/p>\n

\"\"<\/a><\/p>\n

\"\"<\/a><\/p>\n

Els butlletins del CICdB<\/em><\/p>\n

Amb l\u2019edici\u00f3 dels butlletins, els ve\u00efns i ve\u00efnes s\u2019han convertit en investigadors i investigadores de les seves pr\u00f2pies hist\u00f2ries de vida, rescatant partides de naixement, cartilles de maternitat, ordres d\u2019afusellament\u2026 indagant en els documents de les esgl\u00e9sies i ajuntaments dels pobles d\u2019origen dels seus pares, mares, avis o \u00e0vies. Al mateix temps han escrit les seves hist\u00f2ries fora del c\u00e0non, performejant tot aquest proc\u00e9s en un fer comunitari, i no com una activitat individual i solit\u00e0ria. Aquestes investigacions s\u2019han socialitzat a les presentacions dels butlletins o en trobades com
\n La Sardinada<\/strong>
\n<\/a>.[8]<\/sup> <\/p>\n

\"\"<\/a>\"\"<\/a><\/p>\n

\"\"<\/a> \"\"<\/a><\/p>\n

El poble gitano, Lacho Baji Cali, el CICdB i LaFundici\u00f3<\/strong><\/p>\n

La comunitat gitana nom\u00e9s puntualment s\u2019ha acostat a aquest espai del Taller d\u2019hist\u00f2ria. Que aquest espai result\u00e9s inc\u00f2mode per a algunes persones ens va fer preguntar-nos per qu\u00e8 i quines altres formes de fer hist\u00f2ria, d\u2019interpel\u00b7lar el nostre present, de construir pensament contemporani des dels nostres barris, hav\u00edem de posar en joc. <\/p>\n

Rromano kidipen<\/em> (Trobada gitana) ha anat prenent forma a partir d\u2019un primer moment de converses per consensuar el marc com\u00fa de treball. Ens propos\u00e0vem resseguir el de la comunitat gitana als assentaments informals de Gran Via Sud. Explorar aquelles formes de resist\u00e8ncia pret\u00e8rites i veure de quina manera es donen encara en el present com una mena de petjada impresa als cossos. Tot plegat per construir nous marcs d\u2019aprenentatge, relats i possibilitats, i reactivar maneres de fer que respectin la cosmovisi\u00f3 de la comunitat. <\/p>\n

Lach\u00f3 Baj\u00ed<\/em>, acci\u00f3-passeig realitzada el 2014 en el marc de
\n El sol cuando es de noche.<\/em> La noche flamenca del MACBA<\/em><\/strong>
\n<\/a>[9]<\/sup> va ser una primera experi\u00e8ncia que ens va permetre explorar les possibilitats i friccions que es donen en la trobada amb la instituci\u00f3. Ja abans, dins de la nostra proposta per al cicle d\u2019exposicions
\n
\n Arqueologia preventiva<\/em>
\n <\/strong>
\n<\/a> comissariat per
\n Oriol Fontdevila<\/strong>
\n<\/a> a l\u2019Espai 13<\/strong> de la Fundaci\u00f3 Mir\u00f3<\/strong>. Vam organitzar aleshores (2013) un cicle de projeccions de pel\u00b7l\u00edcules i debats a l\u2019Institut Bellvitge<\/strong>, titulat La ciutat guanyada, la ciutat perduda<\/strong>,[10]<\/sup> on es va projectar, entre d\u2019altres, la pel\u00b7l\u00edcula
\n Gitano sin romancero<\/em>
\n<\/strong>, de Lloren\u00e7 Soler<\/strong> (1976) i es van establir debats entorn a la construcci\u00f3 dels nostres h\u00e0bitats.<\/p>\n

 <\/p>\n

Rromano kidipen<\/strong><\/p>\n

En aquesta ocasi\u00f3 Lacho Baji Cali i LaFundici\u00f3 hem sostingut al territori el proc\u00e9s d\u2019investigaci\u00f3 i creaci\u00f3. Creiem que aquests processos tendeixen a desbordar els temps i els recursos de la instituci\u00f3, aix\u00ed com les formes de visibilitat que un centre d\u2019art acostuma a recon\u00e8ixer. <\/p>\n

El proc\u00e9s Rromano kidipen<\/em> ni comen\u00e7a ni acaba amb els recursos de La Virreina, ni sabem si l\u2019acte del proper dimecres 29 de novembre al centre t\u00e9 sentit o simplement escenifica i banalitza una manera de fer situada que, de sobte, traiem de context i reprodu\u00efm fora de camp, i al mateix temps, paradoxalment, dins de l\u2019enquadrament de la instituci\u00f3. Per\u00f2 s\u00ed que sabem que ens preocupa una possible exotitzaci\u00f3 i que la visibilitat de l\u2019esdeveniment pugui enterbolir el proc\u00e9s; no tenim respostes, nom\u00e9s dubtes que ens acompanyen. Al territori no hi ha p\u00fablic ni creadors, existeix un fer que s\u2019ha inserit en la quotidianitat; la investigaci\u00f3 i la seva socialitzaci\u00f3 en un espai p\u00fablic (el Rromano kidipen)<\/em> s\u00f3n un continu, nom\u00e9s des de fora de la situaci\u00f3, des de la instituci\u00f3 art\u00edstica, es perceben com una cosa diferenciada. <\/p>\n

\"\"<\/a><\/p>\n

Una de les estrat\u00e8gies de resist\u00e8ncia emprades per la comunitat gitana de Bellvitge i el Gornal davant la colonitzaci\u00f3 de les seves maneres de pensar, sentir i estar al m\u00f3n, ha estat alimentar i remarcar la distinci\u00f3 entre payos i gitanos. Aquest binomi payo\/gitano ha tensat tot el proc\u00e9s en el moment de donar una forma als seus resultats materials (l\u2019edici\u00f3 d\u2019un fanz\u00edn que finalment ha pres la forma d\u2019una s\u00e8rie de p\u00f2sters).   A vegades hem marcat el l\u00edmit des de LaFundici\u00f3, a vegades des de Lach\u00f3 Baj\u00ed Cal\u00ed. Aquest treball des de dues posicions diferents ha anat alternant els actes de resist\u00e8ncia i reproducci\u00f3. <\/p>\n

Lacho Baji Cali q\u00fcestionava el fanz\u00edn i l\u2019autoritat de Marcos Prior per representar-los alhora que des de LaFundici\u00f3 intent\u00e0vem obrir constantment la capsa negra que naturalitza els llocs comuns des d\u2019on parlem. Lach\u00f3 Baj\u00ed Cal\u00ed plantejava la possibilitat d\u2019escriure la hist\u00f2ria del poble gitano a l\u2019Hospitalet ocupant les formes hegem\u00f2niques, \u00e9s a dir: escriure un llibre en un llenguatge expert, construir un relat ver\u00eddic sostingut per fonts i documents. Nosaltres, per la nostra banda, intent\u00e0vem problematitzar aquesta opci\u00f3 i preguntar-nos on quedaven les hist\u00f2ries quotidianes, l\u2019oralitat i els fer quotidians que preserven alguna cosa d\u2019una cosmovisi\u00f3, la roman\u00ed, que confronta l\u2019univers de sentit neoliberal. <\/p>\n

En un moment va resultar que el format p\u00f2ster podia conciliar posicions: a una cara, els dibuixos de Marcos Prior en relaci\u00f3 amb quatre idees (Paisatge<\/em>, Escola<\/em>, Lluites<\/em> i Cistelles<\/em>); al revers, invocar l\u2019oralitat que allotja i conserva altres formes epist\u00e8miques i mostrar les empremtes dels materials que ens hav\u00edem anat trobant.<\/p>\n

Hi ha un joc constant entre el que els gitanos comparteixen o amaguen als payos. La por de perdre la seva idiosincr\u00e0sia en mostrar-la \u00e9s molt present al poble gitano, aix\u00ed com el poder que atorga un saber que nom\u00e9s posseeix la comunitat. En el llenguatge es dona aquest doble moviment quan s\u2019activen codis compartits i normes reconeixibles nom\u00e9s per a la comunitat gitana. <\/p>\n

El roman\u00ed es mostra com la llengua en qu\u00e8 conflueixen i s\u2019estandarditzen les diferents parles del poble rom. La seva variant espanyola, el cal\u00f3, es mou a les ombres.  El castell\u00e0 o el catal\u00e0 prenen, sense que ho sapiguem, paraules del cal\u00f3: parip\u00e9, xaval, molar, camelar, xaxi\u2026 El cal\u00f3 apareix en castell\u00e0 i catal\u00e0 com a argot col\u00b7loquial, formant part del llenguatge anomenat \u201cvulgar\u201d. (Potser perqu\u00e8 fos una llengua perseguida[11]<\/sup> des que se\u2019n coneix l\u2019origen (cap al segle XV), els gitanos i les gitanes han tancat l\u2019acc\u00e9s d\u2019altres comunitats al cal\u00f3. A finals del XVIII i durant el XIX apareix la fascinaci\u00f3 dels rom\u00e0ntics pel flamenc i una atenci\u00f3 diferent a la llengua; comencen a apar\u00e8ixer tractats i diccionaris de cal\u00f3, en tots ells es recull l\u2019ocultisme i la desconfian\u00e7a de la comunitat gitana envers l\u2019inter\u00e8s dels payos, tots estan plens d\u2019errors i enganys. Avui una minoria de la comunitat conserva el cal\u00f3; paraules i frases s\u2019usen sovint per recon\u00e8ixer-se, a la pres\u00f3 es torna a activar el cal\u00f3 per ocultar. <\/p>\n

Els textos dels quatre p\u00f2sters editats han estat tradu\u00efts al roman\u00ed. La llengua se situa aix\u00ed com un dels llocs als quals cal prestar atenci\u00f3. <\/p>\n

 <\/p>\n

Gitanos cistellers. Corniches, \u00e9s una paraula cal\u00f3. <\/em><\/p>\n

Cisteller \u00e9s un atribut que, afegit a gitano o gitana, confereix prestigi a la comunitat, perqu\u00e8 el gitano o la gitana cistellera preserva un fer vinculat al nomadisme, al riu, a la transacci\u00f3 basada en el valor d\u2019\u00fas. El o la cistellera desafia els temps productivistes, reconeix un gaudi en la feina que q\u00fcestiona la cultura de l\u2019esfor\u00e7 i el sacrifici que justifica i perpetua les desigualtats. Les fam\u00edlies que van habitar la Cadena eren fam\u00edlies cistelleres; avui nom\u00e9s la Rafi Fern\u00e1ndez Santiago, una de les dones que van impulsar Lach\u00f3 Baj\u00ed Cal\u00ed, coneix l\u2019ofici. <\/p>\n

La trobada era la forma que anava prenent sentit; que aquestes trobades s\u2019articulessin al voltant d\u2019un fer com la cistelleria ens ajudava a problematitzar q\u00fcestions com la feina, l\u2019art, l\u2019artesania\u2026<\/p>\n

Rromano kidipen<\/em> es va activar en dos territoris concrets: l’Avinguda Carmen Amaya del Gornal i la pla\u00e7a dels blocs de la Florida. Durant les trobades es van compartir materials (fotografies, pl\u00e0nols, informes…) com a detonants de les converses; s’activava el set de r\u00e0dio com un recurs per recollir testimonis orals, alhora que s’ocupava el carrer amb un fer i uns sabers v\u00edctimes de la mateixa amn\u00e8sia que travessa tot el territori de Gran Via Sud. <\/p>\n

La Florida i el Gornal mantenen un vincle invisible, els dos conjunts d’habitatges es construeixen en diferents moments i en ells es reubiquen habitants de la ciutat informal.<\/p>\n

\"\"<\/a><\/p>\n

Els blocs de la Florida i el Gornal<\/em><\/p>\n

El complex On\u00e9simo Redondo, a la Florida, s’aixeca el 1955 i acull barraquistes del Somorrostro, Montju\u00efc i La Bomba. La “informalitat” dels assentaments encara avui est\u00e0 present en “els blocs” de la Florida. Hi ha una ruptura constant amb la regulaci\u00f3 de la ciutat formal que fa que planegi constantment sobre els blocs el fantasma de l’enderroc com l’\u00fanica via que l’administraci\u00f3 troba per poder regular-los. <\/p>\n

\"\"<\/a><\/p>\n

Als anys 60 s’instal\u00b7la un barrac\u00f3 que es convertir\u00e0 en l’escola Pomezia dels blocs. Maria Ventura ser\u00e0 la mestra d’aquest centre i la persona a la qual acudeix l’ajuntament per muntar l’escola Lach\u00f3 Baj\u00ed a La Cadena. La Cadena era l’assentament gitano situat entre La Bomba i Can Pi. A partir de 1929, quan l’Exposici\u00f3 Universal expulsa de la muntanya de Montju\u00efc la gesti\u00f3 dels residus que produeix la ciutat de Barcelona, proliferen a l’entorn de la Gran Via (Can Pi, La Bomba, Santa Eul\u00e0lia…) els llocs on es realitzava tot el proc\u00e9s de separaci\u00f3 i classificaci\u00f3 de les escombraries. <\/p>\n

Cap al 1966 es constitueix la Cooperativa d’Habitatges de La Bomba, un grup de ve\u00efns i ve\u00efnes abandona la barriada per instal\u00b7lar-se als blocs Zeus i Nept\u00fa del barri de Bellvitge.<\/p>\n

El 1975 es construeix el Pol\u00edgon Gornal, i el 76 comencen les manifestacions davant la possibilitat que els habitatges no siguin per a les fam\u00edlies de La Bomba. Algunes persones entren “de puntada” als pisos, a altres se’ls assigna i gestiona la hipoteca; comen\u00e7a la demolici\u00f3 de la Bomba. Els assentaments de Can Pi i La Cadena seguiran en peu fins als 90, quan el projecte ol\u00edmpic va accelerar el deteriorament de la zona i va augmentar la pressi\u00f3 per executar les expropiacions. Els llocs i els gitanos que van tornar als barracons als 70 en no poder accedir als pisos dels pol\u00edgons d’habitatge, van ser els \u00faltims a resistir al projecte urban\u00edstic del Districte econ\u00f2mic. Aquest moment clau per entendre la hist\u00f2ria de la ciutat des d’una perspectiva subalterna, es converteix des de llavors en l’oblit de l’oblit: no hi ha imatges, no hi ha documents, nom\u00e9s el testimoni dels qui van viure aquells moments i, ara, la il\u00b7lustraci\u00f3 de Marcos Prior que publiquem en un dels p\u00f2sters editats. <\/p>\n

La fase d’investigaci\u00f3 i restituci\u00f3 de materials ens ha obligat a entendre el protocol d’acc\u00e9s als arxius institucionals i els dom\u00e8stics, en ambd\u00f3s casos establint marcs de confian\u00e7a per poder compartir els materials i evitant caure en l’extraccionisme, sent una prioritat l’activaci\u00f3 de mecanismes de restituci\u00f3 dels materials a la comunitat.<\/p>\n

Treballar amb documents que no havien estat produ\u00efts per la comunitat, sin\u00f3 que la representaven (com les imatges dels arxius preses per l’administraci\u00f3 local o per l’Esgl\u00e9sia, o les fotografies dels \u00e0lbums personals de les mestres); intentar respectar relats en la seva forma de transmissi\u00f3 oral per\u00f2 fixar-los en un text escrit; o fins i tot el fet que les il\u00b7lustracions fossin produ\u00efdes per alg\u00fa afectivament desapegat de la comunitat, s\u00f3n sorolls que estan presents en aquest moment del proc\u00e9s. Pensem que crear noves imatges oferia un camp a explorar, per\u00f2 el fet que Marcos Prior hagi produ\u00eft aquests materials no deixa de tornar a posar sobre la taula els rols i els mecanismes pels quals s’atorga a certs col\u00b7lectius la capacitat de representar i s’usurpa a altres.[12]<\/sup> <\/p>\n

En aquest sentit els textos i investigacions de l’escriptor i antrop\u00f2leg peru\u00e0 Jos\u00e9 Mar\u00eda Arguedas ens obren horitzons de pensament. en el seu treball ressegueix i indaga sobre les formes de creaci\u00f3 dels pobles originaris del Per\u00fa i sobre els paradigmes i estructures que els ignoren i menyspreen portant-los a la desaparici\u00f3. <\/p>\n

Per qu\u00e8 aquesta vergonya? El wayno \u00e9s art, com m\u00fasica i com poesia. Nom\u00e9s falta que es faci veure b\u00e9 aix\u00f2. El ind\u00edgena no \u00e9s inferior. I el dia en qu\u00e8 la mateixa gent de la serra que s’avergonyeix encara del que \u00e9s indi, descobreixi en si mateixa les grans possibilitats de creaci\u00f3 del seu esperit ind\u00edgena, aquell dia, segur dels seus propis valors, el poble mest\u00eds i indi podr\u00e0 demostrar definitivament l’equival\u00e8ncia de la seva capacitat creadora en relaci\u00f3 amb l’europeu, que avui el despla\u00e7a i avergonyeix.\u201d[13]<\/sup> <\/p>\n

\"\"<\/a>\"\"<\/a><\/p>\n

Part dels estudis d’Arguedas estableixen vincles entre les formes comunit\u00e0ries d’organitzaci\u00f3 andines i les de la Castella rural, desaparegudes amb el proc\u00e9s de modernitzaci\u00f3 impulsat pel franquisme a finals dels 50. Hi ha un eco d’aquest proc\u00e9s que ressona la ciutat. Una ciutat que fagocita i anul\u00b7la les manifestacions culturals, les formes diverses de veure i entendre el m\u00f3n, les estructures i universos de sentit, els imaginaris i la capacitat de generar les seves representacions de les migracions del camp a la ciutat, les que van construir i habitar la ciutat informal, les que van ser demonitzades primer i domesticades despr\u00e9s a trav\u00e9s del projecte urban\u00edstic del desenvolupisme que va dibuixar la topografia dels pol\u00edgons d’habitatge com Bellvitge, el Gornal, La Mina, Ciutat Badia, Sant Cosme… <\/p>\n

Creiem que \u00e9s necessari entendre la dist\u00e0ncia que existeix entre les institucions del camp de l’art que ocupen la centralitat i les manifestacions culturals d’aquestes perif\u00e8ries, aix\u00ed com la tensi\u00f3 que travessa aquesta dist\u00e0ncia.<\/p>\n

Aquest aspecte \u00e9s quelcom sobre el que continuarem treballant. La q\u00fcesti\u00f3 en tot cas no \u00e9s situar “pr\u00e0ctiques populars” ocupant els espais de “les pr\u00e0ctiques art\u00edstiques del sector” sin\u00f3 veure fins a quin punt les institucions poden permeabilitzar manifestacions culturals produ\u00efdes des d’economies populars, feministes, socials i solid\u00e0ries. <\/p>\n

\"\"<\/a><\/p>\n

________________________<\/p>\n

[1]<\/sup> Fa 11 anys ens vam constituir com a cooperativa, en aquell moment aquesta decisi\u00f3 tenia una dimensi\u00f3 pol\u00edtica i responia a la tensi\u00f3 existent entre la nostra formaci\u00f3 acad\u00e8mica en art i els sabers i pr\u00e0ctiques que vam aprendre creixent en barris obrers de l’\u00e0rea metropolitana de Barcelona (amb una identitat xarnega, pr\u00f2pia dels fills i filles dels cicles migratoris del camp a la ciutat, del sud al nord).<\/p>\n

[2]<\/sup> Els hereus. Els estudiants i la cultura <\/em>. Pierre Bourdieu i Jean Claude Passeron. Editorial: Siglo XXI. 1a Edici\u00f3: 1964 – 2a Edici\u00f3: 2009. <\/p>\n

[3]<\/sup> Sovint hem escoltat a Prado 11, quan els nens m\u00e9s grans cuiden dels petits: \u201cNo surtis fora, que ve un payo i et porta\u201d, reflex especular perfectament sim\u00e8tric de les advert\u00e8ncies que ens feien els adults quan nosaltres \u00e9rem nenes: \u201cNo surtis fora que ve un gitano i et porta\u201d.<\/p>\n

[4]<\/sup> Un referent per a nosaltres s\u00f3n els textos d’Iris Marion Young. En el seu llibre La Just\u00edcia i la pol\u00edtica de la difer\u00e8ncia<\/em> defineix la just\u00edcia com la capacitat que tenim les persones de decidir sobre les estructures que encarnem posant en crisi el concepte de just\u00edcia constru\u00eft des d’una perspectiva exclusivament materialista i quantitativa. En aquesta l\u00ednia tamb\u00e9 tenim molt presents el pensament de Judith Butler. <\/p>\n

[5]<\/sup> El Taller d’Hist\u00f2ria Oral Andina\/Qhip nayra u\u00f1tasa nayraqatar sara\u00f1a (THOA)<\/em>, creat a Bol\u00edvia el 1983, ha estat una de les experi\u00e8ncies que ens ha servit de refer\u00e8ncia. El THOA el conforma un grup de treball ind\u00edgena que reuneix investigadors aymara-qhichwas i urus amb l’objectiu d’investigar, difondre i revitalitzar la cultura, la hist\u00f2ria i la identitat dels pobles ind\u00edgenes dels Andes. <\/p>\n

[6]<\/sup> El 2011 Oriol Fontdevila i l’equip de l’arxiu de la Fundaci\u00f3 T\u00e0pies ens van convidar a participar en el projecte Prototips en codi obert. <\/em>L’inter\u00e8s de la Fundaci\u00f3 Tapies per establir nous vincles amb \u201cels p\u00fablics\u201d a partir d’obrir l’acc\u00e9s a l’arxiu de les exposicions. Aix\u00f2 ens va fer preguntar-nos per l’estructura de l’arxiu i la seva capacitat per legitimar el poder. El 2015, com a part de les activitats del Taller d’hist\u00f2ria, es va proposar el seminari Fer coses amb documents<\/em> amb els recursos de Performing The museum<\/em> (performingthemuseum.net\/site\/spip.php?article59). Encara avui seguim donant voltes a l’arxiu informal. <\/p>\n

[7]<\/sup> Periodista i autor de llibres com Crema Catalana<\/em> i La Casta. Qui s\u00f3n i com actuen <\/em>.<\/p>\n

[8]<\/sup> El diumenge 2 de juliol, al camp de futbol de la Uni\u00f3 Esportiva Gornal (L’Hospitalet) va tenir lloc \u201cLa Sardinada\u201d, una activitat organitzada col\u00b7lectivament pels i les participants en el Taller d’hist\u00f2ria del CICdB i LaFundici\u00f3, en la qual es va convidar a tots els antics ve\u00efns i ve\u00efnes de La Bomba, Can Pi i La Cadena a retrobar-se.<\/p>\n

Des del Taller d’hist\u00f2ria es convidava a menjar i beure en un acte de celebraci\u00f3, per\u00f2 tamb\u00e9 a aportar testimonis, records, fotos i altres documents per al futur arxiu del CICdB. Tamb\u00e9 es va socialitzar el mapa dels barris (en el qual s’ha vingut treballant des de l’inici del Taller), un set de v\u00eddeo i un altre de r\u00e0dio en els quals es van realitzar entrevistes. <\/p>\n

Tant La Sardinada com el propi Taller d’hist\u00f2ria no es poden entendre com a \u201cconques d’informaci\u00f3\u201d per al nostre \u00fas, sin\u00f3 com a espais d’autoorganitzaci\u00f3 ve\u00efnal i creaci\u00f3 col\u00b7lectiva.<\/p>\n

[9]<\/sup> Lach\u00f3 Baj\u00ed<\/em> (https:\/\/lafundicio.net\/blog\/2014\/11\/26\/lacho-baji\/<\/a>) va ser el t\u00edtol de l’acci\u00f3-passeig desenvolupada en col\u00b7laboraci\u00f3 amb l’associaci\u00f3 Lach\u00f3 Baj\u00ed Cal\u00ed en el marc de El sol quan \u00e9s de nit<\/em>, esdeveniment a mig cam\u00ed entre el festival, l’exposici\u00f3 i el seminari, organitzat per Pedro G. Romero al MACBA (http:\/\/www.macba.cat\/es\/nit-flamenca\/1\/actividades\/activ<\/a>)<\/p>\n

[10]<\/sup> Veure https:\/\/lafundicio.net\/blog\/2014\/04\/24\/algunas-reflexiones-sobre-el-ciclo-la-ciudad-ganada-la-ciudad-perdida\/<\/a> i https:\/\/lafundicio.net\/blog\/2014\/03\/26\/la-ciudad-ganada-la-ciudad-perdida\/<\/a><\/p>\n

[11]<\/sup> Existeixen diferents bans on queda const\u00e0ncia de la persecuci\u00f3 de la llengua:<\/p>\n

“Vagin a residir als llocs d’on s\u00f3n ve\u00efns… I que cap dels que anomenen gitanos parli llengua particular sin\u00f3 la comuna i ordin\u00e0ria amb advertiment que pel mateix cas encara que estiguin avecindats i tinguin tractes i oficis seran castigats com a vagabunds… amb assots i desterrament” (juny de 1592, ban contra els pobres i pidolaires de la Sala d’Alcaldes de Madrid, citat per G\u00f3mez Alfaro 2009: 84).<\/p>\n

… i que no tornin a ell, sota pena de mort, i els que vulguin quedar, sigui avecindant-se en llocs, viles, i ciutats d’aquests regnes de mil ve\u00efns amunt, i que no puguin usar del vestit, llengua i nom de gitanos, i gitanes, sin\u00f3 que ja que no ho s\u00f3n de naci\u00f3, quedi perpetuament aquest nom i \u00fas conf\u00f3s i oblidat. I que per cap cas puguin tractar en compres ni en vendes de bestiar major ni menor, el qual hagin de guardar, sota pena de mort” (Pragm\u00e0tiques i c\u00e8dules reials publicades a Madrid el 1619 per Felip III, citat per G\u00f3mez Alfaro 2009: 102-103). <\/p>\n

\u201cDeclaro que els que anomenen i es diuen gitanos no ho s\u00f3n ni per origen ni per naturalesa, ni provenen d’arrel infecta alguna… Per tant mano que ells i qualsevol d’ells no usin de la llengua, vestit i m\u00e8tode de vida vagant de qu\u00e8 hagin usat fins al present, sota les penes a baix contingudes…” (Reial Pragm\u00e0tica en for\u00e7a de llei, setembre de 1783, article V per Carles III. Citat per G\u00f3mez Alfaro 2009: 280).<\/p>\n

[12]<\/sup> Per aproximar-nos a aquests materials hem tingut molt present el treball de Silvia Rivera Cusicanqui, Sociologia de la imatge<\/em> i el seu concepte de \u201ccolonialisme intern\u201d. Davant dels modes ret\u00f2rics de comunicar-nos, la imatge ens ajuda a albirar interpretacions cr\u00edtiques de la realitat. <\/p>\n

[13]<\/sup> \u201c Jos\u00e9 Mar\u00eda Argueda, Canto Keckwa<\/em>. Editorial Horizonte. Lima, 1938. p. 19. <\/p>\n","protected":false},"featured_media":1576,"template":"","categories":[],"class_list":["post-5897","noticia","type-noticia","status-publish","has-post-thumbnail","hentry"],"acf":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/lafundicio.net\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/noticia\/5897","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/lafundicio.net\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/noticia"}],"about":[{"href":"https:\/\/lafundicio.net\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/noticia"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/lafundicio.net\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/1576"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/lafundicio.net\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=5897"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/lafundicio.net\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=5897"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}