![\"\"](\"..\/wp-content\/uploads\/_imported\/46_1656614430.jpg\")
<\/p>\n<\/p>\n
En catal\u00e0 a baix<\/em><\/p>\n English below<\/em><\/p>\n Quin sentit t\u00e9 parlar de la mem\u00f2ria dels barris de barraques (de la ciutat informal)? De quina manera s\u00f3n els barris de barraques part del patrimoni europeu i de la ciutat? Com pensar un patrimoni del qual no queden restes materials? Qu\u00e8 podem aprendre de les barraques per entendre millor la ciutat contempor\u00e0nia?<\/span><\/p>\n Aquestes s\u00f3n algunes de les preguntes que travessen where the city loses its name<\/strong><\/em>, un projecte en el qual participen tres socis europeus: <\/span> Podem entendre la ciutat com un palimpsest en la superf\u00edcie del qual s’aprecien les marques d’incomptables accions humanes (i no humanes) al llarg de la hist\u00f2ria i en el qual s’acumulen i s’entrecreuen m\u00faltiples estrats lentament sedimentats durant segles.<\/span><\/p>\n En les \u00faltimes d\u00e8cades, les ciutats europees han sofert profundes transformacions que responen en molts casos a les necessitats espacials del capitalisme global: la terciaritzaci\u00f3, la construcci\u00f3 de grans infraestructures log\u00edstiques, la turistificaci\u00f3 o la gentrificaci\u00f3 dels seus centres hist\u00f2rics en s\u00f3n alguns exemples.<\/span><\/p>\n Els barris de barraques, aix\u00ed com els seus habitants, no ocupen en moltes ocasions m\u00e9s que una nota a peu de p\u00e0gina en la hist\u00f2ria de les ciutats (quan no s\u00f3n completament ignorats). No obstant aix\u00f2, all\u00f2 informal, en les seves m\u00faltiples manifestacions, no nom\u00e9s ha jugat i juga un paper fonamental en l’esdevenir de la ciutat, sin\u00f3 que tamb\u00e9 pot oferir-nos claus per imaginar una altra ciutat: <\/span><\/p>\n Davant del govern empresarialitzat de la ciutat i la seva mercantilitzaci\u00f3 (com a inversi\u00f3, marca o producte a consumir), poden ser els barris de barraques i les seves formes autoorganitzades d’habitar i fer ciutat una refer\u00e8ncia per construir alternatives? Les trames comunit\u00e0ries de les barraques poden servir-nos per construir alternatives a una societat en qu\u00e8 cada individu es pensa a si mateix com si no fos dependent de la resta? <\/span><\/p>\n Finalment, tamb\u00e9 cal fer mem\u00f2ria de les lluites dels habitants de la ciutat informal (allunyant-nos dels relats que els representen \u00fanicament com a v\u00edctimes sense ag\u00e8ncia) i denunciar les formes d’exclusi\u00f3 material, i tamb\u00e9 simb\u00f2lica, a les quals hist\u00f2ricament s’han enfrontat.<\/span><\/p>\n Dimarts 11 de juny \u2014 18 a 22 h<\/strong><\/p>\n Centre Municipal Ana D\u00edaz Rico<\/strong><\/p>\n Taller<\/span><\/em><\/p>\n Els Blocs Florida van ser constru\u00efts a finals dels anys 50 per reallotjar, entre altres, persones provinents d’alguns assentaments informals com els del Somorrostro o Montju\u00efc. Podem trobar encara el ress\u00f2 d’aquells barris en els usos de l’espai p\u00fablic i les formes de relaci\u00f3 que es donen als blocs? <\/span><\/p>\n El col\u00b7lectiu Ultra<\/strong>–<\/strong>red<\/strong> proposa una experi\u00e8ncia basada en l’escolta per entendre un barri tan sobrerepresentat com tot el contrari.<\/span><\/p>\n \u2014\u2014\u2014\u2014\u2014<\/span><\/p>\n Dimecres 12 de juny \u2014 18 a 20 h<\/strong><\/p>\n Centre Cultural Bellvitge-Gornal<\/strong><\/p>\n Taula rodona<\/span><\/em><\/p>\n El barraquisme pot entendre’s com una soluci\u00f3 habitacional d’emerg\u00e8ncia a la qual s’han vist hist\u00f2ricament for\u00e7ats grups socials com les persones migrants o la comunitat gitana. Pol\u00edgons d’habitatge com Bellvitge, Gornal o els Blocs Florida (origin\u00e0riament Bloques On\u00e9simo Redondo) van ser constru\u00efts com a alternativa i van introduir un nou paisatge en la trama urbana. Va ser la millor soluci\u00f3 per a tothom? Eren possibles altres alternatives? Es poden dignificar les condicions de vida als assentaments informals?<\/span><\/p>\n Amb Santiago Cirugeda<\/strong> (Recetas Urbanas<\/strong>), Juana Fern\u00e1ndez<\/strong> i Mercedes G\u00f3mez<\/strong> (Assoc. Lacho Baji Cali<\/strong>), Istvan Szakats<\/strong> (Funda\u021bia AltArt<\/strong>) i Luis Costa<\/strong> (Binaural\/Nodar<\/strong>).<\/span><\/p>\n Construcci\u00f3 col\u00b7lectiva del Centre Sociocomunitari Ca\u00f1ada Real. \/ Construcci\u00f3 col\u00b7lectiva del Centre Sociocomunitari Ca\u00f1ada Real. \/ Collective construction of the Ca\u00f1ada Real Socio-Community Center. Recetas Urbanas, 2018. <\/span><\/p>\n \u2014\u2014\u2014\u2014\u2014<\/span><\/p>\n Dijous 13 de juny \u2014 18 a 20 h<\/strong><\/p>\n Centre Municipal Ana D\u00edaz Rico<\/strong><\/p>\n Documental<\/span><\/em><\/p>\n Entrev\u00edas. Okupas a L\u2019H <\/strong><\/em>\u00e9s un documental dirigit per Sheila y Bibian Escudero<\/strong> que repassa la hist\u00f2ria de 25 anys d’ocupacions a L’Hospitalet amb l’objectiu de conservar la mem\u00f2ria del moviment. L’ocupaci\u00f3 \u00e9s una de les possibles manifestacions de la ciutat informal. Quines connexions podem establir entre el moviment okupa i les ocupacions de pisos per part de fam\u00edlies desnonades o sense possibilitat d’accedir a l’habitatge? <\/span><\/p>\n Debat amb membres de l’Assemblea de Vallcarca<\/strong>.<\/span><\/p>\n \u2014\u2014\u2014\u2014\u2014<\/span><\/p>\n Divendres 14 de juny \u2014 18 a 20 h<\/strong><\/p>\n Centre Cultural Bellvitge-Gornal<\/strong><\/p>\n Taula rodona<\/em><\/p>\n La ciutat informal es construeix tenint en compte \u00fanicament el valor d’\u00fas del s\u00f2l, la necessitat d’un sostre com a prioritat. Per contra, el valor de canvi regeix les transformacions de la ciutat contempor\u00e0nia: el s\u00f2l passa a ser una mercaderia m\u00e9s al servei de l’acumulaci\u00f3. Quin paper juguen la cultura i el patrimoni en els processos de renovaci\u00f3 urbana i la gentrificaci\u00f3? <\/span><\/p>\n Amb la plataforma Can Trinxet Viu<\/strong>, el col\u00b7lectiu Ultra-red<\/strong> i Rub\u00e9n Mart\u00ednez<\/strong> (La Hidra Cooperativa<\/strong>).<\/span><\/p>\n \u2014\u2014\u2014\u2014\u2014<\/span><\/p>\n Dissabte 15 de juny – 12 a 18 h<\/strong><\/p>\n Pla\u00e7a Blocs Florida<\/strong><\/p>\n Jornada d’activitats i dinar popular a la Pla\u00e7a Blocs Florida organitzada en col\u00b7laboraci\u00f3 amb ve\u00efns i ve\u00efnes de Blocs Florida. Intervenci\u00f3 mural a l’espai f\u00edsic amb Cristina Fraser<\/strong> i Julia Portal<\/strong>. <\/span><\/p>\n La escuela Pomezia en los bloques de la Florida (a\u00f1os 60). \/ L’escola Pomezia als blocs de la Florida (anys 60). \/ Pomezia school at Florida blocs (60s) <\/span><\/p>\n Associaci\u00f3 Lacho Baji Cali<\/strong>: Associaci\u00f3 amb seu al barri del Gornal (L’Hospitalet), fundada fa m\u00e9s de 25 anys per al suport a la comunitat gitana de l’Hospitalet i la promoci\u00f3 de la seva cultura. Juana Fern\u00e1ndez<\/strong> i Mercedes G\u00f3mez<\/strong>, dues de les seves fundadores, participen del Consell Municipal del Poble Gitano de Barcelona.<\/span><\/p>\n Rub\u00e9n Mart\u00ednez<\/strong> ( Quin sentit t\u00e9 parlar de la mem\u00f2ria dels barris de barraques (de la ciutat informal)? De quina manera s\u00f3n els barris de barraques part del patrimoni europeu i de la ciutat? Com pensar un patrimoni del qual no queden restes materials? Qu\u00e8 podem aprendre de les barraques per entendre millor la ciutat contempor\u00e0nia? <\/p>\n Aquestes s\u00f3n algunes de les preguntes que travessen Podem entendre la ciutat com un palimpsest en la superf\u00edcie del qual s’aprecien les marques d’incomptables accions humanes (i no humanes) al llarg de la hist\u00f2ria i en el qual s’acumulen i s’entrecreuen m\u00faltiples estrats lentament sedimentats durant segles.<\/p>\n En les \u00faltimes d\u00e8cades, les ciutats europees han sofert profundes transformacions que responen en molts casos a les necessitats espacials del capitalisme global: la terciaritzaci\u00f3, la construcci\u00f3 de grans infraestructures log\u00edstiques, la turistificaci\u00f3 o la gentrificaci\u00f3 dels seus centres hist\u00f2rics en s\u00f3n alguns exemples.<\/p>\n Els barris de barraques, aix\u00ed com els seus habitants, no ocupen en moltes ocasions m\u00e9s que una nota a peu de p\u00e0gina en la hist\u00f2ria de les ciutats (quan no s\u00f3n completament ignorats). No obstant aix\u00f2 la informalitat, en les seves m\u00faltiples manifestacions, no nom\u00e9s ha jugat i juga un paper fonamental en l’esdevenir de la ciutat, sin\u00f3 que tamb\u00e9 pot oferir-nos claus per imaginar una ciutat altra: <\/p>\n Enfront del govern empresarialitzat de la ciutat i la seva mercantilitzaci\u00f3 (com a inversi\u00f3, marca o producte a consumir) poden ser els barris de barraques i les seves formes autorganitzades d’habitar i fer ciutat una refer\u00e8ncia per construir alternatives? Les trames comunit\u00e0ries de les barraques \u00bfpoden servir-nos per construir alternatives a una societat en la qual cada individu es pensa a si mateix com si no fos dependent de la resta? <\/p>\n Finalment tamb\u00e9 cal fer mem\u00f2ria de les lluites dels habitants de la ciutat informal (allunyant-nos dels relats que els representen \u00fanicament com a v\u00edctimes sense ag\u00e8ncia) i denunciar les formes d’exclusi\u00f3 material, i tamb\u00e9 simb\u00f2lica, a les que hist\u00f2ricament s’han enfrontat.<\/p>\n Dimarts 11 de juny – 18 a 22 h<\/strong><\/p>\n Centre Municipal Ana D\u00edaz Rico<\/strong><\/p>\n Taller<\/em><\/p>\n Els Blocs Florida van ser constru\u00efts a finals dels anys 50 per reallotjar, entre altres, a persones provinents d’alguns assentaments informals com els del Somorrostro o Montju\u00efc. Podem trobar encara el ress\u00f2 d’aquells barris en els usos de l’espai p\u00fablic i les formes de relaci\u00f3 que es donen als blocs? <\/p>\n El col\u00b7lectiu Ultra-red<\/strong> proposa una experi\u00e8ncia basada en l’escolta per entendre un barri tan sobrerepresentat com tot el contrari.<\/p>\n —–<\/p>\n Dimecres 12 de juny – 18 a 20 h<\/strong><\/p>\n Centre Cultural Bellvitge-Gornal<\/strong><\/p>\n Taula rodona<\/em><\/p>\n El barraquisme pot entendre\u2019s com una soluci\u00f3 habitacional d’emerg\u00e8ncia a la qual s’han vist hist\u00f2ricament for\u00e7ats grups socials com les persones migrants o la comunitat gitana. Pol\u00edgons d’habitatge com Bellvitge, Gornal o els Blocs Florida (origin\u00e0riament Bloques On\u00e9simo Redondo) van ser constru\u00efts com a alternativa i van introduir un nou paisatge en la trama urbana. Va ser la millor soluci\u00f3 per a tots? Eren possibles altres alternatives? Es pot dignificar les condicions de vida en els assentaments informals? <\/p>\n Amb Santiago Cirugeda (Recetas Urbanes), Juana Fern\u00e1ndez i Mercedes G\u00f3mez (Assoc. Lacho Baji Cali), Istvan Szakats (Funda\u0163ia AltArt) i Luis Costa (Binaural \/ Nodar).<\/p>\n —–<\/p>\n Dijous 13 de juny – 18 a 20 h<\/strong><\/p>\n Centre Municipal Ana D\u00edaz Rico<\/strong><\/p>\n Documental<\/em><\/p>\n Entrevies. Okupes a L’H <\/em><\/strong>\u00e9s un documental dirigit per Sheila i Bibian Escudero<\/strong> que repassa la hist\u00f2ria de 25 anys d’ocupacions a l’Hospitalet amb l’objectiu de conservar la mem\u00f2ria del moviment. L’ocupaci\u00f3 \u00e9s una de les possibles manifestacions de la ciutat informal. Quines connexions podem establir entre el moviment okupa i les ocupacions de pisos per part de fam\u00edlies desnonades o sense possibilitat d’accedir a l’habitatge? <\/p>\n Debat amb membres de l’Assemblea de Vallcarca<\/strong>.<\/p>\n —–<\/p>\n Divendres 14 de juny – 18 a 20 h<\/strong><\/p>\n Centre Cultural Bellvitge-Gornal<\/strong><\/p>\n Taula rodona<\/em><\/p>\n La ciutat informal es construeix tenint en compte \u00fanicament el valor d’\u00fas del s\u00f2l, la necessitat d’un sostre com a prioritat. Per contra, el valor de canvi regeix les transformacions de la ciutat contempor\u00e0nia: el s\u00f2l passa a ser una mercaderia m\u00e9s al servei de l’acumulaci\u00f3. Quin paper juguen la cultura i el patrimoni en els processos de renovaci\u00f3 urbana i la gentrificaci\u00f3? <\/p>\n Amb la plataforma Can Trinxet Viu<\/strong>, el col\u00b7lectiu Ultra-red<\/strong> i Rub\u00e9n Mart\u00ednez<\/strong> (La Hidra Cooperativa<\/strong>).<\/p>\n —–<\/p>\n Dissabte 15 de juny – 12 a 18 h<\/strong><\/p>\n Pla\u00e7a Blocs Florida<\/strong><\/p>\n Jornada d’activitats i dinar popular a la Pla\u00e7a Blocs Florida organitzada en col\u00b7laboraci\u00f3 amb ve\u00efns i ve\u00efnes de Blocs Florida. Intervenci\u00f3 mural a l’espai f\u00edsic amb Cristina Fraser<\/strong> i Julia Portal<\/strong>. <\/p>\n Associaci\u00f3 Lacho Baji Cali<\/strong>: Associaci\u00f3 amb seu al barri del Gornal (L’Hospitalet), fundada fa m\u00e9s de 25 anys per al suport a la comunitat gitana de l’Hospitalet i la promoci\u00f3 de la seva cultura. Juana Fern\u00e1ndez i Mercedes G\u00f3mez, dos dels seus fundadores, participen del Consell Municipal del Poble Gitano de Barcelona. <\/p>\nPRESENTACI\u00d3<\/strong><\/h4>\n
\n LaFundici\u00f3<\/strong>
\n<\/a> (L\u2019Hospitalet<\/strong>),
\n AltArt<\/strong>
\n<\/a> (Cluj<\/strong>, Romania<\/strong>) i
\n Binaural\/Nodar<\/strong>
\n<\/a> (Nodar<\/strong>, Portugal<\/strong>), que desenvolupen processos de treball entorn del passat i el present de la ciutat informal per analitzar les manifestacions actuals de \u201cl\u2019urb\u00e0\u201d i pensar el seu futur.<\/p>\nPROGRAMA<\/strong><\/h4>\n
<\/div>\n![\"\"](\"..\/wp-content\/uploads\/_imported\/46_1_1656614430.jpeg\")
<\/p>\n![\"\"](\"..\/wp-content\/uploads\/_imported\/46_2_1656614430.jpg\")
<\/p>\nPARTICIPANTS<\/strong><\/h4>\n
\n Ultra-red<\/strong>
\n<\/a>: Col\u00b7lectiu d’art sonor fundat el 1994 per activistes contra la SIDA. Originalment amb seu a Los Angeles, s’ha expandit amb membres a Am\u00e8rica del Nord i Europa: artistes, investigadors i organitzadors de diferents moviments socials, incloses les lluites de la migraci\u00f3, l’antiracisme, el desenvolupament comunitari participatiu i la pol\u00edtica del VIH\/SIDA. <\/span><\/p>\n
\n Santiago Cirugeda (Recetas Urbanas)<\/strong>
\n<\/a>: Arquitecte i activista fundador de l’estudi Recetas Urbanas, el seu treball es caracteritza per impulsar processos col\u00b7lectius de construcci\u00f3. En la seva pr\u00e0ctica sovint aprofita buits legals per intervenir en l’entorn constru\u00eft, l’autoconstrucci\u00f3 i la reutilitzaci\u00f3 de materials. <\/span><\/p>\n
\n Funda\u021bia AltArt<\/strong>
\n<\/a>: Organitza projectes art\u00edstics innovadors basats en les noves tecnologies, l’exploraci\u00f3 urbana, exposicions, cursos per a artistes i gestors culturals, tallers d’animaci\u00f3 i cinema, projeccions p\u00fabliques i debats. Els projectes AltArt aborden temes de la vida urbana contempor\u00e0nia: la identitat en l’entorn virtual, l’espai p\u00fablic, la mem\u00f2ria i la mentalitat col\u00b7lectives, els rituals socials urbans. <\/span><\/p>\n
\n Binaural \/ Nodar<\/strong>
\n<\/a>: Fundada el 2007, \u00e9s una associaci\u00f3 que es dedica a la investigaci\u00f3 de camp de so i v\u00eddeo, a les resid\u00e8ncies situades d’artistes sonors i multim\u00e8dia i a la investigaci\u00f3 social, la majoria de les seves activitats es van desenvolupar a les zones rurals dels massissos de Gralheira i Caramulo.<\/span><\/p>\n
\n Can Trinxet Viu<\/strong>
\n<\/a>: Plataforma ve\u00efnal creada el 2018 per reivindicar la conservaci\u00f3 de l’antiga f\u00e0brica de Can Trinxet al barri de Santa Eul\u00e0lia (L’Hospitalet) com a patrimoni industrial i obrer, i la seva rehabilitaci\u00f3 com a centre social, cultural i de mem\u00f2ria de gesti\u00f3 comunit\u00e0ria.<\/p>\n
\n La Hidra Cooperativa<\/strong>
\n<\/a>): Doctor en Ci\u00e8ncia Pol\u00edtica i Pol\u00edtiques P\u00fabliques. Investiga sobre la relaci\u00f3 entre pr\u00e0ctiques comunit\u00e0ries i pol\u00edtiques p\u00fabliques. La Hidra Cooperativa \u00e9s una empresa pol\u00edtica que destina el seu treball a la transformaci\u00f3 urbana, amb l’objectiu de sumar-se al conjunt de pr\u00e0ctiques professionals i socials que volen garantir el dret a la ciutat. <\/span><\/p>\n
\n[Catal\u00e0]<\/h5>\n
<\/h4>\n
PRESENTACI\u00d3<\/h4>\n
\n where the city loses its name<\/em>
\n<\/strong>, un projecte en el qual participen tres socis europeus: LaFundici\u00f3<\/strong><\/a> (L\u2019Hospitalet<\/strong>), AltArt<\/strong><\/a> (Cluj<\/strong>, Romania<\/strong>) iBinaural\/Nodar<\/strong><\/a> (Nodar<\/strong>, Portugal<\/strong>)<\/span>, que desenvolupen processos de treball al voltant del passat i el present de la ciutat informal per analitzar les manifestacions actuals \u201cd\u2019all\u00f2 urb\u00e0” i pensar el seu futur.<\/p>\nPROGRAMA<\/h4>\n
PARTICIPANTS<\/h4>\n
\n
\n
\n Ultra-red<\/strong>
\n <\/a>
\n <\/span>
\n<\/i>: Col\u00b7lectiu d’art sonor fundat el 1994 per activistes contra la SIDA. Originalment amb seu a Los Angeles, s’ha expandit amb membres a Am\u00e8rica del Nord i Europa: artistes, investigadors i organitzadors de diferents moviments socials, incloses les lluites de la migraci\u00f3, l’antiracisme, el desenvolupament comunitari participatiu i la pol\u00edtica del VIH \/ SIDA. <\/p>\n
\n Santiago Cirugeda (Recetas Urbanas)<\/strong><\/a>:<\/span>
\n<\/i> Arquitecte i activista fundador de l\u2019estudi Recetas Urbanas, el seu treball es caracteritza per impulsar processos col\u00b7lectius de construcci\u00f3. En la seva pr\u00e0ctica sovint aprofita buits legals per a intervenir en l\u2019entorn constru\u00eft, l\u2019autoconstrucci\u00f3 i la reutilitzaci\u00f3 de materials. <\/p>\n
\n Funda\u021bia AltArt<\/strong><\/a>:<\/span>
\n<\/em> organitza projectes art\u00edstics innovadors basats en les noves tecnologies, l’exploraci\u00f3 urbana, exposicions, cursos per a artistes i gestors culturals, tallers d’animaci\u00f3 i cinema, projeccions p\u00fabliques i debats. Els projectes d\u2019AltArt aborden temes de la vida urbana contempor\u00e0nia: la identitat en l’entorn virtual, l’espai p\u00fablic, la mem\u00f2ria i la mentalitat col\u00b7lectives, els rituals socials urbans. <\/p>\n
\n Binaural \/ Nodar<\/strong><\/a>:<\/span>
\n<\/em> Fundada el 2007, \u00e9s una associaci\u00f3 que es dedica a la investigaci\u00f3 de camp de so i v\u00eddeo, a les resid\u00e8ncies situades d’artistes sonors i multim\u00e8dia i a la investigaci\u00f3 social, la majoria de les seves activitats es desenvolupen a les zones rurals dels massissos de Gralheira i Caramulo.<\/p>\n