{"id":5810,"date":"2014-04-24T00:00:00","date_gmt":"2014-04-24T00:00:00","guid":{"rendered":"https:\/\/lafundicio.net\/noticia\/algunas-reflexiones-sobre-el-ciclo-la-ciudad-ganada-la-ciudad-perdida\/"},"modified":"2014-04-24T00:00:00","modified_gmt":"2014-04-24T00:00:00","slug":"algunas-reflexiones-sobre-el-ciclo-la-ciudad-ganada-la-ciudad-perdida","status":"publish","type":"noticia","link":"https:\/\/lafundicio.net\/ca\/noticia\/algunas-reflexiones-sobre-el-ciclo-la-ciudad-ganada-la-ciudad-perdida\/","title":{"rendered":"Algunes reflexions sobre el cicle ‘La ciutat guanyada, la ciutat perduda’"},"content":{"rendered":"
\"Fotograma
Fotograma de ‘La ciutat \u00e9s nostra’ amb alguns dels seus protagonistes.<\/figcaption><\/figure>\n

En les dues pel\u00b7l\u00edcules anteriors del cicle hem vist dues mirades oposades sobre aquests barris de les perif\u00e8ries urbanes: d’una banda, com va assenyalar Jorge Larrosa<\/strong> en el debat posterior a la seva projecci\u00f3,
\n Els joves de barri<\/strong>
\n<\/em> (V\u00eddeo-Nou<\/strong>, 1982<\/strong>) ens presenta els joves de Canyelles<\/strong> i el propi barri com una llista de problemes: atur, delinq\u00fc\u00e8ncia, drogues, abandonament escolar… s\u00f3n els primers anys 80, i la perif\u00e8ria urbana apareix representada com un territori que requereix la intervenci\u00f3 social de l’administraci\u00f3 p\u00fablica. D’altra banda,
\n La ciutat \u00e9s nostra<\/strong>
\n<\/em> (Tino Calabuig<\/strong>, 1975<\/strong>) ens mostra les lluites ve\u00efnals que van aconseguir dignificar la vida als barris davant la cobd\u00edcia dels especuladors que, en conniv\u00e8ncia amb el r\u00e8gim franquista, havia desposse\u00eft les masses de les zones rurals. <\/p>\n

Cap de les formes de lluita dels ve\u00efns i ve\u00efnes que mostra el documental de Tino Calabuig es troba representada a la pel\u00b7l\u00edcula de Video-Nou; semblaria que qualsevol imatge de la capacitat dels barris per autoorganitzar-se ens hagu\u00e9s estat escamotejada; els seus habitants apareixen com a subjectes a\u00efllats i abandonats a la seva sort individual, incapa\u00e7os d’establir xarxes de suport mutu i de transformar les seves circumst\u00e0ncies.<\/p>\n

La transici\u00f3 marca el per\u00edode transcorregut entre els dos moments hist\u00f2rics representats a La ciutat \u00e9s nostra<\/em> i Els joves de barri<\/em>; per a alguns, l’arribada de la democr\u00e0cia feia innecess\u00e0ria l’exist\u00e8ncia de les associacions de ve\u00efns, el paper de les quals havia de ser assumit pels partits pol\u00edtics i la pr\u00f2pia administraci\u00f3 p\u00fablica, no en va els membres de les associacions, com podem veure a La ciutat \u00e9s nostra<\/em>, veien en les eleccions democr\u00e0tiques un mitj\u00e0 per assolir el poder institucional i des d’all\u00ed solucionar els problemes dels barris. Podem dir que el transvasament dels quadres dirigents de les associacions de ve\u00efns cap als ajuntaments democr\u00e0tics va desarticular en alguna mesura el teixit social? Van servir les representacions de les perif\u00e8ries urbanes com la que ofereix Els joves de barri<\/em> per justificar la implementaci\u00f3 de pol\u00edtiques assistencials? Fins a quin punt aquestes pol\u00edtiques van causar l’efecte de, precisament, despolititzar<\/em> la vida social als barris? Aquestes s\u00f3n algunes preguntes que ens han anat sorgint durant aquest breu cicle i que romanen obertes al debat. <\/p>\n

Aquesta tarda tancarem el cicle amb la projecci\u00f3 de Gitanos sense roman\u00e7<\/strong> (
\n Lloren\u00e7 Soler<\/strong>
\n<\/a>, 1976) \u2014a qui agra\u00efm molt que ens hagi cedit els drets d’exhibici\u00f3 de la pel\u00b7l\u00edcula\u2014 amb la intenci\u00f3 d’introduir una l\u00ednia narrativa diferent: Quin va ser el paper de grups minoritaris com la poblaci\u00f3 gitana durant aquest per\u00edode? Quines representacions ens queden de la comunitat gitana en aquella \u00e8poca? Es t\u00e9 una imatge ajustada del paper dels gitanos als barris en aquells moments hist\u00f2rics? Quin paper van jugar els arquitectes en la configuraci\u00f3 urban\u00edstica dels barris? I el teixit social? Aquestes s\u00f3n algunes preguntes sobre les quals volem reflexionar aquesta tarda amb les representants de l’associaci\u00f3 cultural gitana Lach\u00f3 Baj\u00ed Cal\u00ed<\/g> i l’arquitecte
\n Santiago Cirugeda<\/g>
\n<\/g>, i amb tots vosaltres, \u00e9s clar. Us esperem. <\/p>\n","protected":false},"featured_media":1066,"template":"","categories":[],"class_list":["post-5810","noticia","type-noticia","status-publish","has-post-thumbnail","hentry"],"acf":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/lafundicio.net\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/noticia\/5810","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/lafundicio.net\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/noticia"}],"about":[{"href":"https:\/\/lafundicio.net\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/noticia"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/lafundicio.net\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/1066"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/lafundicio.net\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=5810"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/lafundicio.net\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=5810"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}