{"id":5777,"date":"2014-11-26T00:00:00","date_gmt":"2014-11-26T00:00:00","guid":{"rendered":"https:\/\/lafundicio.net\/noticia\/apuntes-sobre-lacho-baji\/"},"modified":"2014-11-26T00:00:00","modified_gmt":"2014-11-26T00:00:00","slug":"apuntes-sobre-lacho-baji","status":"publish","type":"noticia","link":"https:\/\/lafundicio.net\/ca\/noticia\/apuntes-sobre-lacho-baji\/","title":{"rendered":"Apunts sobre ‘Lacho baji’"},"content":{"rendered":"

18:00 h.<\/strong> Dels artistes encara falten Manolo i Piki. Hi ha tota la fam\u00edlia i alguns curiosos que s’han “atrevit” a despla\u00e7ar-se fins a El Gornal. De les 98 persones que van dir que assistirien en una xarxa social que comen\u00e7a per f, amb prou feines n’apareixen 6. Alguna cosa haurem fet malament amb la comunicaci\u00f3, aix\u00f2, o la resposta a la pregunta que la Mercedes ens va llan\u00e7ar a l’entrevista que li vam fer \u00e9s: res. La pregunta era: \u2014I tot aix\u00f2 qu\u00e8 li importa als paios?\u2014. La formulava en refer\u00e8ncia al lloc que articula la nostra indagaci\u00f3: Lach\u00f3 Baj\u00ed. Lach\u00f3 Baj\u00ed (La bona sort) va ser una Escola Pont per als nens gitanos d’unes barraques (despr\u00e9s barracons) situades entre dos assentaments d’arquitectura igualment “vernacla”, La Bomba i Can Pi. Alguns es refereixen a aquest lloc intersticial com La Cadena, altres com el Pol\u00edgon Pedrosa i uns tercers van traslladar el nom de l’escola al territori. L’escola va ser promoguda pel Secretariat Gitano i l’administraci\u00f3 p\u00fablica a finals dels 60, principis dels 70. La Mar\u00eda Ventura va ser una de les primeres dues mestres que van aixecar juntament amb els ve\u00efns el primer barrac\u00f3 de l’escola Lach\u00f3 Baj\u00ed, mentre al mat\u00ed seguia donant classe a l’escola Pomezia en el que ara s\u00f3n els blocs de la Florida a L’Hospitalet. Ella i el seu marit Lawrence, d’origen canadenc, ens han deixat escanejar algunes de les imatges del seu \u00e0lbum familiar. En una de les fotos apareix Larry estirat a terra abra\u00e7at per diversos nens, a la seva dreta una nena somriu i a la seva esquerra el que alguns han identificat com el tiet Raimundo saluda aixecant la m\u00e0, just al seu costat un nen ensenya a la c\u00e0mera la seva postura flamenca, de mig costat amb el bra\u00e7 enlaire, l’\u00faltim protagonista d’aquesta imatge riu i sembla forcejar per sortir de la foto mentre el flamenc el ret\u00e9 agafant-lo pel jersei. Hem decidit anomenar aquest projecte de passeig + cant + mem\u00f2ria amb el nom d’aquesta escola. No som els primers, l’entitat amb la qual col\u00b7laborem tamb\u00e9 pren el seu nom d’all\u00e0; l’associaci\u00f3 Lach\u00f3 Baj\u00ed Cal\u00ed, afegeix aquesta \u00faltima paraula cal\u00ed, gitana: la bona sort gitana.<\/p>\n\n

18:30 h.<\/strong> Apareixen finalment “El Negro” i Juan, amb les seves guitarres, hi ha nervis, \u00e9s normal. \u00c9s hora de comen\u00e7ar: \u2014Aix\u00f2 no \u00e9s una visita guiada\u2014, diu Paco abans de donar pas al primer cant. El que hem preparat s\u00f3n algunes imatges, al revers de les quals hi ha sempre enfrontat un text. El seu origen \u00e9s divers: \u00e0lbums familiars, premsa, llibres, entrevistes pr\u00f2pies i alienes… Les parelles d’imatge\/text no han d’estar relacionades de forma “simp\u00e0tica” diguem, potser la relaci\u00f3 s’estableix amb la\/les imatge\/es o el\/els text\/os d’altres dels cartells, en conjunt formen una constel\u00b7laci\u00f3 discursiva i narrativa de les coses que hem anat trobant associades a aquest lloc. En un mateix pla hi ha retalls de premsa i fotografies personals, els panells prefabricats de les barraques i l’arquitectura escult\u00f2rica de Toyo Ito, Celestino Corbacho, alcalde de L’Hospitalet des de 1994 al 2008 i principal impulsor del denominat Districte Econ\u00f2mic que avui s’imposa al que un dia va ser la ciutat informal, i Papa Mundo, un dels gitanos vells que explicava hist\u00f2ries a la llar de foc de les barraques. No seran les mateixes relacions les que estableixi, Aroa amb 14 anys que N\u00faria, amb alguns m\u00e9s. En qualsevol cas, el que \u00e9s interessant \u00e9s que ambdues visions es creuen, en passar-se alguns d’aquests papers Aroa descobreix que li fa gr\u00e0cia l’accent de N\u00faria, la nostra amiga “Asturialiana”(1) (1. australiana de pares asturians) i per aqu\u00ed comen\u00e7a cert tipus d’intercanvi. L’inici \u00e9s per buleries, cal baixar una mica la gravadora perqu\u00e8 satura, \u00abNo em fa por del teu voler\u00bb diu la lletra dels Barraconeros. <\/p>\n