{"id":5766,"date":"2014-11-27T00:00:00","date_gmt":"2014-11-27T00:00:00","guid":{"rendered":"https:\/\/lafundicio.net\/noticia\/introduccion-a-perros-callejeros\/"},"modified":"2014-11-27T00:00:00","modified_gmt":"2014-11-27T00:00:00","slug":"introduccion-a-perros-callejeros","status":"publish","type":"noticia","link":"https:\/\/lafundicio.net\/ca\/noticia\/introduccion-a-perros-callejeros\/","title":{"rendered":"Introducci\u00f3 a &#8216;Gossos de carrer&#8217;"},"content":{"rendered":"<p><a href=\"https:\/\/lafundicio.net\/wp-content\/uploads\/2015\/01\/Cartel-Perros-Callejeros-Bellvitge-rol-en-vivo_web.jpg\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignnone wp-image-2257\" src=\"..\/wp-content\/uploads\/_imported\/17_1656614326.jpg\" alt=\"Cartell Gossos de Carrer Bellvitge rol en viu_web\" width=\"414\" height=\"625\"><\/a><\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<div>Estem treballant simult\u00e0niament en les dues properes escenes de&nbsp;<strong><br \/>\n  <i>Bellvitge rol en viu<\/i><br \/>\n<\/strong>:&nbsp;<i><strong>Gossos de carrer<\/strong> <\/i>i&nbsp;<strong><br \/>\n  <i>Treballs i dies<\/i><br \/>\n<\/strong>. Aqu\u00ed us deixem una breu reflexi\u00f3 sobre com plantegem la primera de les dues: <\/div>\n<div><\/div>\n<div>En moltes ocasions, escoltant parlar als seus propis protagonistes, ve\u00efns i ve\u00efnes que han viscut al barri des de la seva construcci\u00f3, sembla que el relat hist\u00f2ric de <strong>Bellvitge<\/strong> finalitza als anys 80 \u2014igual que el de molts barris obrers de l&#8217;estat espanyol similars\u2014. Entre altres motius, la irrupci\u00f3 de fortes problem\u00e0tiques socials com la delinq\u00fc\u00e8ncia juvenil o la droga, fa que es passi de puntetes sobre tota aquella d\u00e8cada. En part, pel\u00b7l\u00edcules com <i>Gossos de carrer<\/i> van contribuir a construir i instal\u00b7lar en l&#8217;imaginari col\u00b7lectiu representacions de les perif\u00e8ries urbanes en qu\u00e8 aquestes apareixien com a territoris perillosos i els seus habitants com a salvatges i delinq\u00fcents. La demonitzaci\u00f3 dels grups subalterns \u2014ja sigui per q\u00fcestions de classe, ra\u00e7a, g\u00e8nere o altres\u2014, dels seus estils de vida i dels territoris que habiten no era res nou a finals dels 70 ni tampoc ha desaparegut en l&#8217;actualitat; encara avui es reprodueixen i circulen prejudicis i estereotips negatius sobre els barris de les perif\u00e8ries urbanes.  <\/div>\n<div><\/div>\n<div>Podr\u00edem dir que els 80 comencen realment a finals de la d\u00e8cada anterior amb les primeres eleccions democr\u00e0tiques de 1979. Aquest esdeveniment marca la fi d&#8217;un intens cicle de lluites durant el qual es va forjar la idiosincr\u00e0sia de barris com Bellvitge. \u00c9s en aquest moment quan els l\u00edders ve\u00efnals s&#8217;incorporen als \u00f2rgans de govern i a l&#8217;administraci\u00f3 p\u00fablica i s&#8217;estableix, de forma m\u00e9s o menys t\u00e0cita, un pacte de no agressi\u00f3 a les incipients institucions democr\u00e0tiques. No deixa de ser significatiu que la darrera gran mobilitzaci\u00f3 ve\u00efnal a Bellvitge acab\u00e9s cap a 1977 quan es va aconseguir aturar els plans de les constructores per edificar m\u00e9s blocs de pisos al barri \u2014un moment hist\u00f2ric que reflectim en l&#8217;escena   &nbsp;<i><a href=\"https:\/\/lafundicio.net\/?s=Boicot+a+las+obras\" target=\"_blank\" rel=\"noopener noreferrer\"><strong>Boicot a les obres<\/strong><\/a> <\/i>del nostre joc de rol\u2014.<\/div>\n<div><\/div>\n<div>Amb la instituci\u00f3 dels ajuntaments democr\u00e0tics \u2014i especialment en els ajuntaments d&#8217;esquerra progressista, que eren majoria a les perif\u00e8ries urbanes\u2014 es van posar en marxa una s\u00e8rie de pol\u00edtiques socials que pretenien abordar problemes com els esmentats i que fins aleshores havien estat reprimits o tractats com a objecte de la benefic\u00e8ncia. Aquestes pol\u00edtiques van tenir resultats contradictoris o, si m\u00e9s no, paradoxals, ja que si b\u00e9 van mitigar en part les conseq\u00fc\u00e8ncies de la desigualtat social, d&#8217;altra banda van instaurar tota una s\u00e8rie de mecanismes que assenyalaven i categoritzaven els joves dels barris de la perif\u00e8ria principalment com a subjectes passius i v\u00edctimes de les seves circumst\u00e0ncies sense capacitat d&#8217;ag\u00e8ncia i de transformar la seva realitat. <\/div>\n<div><\/div>\n<div>En el <a href=\"https:\/\/lafundicio.net\/blog\/2014\/04\/24\/algunas-reflexiones-sobre-el-ciclo-la-ciudad-ganada-la-ciudad-perdida\/\" target=\"_blank\" rel=\"noopener noreferrer\">debat posterior al passi del v\u00eddeo documental <\/a><i><a href=\"https:\/\/lafundicio.net\/blog\/2014\/04\/24\/algunas-reflexiones-sobre-el-ciclo-la-ciudad-ganada-la-ciudad-perdida\/\" target=\"_blank\" rel=\"noopener noreferrer\"><strong>Els joves de barri<\/strong><\/a>,<\/i> &nbsp;filmat pel col\u00b7lectiu <strong>Video-Nou<\/strong> al barri de <strong>Canyelles<\/strong> (<strong>Barcelona<\/strong>) el 1982, que vam projectar a l&#8217;<strong>Institut Bellvitge<\/strong> el passat mes d&#8217;abril, el fil\u00f2sof <strong>Jorge Larrosa<\/strong> assenyalava com la pel\u00b7l\u00edcula retratava els joves i el seu context com una llista de problemes: delinq\u00fc\u00e8ncia, atur, absentisme escolar\u2026 en el v\u00eddeo no es fa refer\u00e8ncia a cap de les formes d&#8217;autoorganitzaci\u00f3, apoderament col\u00b7lectiu i autonomia que caracteritzava la vida als barris de la perif\u00e8ria. &nbsp;Resulta significatiu que el documental fos un enc\u00e0rrec del propi <strong>Ajuntament de Barcelona<\/strong>. En aquest mateix debat <strong>Antonio Rosa<\/strong>, educador social i membre de diverses entitats de Bellvitge des dels anys 70, portava a col\u00b7laci\u00f3 el terme &nbsp;<i>predelinq\u00fcent <\/i>que s&#8217;aplicava des dels programes d&#8217;assist\u00e8ncia social a determinats joves en base a una s\u00e8rie d&#8217;<i>indicadors<\/i>. En certa manera podem dir que les categoritzacions i l&#8217;argot emprats per educadors, assistents i treballadors socials tamb\u00e9 van contribuir de forma retroactiva a fixar un determinat imaginari sobre els joves dels barris. <\/div>\n<div><\/div>\n<div>Aix\u00ed doncs, l&#8217;administraci\u00f3 p\u00fablica va desplegar tota una s\u00e8rie de recursos, coneixements i tecnologies que van suplir l&#8217;acci\u00f3 autoorganitzada dels ve\u00efns i ve\u00efnes, alhora que funcionaven com a dispositius de control i disciplinament. D&#8217;aquesta manera a <g id=\"gid_0\">L&#8217;Hospitalet<\/g>, el 1979, s&#8217;elimina el <g id=\"gid_1\">Padr\u00f3 de Benefic\u00e8ncia<\/g> heretat del r\u00e8gim franquista i es descentralitzen els <g id=\"gid_2\">Serveis Socials<\/g> assignant un treballador social a cada districte. Aix\u00ed mateix el <strong>Departament de Serveis Socials<\/strong> encarrega al grup <strong>Obinso<\/strong> una investigaci\u00f3 sobre delinq\u00fc\u00e8ncia juvenil a la ciutat, realitzada pels soci\u00f2legs <strong>Llu\u00eds Ventosa<\/strong> i <strong>Llu\u00eds Recolons<\/strong>.  <\/div>\n<div><\/div>\n<div>No \u00e9s d&#8217;estranyar doncs, que els ve\u00efns i ve\u00efnes de Bellvitge, la identitat dels quals es va construir en la lluita per dignificar les seves condicions de vida, rebutgin parlar sobre un moment de la seva hist\u00f2ria que s&#8217;associa de forma simplista i excloent amb la delinq\u00fc\u00e8ncia i la droga i en qu\u00e8 la mobilitzaci\u00f3 ve\u00efnal va deixar de tenir un paper rellevant en l&#8217;esfera p\u00fablica \u2014\u00e9s significatiu, per exemple, el debat obert aleshores sobre les associacions de ve\u00efns i ve\u00efnes que algunes persones consideraven innecess\u00e0ries un cop els partits havien assumit el poder pol\u00edtic\u2014. En certa manera podem entendre aquests fets com a traumes reprimits dels quals no es parla i que es releguen a un estrat inferior de la mem\u00f2ria col\u00b7lectiva dels barris. <\/div>\n<div><\/div>\n<div>Amb aquesta nova escena de&nbsp;<i>Bellvitge rol en viu <\/i>ens proposem abordar la mem\u00f2ria del barri en aquells anys i ens preguntem com fer-ho: en primer lloc<strong> ens sembla necessari posar de relleu la complexitat pol\u00edtica, social i cultural del moment i oposar-la a qualsevol relat simplista<\/strong>. La mera cr\u00f2nica de successos m\u00e9s o menys s\u00f2rdids resulta tan inexacta com ho seria un retrat edulcorat en qu\u00e8 nom\u00e9s s&#8217;enfoquessin aspectes positius; aix\u00f2 no treu que sigui necessari fer una feina \u201carqueol\u00f2gica\u201d que \u201crescat del oblit&#8221; iniciatives i persones que van tenir un paper destacat en la configuraci\u00f3 del barri en aquella \u00e8poca. <\/div>\n<div><\/div>\n<div>L&#8217;inici de la democr\u00e0cia a principis dels 80 va portar amb si una eclosi\u00f3 cultural que a L&#8217;Hospitalet va tenir les seves expressions m\u00e9s vives a les <strong>Aules de Cultura<\/strong> dels districtes. A Bellvitge, per exemple, l&#8217;Aula de Cultura viu moments d&#8217;efervesc\u00e8ncia en qu\u00e8 ve\u00efns i ve\u00efnes, en col\u00b7laboraci\u00f3 amb <strong>Nelly Peydr\u00f3<\/strong>, qui va ser directora de l&#8217;Aula entre els anys 1979 i 1984, prenen l&#8217;esfera p\u00fablica i el carrer a trav\u00e9s de les pr\u00e0ctiques culturals despr\u00e9s de d\u00e8cades de repressi\u00f3 i censura. <\/div>\n<div><\/div>\n<div>El <i>macguffin<\/i> de <i>Gossos de carrer<\/i> (l&#8217;escena de <i>Bellvitge rol en viu)<\/i> \u00e9s precisament una de les escenes finals de la pel\u00b7l\u00edcula&nbsp;<i>Gossos de carrer<\/i> dirigida per <strong>Jos\u00e9 Antonio de la Loma<\/strong> el 1977. El desenvolupament de la trama, que no avan\u00e7arem encara, ens servir\u00e0 per establir una conversa (rizom\u00e0tica, descentrada\u2026) sobre tots aquests aspectes pol\u00edtics, socials i culturals. L&#8217;escena (de la pel\u00b7l\u00edcula) va ser rodada precisament a Bellvitge, per ser exactes davant del cinema <g id=\"gid_2\">Lumi\u00e8re<\/g>, sala en la qual es projectar\u00e0 anys m\u00e9s tard amb gran solaz del p\u00fablic. La nostra escena (la del joc de rol) arrencar\u00e0 just en aquest moment i lloc, amb el p\u00fablic del cinema Lumi\u00e8re veient el final de la pel\u00b7l\u00edcula <i>Gossos de carrer <\/i>a principis dels anys 80. A la sortida del cinema es desencadenaran una s\u00e8rie imprevisible d&#8217;esdeveniments\u2026 \u00a1permanegueu atentxs a les vostres pantalles!    <\/div>\n<div><\/div>\n<div><strong>Si vols col\u00b7laborar en&nbsp;<i>Gossos de carrer<\/i> aportant el teu testimoni personal, documentaci\u00f3, imatges, participant en la creaci\u00f3 dels personatges, de la trama argumental o en la producci\u00f3 de l&#8217;attrezzo i els elements de decorat o simplement jugant posa&#8217;t en contacte amb nosaltres. \u00a1Qualsevol aportaci\u00f3 ser\u00e0 benvinguda :D! <\/strong><\/div>\n<div><\/div>\n<div>La primera partida d&#8217;aquesta escena est\u00e0 prevista per a mitjans del mes de febrer de 2015 coincidint amb el Carnaval. \u00a1T&#8217;esperem! <\/div>\n<div><\/div>\n<p>&nbsp;<\/p>\n<p>&nbsp;<\/p>\n","protected":false},"featured_media":1143,"template":"","categories":[],"class_list":["post-5766","noticia","type-noticia","status-publish","has-post-thumbnail","hentry"],"acf":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/lafundicio.net\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/noticia\/5766","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/lafundicio.net\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/noticia"}],"about":[{"href":"https:\/\/lafundicio.net\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/noticia"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/lafundicio.net\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/1143"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/lafundicio.net\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=5766"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/lafundicio.net\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=5766"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}