{"id":5754,"date":"2015-02-20T00:00:00","date_gmt":"2015-02-20T00:00:00","guid":{"rendered":"https:\/\/lafundicio.net\/noticia\/los-jovenes-de-barrio\/"},"modified":"2015-02-20T00:00:00","modified_gmt":"2015-02-20T00:00:00","slug":"los-jovenes-de-barrio","status":"publish","type":"noticia","link":"https:\/\/lafundicio.net\/ca\/noticia\/los-jovenes-de-barrio\/","title":{"rendered":"Els joves de barri"},"content":{"rendered":"

<\/p>\n

A prop\u00f2sit de
\n Perros callejeros<\/strong>
\n<\/em>, l’escena de 
\n Bellvitge rol en viu<\/strong>
\n<\/em>, i en relaci\u00f3 amb la darrera entrada<\/a> d’aquest mateix blog, escriv\u00edem aix\u00f2 en una altra part:<\/p>\n

\u00ab\u00c9s precisament a finals dels 70 i comen\u00e7aments dels 80 quan es van crear espais socioculturals dirigits als joves \u2014com centres oberts, casals i <\/em>esplais\u2014 que ben aviat van establir acords i convenis amb les administracions p\u00fabliques i es van coordinar per realitzar tasques d’assist\u00e8ncia a poblacions considerades en risc d’exclusi\u00f3 social. \u00c9s en aquest moment quan comen\u00e7a a implementar-se i estendre’s la idea que el carrer, que fins aleshores havia estat el principal espai de joc i socialitzaci\u00f3 de nens i joves, era un lloc perill\u00f3s. Calia doncs establir espais regulats i normativitzats on el temps de lleure dels nens i joves fos gestionat i controlat pels adults, tasques de les quals s’encarregar\u00e0 tota una s\u00e8rie de t\u00e8cnics i professionals: educadors i treballadors socials, educadors de temps lliure, educadors de carrer, monitors d’esplai, etc. Des d’un altre punt de vista podem entendre que tots aquests dispositius i coneixements van reduir notablement l’autonomia i les capacitats dels nens i joves per autoorganitzar el seu lleure i la seva manera d’habitar el territori. Cal destacar tamb\u00e9 que el barri de Bellvitge<\/g>, durant els 60 i 70, no estava urbanitzat en gran mesura; aix\u00f2 oferia als nens i joves un bon grapat d’espais indefinits \u2014descampats, escombreres i zones en obres\u2014 que podien emprar lliurement en els seus jocs, sense estar condicionats pel disseny i els criteris de l’urbanisme oficial. Ja en els anys 80, la irrupci\u00f3 de la droga en la vida i de les \u201cbandes juvenils\u201d l’imaginari col\u00b7lectiu del barri acabaria per donar la puntilla a aquests modes infantils d’habitar la ciutat. <\/em>\u00bb<\/p>\n

 <\/p>\n

\"Article<\/a>
Article publicat a La Vanguardia el 19 de novembre de 1982. En els destacats s’adverteix del ‘perill del lleure’. Per descomptat, el lleure \u00e9s l’enemic de la productivitat.<\/figcaption><\/figure>\n

 <\/p>\n

Entre aquest cos t\u00e8cnic i de coneixements socials que van desembarcar en barris com Bellvitge durant aquells primers anys de la democr\u00e0cia, en qu\u00e8 es van posar en funcionament les primeres pol\u00edtiques socials tal com avui les coneixem, tamb\u00e9 es va comptar la sociologia: el 1979 Pilar Ferran<\/strong>, aleshores Tinent d’Alcalde de Serveis Socials de l’Ajuntament de L’Hospitalet, va encarregar al grup Obinso<\/strong> un estudi sobre delinq\u00fc\u00e8ncia juvenil a la ciutat entre els anys 1976 i 1981. L’informe va ser realitzat pels soci\u00f2legs Llu\u00eds Ventosa<\/g> i Llu\u00eds Recolons<\/g> a qui incorporem com a personatges a l’escena. Durant la nostra investigaci\u00f3 per a la creaci\u00f3 de
\n Perros callejeros<\/strong>
\n<\/em> vam poder entrevistar Llu\u00eds Recolons: <\/p>\n