{"id":5750,"date":"2015-03-03T00:00:00","date_gmt":"2015-03-03T00:00:00","guid":{"rendered":"https:\/\/lafundicio.net\/noticia\/cronica-del-primer-encuentro-lh-cap-a-on\/"},"modified":"2015-03-03T00:00:00","modified_gmt":"2015-03-03T00:00:00","slug":"cronica-del-primer-encuentro-lh-cap-a-on","status":"publish","type":"noticia","link":"https:\/\/lafundicio.net\/ca\/noticia\/cronica-del-primer-encuentro-lh-cap-a-on\/","title":{"rendered":"Cr\u00f2nica de la primera trobada L’H CAP A ON?"},"content":{"rendered":"

Us deixem la cr\u00f2nica de la primera trobada L’H CAP A ON? Debat col\u00b7lectiu sobre les pol\u00edtiques culturals i el futur districte cultural a L’ <\/strong>Hospitalet<\/strong><\/em>, centrada en les intervencions de Montse Santolino<\/strong> i Rub\u00e9n Mart\u00ednez<\/strong>. Podeu descarregar-la en catal\u00e0 i castell\u00e0 i en format pdf aqu\u00ed<\/a> i tamb\u00e9 teniu els \u00e0udios complets de les seves intervencions de Montse Santolino i Rub\u00e9n Mart\u00ednez aqu\u00ed<\/a> i aqu\u00ed<\/a> respectivament. <\/p>\n

Aprofitem per recordar que la data proposada per a una segona trobada \u00e9s el 13 de mar\u00e7. Del debat posterior a les xerrades va resultar clara la proposta de donar continu\u00eftat a la iniciativa i que aquesta segona trobada serv\u00eds per mapejar actors i iniciatives culturals a la ciutat, aix\u00ed com les xarxes de suport existents al territori. Per aquest motiu, el grup impulsor de la primera trobada convoca a una reuni\u00f3 preparat\u00f2ria el dimecres 4 de mar\u00e7 a les 19h<\/strong>, a la seu dels Grallers Bellvitge<\/strong> (Avda. Mare de D\u00e9u de Bellvitge, 190 L’Hospitalet) <\/a><\/span> a l’espai f\u00edsic de LaFundici\u00f3<\/strong><\/a> (c\/ Prat, 11, baixos 2, Bellvitge, L’Hospitalet<\/a>) a la qual convida a assistir a totes aquelles persones interessades a sumar-se i aportar a aquest proc\u00e9s obert, ciutad\u00e0 i col\u00b7lectiu.<\/p>\n

 <\/p>\n

Cr\u00f2nica de la 1a trobada L’H CAP A ON?
\nDivendres 13\/02\/2015, Espai Salamina<\/p>\n

La presentaci\u00f3 de la trobada va ser realitzada per V\u00edctor G\u00f3mez i Francisco Rubio. V\u00edctor, membre de Laboratori Teatral Patates amb Suc, va posar sobre la taula alguns dels motius que han portat a un grup de ve\u00efns i ve\u00efnes de L’Hospitalet relacionats de diferent forma amb la cultura a impulsar aquesta idea.
\nD’una banda la intu\u00efci\u00f3 que es respirava la necessitat de crear aquest espai de trobada, intu\u00efci\u00f3 que podem considerar confirmada per l’aflu\u00e8ncia, superior a les expectatives m\u00e9s optimistes del grup impulsor. Aquest espai de trobada no es concep de forma negativa, \u00e9s a dir, reactiva a les pol\u00edtiques de les administracions p\u00fabliques respecte a la cultura, sin\u00f3 de forma positiva i propositiva. <\/p>\n

D’altra banda, per\u00f2, \u00e9s cert que l’aparici\u00f3 en escena del projecte de districte cultural a L’Hospitalet t\u00e9 la seva import\u00e0ncia, ja que si en les pol\u00edtiques culturals de la ciutat tenen tant pes iniciatives que estan m\u00e9s relacionades amb l’urbanisme que amb la regeneraci\u00f3 cultural, es fa necess\u00e0ria una resposta.<\/p>\n

A continuaci\u00f3 Francisco, soci de la cooperativa de treball cultural LaFundici\u00f3, va introduir alguns matisos m\u00e9s respecte a la proposta de trobada plantejada. Concretament va fer expl\u00edcita la intenci\u00f3 de superar certes dicotomies que solen apar\u00e8ixer en reunions de car\u00e0cter obert sobre problem\u00e0tiques culturals: la distinci\u00f3 entre el professional, el comunitari i l’amateur i la dial\u00e8ctica dins\/fora: els agents que porten temps operant a la ciutat enfront dels nouvinguts. <\/p>\n

Aix\u00ed mateix es va posar sobre la taula des del principi la intenci\u00f3 de donar-li continu\u00eftat a la iniciativa m\u00e9s enll\u00e0 d’aquest esdeveniment puntual i d’obrir el grup impulsor a tots aquells que despr\u00e9s de la conclusi\u00f3 de la trobada aix\u00ed ho desitgessin.<\/p>\n

A continuaci\u00f3 va arribar el torn de les dues persones convidades a obrir el debat: Montse Santolino<\/strong> i Rub\u00e9n Mart\u00ednez.<\/strong> Montse Santolino \u00e9s periodista i ve\u00efna de La Florida<\/strong>, un dels barris de L’Hospitalet; investigadora de les lluites i projectes culturals a la ciutat; el prop\u00f2sit de la seva intervenci\u00f3 era fer un rep\u00e0s del camp cultural de la ciutat en els \u00faltims 35 anys. Per la seva banda Rub\u00e9n Mart\u00ednez, investigador en cultura, membre de
\n La Hidra<\/strong>
\n<\/a>, de l’
\n Observatori Metropolit\u00e0 de Barcelona<\/strong>
\n<\/a> i de l’
\n Institut de Govern i Pol\u00edtiques P\u00fabliques<\/strong>
\n<\/a> de la UAB<\/strong> tenia encomanada la tasca d’enlla\u00e7ar el quadre elaborat per Montse amb una introducci\u00f3 al concepte de districte cultural. <\/p>\n

Montse va realitzar un relat que tot i que, segons les seves pr\u00f2pies paraules, marcat per la seva pr\u00f2pia biografia com a activista, va ser prec\u00eds a l’hora d’abordar els principals punts d’inter\u00e8s de la hist\u00f2ria cultural recent de L’Hospitalet. Va comen\u00e7ar llan\u00e7ant una hip\u00f2tesi: no existeix una identitat, una articulaci\u00f3 forta, del teixit cultural. Per a Montse, a l’hora d’explicar aquest fenomen cal retrocedir 35 anys. Concretament va fer \u00e8mfasi a assenyalar la desarticulaci\u00f3 dels moviments ve\u00efnals per part dels partits pol\u00edtics del moment com un dels principals inputs a tenir en compte. Existeix un paral\u00b7lelisme molt clar entre el moment hist\u00f2ric i pol\u00edtic actual i els anys on es forja la Cultura de la Transici\u00f3<\/em> \u2014en paraules de Guillem Mart\u00ednez\u2014, sent aquest episodi hist\u00f2ric una “oportunitat perduda” de la qual aprendre per no cometre els mateixos errors. <\/p>\n

Del 75 al 82 es donen uns anys d’experimentaci\u00f3, una cultura popular molt lligada al carrer. Recolzant-se en la seva pr\u00f2pia viv\u00e8ncia, va destacar el Centre Social de La Florida<\/strong> per ser un cas que coneix de primera m\u00e0. Espais com aquest, van funcionar com a focus de catalanitzaci\u00f3 sense que aix\u00f2 entr\u00e9s en contradicci\u00f3 amb el seu car\u00e0cter popular de base en barris amb una gran quantitat de poblaci\u00f3 migrant, provinent d’altres comunitats aut\u00f2nomes. \u00abEl concepte de cultura no estava separat de tot el dem\u00e9s\u00bb<\/em> va concloure. A partir del 82, la riquesa social i cultural que es produeix en aquest temps va decaient en paral\u00b7lel a un progressiu proc\u00e9s de “gestionalitzaci\u00f3” de la cultura. La incentivaci\u00f3 de l’associacionisme s’utilitza com a corretja de transmissi\u00f3 de les pol\u00edtiques governamentals, les Comissions de Festes, es converteixen en un centre de poder molt important. Tecnificaci\u00f3, burocratitzaci\u00f3, sectorialitzaci\u00f3, desactivaci\u00f3, clientelitzaci\u00f3 s\u00f3n algunes de les paraules utilitzades per descriure aquest despla\u00e7ament \u00abJa no fem la cultura, ens hem convertit tots en usuaris de la cultura\u00bb.<\/em> Aquesta fragmentaci\u00f3, ajuda a que no existeixi una visi\u00f3 global de la cultura a L’Hospitalet en els anys posteriors. <\/p>\n

Com a conseq\u00fc\u00e8ncia es produeix una divisi\u00f3 de les iniciatives i dels p\u00fablics que Montse proposa anomenar d’una forma curiosa: \u00abTelecinco, La Dos i La Directa\u00bb.<\/em> Dins d’una classe social existeixen diferents subclasses, a l’hora d’entendre la cultura, que no es reconeixen entre si. Existeixen una s\u00e8rie de manifestacions culturals d’origen popular que esdevenen els principals fites per a una majoria de la ciutat. \u00c9s el cas del 15 + 1<\/strong>, una fita cultural que mou grans p\u00fablics, que transcendeix com a esdeveniment les fronteres de L’Hospitalet i que es converteixen per tant en un espai de poder pol\u00edtic i que s’emporten bona part dels recursos econ\u00f2mics destinats a la cultura. <\/p>\n

D’altra banda estarien experi\u00e8ncies com el
\n TPK<\/strong>
\n<\/a> o l’especialitzaci\u00f3 de la B<\/strong>iblioteca de<\/strong> La B\u00f2bila<\/strong><\/a> en novel\u00b7la negra que es caracteritzen entre altres coses per suposar experi\u00e8ncies a\u00efllades, fruit m\u00e9s aviat d’esfor\u00e7os individuals o de grups d’afinitat redu\u00efts que d’una xarxa de suport.<\/p>\n

Finalment amb La Directa podem associar llocs com el Centre Social de La Florida, m\u00e9s tard La Vakeria<\/strong> o ara m\u00e9s recentment L’Astilla<\/strong> o La Locomotiva<\/strong> que en bona mesura serien el reducte on s’ha mantingut la cultura constru\u00efda comunit\u00e0riament i el context m\u00e9s ali\u00e8 a aquesta clientelitzaci\u00f3 que va identificar al llarg de la seva intervenci\u00f3 com a principal problema cultural de L’Hospitalet.<\/p>\n

Abans d’acabar, Montse deixa el seg\u00fcent apunt sobre l’esdevenir de la cultura a L’Hospitalet: el que est\u00e0 per venir en el futur m\u00e9s immediat s’est\u00e0 gestant en els espais de socialitzaci\u00f3 de les persones migrants: bolivianes, dominicanes… Els bars s\u00f3n un lloc on han sorgit moltes de les iniciatives culturals de la ciutat i els bars, ara, pertanyen a les noves persones migrants. Per \u00faltim va afegir que, si iniciatives com aquesta, referint-se a la trobada, arrelen a L’Hospitalet, podrien ser capaces de tenir un efecte multiplicador en tota l’\u00e0rea metropolitana. <\/p>\n

A continuaci\u00f3 Rub\u00e9n va tractar d’enlla\u00e7ar aquest diagn\u00f2stic amb les noves formes de governan\u00e7a de la cultura. Rub\u00e9n porta impr\u00e8s el document sobre el districte cultura que es difon des de l’
\n
\n L’H ON<\/strong>
\n <\/em>
\n<\/a>, \u00abno \u00e9s molt original\u00bb<\/em> afirma i \u00e9s que el recurs del districte cultural s’est\u00e0 convertint en un cl\u00e0ssic entre les estrat\u00e8gies de governan\u00e7a i “regeneraci\u00f3” urbana contempor\u00e0nies. Rub\u00e9n porta amb ell tamb\u00e9 un text que David Panos<\/strong> va escriure fa dotze anys per a la revista
\n MUTE<\/strong>
\n<\/a>:
\n
\n Create Creative Clusters<\/strong>
\n <\/em>
\n<\/a>, les idees for\u00e7a de l’article seran la base de la seva intervenci\u00f3 a l’hora de mirar amb ulls cr\u00edtics el projecte de districte cultural a Santa Eul\u00e0lia<\/strong>. <\/p>\n

Tot i que l’informe de L’H ON<\/em> \u00ab\u00e9s m\u00e9s del mateix\u00bb<\/em> hi ha una frase que crida l’atenci\u00f3 en el document per la lucidesa amb qu\u00e8 es descriu el que realment hi ha darrere d’aquest tipus d’operacions: \u00abNo es tracta de mercantilitzar la cultura sin\u00f3 d’humanitzar l’economia\u00bb.<\/em> Aquesta frase remet a Rub\u00e9n a algun dels treballs anteriors desenvolupats dins de YP<\/strong> al voltant de la genealogia de les relacions entre cultura i economia. La concepci\u00f3 original del concepte d’ind\u00fastria cultural encunyat per Adorno<\/strong> i Horkheimer<\/strong> als 40 \u00e9s reapropiada 30 anys m\u00e9s tard per la Unesco<\/strong> per transformar-la en el de les ind\u00fastries creatives<\/em> i convertir-la en una forma de regeneraci\u00f3 urbana. Una de les seves expressions en el context proper es troba en les f\u00e0briques de creaci\u00f3 de Barcelona. Per\u00f2 el pla que es cerneix sobre Santa Eul\u00e0lia parla d’ind\u00fastries creatives i aquestes \u00abno tenen res a veure amb la cultura\u00bb<\/em> o \u00abalmenys, amb la cultura de la qual parlaven Adorno i Horkheimer ni tan sols la Unesco\u00bb<\/em> per qu\u00e8? Perqu\u00e8 en parlar d’ind\u00fastries creatives es parla de publicitat, es parla de desenvolupament de programari, de moda, de televisi\u00f3, de comunicaci\u00f3\u2026 <\/p>\n

Les ind\u00fastries creatives no s\u00f3n nom\u00e9s el resultat de la culminaci\u00f3 de l’economitzaci\u00f3 de la cultura, no s\u00f3n “el cos\u00ed lluny\u00e0” de les ind\u00fastries culturals; s\u00f3n un nou model econ\u00f2mic per a les ciutats que abans vivien d’un teixit industrial i que ara volen instal\u00b7lar-se en l’economia del coneixement, etc. Aix\u00f2 s\u00f3n les ind\u00fastries creatives, el resultat no nom\u00e9s de l’economitzaci\u00f3 de la cultura sin\u00f3 tamb\u00e9 de la culturitzaci\u00f3 de l’economia. Aquestes activitats tenen la capacitat de crear marca per a la ciutat ja que generen distinci\u00f3 social, marques de distinci\u00f3 en el territori, en paraules de David Harvey.<\/strong> Les
\nind\u00fastries creatives i els districtes creatius s\u00f3n, d’alguna manera, performatius: Quan comencen a existir? Quan s\u00f3n enunciats. Es regenera el teixit a baix cost, simplement posant en valor el seu suposat capital creatiu. <\/p>\n

D’altra banda es tracta tamb\u00e9 de fomentar la culminaci\u00f3 de certs processos estructurals: en totes les zones perif\u00e8riques de les ciutats es donen, en contextos de crisi, processos de segregaci\u00f3 social, de distribuci\u00f3 no homog\u00e8nia en el territori de la poblaci\u00f3 segons nivells de renda.<\/p>\n

De les conclusions de l’estudi, en Rub\u00e9n tamb\u00e9 destaca que segons Panos la classe local treballadora no s’enriqueix amb el proc\u00e9s. Com a resultat d’aix\u00f2, i tenint com a premissa que el s\u00f2l es troba sota un r\u00e8gim de propietat capitalista d’oferta i demanda, es produeix una progressiva expulsi\u00f3 d’aquestes poblacions. \u00c9s a dir, el que anomenem per incorporaci\u00f3 de l’angl\u00e8s, gentrificaci\u00f3. Un altre dels efectes que es d\u00f3na \u00e9s que els centres socials de gesti\u00f3 comunit\u00e0ria i altres espais que no entren en aquestes formes d’institucionalitat, etc. tamb\u00e9 estan condemnats. Als districtes culturals, es regula per fer desapar\u00e8ixer en \u00faltima inst\u00e0ncia espais d’aquestes caracter\u00edstiques. <\/p>\n

Per \u00faltim i enlla\u00e7ant amb l’inici de la intervenci\u00f3, el que provoquen aquest tipus de formes de govern de l’urb\u00e0 \u00e9s la capacitat de sistematitzar i posar a treballar tota una s\u00e8rie de recursos produ\u00efts socialment (la mem\u00f2ria del territori, infraestructures p\u00fabliques…) sense que hi hagi cap tipus de mesures redistributives.<\/p>\n

Davant d’aquest panorama, en Rub\u00e9n esmenta tota una s\u00e8rie de pol\u00edtiques i recursos que no estan a la matriu dels districtes culturals i que donarien lloc a una concepci\u00f3 diferent de l’urb\u00e0: les pr\u00e0ctiques de cultura lliure, la gesti\u00f3 cooperativa de la ciutat, l’economia social solid\u00e0ria, etc. Tanmateix, aquestes operacions solen funcionar. Per qu\u00e8? I per qu\u00e8 s’interpel\u00b7la al sector cultural en elles si en el fons no tenen a veure amb la cultura? Per contrarestar pol\u00edtiques com les que estan sobre la taula a Santa Eul\u00e0lia fan falta, segons en Rub\u00e9n, una organitzaci\u00f3 pr\u00e8via que permeti no actuar de forma reactiva sin\u00f3 amb un seguiment, una auditoria continuada de les pol\u00edtiques p\u00fabliques i el sector cultural no \u00e9s donat en general a l’organitzaci\u00f3 en termes de classe, m\u00e9s aviat solipsista i centrat en les seves pr\u00f2pies doctrines. Amb aquesta provocaci\u00f3 sobre la taula ens vam anar al descans, a la tornada es va donar un interessant debat entre el, per qu\u00e8 no dir-ho, nodrit i heterogeni grup de persones que es va donar cita al Carrer Salamina del qual esperem que pugui arribar a sorgir alguna iniciativa organitzada que pugui encarar aquest seguiment. <\/p>\n

Un altre dels prop\u00f2sits expl\u00edcits de la trobada era el de sortir-ne amb alguna proposta concreta de continu\u00eftat. En aquest punt hi va haver un gran consens sobre la necessitat d’organitzar una seg\u00fcent trobada i que aquesta serv\u00eds per con\u00e8ixer-nos i saber qu\u00e8 est\u00e0 fent cadasc\u00fa de nosaltres, com a agents culturals, a la ciutat. Es va apuntar la possible data del 13 de mar\u00e7<\/strong> per a l’organitzaci\u00f3 d’aquesta trobada. Aix\u00ed mateix es va recollir una llista de correus per tal de continuar la comunicaci\u00f3 i obrir l’organitzaci\u00f3 d’aquesta segona trobada a totes aquelles persones que vulguin incorporar-se al grup impulsor, possibilitat que, aprofitem per dir-ho, est\u00e0 oberta a qualsevol persona que hi estigui interessada \ud83d\ude09\n<\/p>\n

<\/div>\n","protected":false},"featured_media":1171,"template":"","categories":[],"class_list":["post-5750","noticia","type-noticia","status-publish","has-post-thumbnail","hentry"],"acf":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/lafundicio.net\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/noticia\/5750","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/lafundicio.net\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/noticia"}],"about":[{"href":"https:\/\/lafundicio.net\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/noticia"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/lafundicio.net\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/1171"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/lafundicio.net\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=5750"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/lafundicio.net\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=5750"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}