{"id":5700,"date":"2007-06-20T00:00:00","date_gmt":"2007-06-20T00:00:00","guid":{"rendered":"https:\/\/lafundicio.net\/noticia\/entrevista-a-antonio-collados-aulabierta\/"},"modified":"2007-06-20T00:00:00","modified_gmt":"2007-06-20T00:00:00","slug":"entrevista-a-antonio-collados-aulabierta","status":"publish","type":"noticia","link":"https:\/\/lafundicio.net\/ca\/noticia\/entrevista-a-antonio-collados-aulabierta\/","title":{"rendered":"Entrevista a Antonio Collados (Aulabierta)"},"content":{"rendered":"

<\/a>i<\/p>\n

Maril\u00f3 llan\u00e7ant raigs psicotr\u00f2nic a l’incaut convidat<\/p>\n

Aquest cap de setmana va visitar la seu de LaFundici\u00f3<\/em> el nostre amic Antonio Collados per explicar-nos algunes coses sobre Aulabierta<\/a>, experi\u00e8ncia de la qual \u00e9s un dels principals art\u00edfexs; la xerrada va ser molt interessant, vam comentar algunes de les similituds i difer\u00e8ncies amb projecte3*<\/a> i vam acabar parlant sobre la vida del treballador cultural… tot aix\u00f2 mentre beren\u00e0vem un delici\u00f3s past\u00eds de pastanaga cortesia de Maril\u00f3. L’entrevista, que podeu llegir a continuaci\u00f3, apareixer\u00e0 publicada tamb\u00e9 en un fanzine que estem preparant sobre projecte3* i en el qual tamb\u00e9 es publicaran textos dels estudiants de l’IES Joanot Martorell<\/g>, Catarqsis<\/g>, Santiago Cirugeda<\/g>, Javier Rodrigo<\/g>… i en el qual comptarem amb l’aparici\u00f3 estel\u00b7lar de Peter McLaren<\/g>!!, per\u00f2 d’aix\u00f2 ja n’informarem al seu moment. L’entrevista, despr\u00e9s de l’enlla\u00e7. <\/p>\n


\nFrancisco: <\/strong>Com aquesta entrevista \u00e9s per al fanzine, comentar qu\u00e8 \u00e9s Aulabierta i com va sorgir la necessitat de comen\u00e7ar Aulabierta, o \u00e9s massa formal aix\u00f2? Per a qui no s\u00e0piga qu\u00e8 \u00e9s Aulabierta, no? <\/p>\n

Antonio: <\/strong>Discutiu una mica si voleu les preguntetes… Aulabierta \u00e9s, jo crec, una experi\u00e8ncia de construcci\u00f3 d’una comunitat d’aprenentatge, autogestionada, dins de la Universitat pels propis estudiants i sorgeix fa ja tres anys a la tardor de 2004 arran d’alguns dels condicionants de la pr\u00f2pia facultat: l’abs\u00e8ncia de llocs de trobada, m\u00e9s enll\u00e0 dels estrictament programats per a la doc\u00e8ncia reglada; espais on gent que ent\u00e9n el seu aprenentatge d’una forma m\u00e9s oberta pogu\u00e9s arribar a trobar-se, a plantejar projectes en grup i una mica a q\u00fcestionar-se quin \u00e9s el model d’estructura reglada i de quina manera ells podrien arribar a intervenir des de dins, amb el seu propi desig com a motor d’aprenentatge, que \u00e9s un dels objectius del projecte. <\/p>\n

Maril\u00f3: <\/strong>No hi ha cap espai, no hi havia cap espai dins de la facultat que vosaltres pogu\u00e9ssiu utilitzar?<\/p>\n

F: A part del bar.<\/p>\n

A: B\u00e9, sempre parl\u00e0vem d’aix\u00f2, de com cafeteria i biblioteca eren dos llocs de trobada, o dos llocs que ho propiciaven per\u00f2 sempre d\u00e8iem que el que vol\u00edem construir era un espai intermedi o sigui, un lloc obert com una cafeteria per\u00f2 sense el soroll de la cafeteria i un lloc com una biblioteca, amb la informaci\u00f3 d’una biblioteca per\u00f2 sense el silenci d’una biblioteca. No hi ha llocs aix\u00ed a la Facultat de BB.AA de Granada, encara que en unes instal\u00b7lacions tan ca\u00f2tiques com les seves s\u00ed que pugui arribar a aflorar algun espai d’aquest tipus. No n’hi ha cap dissenyat per la instituci\u00f3 per a tal fi. En origen Aulabierta era m\u00e9s aviat un espai abstracte, un espai de trobada, no es plantejava com quelcom f\u00edsic, era un espai que es podia donar a qualsevol lloc… <\/p>\n

F: \u00c9s que jo tamb\u00e9 em faig la pregunta de si realment cal ‘construir’ alguna cosa per construir Aulabierta o per construir l’Espai3*, \u00e9s que potser et pots apropiar d’un espai que ja existeix.<\/p>\n

A: Jo crec que s\u00ed, en realitat nosaltres vam comen\u00e7ar, el projecte comen\u00e7a sense plantejar-nos l’autoconstrucci\u00f3, la trobada es pot donar arran de l’organitzaci\u00f3 d’un seminari o, imagina’t, en la forma d’una beca d’estiu, o d’unes converses de bar programades o sense programar, en una cafeteria; el que passa tamb\u00e9 \u00e9s que en aquells moments coneix\u00edem l’obra de Santiago Cirugeda amb el qual vosaltres esteu treballant tamb\u00e9, i v\u00e8iem moltes de les potencialitats que podia tenir l’arquitectura. El fet que nosaltres f\u00e9ssim el pas de construir f\u00edsicament l’espai \u00e9s perqu\u00e8 aquesta estructura podia convertir-se en un signe del projecte, cr\u00e8iem que a trav\u00e9s del projecte d’autoconstrucci\u00f3 la iniciativa seria molt m\u00e9s rica i visible. <\/p>\n

F: En un s\u00edmbol?<\/p>\n

A: S\u00ed, b\u00e9, s\u00edmbol \u00e9s que…<\/p>\n

F: \u00c9s massa?<\/p>\n

A: A posteriori. Signe \u00e9s com el ‘tag’, diguem “ho puc entendre, esteu parlant d’espai”, \u00e9s una relaci\u00f3 immediata “aix\u00f2 \u00e9s un espai”. A part gaireb\u00e9 tots a l’associaci\u00f3 som creadors visuals o arquitectes i com que hi ha cert gust en la producci\u00f3, en la materialitzaci\u00f3 d’aquestes coses i encara que el desgast de construir un espai \u00e9s brutal, fins i tot pot portar… b\u00e9, crec que d’aix\u00f2 en sabem les dues iniciatives bastant, pot generar moments en qu\u00e8 no produeixi energia positiva, el que passa \u00e9s que, al cap i a la fi, des del principi sab\u00edem que apostar per l’autoconstrucci\u00f3 ajudaria a crear comunitat, aquest \u00e9s un projecte que requereix la participaci\u00f3 de molta gent per fer-lo possible, per arribar a construir-lo i aix\u00f2 genera unes relacions que al final s\u00f3n molt s\u00f2lides. Jo qu\u00e8 s\u00e9, com que al final el treball aquest f\u00edsic ens ha dignificat [riu]<\/em> i ens ha aconseguit lligar com a grup.. Tamb\u00e9 hi havia molta influ\u00e8ncia de Santi en aix\u00f2, des del principi va entrar en el projecte i \u00e9s un arquitecte que ent\u00e9n que l’arquitectura pot modificar els… o sigui el fet de plantejar o de dissenyar una arquitectura diferent alhora pot provocar formes de viure diferents, o sigui que tamb\u00e9 motiva comportaments no habituals dins de la instituci\u00f3; ja heu vist, Aulabierta es col\u00b7loca dins d’un terreny que \u00e9s universitari per\u00f2 hi ha coses que no preveu el reglat, la pr\u00f2pia Universitat, coses que s’estan donant des d’Aulabierta. De fet aquesta \u00e9s la sospita que pugui tenir la instituci\u00f3, sobre aquest projecte… de sobte \u00e9s sospitosa l’autogesti\u00f3, per molt que la tingui dins dels seus objectius. Tot all\u00f2 que no est\u00e0 reglat i que no \u00e9s previsible \u00e9s sospit\u00f3s. <\/p>\n

M: Per\u00f2 s\u00ed us van donar perm\u00eds per construir all\u00e0, en aquest s\u00f2l.<\/p>\n

A: Aix\u00f2 \u00e9s molt conflictiu. [riure general]<\/em> Aquesta \u00e9s una pregunta…<\/p>\n

M: No s\u00e9, com estem nosaltres igual.<\/p>\n

A: A veure, aix\u00f2 \u00e9s complicat: si cal fer un projecte de… un primer pas… parlem d’activitats f\u00edsiques o m\u00e9s complexes, com va ser el desmuntatge d’una nau industrial per obtenir materials amb els quals despr\u00e9s dissenyar i construir l’aula. Per a aix\u00f2 hi va haver una exig\u00e8ncia legal molt gran d’elaborar un projecte de desmuntatge, un pla de seguretat i tot aix\u00f2, tots aquests documents es van fer, es van lliurar, es van supervisar per la Universitat i es van aprovar. A l’hora de muntar l’aula: el projecte de muntatge est\u00e0 fet, el projecte de seguretat est\u00e0 fet i lliurat. <\/p>\n

M: Lliurat a qui? A la Universitat?<\/p>\n

A: A la Universitat, com estem treballant dins d’una instituci\u00f3 p\u00fablica no cal que el nostre projecte passi pel Col\u00b7legi d’Arquitectes, perqu\u00e8 la pr\u00f2pia Universitat pot visar-lo, hi ha una oficina t\u00e8cnica que pot supervisar-lo. Tamb\u00e9 cal analitzar el que estem muntant i tant el vostre com el nostre, s\u00f3n espais desmuntables, traslladables, llavors s\u00ed que hi ha certs forats i avantatges legals que cal con\u00e8ixer molt b\u00e9 i defensar-los. Al no estar fixats al s\u00f2l d’una forma permanent, els pots traslladar sense que hi hagi dany al b\u00e9 immoble sobre el qual estan dipositats, o sigui, els nostres espais entrarien en la categoria de b\u00e9ns mobles, crec que la instal\u00b7laci\u00f3 d’un m\u00f2dul com el vostre \u00e9s equivalent al dip\u00f2sit d’un armari en un solar, per\u00f2 d’aquestes coses l’especialista \u00e9s Santi. Aix\u00ed, no hi ha altra… Aulabierta te la pots endur, d\u00f3na-li temps i ganes de desmuntar-la! que el terreny queda sense danys. I sobre els permisos: el que ha estat molt important i ho hem estat parlant una mica abans tamb\u00e9, \u00e9s fer les coses b\u00e9, o sigui, aix\u00f2 \u00e9s una experi\u00e8ncia d’autoaprenentatge i per tant cal saber molt b\u00e9 quin \u00e9s el teu interlocutor, en aquest cas pot ser l’administraci\u00f3, des d’una instituci\u00f3 civil fins a un centre educatiu, i ells tindran exig\u00e8ncies amb tu, o sigui, el que hagis de fer ho has de fer molt b\u00e9, atenent a formalismes, a q\u00fcestions legals. Aix\u00f2 ens ha preocupat molt des del principi, d\u00e8iem: anem a con\u00e8ixer quins s\u00f3n els procediments habituals per realitzar qualsevol tipus de projecte, quines s\u00f3n les exig\u00e8ncies i anem a complir-les totes, una per una, perqu\u00e8 per nosaltres, per una fallada nostra, el projecte no segueixi endavant, que sigui per una decisi\u00f3 d’un altre tipus. Tot i voler fer les coses b\u00e9 hi ha coses que ens surten regular. <\/p>\n

M: Tampoc les coneixes, a vegades.<\/p>\n

A: B\u00e9, en realitat, l’actitud sempre, des del principi, amb aquest projecte i encara avui, i aix\u00f2 \u00e9s el que m\u00e9s m’agrada, \u00e9s que l’afrontem d’una forma molt ing\u00e8nua, o sigui, per res coneix\u00edem res d’aix\u00f2, res, res. S’hauria pogut fer d’una forma m\u00e9s \u00e0gil, m\u00e9s efica\u00e7, per\u00f2 \u00e9s que ning\u00fa ten\u00edem l’experi\u00e8ncia; nom\u00e9s Santi, per\u00f2 pel que fa als modes de negociar o intervenir a la Universitat crec que \u00e9rem bastant verges. El projecte pret\u00e9n que els participants en ell adquireixin la potencialitat per dissenyar la manera en qu\u00e8 volen con\u00e8ixer all\u00f2 que no coneixen, en el nostre cas buscant la forma d’inserir-nos dins del propi sistema educatiu, del propi ‘disseny’ pedag\u00f2gic, de la gesti\u00f3 de programes. Com veus, va m\u00e9s enll\u00e0 de l’autoconstrucci\u00f3. Hem intentat que cada pas de l’autoconstrucci\u00f3, cadascuna de les seves fases, convertir-la en una activitat formativa, en cursos, i que la Universitat els reconegui i legitimi com a activitats acad\u00e8miques concedint per elles cr\u00e8dits de lliure configuraci\u00f3. O sigui, que s’incorporen les nostres activitats a l’expedient acad\u00e8mic. Tot aix\u00f2 cal experimentar-ho i aprendre a fer-ho. Les nostres pr\u00f2pies mancances, el que han fet… que \u00e9s el que tenen aquests projectes, que amb ells analitzes les teves debilitats i t’ajuden a resoldre-les, aix\u00f2 d’alguna manera s’est\u00e0 produint. Evidentment, la gr\u00e0cia de tot, i torno al del principi, \u00e9s el de la ingenu\u00eftat. Si saps quin \u00e9s el cam\u00ed, primer: t\u00e9 poc inter\u00e8s, i el segon: no acabes per arribar a res nou, ara si vas una mica amb una actitud com diem nosaltres de… b\u00e9, \u00e9s que no et queda m\u00e9s remei, vas llan\u00e7at endavant<\/em>, vas prenent decisions que en molts casos s\u00f3n temer\u00e0ries i arriscades, per\u00f2 \u00e9s el divertit i interessant. <\/p>\n

M: Per\u00f2 el fet de construir no va comen\u00e7ar a generar problemes entorn de la seguretat, que es produ\u00eds un accident… o…? perqu\u00e8 suposo que hi hauria molt moviment all\u00e0 a la facultat: vosaltres construint i ning\u00fa… o no? <\/p>\n

A: Jo no he tingut mai la sensaci\u00f3 que el projecte, des de dins, sigui seguit o valorat, jo crec que ha estat m\u00e9s aviat ningunejat.<\/p>\n

F: Aix\u00f2 a vegades \u00e9s un avantatge.<\/p>\n

A: Ara s\u00ed que est\u00e0 venint gent que no ha seguit el projecte i que comencen a realitzar preguntes molt suspicaces. Un professor, em contava fa poc Jes\u00fas [es refereix a Jes\u00fas P\u00e9rez, un altre dels responsables d’Aulabierta] <\/em>li va venir dient: “Ei, aix\u00f2 ho teniu ben legalitzat, teniu un projecte i tot aix\u00f2? Perqu\u00e8 a mi em preocupa molt la salut, la seguretat dels estudiants de BB.AA. i vull saber si aix\u00f2 se’ns cau”. De sobte a la gent li sorpr\u00e8n que ho h\u00e0gim aixecat i diu “h\u00f2stia, qu\u00e8 \u00e9s aix\u00f2?!” (evidentment nosaltres ens hem assegurat que no caigui, com si no ens preocup\u00e9s la nostra seguretat!) per\u00f2 ja veiem certs recels i sospites sobre l’aula.
\nSempre hem tingut molt en compte, i a m\u00e9s hem estat molt conscients que hem de tenir solucions preparades per a qualsevol problema. Si sorgeix qualsevol tensi\u00f3, si hi ha algun tipus de requeriment, nosaltres hem d’estar molt preparats per actuar de forma immediata. Si un professor ens ve amb hist\u00f2ries de “aqu\u00ed hi ha un projecte t\u00e8cnic?” r\u00e0pidament el t\u00e9 disponible. Al final la ingenu\u00eftat \u00e9s el que ha fet que ens formem, i al final ens ha generat el contrari, la previsi\u00f3, \u00e9s a dir, estar preparats per a qualsevol tipus de problema que pogu\u00e9s sorgir. De fet tenim convocada una entrevista amb la vicerectora i com que ja preveus la seva reacci\u00f3. <\/p>\n

A mi, en els tres anys que portem treballant a Aulabierta, des de 2004, la veritat \u00e9s que hem arribat a tenir una capacitaci\u00f3 que per res ens oferien els propis estudis; parlo del cas d’arquitectura per exemple, o sigui, un coneixement legal, pel fet d’haver de dur a terme la pr\u00e0ctica, o un coneixement que sembla anecd\u00f2tic, de mesures de seguretat, que el veus d’una forma passatgera durant la carrera, aqu\u00ed h\u00f2stia! en certa forma t’est\u00e0s jugant que et caigui un martell a sobre, has d’estar preparat per a aix\u00f2. I per exemple, en aquest cas hem dissenyat cursos de formaci\u00f3, de seguretat i salut i tot aix\u00f2. El que fan aquest tipus d’activitats \u00e9s complementar l’ensenyament que d\u00f3na la Universitat o, de fet cobrir les seves llacunes, les seves mancances, aix\u00f2 s’ha d’entendre f\u00e0cilment, hem de ser \u00e0gils i estar preparats per saber explicar-ho b\u00e9, amb claredat. Jo no he tingut por en cap moment per la seguretat, si molt respecte.
\nM: M\u00e9s que res que hagu\u00e9s pogut ser una de les raons que hagu\u00e9s pogut utilitzar alg\u00fa per parar-vos, per parar el projecte. B\u00e9, clar, el fet que la indifer\u00e8ncia \u00e9s guai, nosaltres tamb\u00e9 hem fet moltes coses des de l’\u00e0rea de l’educaci\u00f3 art\u00edstica perqu\u00e8 ning\u00fa li presta atenci\u00f3 i com no li presta atenci\u00f3 tu vas fent. <\/p>\n

A: Com si fos una \u00e0rea residual. Et dic, no \u00e9s que no ens hagu\u00e9s recolzat ning\u00fa, al contrari, per\u00f2 b\u00e9 ja se sap. Insistint en el tema de la seguretat, ja ho he comentat, tant Recetas Urbanas com AAABIERTA hem elaborat qualsevol tipus de dossier, qualsevol tipus de projecte t\u00e8cnic que fes falta. I a m\u00e9s d’una forma creativa el que ha ajudat a anar sempre una mica m\u00e9s enll\u00e0. Per exemple, calia elaborar un projecte de seguretat per al desmuntatge de la nau industrial i despr\u00e9s per al muntatge de l’aula, doncs l’estudi de Santi va elaborar uns manuals gr\u00e0fics de desmuntatge i muntatge molt clars i \u00fatils, una mena de manual d’instruccions o fitxa did\u00e0ctica, que servien per potenciar molt m\u00e9s el nostre inter\u00e8s per la seguretat. Aix\u00f2, per exemple, ha aconseguit conv\u00e8ncer a les institucions amb les quals hem treballat, la serietat que hem demostrat en tot aquest tipus de procediments; si ells consideraven que la seguretat, per exemple, \u00e9s important, nosaltres demostr\u00e0vem amb el que lliur\u00e0vem que per a nosaltres era fins i tot m\u00e9s. Hem demostrat una preocupaci\u00f3 m\u00e0xima en aquest cas i fins i tot \u00e9rem propositius, \u00e9s a dir, vosaltres plantegeu un problema i nosaltres sempre don\u00e0vem opcions per salvar-lo, f\u00f3rmules que la instituci\u00f3 no havia pensat. <\/p>\n

M: Per a nosaltres, clar, dient tu aix\u00f2 penso: si per a mi quan ens posen pegues a l’espai es planteja que \u00e9s un espai vulnerable, o que \u00e9s un espai no vigilat… jo mai podria posar mesures com per supervigilar l’espai! A vosaltres, suposo que per la indifer\u00e8ncia, no ho han arribat a requerir. <\/p>\n

A: Hi ha exig\u00e8ncies de seguretat.<\/p>\n

M: S\u00ed, per\u00f2 de vigil\u00e0ncia de l’espai, de que pugui ser un espai…<\/p>\n

F: Clar, un dels problemes \u00e9s “Qu\u00e8 es far\u00e0 aqu\u00ed? Qu\u00e8 passar\u00e0 aqu\u00ed? I aix\u00f2 ha d’estar supervisat, controlat i vigilat” i aix\u00f2 tu no ho pots… com li ho retornes…?<\/p>\n

A: Doncs amb previsi\u00f3. Jo recordo dels primers projectes t\u00e8cnics que ells a m\u00e9s d’insistir-nos en la q\u00fcesti\u00f3 t\u00e8cnica, ens preguntaven sobre els usos: per a qu\u00e8 serviria all\u00f2, qu\u00e8 es faria all\u00e0 dins. \u00c1ngel Avidad, arquitecte de la Universitat, quan li vam lliurar el dossier t\u00e8cnic ens ho va dir: “B\u00e9, \u00e9s que el nostre dubte \u00e9s qu\u00e8 es far\u00e0 all\u00e0 dins”. Per\u00f2 b\u00e9, davant aquest dubte: un programa. Un programa d’\u00fas, un programa d’activitats. Els usos de l’aula no seran proposats des de la direcci\u00f3 de la facultat, sin\u00f3 consensuats per l’alumnat. <\/p>\n

F: Per\u00f2 que tinguin valor acad\u00e8mic.<\/p>\n

A: S\u00ed, a veure: valor formatiu tenen, valor acad\u00e8mic \u00e9s que hi hagi una legitimaci\u00f3 per part de la facultat, o sigui, que donin cr\u00e8dits. Nosaltres sempre hem explorat aquesta via (tamb\u00e9 d’altres), li dediquem molt temps a aquest projecte i el que vols \u00e9s rendibilitzar-lo tamb\u00e9. Entra dins de l’objectiu de dissenyar part de la branca curricular de la lliure configuraci\u00f3 del teu expedient acad\u00e8mic. <\/p>\n

F: Que aix\u00f2 \u00e9s el que no s’ent\u00e9n que puguin fer alumnes de secund\u00e0ria. S’ent\u00e9n que no s\u00f3n capa\u00e7os de dissenyar el seu propi curr\u00edculum. <\/p>\n

M: Per\u00f2 tamb\u00e9 hi ha, m\u00e9s enll\u00e0 de si s\u00f3n o no s\u00f3n capa\u00e7os de dissenyar alguna cosa, crec que hi ha no pots… perqu\u00e8 \u00e9s una percepci\u00f3 molt subjectiva, per\u00f2 hi ha una cosa molt objectiva que \u00e9s la ‘responsabilitat legal’ d’una persona de 16 anys, aqu\u00ed \u00e9s on tot el temps gira l’eix de…<\/p>\n

F: Ja, per\u00f2 b\u00e9, aquest \u00e9s l’argument legal per negar-te que ells ‘tenen’ la capacitat de fer-ho.<\/p>\n

M: \u00c9s per negar el poder de decisi\u00f3. Per\u00f2 no ja per decidir sobre el curr\u00edculum, sin\u00f3 per decidir sobre qualsevol cosa. Si jo he d’estar en un espai no s\u00e9 quantes hores, vigilat i sense poder sortir d’all\u00e0 perqu\u00e8 tinc 16 anys \u00e9s com… \u00e9s que ja \u00e9s igual, no \u00e9s ja que no pugui decidir sobre el meu curr\u00edculum, no puc decidir on s\u00f3c. Per a mi aix\u00f2 \u00e9s molt b\u00e8stia dins del sistema. <\/p>\n

A: Jo no s\u00e9 com estar\u00e0 el sistema dins de secund\u00e0ria, per\u00f2 nosaltres s\u00ed que ens hem preocupat d’estudiar els estatuts de la Universitat, quins s\u00f3n els seus objectius, i en relaci\u00f3 amb l’alumnat diu: “valorem positivament i potenciarem la participaci\u00f3 de l’alumnat en les tasques docents”.<\/p>\n

F: S\u00ed, aix\u00f2 \u00e9s ja un lloc com\u00fa de les pol\u00edtiques educatives.<\/p>\n

A: Aix\u00f2 ho parl\u00e0vem abans, es compleix o no? En el nostre cas, a la Universitat, crec que, encara que es potenci\u00ef, a nivell acad\u00e8mic si parlem de curr\u00edculum, per a res pots participar. Aix\u00f2 ho sabem, per\u00f2 davant aquesta situaci\u00f3 el que d\u00e8iem: “anem a buscar solucions creatives”. Ja sabem que per a ells, en aquest aspecte no tenim decisi\u00f3, m\u00e9s enll\u00e0 de participar en un consell i tal, per\u00f2 no podem arribar a proposar, b\u00e9…, doncs s\u00ed podem arribar a proposar. Com es pot fer aix\u00f2? Professorat af\u00ed. Cap dels nostres cursos pod\u00edem signar-los nosaltres com a directors, nosaltres com a alumnes no podem tramitar la concessi\u00f3 de cr\u00e8dits de cap, per\u00f2 si consta en la direcci\u00f3 un professor, s\u00ed. <\/p>\n

F: Aix\u00f2 \u00e9s una cosa que veig clara amb projecte3*, que hem de buscar professorat af\u00ed i quan diem el de co-gesti\u00f3 de l’espai em refereixo a que ‘els professors’ han de co-gestionar aquest espai, perqu\u00e8 si no \u00e9s impossible, no tindr\u00e0 validesa acad\u00e8mica, no tindr\u00e0…<\/p>\n

A: I una de les coses que m\u00e9s em preocupen a mi i que us pot preocupar tamb\u00e9 \u00e9s la perdurabilitat del projecte.<\/p>\n

F: S\u00ed, perqu\u00e8 en el moment que sortim d’all\u00e0 s’ha acabat projecte3*, hem de buscar aquests suports.<\/p>\n

A: Quan el grup que forma AAABIERTA surti de la Universitat perqu\u00e8 ha acabat els seus estudis, qui segueix amb aix\u00f2? Nosaltres hem tingut un problema i \u00e9s que la delegaci\u00f3 d’alumnes de BBAA estava una mica desestructurada encara que ara, comen\u00e7a a funcionar, l’objectiu \u00e9s que aix\u00f2 es converteixi en un projecte conjunt de tots els estudiants. Evidentment l’associaci\u00f3 ha fet un esfor\u00e7 molt gran per construir-lo i per dissenyar-lo per\u00f2 ens hem adonat que qui perdurar\u00e0 ser\u00e0 el professorat i delegaci\u00f3 d’alumnes (estigui qui estigui dins) seran els que estaran en aquesta facultat, llavors, evidentment, han de fer seu aquest espai i aquest projecte; l’espai tant f\u00edsic com el digital, facilitar-los totes les eines que hem dissenyat nosaltres com autoaprenentatge, explicar-les, ensenyar-les i dir: “anem a…”. <\/p>\n

F: Respecte a aix\u00f2 ens comentaven que no tothom ho veia tan clar i gent que havia participat en el projecte volia apropiar-se’l per a ells, com que era una cosa exclusivament seva i no deixar participar a la resta de la facultat. Hi ha moments en qu\u00e8 els nois de projecte3* tamb\u00e9 tenen aquesta reacci\u00f3: “No, aix\u00f2 \u00e9s nostre i aqu\u00ed no entrar\u00e0 ning\u00fa m\u00e9s”. <\/p>\n

A: No d’una forma tan exagerada, per\u00f2 fins i tot jo he sentit afecte a la cadira, com se sol dir en gesti\u00f3 pol\u00edtica, …clar, dius “Ostres, he estat dos anys en aix\u00f2…” per\u00f2 t’has de reciclar i dir “Tio! en quin projecte has estat treballant? de qu\u00e8 va aix\u00f2?, has decidit treballar en grup i afavorir la participaci\u00f3”. Pot ser que Aulabierta sigui encara una aula “entreoberta”, que no s’ha comunicat b\u00e9. Crec que el que tenim s\u00f3n problemes de comunicaci\u00f3 del projecte. <\/p>\n

M: Nosaltres tamb\u00e9 els tenim.<\/p>\n

A: I fem un esfor\u00e7 tremend per esbrinar quina \u00e9s la millor forma d’obrir-lo, per\u00f2 crec que no estem formats en aix\u00f2… l’educaci\u00f3 universit\u00e0ria que tenim no ha afavorit la creaci\u00f3 de projectes en grup. D\u00f3na molta satisfacci\u00f3 dir: “aquesta aula l’he fet ‘jo’, per\u00f2 alhora aix\u00f2 tanca… “b\u00e9, val, aix\u00f2 ho hem fet nosaltres, per\u00f2 el que ens interessa \u00e9s que aquest que ve l’\u00faltim dia pugui enganxar-se i donar-li continu\u00eftat”. <\/p>\n

M: Respecte a fer p\u00fablic el projecte, per exemple per a nosaltres era superimportant que tot el centre sab\u00e9s el que estava passant i es va intentar fer quan van venir Mar\u00eda i Ppda [Mar\u00eda Garc\u00eda i Jos\u00e9 Daniel Campos, membres de Catarqsis junt amb Carlos Gor]<\/em> en aquella reuni\u00f3 al hall i, per exemple, el professorat no sap el que est\u00e0 passant i per a nosaltres era vital que tothom fos conscient i pogu\u00e9s aportar coses al proc\u00e9s i el proc\u00e9s s’ha quedat molt endog\u00e0mic i no saps quina eina podies haver utilitzat per obrir-lo. Per exemple, ja no nom\u00e9s al centre, perqu\u00e8 una idea era obrir-lo al barri, perqu\u00e8 la idea era que el que passava a l’escola es conegu\u00e9s fora. Ara, quan estem fent la deriva, \u00e9s una eina per con\u00e8ixer el barri i perqu\u00e8 et coneguin a tu, o sigui, actues pels costats i es pregunta i tu qui ets? tu d’on vens i qu\u00e8 est\u00e0s fent? i llavors vas explicant-li a tothom el que est\u00e0s fent. I hem comen\u00e7at ara a fer la deriva per\u00f2 m’adono que \u00e9s una eina bastant potent per con\u00e8ixer i que et coneguin. <\/p>\n

A: S\u00ed, en el nostre cas tamb\u00e9 \u00e9s un inter\u00e8s fer de la universitat un lloc permeable, por\u00f3s en projectes com zonachana que uneix aquest espai que hem creat dins per\u00f2 tamb\u00e9 amb el barri que acull a la pr\u00f2pia facultat de Belles Arts, La Chana. Hem fet esfor\u00e7os per\u00f2 tamb\u00e9 ens hem adonat que en la comunicaci\u00f3 hi ha un codi i que aquest codi, el nostre i el de la gent, tampoc \u00e9s que sigui compartit, un cas concret, quan presentem aquest projecte AAA a l’inici al departament de pedagogia visual… t\u00e9 un nom estrany ara no me’n recordo b\u00e9, per demanar una subvenci\u00f3, un suport, ens va dir que realment no veia quina relaci\u00f3 tenia el projecte d’Aula Oberta amb el seu departament. Llavors per una part dius, b\u00e9 o ells estan cecs o s\u00f3c jo que no s\u00e9 parlar, hi ha aqu\u00ed un problema de comunicaci\u00f3 perqu\u00e8 evidentment el nostre projecte s\u00ed que treballa en el seu \u00e0mbit, plantejant una revisi\u00f3 de les formes i dels continguts de l’educaci\u00f3 Belles Arts o l’Arquitectura i d’altres disciplines. <\/p>\n

M: S\u00ed, jo crec que en el nostre cas tamb\u00e9 \u00e9s aix\u00f2 que els codis, els llenguatges s\u00f3n diferents i llavors no podem…<\/p>\n

F: En el nostre cas el professorat del centre no \u00e9s un organisme, sin\u00f3 que cadasc\u00fa \u00e9s aut\u00f2nom. Llavors \u00e9s bastant dif\u00edcil. En Centres com el Prat de la Manta, tu parles amb el director i llavors el director s’encarrega de fer-ho p\u00fablic a tot el centre perqu\u00e8 per a ells \u00e9s important que tothom estigui informat, i un centre normal doncs no. <\/p>\n

M: Per\u00f2 el mateix que passa amb l’alumnat, que \u00e9s individualista i que costa treballar en grup, passa amb el professorat que nom\u00e9s s’encarrega de la seva classe, d\u00f3na la seva hora, prepara la seva mat\u00e8ria… per\u00f2 no estan acostumats a treballar en grup, jo dono llengua i tu dones angl\u00e8s, i jo no s\u00e9 el que tu fas i tu no saps el que jo faig.<\/p>\n

F: No obstant aix\u00f2, els professors estan conven\u00e7uts d’estar molt units i que treballen en equip.<\/p>\n

M: Que hi hagi una uni\u00f3 en quant que tots s\u00f3n docents, per\u00f2 cadasc\u00fa porta la seva mat\u00e8ria i la seva hist\u00f2ria i no es fan h\u00edbrids i es junten interessos o.. no s\u00e9, que no estan acostumats, potser seria necessari que es fessin projectes amb els professors treballant en conjunt; que tots els professors, el de llengua, el d’hist\u00f2ria, dissenyin…<\/p>\n

F: Un espai [rialles]<\/em><\/p>\n

M: O que s’ajudin entre ells per jo qu\u00e8 s\u00e9.. per qu\u00e8 donin una classe per exemple, una cosa tan senzilla. per\u00f2 estan acostumats tots els dies … no hi ha…<\/p>\n

A: S\u00ed \u00e9s com l’escenificaci\u00f3. En el nostre cas, coneixeu l’edifici de belles arts, oi? Veieu l’estructura que t\u00e9, oi?: B\u00e9 segur que Pablo us ho va explicar \u00e9s un antic hospital psiqui\u00e0tric i el seu disseny \u00e9s laber\u00edntic, la seva funci\u00f3 era la de disgregar, no era unir, cel\u00b7les estanques repartides en llargs passadissos. El cas \u00e9s que es converteix en Facultat de Belles Arts, i s’instal\u00b7len els departaments, les \u00e0rees de coneixement, pintura, escultura…s’implementen per\u00f2 ocupant cadascuna un lloc molt diferenciat de la resta, tornen a estar separades, tu dius b\u00e9 avui dia les arts tendeixen a convergir en cap cas a separar-se, oi? Tot el concepte d’art \u00e9s h\u00edbrid per naturalesa i fixa’t quina met\u00e0fora ens d\u00f3na el nostre edifici de BBAA per a amb l’acad\u00e8mia. Dic aix\u00f2, pel que parl\u00e0veu de projecte com\u00fa, a la Facultat de Belles Arts de Granada, una de les sensacions que jo he tingut des de dins \u00e9s que mai ha tingut un projecte com\u00fa, altres facultats s\u00ed que sembla que el tenen, encara que tinguin les seves tensions internes i tot aix\u00f2. per\u00f2 n’hi ha algunes que dius, aquesta va d’aix\u00f2, aquesta tira per aqu\u00ed. Granada mai, jo crec que hi ha tanta tensi\u00f3 interna que no hi ha un projecte que il\u00b7lusioni i que uneixi forces. Aulabierta vol\u00edem que fos un projecte que recolz\u00e9s el centre i serv\u00eds per crear un espai de comunicaci\u00f3, de debat i trobada de tots els sectors de la facultat, tamb\u00e9 contagiar altres centres, per\u00f2 est\u00e0 dif\u00edcil.<\/p>\n

F: Jo no s\u00e9 si haur\u00edem de… b\u00e9 el nostre cas \u00e9s diferent, nosaltres podem triar on anem. Jo crec que haur\u00edem de seleccionar una mica on anem a fer les coses, hi ha llocs on \u00e9s possible i on no \u00e9s possible per les din\u00e0miques internes, encara que tots els centres s’assemblen molt per\u00f2… tamb\u00e9 dep\u00e8n de les persones que estiguin al c\u00e0rrec. <\/p>\n

A: I tamb\u00e9 el projecte, o sigui organitzar un seminari de cinema amb crispetes \u00e9s molt m\u00e9s factible, m\u00e9s f\u00e0cil de gestionar que replantejar la pr\u00f2pia estructura del centre.<\/p>\n

F: Fins i tot dins d’aix\u00f2 potser hi ha algun centre que est\u00e0 m\u00e9s predisposat a q\u00fcestionar-se, pels motius que sigui. Per\u00f2 \u00e9s veritat si fas un curset de pintura al natural doncs tot \u00e9s m\u00e9s f\u00e0cil… <\/p>\n

A: Jo crec que en l’institucional hi ha poques possibilitats per interactuar.<\/p>\n

M: B\u00e9 jo crec que aquest tros d’aula \u00e9s una interacci\u00f3 bastant potent.<\/p>\n

A: S\u00ed per\u00f2 al cap i a la fi fixa’t que els problemes dels quals estem parlant \u00e9s que de nou est\u00e0 com a\u00efllada.<\/p>\n

M: S\u00ed per\u00f2 has materialitzat una iniciativa de l’alumnat, vull dir, si aix\u00f2 s’ha pogut fer \u00e9s que es poden fer altres coses. Obres una porta, moltes vegades el problema \u00e9s que aix\u00f2 no es pot fer perqu\u00e8 no s’ha fet mai, doncs no, ja s’ha fet. Per a mi \u00e9s molt encara que despr\u00e9s tingui tots els problemes a nivell de poder estructurar-se o que moltes de les l\u00ednies que un ha marcat no s’hagin aconseguit per\u00f2 n’hi ha d’altres que s\u00f3n all\u00e0. <\/p>\n

A: Evidentment el cas d’Aulabierta \u00e9s un precedent, a la universitat, a la nostra facultat, per descomptat, fins i tot que transcendeix una mica el nostre \u00e0mbit. L’objectiu era adquirir potencialitat i s’adquireix per la for\u00e7a i pel desig de fer, no perqu\u00e8 tinguis ni la capacitaci\u00f3, ni la preparaci\u00f3, ni perqu\u00e8 tinguis els mitjans. Cap d’aquesta tres coses les ten\u00edem, no est\u00e0vem preparats ni mentalment, ni f\u00edsicament i tampoc ten\u00edem els mitjans per fer el que hem fet, mitjans materials i fins i tot humans, perqu\u00e8 el projecte parteix de zero, d’unes persones que es reuneixen, per\u00f2 que aviat comen\u00e7a a cr\u00e9ixer, aix\u00f2 \u00e9s magn\u00edfic, per\u00f2 no es tenia res. De fet no es partia d’un pressupost, que \u00e9s una de les coses que m’encanta d’aquest projecte, no hi ha un pressupost que hagis de gastar per fer un projecte, no, hi ha un projecte que ha de sortir a totes totes i que has de buscar la forma de trobar finan\u00e7ament pas a pas, segons requereixi o aparegui un problema. Sorgeix una necessitat, busquem una soluci\u00f3. L’especialista en aix\u00f2 \u00e9s Santi. <\/p>\n

M: El nostre \u00e9s aix\u00ed, ell [Francisco] <\/em>critica aquesta forma d’actuar.<\/p>\n

F: Ja, per\u00f2 \u00e9s que el context tamb\u00e9 \u00e9s diferent, perqu\u00e8 ells s\u00f3n un grup de gent que tenen unes circumst\u00e0ncies i emprenen una acci\u00f3…<\/p>\n

M: Per\u00f2 per a mi aquesta forma \u00e9s una de les vies que assegura que no sigui un projecte tancat, que no \u00e9s una cosa tancada. Perqu\u00e8 quan tu busques, quan tu tens uns diners i despr\u00e9s ja ho… <\/p>\n

F: Ja, per\u00f2 hi ha marges tamb\u00e9. Nosaltres ens posem a treballar… nosaltres no som un… <\/p>\n

A: Vull entendre el que diu Francisco…<\/p>\n

F: Nosaltres tenim una forma de vida, un mitj\u00e0 de vida a trav\u00e9s del nostre treball, ells no…<\/p>\n

A: No, no. Directament no. <\/p>\n

F: Fins i tot ho volen rendibilitzar a nivell acad\u00e8mic ‘almenys’, perqu\u00e8 estan realitzant un treball i un esfor\u00e7 enorme, nosaltres hem de rendibilitzar-ho i clar, llan\u00e7ar-se a un projecte que el finan\u00e7ament et costar\u00e0 24.000 euros, per exemple, sense tenir zero assegurat, clar, \u00e9s una mica su\u00efcidi. Ho pots fer una vegada per\u00f2 no sempre! <\/p>\n

A: I de fet jo he pogut estar molt a prop del projecte perqu\u00e8 tinc una beca que em cobreix, i he pogut dedicar-li molt temps a aquest projecte perqu\u00e8 d’aqu\u00ed parteix el meu projecte d’investigaci\u00f3, que \u00e9s que si no\u2026. Si afront\u00e9s aix\u00f2 com un projecte professional seria diferent per a mi. … per\u00f2 em sembla interessant que el projecte es faci en les condicions en qu\u00e8 s’est\u00e0 fent, el que acabem de parlar. Jo potser no estaria en les circumst\u00e0ncies o condicions de poder romandre en una cosa aix\u00ed, perqu\u00e8 b\u00e9, la vida se’m cau, la realitat se’m cau a sobre… <\/p>\n

F: \u00c9s que a nosaltres no se’ns pot caure a sobre… [riu]<\/em><\/p>\n

A: Jo ara tinc la meva beca per\u00f2 acaba dins d’un any i qu\u00e8 creus que passar\u00e0? jo ja no em puc plantejar… Ara s\u00ed que estic agafant projectes dels quals no obtinc benefici econ\u00f2mic… per\u00f2 \u00e9s que els propers! Ara puc gestionar el que m’agrada o diverteix, per\u00f2 jo dins d’un any ja no podr\u00e9 permetre’m dedicar tant temps, del qual no aconseguir\u00e9 remuneraci\u00f3, a aix\u00f2; per ara busco altres formes de rendibilitzar el meu treball. Clar, \u00e9s el que em deies tu per mail l’altre dia, el que parl\u00e0vem de… aix\u00f2 [es refereix al prop\u00f2sit expr\u00e9s de LaFundici\u00f3 de remunerar, modestament, als col\u00b7laboradors del fanzine de projecte3 i a la necessitat de modificar h\u00e0bits de precaritzaci\u00f3 i explotaci\u00f3 dels treballadors culturals \u00e0mpliament estesos en la ind\u00fastria] <\/em>aix\u00f2 \u00e9s evident per a molta gent, hauria d’estar clar. <\/p>\n

F: S\u00ed, molta gent.<\/p>\n

A: All\u00f2 de… \u00e9s que \u00f2stia,… el t\u00edpic que en una expo cobrin tots menys tu, per a tu la repercussi\u00f3 p\u00fablica, diuen; per\u00f2 qu\u00e8 m’est\u00e0s explicant!?; el que passa al meu poble: “Porta uns quadres per a una expo al Centre” i \u00e9s que ni se n’adonen: “Doncs no et porto quadres (ni tinc quadres, que malament explico el que faig), perqu\u00e8 tu com a t\u00e8cnic de cultura est\u00e0s cobrant de la programaci\u00f3 que jo et faig i jo en canvi qu\u00e8?”, conformar-me amb sortir a premsa i a veure si alg\u00fa em compra alguna cosa, no?. O sigui que no, que no funciona aix\u00ed la cosa. Evidentment el projecte Aulabierta t\u00e9 altres circumst\u00e0ncies…<\/p>\n

F: Llavors all\u00f2 de l’her\u00e8ncia era mentida.<\/p>\n

A: Completament. [riuen] <\/em>S\u00f3c absolutament pobre i em pesa, el que estic \u00e9s buscant una her\u00e8ncia, de fet la meva noia, Marta, tampoc la t\u00e9 i estem pensant en trencar, perqu\u00e8 els dos pobres no tirem ‘endavant’. Menys mal que hi ha l’afecte. <\/p>\n

M: Com Truffaut que es va casar amb una ‘pija’ per poder fer les pel\u00b7lis. El pare li va posar una productora. <\/p>\n

A: No, est\u00e0 molt b\u00e9, clar [riuen] el capital cal moure’l i transformar-lo.<\/p>\n

M: I a sobre ho explicava en les seves pel\u00b7l\u00edcules.<\/p>\n

A: Jo estic una mica aix\u00ed, la veritat, en aquesta hist\u00f2ria. \u00c9s que no ens pot afectar… som els m\u00e9s precaris de tot el sistema, som els \u00faltims tot i que els que generen tot… o sigui, tot aix\u00f2 es mou perqu\u00e8 hi ha uns senyors i unes senyores que fan coses, que aporten creativitat i que aporten coneixement al m\u00f3n, i justament s\u00f3n els que no… els \u00faltims de la cadena: aix\u00f2 cau per aqu\u00ed, se’ns cau [r\u00eden].<\/em> <\/p>\n","protected":false},"featured_media":0,"template":"","categories":[],"class_list":["post-5700","noticia","type-noticia","status-publish","hentry"],"acf":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/lafundicio.net\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/noticia\/5700","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/lafundicio.net\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/noticia"}],"about":[{"href":"https:\/\/lafundicio.net\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/noticia"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/lafundicio.net\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=5700"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/lafundicio.net\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=5700"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}