{"id":5699,"date":"2012-12-25T00:00:00","date_gmt":"2012-12-25T00:00:00","guid":{"rendered":"https:\/\/lafundicio.net\/noticia\/lherencia\/"},"modified":"2012-12-25T00:00:00","modified_gmt":"2012-12-25T00:00:00","slug":"lherencia","status":"publish","type":"noticia","link":"https:\/\/lafundicio.net\/ca\/noticia\/lherencia\/","title":{"rendered":"L’her\u00e8ncia"},"content":{"rendered":"

\"\"<\/a><\/p>\n

L’her\u00e8ncia sorgeix arran de la proposta d’Oriol Fontdevila i el Museu Comarcal de Manresa de participar en el programa de l’Espai Mem\u00f2ries (Manresa segle XX). Un nou espai muse\u00edstic que t\u00e9 com a objectiu unir la recerca hist\u00f2rica, l’experi\u00e8ncia art\u00edstica i la seva difusi\u00f3 al conjunt de la ciutadania; i que per a la seva primera temporada de funcionament proposa una revisi\u00f3 de la hist\u00f2ria de les pedagogies centrada en els per\u00edodes de la 2a rep\u00fablica, la Guerra Civil i el primer franquisme com a tema de la seva programaci\u00f3, amb un \u00e8mfasi especial en el tractament de cap\u00edtols de la hist\u00f2ria local. <\/p>\n

Torna amunt<\/p>\n

FONAMENTACI\u00d3 (BREU REFLEXI\u00d3 SOBRE LA MEM\u00d2RIA HIST\u00d2RICA I LES HER\u00c8NCIES CULTURALS)::<\/p>\n

L’her\u00e8ncia parteix d’una premissa fonamental: la mem\u00f2ria (la seva omissi\u00f3, ocultaci\u00f3, recuperaci\u00f3 o exaltaci\u00f3) participa activament en la construcci\u00f3 del present: la manera com formulem o ens representem el passat d\u00f3na forma a la nostra comprensi\u00f3 i perspectiva del present. D’aqu\u00ed que els individus i les institucions prenguin la mem\u00f2ria com un camp de batalla on es lluita per fixar all\u00f2 que \u00e9s o no rellevant del passat, all\u00f2 que forma part o no de la Hist\u00f2ria, i per tant, per controlar quines representacions es donen del passat, qu\u00e8 es representa -i com es representa- i qu\u00e8 no.<\/p>\n

Estrictament parlant, un llegat cultural i pol\u00edtic no \u00e9s una cosa que pugui ser heretada, sin\u00f3 que ha de ser guanyat amb gran esfor\u00e7, en lluita amb altres individus i institucions a qui interessa que es coneguin altres parts de la hist\u00f2ria i quedin ocultes aquelles que s\u00f3n contr\u00e0ries als seus interessos.<\/p>\n

Sovint s’invoca el passat per tal d’interpretar el present, aquesta invocaci\u00f3 no t\u00e9 tant a veure amb el desacord sobre qu\u00e8 va passar, quins van ser realment els fets del passat, sin\u00f3 amb el desacord sobre la manera com aquests fets perviuen en el present.<\/p>\n

En definitiva, podem dir que el passat i el present s’informen m\u00fatuament.<\/p>\n

Des de LaFundici\u00f3 proposem que aquesta reflexi\u00f3 sobre les pedagogies al segle XX serveixi per posar en pr\u00e0ctica models educatius “hereus” de les pedagogies progressistes de comen\u00e7ament de segle XX, diferents als que habitualment trobem en la major part de les aules en l’actualitat. El coneixement sobre les formes pedag\u00f2giques del passat, i la lluita per preservar unes i extingir el record d’altres, ha d’ajudar a entendre com s’han arribat a establir com a “naturals” els models pedag\u00f2gics actuals: els seus espais i rituals, les seves metodologies… i, d’altra banda, permetre’ns imaginar i experimentar nous models. <\/p>\n

Torna amunt<\/p>\n

QU\u00c8 \u00c9S L’HER\u00c8NCIA::<\/p>\n

L’her\u00e8ncia s’articula a trav\u00e9s de la creaci\u00f3 col\u00b7lectiva amb un grup d’estudiants de l’IES Guillem Cat\u00e0 (Manresa) d’un \u201cserial\u201d a l’estil televisiu, que narrar\u00e0 les lluites per conservar o b\u00e9 destruir la mem\u00f2ria i la pr\u00e0ctica de les pedagogies llibert\u00e0ries de principis del segle XX, retratant els personatges i les institucions que han intervingut i intervenen, aix\u00ed com les seves motivacions i les situacions que il\u00b7lustren de manera m\u00e9s clara aquesta lluita.<\/p>\n

Es proposa que la s\u00e8rie representi, a trav\u00e9s de fets i personatges hist\u00f2rics, quines van ser les innovacions pedag\u00f2giques introdu\u00efdes als voltants i durant la 2a Rep\u00fablica, quina va ser la seva ra\u00f3 de ser en el context pol\u00edtic de l’\u00e8poca, com el r\u00e8gim franquista va censurar les pedagogies llibert\u00e0ries i les va substituir per models pedag\u00f2gics autoritaris i fortament disciplinaris, i com al llarg del segle XX (especialment durant les d\u00e8cades dels 60 i 70) i fins avui dia s’han fet esfor\u00e7os per recuperar i actualitzar, amb un grau m\u00e9s alt o menor de radicalitat, alguns dels trets caracter\u00edstics de les pedagogies. Es tracta doncs, de relacionar el passat de l’educaci\u00f3 i els models educatius que, actualment, transiten els mateixos alumnes participants al projecte.<\/p>\n

La producci\u00f3 d’aquest serial s’articula en quatre processos de treball diferenciats per\u00f2 dependents els uns dels altres: 1. una recerca hist\u00f2rica que fonamenti la creaci\u00f3 del serial, 2. la producci\u00f3 del serial pr\u00f2piament dit, 3. la creaci\u00f3 d’un espai pedag\u00f2gic, de producci\u00f3 i difusi\u00f3 d’aquests processos obert al p\u00fablic i 4. la producci\u00f3 d’un documental que registri tots aquests processos. <\/p>\n

Aix\u00ed mateix, tots aquests processos es plantegen com a treball col\u00b7laboratiu i dial\u00f2gic entre els mateixos estudiants, l’equip de LaFundici\u00f3 i l’equip docent de l’IES Guillem Cat\u00e0 (els professors Joan Morros i Llorens Planes).<\/p>\n

Torna amunt<\/p>\n

PROCESSOS DE TREBALL::<\/p>\n

1. La investigaci\u00f3: El serial de L’her\u00e8ncia articula un proc\u00e9s col\u00b7lectiu d’investigaci\u00f3 sobre els fets hist\u00f2rics i sobre la seva representaci\u00f3: la preparaci\u00f3 del serial (l’escriptura del gui\u00f3, la selecci\u00f3 i creaci\u00f3 dels personatges i els escenaris, la posada en escena de les accions representades…) \u00e9s en si mateix el proc\u00e9s d’investigaci\u00f3 sobre els fets hist\u00f2rics. Ser\u00e0 necessari acompanyar els i les estudiants en aquest proc\u00e9s de recerca, facilitant-los els recursos i mitjans necessaris per dur-la a terme.<\/p>\n

2. El serial: La producci\u00f3 pr\u00f2piament dita del serial. El n\u00famero de cap\u00edtulos de este serial variar\u00e1 en funci\u00f3n de las din\u00e1micas y los ritmos de trabajo del grupo. De fet tamb\u00e9 podem proposar als i les alumnes la creaci\u00f3 d’un serial fictici, \u00e9s a dir, no d’un serial complet amb tots els seus cap\u00edtols i amb un desenvolupament narratiu complet, sin\u00f3 la creaci\u00f3 de fragments narratius. Aquesta opci\u00f3 permetria gravar, per exemple, un cap\u00edtol pilot de la s\u00e8rie, aven\u00e7os de la s\u00e8rie amb diverses escenes que formarien part de propers cap\u00edtols mai realitzats, una web de la s\u00e8rie o fins i tot elements de marxandatge de la s\u00e8rie, en un treball que podr\u00edem considerar transm\u00e8dia.<\/p>\n

3 . El documental: Al mateix temps que es representa una s\u00e8rie de fets hist\u00f2rics ficcionats, els i les estudiants que participin en la seva creaci\u00f3 documentaran amb imatges el seu propi proc\u00e9s d’aprenentatge; aix\u00ed doncs, en el serial de L’her\u00e8ncia apareixeran tamb\u00e9 les imatges que documenten la preparaci\u00f3 de la ficci\u00f3: la creaci\u00f3 per part dels estudiants de l’argument, dels personatges, les discussions entre els estudiants a l’hora de prendre decisions sobre quina \u00e9s la manera m\u00e9s adequada de representar els fets, etc. Com d\u00e8iem, es vol deixar const\u00e0ncia del proc\u00e9s d’aprenentatge propi dels participants en el projecte i de la manera com aquest proc\u00e9s recupera, alhora, algunes de les propostes pedag\u00f2giques que s’estudien. Roman oberta la possibilitat que les imatges documentals es relacionin amb el material ficcionat, establint connexions de sentit entre els fets (hist\u00f2rics i reals) representats.<\/p>\n

4. L’espai pedag\u00f2gic, de producci\u00f3 i difusi\u00f3 d’aquests processos obert al p\u00fablic: Els processos de treball es desenvoluparan a l’Espai Mem\u00f2ries (Manresa segle XX) del Museu Comarcal de Manresa, que ser\u00e0 dissenyat i modificat pels propis alumnes. Aquest espai pot ser emprat com:
\n\u2022 Espai d’estudi i documentaci\u00f3: per a la preparaci\u00f3 del serial per\u00f2 tamb\u00e9 obert al p\u00fablic.
\n\u2022 Espai de producci\u00f3 o plat\u00f3
\n\u2022 Espai per organitzar activitats paral\u00b7leles, com per exemple passi de pel\u00b7l\u00edcules, xerrades, festes o tallers relacionats amb el projecte L’her\u00e8ncia, proposades pels propis estudiants, i obert a la participaci\u00f3 i les aportacions d’altres agents socials i culturals de la ciutat.<\/p>\n

L’Espai Mem\u00f2ries formar\u00e0 part del museu, per\u00f2 ser\u00e0 un espai din\u00e0mic on els coneixements es presentaran com un proc\u00e9s continu de di\u00e0leg i obert a la participaci\u00f3 de diferents agents.
\nTorna amunt<\/p>\n

Organitza:<\/p>\n","protected":false},"featured_media":481,"template":"","categories":[],"class_list":["post-5699","noticia","type-noticia","status-publish","has-post-thumbnail","hentry"],"acf":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/lafundicio.net\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/noticia\/5699","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/lafundicio.net\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/noticia"}],"about":[{"href":"https:\/\/lafundicio.net\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/noticia"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/lafundicio.net\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/481"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/lafundicio.net\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=5699"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/lafundicio.net\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=5699"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}