{"id":5670,"date":"2008-09-07T00:00:00","date_gmt":"2008-09-07T00:00:00","guid":{"rendered":"https:\/\/lafundicio.net\/noticia\/la-educacion-como-una-de-las-bellas-artes\/"},"modified":"2008-09-07T00:00:00","modified_gmt":"2008-09-07T00:00:00","slug":"la-educacion-como-una-de-las-bellas-artes","status":"publish","type":"noticia","link":"https:\/\/lafundicio.net\/ca\/noticia\/la-educacion-como-una-de-las-bellas-artes\/","title":{"rendered":"L’educaci\u00f3 com una de les belles arts"},"content":{"rendered":"


\n<\/span>\n<\/p>\n

Tornem de les vacances (encara que n’hi ha que mai se n’han anat) recuperant la lectura d’un breu article publicat per l’artista
\n Kristina Lee Podesva<\/a>
\n<\/strong> a la revista online<\/em>
\n
\n Fillip Review<\/a>
\n <\/em>
\n<\/strong> l’estiu passat. A l’article, titulat “
\n
\n A pedagogical turn: brief notes on education as art<\/a>
\n <\/em>
\n<\/strong>“, Lee Podesva ressenyava un conjunt d’experi\u00e8ncies i projectes que, en les seves paraules, “s’apropien de l’educaci\u00f3 com un mode de pr\u00e0ctica art\u00edstica, ja sigui en la forma d’una escola, d’intercanvis de coneixement, grups de lectura, laboratoris, etc\u00e8tera, que podrien ser compreses en el conjunt m\u00e9s ampli de les pr\u00e0ctiques <\/em>‘site specific'”. Lee Podesva tra\u00e7a una genealogia que va des de la tasca docent de Joseph Beuys<\/strong> a l’Acad\u00e8mia de les Arts de D\u00fcsseldorf<\/strong>, passa per la cr\u00edtica institucional d’artistes com Andrea Fraser<\/strong> o Fred Wilson<\/strong> i l’est\u00e8tica relacional, fins arribar a projectes o treballs desenvolupats durant aquesta primera d\u00e8cada del segle XXI com la
\n
\n Copenhagen Free University<\/a>
\n <\/em>
\n<\/strong> (2001-2007),
\n
\n Playshop<\/a>
\n <\/em>
\n<\/strong> (2004), la
\n Momentary Academy<\/em>
\n<\/strong> (2005) o la
\n
\n School of Panamerican Unrest<\/a>
\n <\/em>
\n<\/strong> (2006\u20132007).<\/p>\n

Lee Podesva assenyala, seguint el que Miwon Kwon<\/strong> apuntava en un article de 1997 publicat a la revista October<\/em><\/strong> i titulat “One Place After Another: Notes on Site Specificity<\/a><\/em><\/strong>” (pdf) que un dels punts que distingeixen de forma m\u00e9s clara aquestes pr\u00e0ctiques de les esmentades anteriorment \u00e9s una relaci\u00f3 diferent amb el context en qu\u00e8 es produeixen: “[…] distinguishing characteristic of today’s site-oriented art is the way in which the artwork’s relationship to the actuality of a location (as site) and the social conditions of the institutional frame (as site) are both subordinate to a discursively determined site that is delineated as a field of knowledge, intellectual exchange, or cultural debate,<\/em>” que no existeix a priori, sin\u00f3 que \u00e9s generat a trav\u00e9s del treball mateix (afegeix l’autora). Podr\u00edem dir que, a difer\u00e8ncia de les seves suposades “predecessores”, aquestes pr\u00e0ctiques proposen una redistribuci\u00f3 efectiva del poder en tant que, en menor o major mesura, generen espais discursius aut\u00f2noms i defineixen marcs d’acci\u00f3 instituents. <\/p>\n

Per contra, les pr\u00e0ctiques de l’est\u00e8tica relacional, en la seva fixaci\u00f3 per les relacions socials, quedarien enredades en les estructures pol\u00edtiques i econ\u00f2miques que passen per alt; mentre que per a Lee Podesva, la c\u00e0rrega pol\u00edtica de la cr\u00edtica institucional de Fraser o Wilson, queda desactivada per la seva espectacularitzaci\u00f3 dins del propi marc institucional cap al qual dirigeix les seves punyalades. Per la seva banda, malgrat els esfor\u00e7os per convidar el p\u00fablic a participar col\u00b7laborativament en la construcci\u00f3 de significat (amb o sense l’autoritzaci\u00f3 de la instituci\u00f3 acad\u00e8mica) Beuys no abandona en cap moment la moderna creen\u00e7a en la sensibilitat i sofisticaci\u00f3 del professor o l’artista: Beuys es presenta a si mateix com alg\u00fa amb una visi\u00f3 especial d’aquells assumptes que haurien de mer\u00e8ixer la nostra atenci\u00f3 (ja sigui la democr\u00e0cia directa o l’educaci\u00f3 lliure). <\/p>\n

Les difer\u00e8ncies que Lee Podesva estableix entre aquests artistes i les actuals pr\u00e0ctiques que aborden l’educaci\u00f3 com una forma art\u00edstica, li serveixen per acotar el context hist\u00f2ric en el (o del) qual aquestes pr\u00e0ctiques emergeixen, referint-se al galopant proc\u00e9s de subordinaci\u00f3 de les institucions educatives a l’agenda pol\u00edtica neoliberal.<\/p>\n

Per\u00f2 com que resulta m\u00e9s entretingut i esclaridor explicat per la pr\u00f2pia autora, us remetem al text original, no sense abans deixar caure una pregunta que ens ve ara al cap: com funciona l’enquadrament d’aquests projectes i iniciatives en el camp de les formes art\u00edstiques? quines conseq\u00fc\u00e8ncies se’n deriven? quin \u00e9s l’\u00fas que uns i altres actors socials fan o poden fer d’ell? dit d’una altra manera m\u00e9s inexacta encara que potser m\u00e9s intel\u00b7ligible: quina necessitat estrat\u00e8gica, des d’una perspectiva pol\u00edtica, o quina utilitat t\u00e9 ‘marcar’ la Copenhagen Free University o Playshop com a obres d’art?<\/p>\n","protected":false},"featured_media":0,"template":"","categories":[],"class_list":["post-5670","noticia","type-noticia","status-publish","hentry"],"acf":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/lafundicio.net\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/noticia\/5670","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/lafundicio.net\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/noticia"}],"about":[{"href":"https:\/\/lafundicio.net\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/noticia"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/lafundicio.net\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=5670"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/lafundicio.net\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=5670"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}